divendres, 28 de juny de 2013

Pic de l'Àliga (1342m) - Puig del Curull (1314m) - Salt del molí

INTRODUCCIÓ:

Aquest 24 de Juny (St. Joan) i després de la comilona de la revetlla que vam fer a casa del Jaume amb una colla d'amics, vam decidir fer una sortideta matinal (bé, matinal és per anomenar-ho d'alguna manera, ja que vam sortir de casa a les 11h!!!). El lloc escollit va ser la Serra del Curull pensant que en aqeusta època de l'any estaria tot força verd i bonic, i així fer l'Ascensió a dos cims, El Pic o Puig de l'Àliga i el Puig del Curull, passant per unes boniques fagedes i rematant la sortideta veient el magífic Salt del molí, un lloc molt tranquil, agradable i amb un encant especial. Així que comprem uns entrepans per dinar i soritm direcció a Vidrà.

ACCÉS:

Agafarem la sortida 81 de la C-17 a Sant Quirze de Besora.  Entrem a Sant quirze i just al semàfor trenquem a la dreta agafant la carretera BV-5227 que sense deixar-la ens durà en uns 12Km a Vidrà passant abans per la població de Santa Maria de Besora.

FITXA TÈCNICA:


MAPES:





CRÒNICA:

Arribem a Vidrà a les 12h del migdia! Vaja hores de començar a caminar! Però el dia és llarg, la temperatura i el temps excel.lents i no tenim cap pressa. Així que comencem a caminar des de la Plaça de Vidrà, on haurem deixat el cotxe i agafarem direcció al final del poble tot travessant una avinguda. Passarem per l'imponent roure de la Creu de l'Arç fins arribar a la serradora. Entre mig d'aquesta surt un corriol a l'esquerra que és per on em de seguir. Anem baixant pel corriol i haurem de travessar un parell de portes fins que sortirem a una pista. Ara agafarem aquesta pista (pista de Sant Bartomeu) cap a la dreta. Aquesta és la part més avorrida i de poc interès de l'excursió.
Caminarem ben bé uns 35-45minuts i hem d'estar alerta a un caminet que surt de la pista per la seva dreta i que és el que haurem de seguir. Està senyalitzat però molt tapat per la vegetació. Aquí la cosa ja canvia per complert. Tot el camí segueix per unes obagues de faig de lo més bonic. Tot i que el camí és de pujada contínua, les vistes són fantàstiques. Anem seguint el rierol travessant-lo ara per la dreta, ara per l'esquerra. No està senyalitzat però el caminet no té pèrdua si estem un xic al cas. 




Hem d'estar alerta si ha plogut els dies abans, ja que aquesta zona és molt humida i pot estar molt relliscosa i enfangada. Així anirem pujant una bona estona fins arribar al Coll de la Coma (1257m) on ens trobarem una cruïlla de camins.


Ara haurem de girar a l'esquerra i a uns 2 minutets ja veurem la senyalització que surt a l'esquerra per fer el Puig o Pic de l'Àliga. Aquí anirem seguint el camí que en alguns moments la seva inclinació ens faran fer alguna grimpadeta però sempre sense cap dificultat afegida.
Aíxi arribarem en uns 15 minutets des del coll al cim del Pic de l'Àliga (1342m). Aquest és un cim petit coronat per una senyera, un llibre de registre i un Pessebre. És possiblement el millor mirador de la serra del Curull. Presenta unes grans vistes panoràmiques.


Cap el nord veiem, des de el Port de Compte fins el Canigó, passant per serralades com les del Cadí, muntanyes de La Molina, Núria i Vallter. També podem veure serralades prepirinenques com les de Montgrony, Taga, Cavallera o Milany.
Cap a llevant la vista queda força restringida per la mateixa serra de Curull, encara que podem veure les rodalies del Puigsacalm. Al sud tenim serralades com Cabrera, les Guilleries, Collsacabra, Montseny, Sant Llorenç i fins els cingles de Bertí. A ponent veiem Montserrat, la plana de Vic, l’altiplà del Moianès, Bellmunt i fins els Rasos de Peguera. Molt llunyanes resten les muntanyes de Prades.

Ara desfarem el camí fins tornar al coll de la Coma que seguint recte per un corriol planer arribarem en uns 10-15 minutets al coll del Puig del Curull. Aquí hem d'estar alertes, ja que l'entrada per anar al cim no és gaire vistosa i ens podríem passar de llarg. En tot, mai hauríem de descendir. Si baixem és que ens hem passat el trencant. Ara seguirem el petit corriol aquest menys visible amb més vegetació i quelcom més incomode que l'anterior fins assolir el cim del Curull (1314m) també amb alguna que altre grimpadeta sense dificultats.
Aquest cim també és petitet i queda més reservat que el Pic de l'Àliga. Està presidit amb una placa que hi té el nom i l'alçada (que aquesta NO coincideix amb la dels mapes) i d'una senyera.


Aquest cim no té tant bones vistes com el Pic de l'Àliga. Al seu costat podem veure el cim del Castell de Curull (1303m) on hi ha algunes ruïnes del que va ser el castell.
Tornarem enrere fins baixar al coll de Curull i seguirem el corriol que baixa ara per l'altre vessant. Aquest caminet és molt bonic, envoltat de boixos i de fageda. Ara està molt bonic amb verds molt intensos. Imagino que a la tardor també ha de ser molt espectacular amb el canvi de colors de les fulles. 
Anirem baixant pel corriol però compte que l'haurem de deixar i seguir-ne un altre que surt a la dreta i que està tallat amb un fil i plàstic. Passarem el fil i agafarem el nou corriol que surt a la dreta.


Així anirem baixant sense pèrdua fins arribar a sortir a una pista on el primer que trobarem serà una masia abandonada (Can Salgueda 990m).


Seguirem un bon tros de pista fins a una bifurcació. Agafarem el camí de la dreta que han engrandit i talat els arbres i que evidentment han destrossat el bonic caminet que hi havia. En fi, seguirem aquesta nova pista fins que s'acaba i es converteix altre cop en un corriol ben fresat entrant altre cop en una fageda. Passarem pel Clot del Pollastre fins arribar a una bifurcació amb els senyals de PR i un rètol que ens indica que a l'esquerra en 10-15 minutets tenim el Salt del Molí. El seguim fins arribar-hi. És un lloc molt més màgic i bonic al natural que el que podem copsar en fotografies. És un lloc on invita a seure i relaxar-s'hi una bona estona.


Un cop descansats, tornem a enfilar camí fins arribar altre cop a la bifurcació i seguirem recte. Ara travessarem el riu Ges pel pont romànic de la Salgueda. Just passar aquest seguirem a l'esquerra, on està marcat amb aspa blanca i groga senyal que el PR NO és per aquí. Nosaltres el seguirem. Ara va pujant contínuament per un corriol pedregós fins que arribem a la depuradora on trencarem a la dreta d'aquesta i ja en pocs minuts sortirem a l'avinguda de Vidrà que ens durà fins on hem començat a la plaça del poble.

Ha estat una sortida molt gratificant on hem gaudit moltíssim del paisatge.
Us deixem amb un petit muntatge perquè us feu una mica més a la idea de les imatges que han copsat la nostra retina.



Fins la propera!
Arnau, Txell i Onofre.




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada