GAUDIR, VIURE, SENTIR...

A vegades l'única manera de gaudir de quelcom màgic, és amb l'esforç d'arribar-hi per tu mateix....prove-ho i veureu quina satisfacció!!!.

EMOCIÓ, AL.LEGRIA, PAÍS...

Tocar el sostre de Catalunya amb tant sols 6 anys...Va ser molt emocionant!!!.

COMPLICITAT, AMISTAT, EL MÓN, ELS PETITS MOMENTS...

Dues persones, dos caràcters, dues voluntats...que juntes...ho poden fer TOT. Sobretot gaudir dels bons moments!!!.

REPTES, AVENTURES...

Toubkal. El nostre primer gran repte. Una foto...unitat, nucli, fort, indissoluble. I ara...a per més!!! .

ESFORÇ, SATISFACCIÓ, ORGULL...

Una foto. Sobren les paraules. Quan ho vaig veure a través de l'objectiu sabia que seria la meva foto preferida per molt de temps...

dissabte, 27 d’abril de 2013

Posets o Punta Llardana 3375m.

INTRODUCCIÓ:


El Posets o Punta Llardana és el segon cim més alt del Pirineu tant sols uns 30cm més baix que el rei, l'Aneto, i això li ha restat molt de protagonisme. Sobre la seva alçada ja comencem amb el ball de xifres. Segons observo en les dades al refugi i llavors als mapes de L'Institut Geogràfic Espanyol dóna 3369m. Moltes webs com la Wikipedia Internacional 3371m (l'espanyola 3375m), i els últims articles que he consultat, com el de la revista "Grandes Espacios" (nº 187 especial Posets) o els mapes de l'Editorial Alpina també donen 3375m. Així que agafarem aquesta última xifra com a referència.

És un cim llarg de fer però que no comporta cap dificultat tècnica per les seves vies "normals", cosa que el fa accessible a qualsevol alpinista ben entrenat. No necessites de material especial (fora de l'hivern. Material bàsic), i la seva cresta és suficientment ample com per si tens precaució no tenir cap dificultat afegida.

És un dels cims més agraïts del Pirineu donada la seva situació més al sud i que no té grans cims al voltant que li restin visibilitat. Això, li permet ser un mirador esplèndid de tot el Pirineu. Les seves vistes són absolutament majestuoses i impactans miris per la vessant que miris. Gosaria a dir, sense por a equivocar-me massa, que són les millors panoràmiques de 360º que pots tenir de tot el Pirineu.
Les seves vies d'accés són diverses. Les més freqüentades o "normals" són per la vall d'Eriste i la vall d'Estós. Aquesta última és més llarga i exigent. La ruta que descriurem i que hem fet, és per la Vall d'Eriste (també anomenada "Ruta Real"), fent nit al refugi d'Ángel Orús (Forcau) per pujar l'endemà al Posets per la temuda Canal Fonda i crestejant posteriorment fins al cim.

ACCÉS:

Hem d'arribar al poble d'Eriste que està a uns 3-4 Km abans d'arribar a Benasque (carretera A-139). Just al final del poble abans de passar un hotel de dos estrelles que hi ha a la dreta de la carretera, surt una pista asfaltada a mà esquerra de la carretera (està senyalitzat).
Hem de seguir aquesta pista (uns 5km) que de seguida agafa alçada. És apta per qualsevol vehicle, i la major part està asfaltada (en no molt bones condicions). Hem de seguir les indicacions cap al Refugi Ángel Orús o Cascada d'Espigantosa. Així arribem fins l'aparcament de Pleta d'Estallo on deixarem el cotxe. Estem a 1550m.

FITXA TÈCNICA:

MAPES:




CRÒNICA:

Dissabte Tarda: Arribem a Pleta d'Estallo a les 16h. Ens preparem i comencem a caminar direcció al refugi Angel Orús (Forcau). Als 2-3 minutets ja estem davant de la cascada d'Espigantosa. El camí està marcat com a PR 36 (marques grogues i blanques) i passat el pont de seguida s'estreny marcant un caminet molt bonic de fer però a l'hora també de força pendent. Aquí la primavera acaba d'arribar i encara no han brotat els arbres.


Al cap d'una horeta de camí arribem a una zona ja més oberta al costat del pont de Presentet. El camí aquí ja és més desdibuixat, la neu ja fa més acte de presència i costa més de seguir el camí. No van sobrats de marques però amb una mica d'atenció el camí no té pèrdua. Ens costa prop de dues hores arribar fins al refugi. Estem a 2095m, i per tant hem fet 550 m de desnivell, 3'1 Km de distància i 1,45 hores de caminada. S'ha d'anar en compte si es fa aquest camí a l'hivern, ja que té varis trams força exposats a allaus.


El refugi d'Ángel Orús, és un refugi gran amb calefacció i Wifi lliure!!!!!. No hi ha cobertura de telèfon. Les instal·lacions estan molt bé. Té capacitat per 98 places repartides en diverses habitacions. El telèfon de contacte: 974344044. Els guardes son força amables i t'atenen sense problemes. El seu punt dèbil és el menjar. Sobretot l'esmorzar (cafè amb llet, galetes i mini madalenes). Quasi bé segur que és un dels refugis més ben acomodats dels que hem estat i segurament també en un dels que pitjor hem menjat. També els horaris dels menjars són molt estrictes. El sopar és a les 19,30hores!!!! i val més que siguis puntual o et pots quedar sense.
Després de sopar juntament amb uns companys que hem conegut també del Bages, fen unes partidetes al parxis i..... A dormir! que a l'endemà toca diana força d'hora!

Diumenge: Ens llevem per esmorzar a les 6h. El dia es presenta clar i amb menys fred del que esperàvem. Un cop esmorzats i revisades les motxilles comencem a caminar sobre les 7,15hores. Tot i que hem dut les raquetes, valorem l'estat de la neu i decidim deixar-les al refugi.
El camí comença just darrera del refugi agafant direcció nord-oest, progressant pel barranc de Llardaneta i deixant a la nostra esquerra la cresta i pic de Forcau.


Comencem ja ràpidament agafant desnivell, salvant més d'una pala que ens obliga a fer forces ziga-zagues per superar el seu desnivell, fins que arribem a una zona ja més planera on es divisa clàrament l'entrada a la Canal Fonda. Direcció que hem de seguir.



Quan arribem a la canal Fonda aquesta impressiona força. Té dues parts força diferenciades pel seu pendent. Els primers dos terços de la canal es fan força bé, però l'últim tram el desnivell a salvar és més que considerable i ens obliga a fer ziga-zagues contínues per salvar la seva pendent. S'ha d'anar en compte si hi ha molta neu ja que aquest tram és la zona més exposada a allaus. De fet podem veure pel camí restes d'allaus que han caigut. S'ha de dir que ens ha costat força superar l'últim tram de la canal degut a la seva inclinació i a l'estat de la neu que sorprenentment aquí, estava molt tova. En moltes ocasions ens enfonsàvem fins a mitja tíbia, fet que ha alentit i dificultat la progressió en aquest tram. Començo a tenir dubtes de si la decisió de deixar les raquetes al refu ha estat bona idea, doncs al tornar la neu pot estar molt pitjor amb el sol, que per sort per altre banda tenim.


Un cop superada la canal Fonda arribem al coll on a la nostra esquerra queda el Dent de Llardana amb la seva vista imponent. Hem quedo amb ganes de pujar-hi, però hi ha massa neu i aquesta ja no està en masses bones condicions. Massa arriscat. Així que ho deixarem per una altra ocasió. Aquí, al coll, val la pena agafar aire i fins i tot una paradeta per recuperar forces.


Ara hem de girar a la dreta i salvar una altra tongada de desnivell (també important) per la part que anomenen "l'esquena del Posets" i que ens durà fins a la cresta d'aquest. Aquí, en unes pedres i amb el solet és a on decidim fer una paradeta per menjar alguna cosa i que no ens faltin les forces pel tram final.
La cresta és llargueta però no comporta cap dificultat. Sols precaució. Les vistes aquí ja son formidables i ens deixen entreveure el que ens espera al cim.
Ara sols toca seguir-la i ens durà directament fins al cim.


El cim és petit i de forma trapezoïdal. No ens ha defraudat, i tal i com ja he dit abans possiblement ens ofereix les millors vistes panoràmiques de tot el Pirineu. Hem tardat 3,45 hores. Un temps fantàstic! Llàstima no haver arribat 15 minuts abans o després, ja que hem coincidit força gent al petit cim que veníen també de la banda de Viadós, cosa que ens ha agoviat una mica al no poder-nos estar més estona gaudint de la soledat del cim i contemplant les fenomenals vistes. Fins i tot arribant a casa, me'n adono que no he fet fotos panoràmiques de l'esplèndida vista que teníem, cosa que ara me'n arrepenteixo!!!!.


Bé, toca baixar pel mateix camí. Desfem la cresta, ara amb més de compte que pujant fins arribar de nou a la canal Fonda. La neu està tova però perfecte per baixar directament en línia recte clavant els talons. I així, ràpidament hem desfet la canal que tant d'esforç ens ha costat fer quan pujàvem.

Xino-xano, tornem fins arribar al refugi gaudint del dia preciós que ens fa. La tornada fins al refugi, no se'ns ha fet gens pesada. El temps és excel.lent i la progressió amb els crampons força ràpida.
En arribar al refugi, mengem una mica i descansem una estoneta abans de tornar fins al cotxe. Ja tenim ganes d'arribar a casa i encara queda un bon tram de camí.... i de cotxe!!!.
Uff! la tornada del refugi al cotxe si que se'ns ha fet eterna!!!. Molt més llarga que quan l'hem fet pujant. És el que té el cansament i la falta ja de forces. Però estem molt satisfets i contents d'haver fet per fi el Posets.

En resum: és un cim molt recomanable de fer. Segurament maltractat per ser el virrei del Pirineu i viure a ombra de l'Aneto. Però la manca de dificultats tècniques i la recompensa de les seves meravelloses vistes de 360 graus, el fan un cim imprescindible per tots aquells amants de la muntanya. Això si, s'ha d'estar mínimament en forma ja que és una mica llarg de fer. Però l'esforç, ben paga la pena!

Us deixo amb un fotomuntatge de la sortida, a veure si us agrada.
Ah!, per cert. 0-3-3!!! Segueixen les caigudes de cul!




Fins la propera!!!
Arnau, Txell i Onofre.


dijous, 11 d’abril de 2013

The River. ("El boss")


"The River" és la cançó principal de l'àlbum (amb el mateix nom) que va treure a l'octubre del 1980 el Boss. (un doble disc amb 20 cançons!!!!. La seva inspiració per compondre és increïble!
Aquesta cançó és una obra mestre. La seva lletra és brutal i reconec que se'm han escapat més d'un cop alguna llàgrima.
El Bruce, prové de classe obrera, d'aquells anys durs als Estats Units. En la cançó ens explica de forma commovedora la pèrdua prematura de l'adolescència, en una societat fortament marcada per valors i normes quan degut a un embaràs, s'acceleren tots els esdeveniments per acabar canviant-ho tot. La seva vida fa un gir inesperat per passar a ser com la del pare, monòtona, sense alegria, treballant guanyant lo just per sobreviure en un barri obrer, sense masses esperances ni projectes o il·lusions. I sols pot somniar, viure, ser lliure quan torna al riu i recorda….
Les frases son absolutament brutals!!! T'engloba una sensació de ràbia i tristesa alhora increïble!. Per exemple quan explica amb la fredor de com es van casar.
Aquesta versió per mi és la millor que ha fet el Bruce de "The river". És lleugerament més lenta que les habituals i un xic més llarga, però quan comença amb l'harmònica, l'escenari totalment fosc, sols il·luminant-lo a ell i comença a cantar amb la seva veu trencada…… Uff!!! IMPRESSIONANT!!!!! Està totalment immers en la cançó i desborda sentiments en cada moviment, estrofa….
És una de les meves IMPRESCINDIBLES!!!! És una obra d'art!
Aquí us la deixo, subtitulada pels que aneu coixos com jo amb l'anglès. Ja que sense la lletra, com sempre, NO seria el mateix!.

dimecres, 10 d’abril de 2013

Puigllançada (2409m) amb raquetes

Introducció:

El Puigllançada és una muntanya fàcil del nord-est del Berguedà, de forma cònica i arrodonida que la fa ideal (quan hi ha neu) per fer una matinal amb raquetes. Tot i així, la seva alçada no és gens despreciable (2409m) que si li sumes l'aïllament geogràfic que pateix, fa que sigui un mirador fabulós de 360º des del seu punt zenital. Així doncs, podem observar tot el Prepirineu, Ripollès, Alt Berguedà i Cerdanya i varis cims del Pirineu. És interessant triar un bon dia, ja que degut a aquest aïllament geogràfic que pateix, també és molt sensible al vent que gairebé sempre bufa al cim.

Accés:

La més curta i directa és des de Coll de Pal, ja que parteix de 2000m i puja directa amb forta pujada fins al cim. Aquesta és una de les vies més utilitzades, però també segurament la que té menys interès. Una altre de les alternatives és des del Coll de la Creueta (sobre el Km 23) de la mateixa BV-4031, al qual caldrà sumar-hi uns 4-5Km més de recorregut que farem partint de la collada del Padró o del Plà d'Anyella cosa que la fa més recomanable en període estival però potser és un pel llarga per fer amb raquetes. L'itinerari que aquí descrivim és doncs el que surt d'entre la collada del Pedró i el Pla d'Anyella, partint de l'aparcament de l'Alabaus i que té uns 8,2Km de llargada i que podem fer en unes 3 horetes (2 de pujada i 1 de baixada) sense sumar-hi parades.

Fitxa Tècnica:


Mapes:





Crònica:

Sortint de l'aparcament del telecadira d'Alabaus (La Molina) fem un flanqueig ascendent cap a l'esquerra per una petita pista (direcció Coll de la Creueta) per desviar-nos de l'estació d'esquí fins assolir una coma molt clara amb alguns pins negres escampats i que es defineix força bé el recorregut a seguir malgrat l'absència de marques o fites.


Aquí de seguida comença el tram de més pendent que haurem de fer i el qual ens obligarà a fer unes quantes ziga-zagues per salvar una mica millor el desnivell. Estem a zero graus i l'estat de la neu és perfecte per avançar amb les raquetes.



Un cop a dalt d'aquest (i no sense un esforç considerable), arribem a una zona ampla i oberta, tancada per varies tanques de filferros i cordes que haurem de superar. A la nostra esquerra ens queda el Tossal de Rus (amb les seves terrasses). Avancem passant pels filats en direcció Sud-Oest on a la nostra dreta podem veure les pistes d'esquí. Seguirem amunt fins arribar al turó de l'Amorriador de Rus (2.297m) on ja es divisa clàrament el cim arrodonit del Puigllançada.


Ara ja sols toca enfilar la carena per després girar a l'esquerra fins assolir el cim (2.409m). A dalt d'aquest trobem un vèrtex geodèsic (amb una caixa per guardar un llibre de visites que no hi és) i uns metres més enllà un pessebre. Hi ha molta neu i sols queden al descobert les pedres al voltant del vèrtex geodèsic. Així que es pot arribar perfectament amb esquis o raquetes fins ben bé al cim. 
El dia és esplèndid. Les vistes, tal i com es prometien son molt generoses miris per on miris. La silueta del Pedraforca és inconfusible, a l'igual que la Serra d'en Sija, Rasos de Peguera o el Comabona ben proper i a la llunyania la silueta de Montserrat. També observem la serra del Cadí i si tens bona orientació (no com la meva) pots observar també el Puigpedrós, Carlit, Pic de Peric, Puigmal, el Taga, Tossa d'Alp, Penyes Altes de Moixeró….. Ara sols falta identificar-les!!!


Com que el dia és clar i tenim sort que fa poc vent, ens donem el gust de tapar-nos bé i dinar al mateix cim gaudint del sol i de les vistes. Estem una mitja horeta i tornem desfent el camí pel qual hem vingut.


Ostres, ens pensàvem que nosaltres anàvem tard, però déu n'hi do de la gent que ens hem trobat pujant quan nosaltres ja baixàvem.
El baixar ha estat ràpid. La neu ja estava força pastosa però sols l'hem trobat ja en força mal estat en l'últim tram de baixada. Justament el de més desnivell on la neu ja  eren "pastetes" i que ens ha fet anar amb força cura de no relliscar i caure. Bé, algú si que ha relliscat! oi???. Puntuació: 0 - 1- 0 (argot familiar). 


Per tant sortideta matinal molt gratificant en la qual hem gaudit d'un bon dia, bones vistes i ens ha servit per fer un xic d'exercici, ja que aquest començament d'any NO hem tingut gaire bona sort amb el temps i ens ha esguerrat unes quantes sortides planificades.
En tornar cap a casa i passar per Castellar de n'Hug hem parat a veure les Fonts del Llobregat. Donat que el nen està estudiant en geografia el naixement dels rius Cardener i Llobregat. S'ha quedat una mica fotut en veure el naixement del Llobregat. Suposo que s'imaginava com una espècie de font (a mode d'aixeta) on a partir d'aquí naixia el riu!!!! 



Fins la propera!!!!












dimarts, 9 d’abril de 2013

Joan Tardà i la defensa de la llengua

Sóc un fan incondicional de Joan Tardà de ja fa molt de temps.
Parla clar, i sap com mantenir l'atenció a tot el grup parlamentari espanyol amb les seves intervencions. És provocatiu, eloqüent, cínic i tot (en el meu parer) sense dir barbaritats. Treu de polleguera sobretot als diputats del PP i encara els encén més amb el seu posat i sobretot amb aquest accent català quan parla en castellà i que no pretén dissimular.
El conflicte de la llengua ja fa temps que està sobre la taula dels jutjats, d'una manera que sembla ridícula, fictícia, impossible! una broma!. Però no, no és pas cap broma!!!. El Tardà ja ho va dir fa temps al Parlament d'una forma que em va agradar moltíssim, amb la seva ironia que el caracteritza. Els hi explicava als parlamentaris la incoherència de la situació comparant-ho per exemple amb el Pais Valencià. Els parlava com si fossin nens de col·legi (o de pàrvuls) on se'ls ha de remarcar molt les paraules claus perquè se'n adonin i ho entenguin: "dotze!, doce!!! lo entienden?, doce, he dicho doce!!!….."). La seva intervenció no té preu:



Doncs bé, ara ja ha arribat la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), del 6 de març en resposta a una de les famílies que sol.licitava l'escolarització en castellà. Aquesta, especifica que l'aplicació de la sentència del Tribunal Suprem significa que cal garantir el castellà com a llengua vehicular no només per al nen que ho demani sinó "per a tota la classe" en la qual estigui matriculat.
El departament d'Ensenyament ofereix aquesta resposta en forma d'atenció individualitzada a l'alumne que ho sol.licita en els primers cursos d'escolarització. Doncs bé, la nova interlocutòria del TSJC deixa clar que NO és suficient amb aquesta atenció individualitzada, sinó que ha d'ampliar-se "a tota la classe o unitat escolar de la que forma part aquell alumne". "Allò acordat afecta l'alumne juntament amb els seus companys". És a dir, que si un sol alumne demana l'escolarització en castellà, cal canviar la llengua d'ensenyament a l'aula sencera!. Així, si un sol alumne ho demana, per preservar el seu dret, no es té en compte els drets de tots els altres alumnes de la classe. Bé, parlo d'alumnes quan hauria de parlar de pares. Dubto que els pobres nens vulguin estar en aquesta problemàtica per iniciativa o conviccions pròpies.

Doncs bé, Joan Tardà (i també Alfred Bosch i Teresa Jordà posteriorment), han fet la seva reivindicació al Parlament espanyol com a mostra de protesta per la decisió del TSJC, argumentant que "el PP sempre sosté que el que val a Catalunya val a tot Espanya, en lògic paralelisme i en justa correspondència, i per tant, si un sol diputat exigeix a la cambra un canvi de llengua al català, aquest obliga a canviar d'idioma a la cambra sencera".  I sense ni pensar-s'ho ha seguit el seu discurs a la tribuna d'oradors en català. No s'ha fet esperar la resposta del president de la cambra -Posadas- advertint-lo a l'ordre i que seguís el reglament i afegint quelcom força interessant com "Entiendo que incluso su argumento puede ser interesante, pero no procede. Aténgase al reglamento". Tardà ha continuat en Català i en avisar-lo 3 cops a l'ordre ha estat expulsat de la tribuna d'oradors.
Però millor que ho veieu, ja que és molt interessant i com la majoria d'intervencions del Tardà…. No té preu!.


Cada vegada queda més clar que el diàleg amb Espanya sembla més impossible. No se'n adonen que amb aquestes actituds són ells qui no deixen sortida a la gent. És una decisió increïble per part d'un tribunal (i a sobre és el de Catalunya) que pugui donar una sentència com aquesta. Si a sobre tens en compte que en els controls, la mitja de l'assignatura de llengua castellana a Catalunya està lleugerament per sobre de la mitjana espanyola, llavors el problema és: lingüístic, d'educació, integració o simplement polític????…….. O potser el que volen és dividir una societat i plantejar uns problemes on no hi son? Dóna peu a més d'una reflexió!!!!