INTRODUCCIÓ
El Gran Tuc de Colomers amb els seus 2933m d'alçada és la muntanya més alta que forma part del Gran Circ de Colomers. Aquest Circ, un dels més interessant de la Vall d'Aran està delimitat a l'Est pel Tuc de Ratera i el de Bergús i per l'Oest per la Creu de Colomers a cavall entre les comarques del Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça. Així delimita la Zona Perifèrica del propi Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i conté una de les majors concentracions de llacs de tot el Parc Nacional. L'ascensió és llarga i jo diria que té dues parts ben diferenciades: La primera part de l'ascensió passant pels diversos llacs i que es fa per terreny força còmode fins l'Estanh de Ratèra de Colomèrs. A partir d'aquí comença un pedregar força insuportable fins el Portell de Colomers i un flanqueig posterior força feixuc fins encarar l'últim tram cap el cim. Això si, la recompensa de les seves vistes des d'aquest bé val la pena l'esforç.
La zona té moltes possibilitats segons la dificultat que busquis. Fer la volta als Llacs de Colomers és força més assequible i paisatgisticament és d'una bellesa indubtable i molt aconsellable si es vol fer una excursió menys exigent o familiar (ens l'apuntem per una altra ocasió).
ACCÉS
Des de la població aranesa de Salardú, surt una pista asfaltada degudament senyalitzada d'uns 8Km -que s'inicia a la mateixa carretara (C-28) que travessa el poble- i que indica Banhs de Tredòs que segueix la Vall d'Aiguamòg. En aquesta estació termal (Banhs de Tredòs) hi ha un gran aparcament. En època estival (Juliol fins el 15 de Setembre) està prohibit continuar amb el cotxe tenint que agafar el servei de Taxis 4x4 si no vols recórrer els 4Km de pista que et portaran fins a l'inici de l'excursió en el que és l'últim Pàrquing conegut com a pàrquing dels Taxis. Per sort és Octubre, així que continuem amb cotxe per la pista (en força bon estat) i que ara creua el riu per enlairar-se ràpidament fins a l'inici de l'excursió.
FITXA TÈCNICA
MAPES
CRÒNICA
En aquesta sortida ens acompanya el nostre cosí Joan-Lluís i estem molt contents de la companyonia. Per variar comencem tard, mooolt tard tenint en compte que ja som a finals d'Octubre i el dia s'escurça força. Així que haurem d'anar a la idea. Anar a la idea? Però si això no sabem que és!!!!. En fi, almenys queda bé posar-ho.
Com ja hem comentat en la introducció, durant l'estiu la pista està tancada a nivell de Banhs de Tredòs i si es vol continuar s'ha d'agafar el servei de taxis 4x4 que et porta fins a l'inici del recorregut (ens estalviarem caminar 4Km de pista). La pista està en bon estat. Un cop aparcats i equipats comencem a caminar deixant la pista principal dels cotxes agafant un evident sender a mà esquerra i senyalitzat amb un rètol vermell al Refugi de Colomers.
Comença amb fort pendent perquè entrem ràpidament en calor ja que la temperatura és de -2ºC! Hem d'anar en compte doncs aquest inici està ple de capes de gel i el risc de caiguda és alt. De seguida el camí es suavitza i és perquè hem arribat a Planhòles dera Lossa. Aquí trobem unes làmines de fustes al terra per facilitar l'accés en època més humida ja que aquesta zona s'omple d'aigua que avui no és el cas.
Continuem i arribem a un pont de fusta (Pont dera Montanheta?) amb una bifurcació del camí. Ep! Joan Lluís que hem d'anar cap a l'esquerre! Sort del GPS! Cap a la Dreta d'aquest arribem al refugi de Colomers. Nosaltres hem de seguir cap a l'esquerra per un sender menys fressat, doncs la majoria de gent es dirigeix cap al refugi i aquest és més evident.
Anem ascendint i arribem al primer llac que és l'Estanh de Clòto de Baish. Ooooh! Foto obligada. És el primer estany que trobem i ens hi recreem admirant la seva bellesa.
El rodegem per la seva dreta i observem una inscripció que hi ha en una placa en la seva espècie d'illa.
Continuem pujant seguint el rierol que comunica tots els estanys. Això també ens dona una guia per on hem d'anar progressant.
Com ja hem comentat en la introducció, durant l'estiu la pista està tancada a nivell de Banhs de Tredòs i si es vol continuar s'ha d'agafar el servei de taxis 4x4 que et porta fins a l'inici del recorregut (ens estalviarem caminar 4Km de pista). La pista està en bon estat. Un cop aparcats i equipats comencem a caminar deixant la pista principal dels cotxes agafant un evident sender a mà esquerra i senyalitzat amb un rètol vermell al Refugi de Colomers.
Anem ascendint i arribem al primer llac que és l'Estanh de Clòto de Baish. Ooooh! Foto obligada. És el primer estany que trobem i ens hi recreem admirant la seva bellesa.
Arribem a l'Estanh Long de Colomers i es clar…..foto al canto! Aquí tenim una gran imatge de la mole del Tuc de Ratera que en aquest plano ha quedat tallada a l'esquerra de la fotografia.
Rodegem aquest allargat estany i arribem en pocs minuts a l'Estanh o Lac Redon.
El camí al ser tant pintoresc i de terreny còmode és de fàcil avançar. Continuem pujant i així arribem a l'Estanh Obago.
Tot i que durant l'ascensió en diversos punts es veu el cim, ara el podem observar-lo en la seva totalitat. La seva cara Nord és molt feréstega.
I així doncs, per on si accedeix?
Deixem que cadascú opini:
- Joan Lluís: Sembla que per la canal de la dreta? Però buff! sembla complicat.
- Txell: Potser per l'esquerra pel punt més baix i llavors s'ha de crestejar una mica per l'altre vessant que segurament no és tant dreta.
Doncs……. Na-nai! Hem d'anar molt més cap a la nostra esquerra (SE) a trobar una petita canal que es coneix amb el nom de Portell de Colomers i que dona pas al Parc Nacional d'Aigüestortes. Doncs recordem que aquesta zona és la perifèria limítrof del parc i que el Parc Nacional està delimitat pel Nord per aquest Circ de Colomers. Així hem de deixar la direcció directe cap al cim per anar a trobar aquesta canal. Llavors passarem a la vessant Sud i farem un llarg flanqueig fins a trobar el coll del Gran Tuc que ens donarà el pas per accedir al seu Cim ascendint per la seva cara Nord.
Continuem i aviat s'acaba el "còmode" camí per començar a trobar blocs i blocs de pedra. Arribem a l'Estanh de Ratèra de Colomers.
A partir d'aquí comença la crucifixió!!! Blocs i blocs de pedra que dificulten molt la progressió i per acabar-ho d'adobar aquesta zona queda molt obaga i ha quedat neu i gel d'alguna de les últimes tempestes d'aquest dies. Així que extremem les mesures de seguretat i progressem amb molta cautela.
Aquí comencen a sorgir els dubtes de si aconseguirem arribar al cim. Doncs hem perdut molt de temps a fer aquest tros i el dia se'ns tira al damunt.
Arribem a la canal que tot i que des de baix semblava molt complicada es fa amb relativa facilitat.
Ja som al cap de munt de la canal del Portal de Colomers. És fantàstic pujar sense veure res a conseqüència de les grans parets del Circ i en arribar a dalt que es desplegui davant teu tota l'esplendor del Parc Nacional d'Aigüestortes als peus de l'estany de Bergús.
Vinga, no perdem temps i comencem el llarg flanqueig cap a la dreta mirant de perdre el mínim desnivell. Anem flanquejant i mirant de trobar fites que aquestes estan col·locades amb conta-gotes!!!!
A mig flanquig la Txell es comença a trobar malament: Mareig, ganes de vomitar, mal de cap. Vaja, allò que se'n diu coloquialment com una "Pàjara"!!!!. I no es veu amb cor de continuar. Bé, com que aquí fa solet es queda a esperar-nos i nosaltres continuem carenejant direcció a l'evident coll.
Pugem pel dret coll que ja notem el cansament a les nostres cames.
I sortim altra vegada a la cara Nord del Circ per encarar l'última i dreta pujada fins al cim.
I així coronem el Gran Tuc de Colomers de 2933m d'alçada i un dels més emblemàtics del Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici.
Foto de grup obligada. Fa força vent.
I ara una altre amb el meu peque.
Les seves vistes a totes direccions són fantàstiques podent albirar a la llunyania gran nombre de cims des de l'Aneto, Maladeta fins al Perdiguero. Són les 15h així que no ens entretenim i amb les presses no faig fotos dels cims i les vistes. Una llàstima. A més la Txell també ens està esperant a baix i no es questió d'entretenir-se. Comencem a desfer camí i tornem cap al coll. Aquí veiem tot el flanqueig que haurem de tornar a fer per la carena fins anar a trobar novament la canal del Portell per la que hem pujat a l'anar i que ara haurem de baixar.
Un cop fet el feixuc flanqueig ja tornem a ser a la canal.
Baixar aquesta amb la neu i el gel ens enlenteix força.
Un cop descendida ens obrim cap a la dreta per evitar al màxim les plaques de gel, doncs ja se sap que baixant el perill i el risc de caiguda augmenta considerablement.
Buff! Hem anat força lents. El cel s'ha tapat per complert i la falta de llum ja es comença a fer evident. Així que anem per feina.
Arribem altre cop a l'Estanh Obago. La idea que duia era fer una circular al tornar passant pel Refugi de Colomers i així veure altres llacs. Però és massa tard i val més tornar directe. Així es que ja ni ho proposo.
Jo que volia fer a la tornada unes boniques fotos als llacs amb llum de tarda i el sol està totalment tapat! quina llàstima amb lo bonic que hauria quedat.
Ja som al Lac Redon. Encara ens queda molt i la llum va minvant.
I poc a poc ja tornem a ser al pont del començament.
I finalment arribem al cotxe i……..Repte aconseguit!!!!
Ha sigut una llarga excursió però molt bonica i recomanable en un dels indrets més bonics del limítrof Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici.
Molt contents amb la companyia del Joan Lluïs que esperem ens acompanyi en altres caminades!
Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada