dissabte, 8 de juny de 2013

Ruta Catllaràs (Roca del Castell - Roc de la Lluna - Roc de la Mare de Déu - Roca forcada)

 INTRODUCCIÓ


Aquesta és una ruta per la zona del Catllaràs. Però dista molt de ser una ruta habitual o freqüentada, ans tot el contrari. L'itinerari que hem fet i que aquí descrivim l'he trobat a molt poques ressenyes. I per tant és una ruta molt poc coneguda, almenys la seva segona meitat. Farem una ruta circular començant des del Monestir de Lillet i seguint el PR C-52. Fins la meitat de la ruta, podem dir que és el recorregut clàssic i que si el seguim arribem a la roca del Catllaràs per després seguir cap al Santuari de Falgars pel GR-4 i tornar a la Pobla de Lillet. Però aquest cop el que farem serà seguir el PR fins la meitat per després girar tot el contrari cap a l'est i fer una bonica ruta circular aquest cop si per llocs veritablement poc transitats i això ho podrem veure per la dificultat en algun tram de trobar el camí per la falta de traces i marques.

El Berguedà està absolutament esplèndid. Els verds que trobarem d'aquesta tardor que ha estat tant plujosa son tant intensos que fins i tot semblen artificials. És una ruta molt recomanable per fer-la a la primavera o a la tardor, esquivant els mesos d'estiu o hivern on no podrem gaudir tant del paisatge. 
És una ruta fàcil, i l'únic tros que s'ha d'anar en compte és amb la grimpada que tindrem que fer per pujar a la Roca de la Mare de Déu. Cim per cert, absolutament desconegut i que té una de les creus en el seu cim més boniques que he vist.

ACCÉS:

L'accés el trobarem passat la Pobla de Lillet aproximadament 1-1,5Km just passat el Km 11 de la carretera B-402. Trobem un trencant a mà dreta que indica Monestir de Lillet a 1Km. Ara sols hem de seguir la pista de terra en molt bon estat i aparcar el cotxe al voral mirant de que no faci nosa. Ja que no hi ha lloc d'aparcament.

FITXA TÈCNICA:

MAPES:




CRÒNICA:

Doncs bé, comencem aquesta escapadeta matinal amb bon temps. Sol però ambient fresquet. Perfecte per caminar. Iniciem el recorregut en direcció Sud seguint les marques blanques i grogues del PR C-52 i en 1minut ja tenim la primera paradeta per observar l'ermita de Sant Miquel. Aquesta és una església romànica de planta circular (única al Berguedà) i construïda a finals del segle XI o començaments del segle XII tal com ens indica el seu rètol. Per cert, a Sallent tenim l'ermita circular romànica més gran de Catalunya. Un cop feta la foto de rigor proseguim pel PR.


En pocs minuts ja podem divisar el nostre següent objectiu: La Roca del Castell. Doncs som-hi.


S'hi arriba força ràpid, però no per això t'estalvies de fer una pujada curta però força intensa. A dalt trobem una enorme creu i restes de paret del que va ser el castell als peus del qual va néixer la població de la Pobla de Lillet.


Baixem de la Roca i tornem a seguir el PR. És una pujada contínua però agradable de fer, ja que estàs envoltat de pins i de vegetació. El camí és molt fresat i net. Sense rocs, cosa que fa avançar força còmode i ràpid tenint en compte el desnivell que anem fent. Després d'una estoneta arribem a una pista i tot seguit el Xalet de Catllaràs

És un bonic refugi on a principis de segle (bé, ara hem de dir principis del segle XX que ja som al XXI) és on s'allotjaven els tècnics i treballadors de les mines de carbó. Després es va reutilitzar com a casa de colònies i en l'actualitat està abandonat. És curiós doncs l'arquitecte de l'obra és d'Antoni Gaudí. És estrany com s'ha deixat oblidat, si tenim present que és una obra de Gaudí, que si pot accedir amb cotxe i que la zona és força bonica. És estrany que no s'hagi aprofitat millor, ara que està tant de moda fer colònies, turisme rural, o la diversitat d'esports d'aventures i de trekkings  que la zona podria allotjar.


Seguirem el PR fins tornar a sortir a la pista que abandonarem de seguida, agafant un camí que surt a mà dreta (obviant el senyal en creu blanca i groga que indica que ens sortim del PR) i que ens durà en 10-15 minutets al Mirador de la Roca de la Lluna (1495m). Aquest és força gran. Trobarem un faristol on hi ha dibuixat les serralades que veiem al davant i al darrera per tal d'identificar millor els cims que veiem. És un bon mirador, amb unes vistes magnífiques del Pedraforca i de la Serralada del Cadí.


Un cop ens hem deleitat amb les vistes i identificat alguns dels seus cims, toca desfer camí i tornar a la pista que seguirem a mà dreta durant aproximadament 1,5-2Km per tornar-la a deixar aquest cop per la seva esquerra seguint primer per una zona més oberta i llavors un corriolet. En tot moment està el camí ben senyalat amb les marques del PR.

Així arribem a una esplanada totalment amb gespa. Sense herbes dolentes. El verd és intensíssim i el lloc t'invita a seure i a descansar. No ho fem i a mà dreta busquem el camí que ens ha de portar al cim del Roc de la Mare de Déu (1615m). Bé, segons l'editorial Alpina és el Roc de la Mare de Déu. Segons la cartografia del ICC Roca de la Devesa Llosana i segons altres fonts Roc del Joc ja que l'esplanada que hi ha més a sota és on jugaven els treballadors de les mines a futbol i que és coneixen el lloc com a Joc de la Pilota. Però bé, es digui com es digui és un cim molt però que molt poc conegut. La ruta que passa per aquí seguint el PR C-52 és freqüentadíssima, però en canvi, ningú puja fins aquest magnífic, esvelt  i petit cim.


Per tal d'accedir-hi hem de fer una grimpada força aèria però que no comporta cap dificultat. També té un pas estret que pels baixets pot costar una mica d'accedir-hi però la visita és indispensable.


A dalt trobarem una de les creus més maques i originals que he vist. És una creu de ferro que està tota ella emparrada amb fulles també metàl·liques. Al mig i protegida per vidre hi ha una figura de la Mare de Déu. Al costat de la creu, en un altre tros de roca i trobem també una figura de la Moreneta.
Les seves vistes sobre el Pedraforca són espectaculars! M'estranya i molt que sigui un lloc tant poc conegut, tenint en compte la quantitat de gent que passa per sota seguint el PR i que es perdin unes vistes tant meravelloses a més d'una creu molt bonica. De veritat que he buscat per moltes webs i hi he trobat molt poques referències. Però si ho penses bé…..millor així!!!!


Ara toca baixar que sempre és quelcom més delicat que pujar, i un cop arribat al plà tornarem enrere uns 400 metres. En una de les corbes a l'esquerra del corriol que hem fet pujant, hi han posat pedres perquè la gent no s'equivoqui i surti del PR. Aquí surt un caminet que és el que ara haurem d'agafar. ( Aquí veurem, l'aspa blanca i groga que ens indica que ens sortim del PR).
A partir d'aquí és la segona part del recorregut. Aquesta part és la que és poc coneguda i per tant poc transitada. Ara seguirem marques grogues que anirem trobant, passarem pel mig del bosc fins que tornarem a sortir a una altre pista. La seguirem a mà dreta fins la collada d'Arderiu. A mig camí ja podem veure el nostre pròxim objectiu: La Roca Forcada (1549m) i vista des de lluny es pot deduir el perquè del topònim.


En uns 2Km i en una corba de la pista cap a la dreta és on l'haurem de deixar per enfilar cap a l'esquerra seguint fites entre mig del bosc. S'ha d'anar en compte i fixar-s'hi, doncs el camí aquí no està gaire marcat. Per arribar al cim hem de fer un tros lleugerament estret i aeri però que no comporta cap dificultat tècnica i així arribem al cim de la Roca Forcada. Aquí ens hem de posar el gore o paravent (tots menys la valenta de la Meritxell, Ai! com et costipis!!!) ja que aquí el vent bufa amb certa intensitat i és força fred.



Tornem a desfer camí per on hem vingut, i en algun moment ens despistem un xic. Ostres! Tant clar que sembla a vegades un camí i en fer-lo al revés ja no saps per on has passat! Però bé, sense masses problemes tornem a sortir a la pista que NO hem de seguir, doncs just al costat del camí que hem agafat per pujar a la Roca Forcada, hi ha un corriolet que baixa de forma força dreta i directa.


El camí és fantàstic, i altre cop tornem a estar envoltats d'una vegetació amb uns verds increïbles i al terra amb un mantell de fulles seques. Molt bonic. Aquí aprofitem per fer una paradeta i dinar els entrepans que portem. El primer tram del camí és força evident, però llavors compta, que és força perdedor. Ja no és tant evident i amb poques fites o marques. Es nota que és un camí poc freqüentat. Però estant una mica alerta i amb l'ajuda inestimable del GPS no hem de tenir masses problemes.


Així anem baixant durant força estona fins tornar a trobar una pista que agafarem direcció esquerra i que ja no deixarem fins que ens torni, havent fet una bonica ruta circular, al lloc d'inici de l'excursió.
Abans d'arribar haurem de creuar un parell de vegades el rec de Junyent sense més incidències.


I així en una mitja horeta podem donar per finalitzada aquesta sortida que ens ha agradat tant.
Realment molt recomanable!!!!




Aquí us deixo un muntatge amb les fotos de la sortida perquè us feu una mica més a la idea de les vistes que hi ha al llarg del recorregut.

Espero que ho disfruteu i...... fins la propera!
Arnau, Txell i Onofre.






0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada