Robiñera (3003m) des de Chisagüés

INTRODUCCIÓ

El Robiñera és una muntanya de 3003m que pertany al sector de la Munia. És un dels tres mils considerats fàcils, no obstant això s'ha de tenir present que és un tres mil i per tant no hem de menystenir-lo. És un cim poc concorregut donat que està al costat de l'altiva Munia que amb els seus 3133m domina aquest sector. Tot i així és un cim ideal per a principiants tenint una mica de tot  (corriol amb fort pendent, tartera, petita grimpada i crest cimera fàcil). Això sense menystenir les seves increïbles vistes que són una de les millors panoràmiques de la cara nord del Mont Perdut. 

Per a nosaltres serà una excel·lent preparació de partida per assolir cims més ambiciosos, ja que aquest any estem realment fluixos.

ACCÉS

Des de Bielsa (direcció França) arribarem a la petita població de Parzán. Sobrepassem aquesta on hi ha una benzinera i a uns 200metres d'aquesta a l'esquerra surt una estreta carretera en direcció a Chisagüés (4Km). Finalitza l'asfalt i es converteix en pista. Aquesta està en relatiu bon estat tot i que s'ha d'anar en comte amb els grans badems que trobem. Així anem remuntant la vall del riu Real i passem per diverses bordes fins que arribem al cap d'uns 4Km a una borda on hi ha una esplanada per aparcar el cotxe. Aquest és el primer aparcament. Si tenim un cotxe alt podem continuar uns 2Km més fins al punt de sortida (Font de Petramula) ja que aquest tros de pista és empinada i està algo més malmesa. Just abans d'un tancat revol a la dreta es troba la zona d'aparcament.

FITXA TÈCNICA

MAPES

Obtenir Track

CRÒNICA

Aquesta última setmana de juny l'Arnau ja ha acabat el cole. Així i aprofitant que també és Sant Joan, ens l'hem agafat de vacances i aprofitem dilluns que encara la meteo és bona per fer una sortideta i posar-nos un xic en forma. Ja que aquest any poca muntanya portem. Com ja hem dit anteriorment el cim escollit és el Robiñera. Per que? doncs perquè és un 3000m, relativament curt i amb unes vistes espectaculars de la cara nord del Mont Perdut. Perfecte per posar-nos en forma i passar un bon dia a la muntanya abans de que el temps empitjori segons la predicció de la meteo.

Comencem doncs a la Font de Petramula on hem deixat el cotxe en un descampat habilitat per aquest fet abans d'una corba molt tancada a la dreta. Comencem a caminar per la pista uns metres on just per sobre de la corba surt un corriol a mà esquerra (NO) que indica Llacs de La Munia.

Seguim el corriol que progressa paral·lel al barranc de Petramula sense guanyar pràcticament alçada. 

Passarem varis rierols en el que és el final del Barranc del Clot dels Gabachos abans de girar direcció NE i començar a agafar alçada.

El corriol s'enfila per una vessant herbada sense treva i ens trobem un bonic salt d'aigua que ens mostra un preciós Arc de Sant Martí.

El camí en tot moment és molt fressat i còmode de seguir malgrat la seva inclinació. Així agafem ràpidament alçada. Enrere queda l'esplèndida silueta piramidal del Comodoto que vam fer amb raquetes l'any passat (aquesta és una molt bona opció hivernal molt entretinguda per fer amb raquetes).

Anem ascendint agafant alçada ràpidament i poc a poc ja veiem al fons la impressionant i desfeta pala sud del Robiñera. L'itinerari orientativament és molt clar i poc perdedor.

Anem pujant poc a poc, doncs el desnivell a salvar és considerable. Si girem la vista enrere ja comencem a entreveure el que seran unes vistes esplendides.

Seguim pujant direcció a la Collada de Las Puertas i cada cop es veu més clar l'itinerari que hem de fer.

No hem d'arribar a la Collada de Las Puertas. Aquesta collada ens duria als llacs de la Munia i a l'itinerari per ascendir a la Múnia. Creuarem doncs el Barranc del Clot (direcció Est) per tal d'encarar després la cara sud del Robiñera.

Sobrepassem varies congestes de neu sense dificultat i encarem ja, girant cap a Nord, la desfeta i empinada tartera del Robiñera.

La tartera és fa molt però que molt feixuga! No s'arriba mai al final!!!!. Sens dubte aquesta és la part més dura i monòtona de tota la sortida. Anem fent ziga-zagues per tal de superar millor el desnivell a salvar, on aquí a vegades es perd una mica el camí i ens anem orientant amb les fites que anem trobant. Així penosament arribem a dalt de la dessolada i maldestra vessant sud. Un cop som pràcticament  a dalt pugem per una espècie de bretxa on cal fer una grimpadeta molt fàcil i ens plantem a l'avantcim sud. Les vistes són fabuloses!!!

Som al capdamunt de de la cresta cimera. Ara sols hem de recórre-la fins arribar al cim.

La cresta, és un llom pedregós ampli d'uns 150-200metres i no té problemes per progressar en ella. Aquesta procedeix amb alguna depressió o forcadura abans d'arribar al cim, que se salva amb alguna grimpadeta fàcil.

Finalment assolim el cim del Robiñera de 3003m!!!!

Com ja sabíem les vistes no ens defrauden. Realment són esplèndides!!!

Després de les fotos oficials mengem una mica i reposem. La temperatura al cim és excel·lent, fins que……sentim un tro!!! Les nuvolades estan creixent ràpidament (i les previsions són de pluja per la tarda), així que no ens ho pensem més i comencem la tornada desfent el camí.

Recorrem novament la cresta i ens enfrontem novament a la desfeta tartera.

La veritat és que tot i el desnivell es baixa força bé i més còmode del que ens pensàvem, ja que la pujada ha estat molt feixuga. Aviat estem abaix i travessem novament el barranc del Clot. Un cop el creuem sembla que tornem a la vida deixant les pedres i la grisor per passar al verd herbat i el corriol molt ben fressat a l'altre costat de la vessant.

Les nuvolades es van apoderant de tot el cel. Per tant no hi ha temps per perdre i no fem parades innecessàries arribant novament al bonic salt d'aigua i a la suavització novament del terreny.

I així arribem novament al començament de la ruta a la Font de Petramula on trobem una sorpresa. L'esplanada ha estat ocupada!!!!

A veure com treiem el cotxe!!!!



Fins la propera.
Arnau i Onofre.

Read More