GAUDIR, VIURE, SENTIR...

A vegades l'única manera de gaudir de quelcom màgic, és amb l'esforç d'arribar-hi per tu mateix....prove-ho i veureu quina satisfacció!!!.

EMOCIÓ, AL.LEGRIA, PAÍS...

Tocar el sostre de Catalunya amb tant sols 6 anys...Va ser molt emocionant!!!.

COMPLICITAT, AMISTAT, EL MÓN, ELS PETITS MOMENTS...

Dues persones, dos caràcters, dues voluntats...que juntes...ho poden fer TOT. Sobretot gaudir dels bons moments!!!.

REPTES, AVENTURES...

Toubkal. El nostre primer gran repte. Una foto...unitat, nucli, fort, indissoluble. I ara...a per més!!! .

ESFORÇ, SATISFACCIÓ, ORGULL...

Una foto. Sobren les paraules. Quan ho vaig veure a través de l'objectiu sabia que seria la meva foto preferida per molt de temps...

dijous, 9 d’abril del 2015

Congost de Mont-rebei i Passarel·les de Montfalcó

INTRODUCCIÓ

El Congost de Mont-Rebei és una de les rutes més espectaculars de Catalunya. Aquest congost que forma el riu Noguera Ribagorçana, travessa  la serra del Montsec i fa de frontera natural entre Catalunya i Aragó. Així, divideix el Montsec d'Ares (Catalunya) del Montsec de l'Estall (Aragó). Es diu que és l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un espectacular camí de ferradura parcialment excavat a la roca construït el 1982 (part catalana). Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres. Al juny del 2013 s'inaugura les passarel·les de Montfalcó i això ens dona l'oportunitat d'ajuntar els dos recorreguts a través del pont penjat del Siegué (unint Catalunya amb Aragó), podent allargar el recorregut i fer-lo encara més espectacular (si es pot).

ACCÉS

Per la carretera N-230 que uneix Benabarre amb Pont de Suert trobem la petita població de Pont de Montanyana. Entrem al petit poble i el creuem agafant la carretera C-1311 que va fins a Tremp. A uns 200-300 metres passat un pont que surt de la població de Pont de montanyana hi ha un trencall a la dreta que indica "Reserva del Congost de Mont-rebei". Seguim la carretera asfaltada uns kilometres i ens durà a la zona d'aparcament de la Masieta, punt d'entrada a la reserva Natural Parcial del congost. Cal dir que l'aparcament costa 4E. per vehicle.

FITXA TÈCNICA


MAPES






















CRÒNICA

Comencem a caminar  des de l'aparcament de la Masieta direcció al congost per un camí sense pèrdua. Aviat hi ha una bifurcació on haurem de triar: El camí de la dreta (embassament) és el camí antic que voreja l'embassament i s'ha d'anar en compte quan el nivell de l'aigua és alt, ja que queda inundat. El camí que va per dalt (Camí de les Tarteres) és el camí ara més habitual. En aquesta setmana santa el camí de l'embassament estava parcialment inundat però encara s'hi podia passar. Així es pot fer un petit circuit anant pel camí de les Tarteres i tornar pel camí de l'embassament.


El dia és esplèndid. Fa sol però l'aire és fresc, així que es camina molt a gust. Compte els mesos d'estiu perquè la calor pot ser infernal. Cal tenir-ho present per dur força aigua.


Seguim les marques vermelles i blanques (GR1) que aviat ens durà fins el Barranc de Sant Jaume (o de la Maçana) que el superarem pel pont penjat que porta el mateix nom: Pont Barranc de Sant Jaume. Aquest pont penjat té 40metres i és espectacular.


Seguirem el corriol ben marcat i sense pèrdua i en pocs minuts més ens plantem a l'inici del Congost. Aquí la vista és ja extraordinària. El contrast cromàtic del color de la pedra  amb el blau de l'aigua, el camí excarvat a la roca, la verticalitat de les parets……SENZILLAMENT ESPECTACULAR!!!!

Anem caminat pel camí i els trams més compromesos estan provistos d'un passamà per facil·litar la progressió i seguretat. La quantitat de gent que hi ha és molt alta. L'entorn és majestuós però un consell, compte en caminar i mirar l'entorn, doncs val més parar-se, mirar, gaudir, adelitar-se i llavors continuar. Doncs el camí no presenta cap dificultat ni perill, però no val distreure's!!! A més hi ha abundants bancs per poder seure, descansar i gaudir de la vista.


Buff! Quanta gent!!!!. Tot i que hi ha nombrosos miradors amb els seus respectius bancs per fer el recorregut amb tranquil·litat, la quantitat de gent que hi ha no ens ha permès masses parades a on desitjàvem (tothom vol fer fotos), així que hem anat tirant i xino-xano arribem al final del congost.


Ara continuem per camí (ja no excavat a la roca) deixant aviat el GR1 per agafar el camí de la dreta que ens ha de dur a través del segon espectacular pont penjat a les passarel·les de Montfalcó. Però abans d'arribar-hi ens enfilem a un turonet i……que és el que es veu a la paret  del fons???


No ho veieu clar???. Doncs fem un zoom!!!


Doncs si!!!! Son les famoses passarel·les de Montfalcó! Quin vertigen vistes des d'aquí, oi!!! Tranquils, impressionen més del que en realitat és!. Doncs apa, continuem i passem el pont penjat de Siegué de 36metres de llargada i que uneix Catalunya amb Aragó.


Un cop travessat ascendim l'empinada costa fins que arribem al començament de les escales. Possiblement és el tros que es fa més dur. Un cop arribats a dalt, comencem a baixar  el primer tram de les passarel·les de Montfalcó.


Anem baixant i ens creuem amb gent que puja, que baixa…. Una mica complicat doncs sols en els  replans hi ha possibilitat de cedir pas ja que difícilment passen dos persones en els trams d'escales.


Ja hem fet el primer tram de passarel·les que salven un desnivell de 50metres i tenen 159 esglaons  Seguim el camí uns 20-25 minuts i trobem el 2on tram d'escales.


Aquest tram és lleugerament més curt. Salva un desnivell de 33 metres i té 132 esglaons. Seguim un tros més direcció a Montfalcó i en un raconet parem a menjar una miqueta. El temps se'ns ha tirat a sobre i decidim girar cua. Ens falta uns 2Km per arribar a Montfalcó. Tornem a fer les escales ara pujant-les i hem de dir que és més fàcil pujar que baixar. Doncs els graons son molt estrets i junts, cosa que dificulta posar els peus quan baixes però que ho facilita quan puges.
La llum ara, és molt millor i també hi ha molta menys gent. Per tant podem fer alguna foto amb més tranquil·litat.


Ja tornem a ser al congost i ens queda una curiositat per veure i és una cova que queda en mig del congost, a uns 50 metres per sobre del camí i és la Cova Colomera. Anem amb molta cura per trobar la canal que et porta a ella. Uns nois en indiquen on és i ascendim cap a ella per una canal mig equipada amb grapes i cadenes a l'estil d'una petita ferrada.


Anem ascendint i en agafar alçada et dona una visió diferent i espectacular del Congost.


Després d'unes grimpadetes arribem a la Cova Colomera


Aquesta cova és molt profunda i espectacular (més de 400metres) però està tancada des de l'any 2008 (amb un reixat). El que si podem fer és una magnífica foto a contrallum fins a on ens deixen entrar.


Toca baixar, però abans una foto del congost vist des d'aquesta alçada.


Descendim amb molt de compte. Ja se sap que baixar no és mai el mateix que pujar.



Tornem a ser al camí ferrat del congost. Ei! Una foto on surto jo, perquè quedi constància de que també hi era!!!


Continuem la tornada. Ara podem parar-nos millor en els miradors que trobem, ja que el volum de gent que queda ha disminuït molt.



I ja tornem a ser al Pont Barranc de St Jaume.


I poc a poc tornem a l'inici del recorregut a l'aparcament de la Masieta. 
El Congost de Mont-rebei i les Passarel·les de Montfalcó és una sortida molt però que molt recomanable. No té cap dificultat tècnica. Sols és desaconsellable per la gent que pateix vertigen. Ara bé, s'ha de tenir en compte que anar i tornar des de l'aparcament de la Masieta fins a Montfalcó son 16Km i un desnivell al voltant de 1000m. I la combinació de cotxes des dels dos punts és molt complicada, ja que a Montfalcó s'hi arriba per una pista de 15Km. a més de la distància en carretera dels dos punts.
Hi ha un petit reportatge de 20 minuts del programa Xino-Xano del canal TV d'Aragó que és molt interessant on explica tot el recorregut:



Doncs esperem que us animeu a fer la caminada, doncs val molt la pena. Una alternativa que vam parlar amb un noi de la companyia de caiacs (i que no descartem de fer en una altre ocasió), és anar pel camí normal però tornar pel congost amb Caiac. Pot ser tota una aventura que a l'Arnau li encantaria!!!



Fins la propera.
Arnau, txell i Onofre.