GAUDIR, VIURE, SENTIR...

A vegades l'única manera de gaudir de quelcom màgic, és amb l'esforç d'arribar-hi per tu mateix....prove-ho i veureu quina satisfacció!!!.

EMOCIÓ, AL.LEGRIA, PAÍS...

Tocar el sostre de Catalunya amb tant sols 6 anys...Va ser molt emocionant!!!.

COMPLICITAT, AMISTAT, EL MÓN, ELS PETITS MOMENTS...

Dues persones, dos caràcters, dues voluntats...que juntes...ho poden fer TOT. Sobretot gaudir dels bons moments!!!.

REPTES, AVENTURES...

Toubkal. El nostre primer gran repte. Una foto...unitat, nucli, fort, indissoluble. I ara...a per més!!! .

ESFORÇ, SATISFACCIÓ, ORGULL...

Una foto. Sobren les paraules. Quan ho vaig veure a través de l'objectiu sabia que seria la meva foto preferida per molt de temps...

dilluns, 27 de gener del 2014

Garrofí (620m)

INTRODUCCIÓ

Aquest matí de diumenge i després d'una "comilona" de dissabte per sopar i anar a dormir tard, decidim fer una matinal tranquil.la per Sallent sense haver de matinar. Així, després ens podem enxufar a dinar a casa de l'Antònia i el Jordi (pares de la Txell) i a la tarda fer una sessió de cinema a casa passant un diumenge d'allò més tranquil.let. A la sortida s'hi apunta la Montse ja que el tiet té guàrdia a l'hospital i llavors ja li enviarem una foto del cim per fer-li una mica les dents llargues. Jejeje!. Però ja se sap, la feina és la feina!

Decidim doncs, fer el cim del Garrofí que amb la seva modesta alçada (620m) ens dona una perspectiva de 360º. Panoràmica més que interessant de part del plà de Bages, amb una vista fantàstica cap al Sud de Montserrat i cap al Nord de tota la serralada del Cadí. El desnivell que farem serà poquet, no obstant la distància a recórrer és de 15 Km, suficient com per treure'ns la son de les orelles. Però, anem amb la fitxa:

FITXA TÈCNICA


MAPES







CRÒNCA

Com ja hem dit, aquesta és una ruta curteta, la qual cosa ens ha permés de sortir a mig matí quan el sol ja comença a escalfar i així evitar les baixes temperatures que es donen a primeres hores en aquesta època de l'any i sobretot a Sallent. Sortim direcció al cementiri que està a la part més alta de la zona Est de Sallent. Aquí podem ja observar la cruïlla que tenim, doncs pel camí que baixa de l'esquerra és per on tornarem fent la ruta circular. Ara agafarem el camí de la dreta i sobrepassarem el Cementiri tot seguint la pista de terra. Passarem una primera cruïlla que ens duria al Serrat del Xipell (Fantàstic mirador del poble) i després la granja del Solà.


Un cop sobrepassem la granja, ja podem veure al fons l'Ermita de Sant Martí de Serraïma, a la qual no hi hem d'arribar ja que agafarem la pista de l'esquerra  i que deixa aquesta principal.


Fins aquí portem uns 40 minutets. Ara seguirem les marques de PR i trobarem la primera pujada que ens farà començar a suar una mica, ja que fins aquí el camí és molt planer. Farem tota la pujada i passarem per una zona més ombrívola fins que poc a poc anem tenint millors vistes cap al Nord.


Seguirem caminant i en uns 15 minutets més trobem una altra cruïlla. Si l'agaféssim cap a l'esquerra sortiríem a la pista gran que farem de baixada. És una bona opció per girar i tornar en cas de que algú tingui qualsevol problema. Nosaltres seguirem cap a la dreta en forta pujada. Un cop a dalt seguirem el corriolet que és un dels més bonics del recorregut i que ens deixa veure unes boniques vistes.


El seguirem i en uns 15 minutets arribarem a la petita masia de Cal Morisco


Sobrepassem la masia i passarem entre camps i oliveres.


I així arribarem a la cruïlla que surt a la pista principal que agafarem després per tornar cap al poble.


Al fons de tot, ja podem veure el cim que hem de pujar i que ja està a tocar. Continuem caminant 10 minutets per la pista i ja ens plantem davant del corriolet amb fort pendent que hem de superar per tal d'assolir el cim.


Sort que és curtet, ja que la inclinació és més que considerable, però en uns 4 minutets s'assoleix el cim del Garrofí (620m) sense problemes.



Em sorprèn força mirant cap a la serralada del Cadí la neu que hi ha, doncs amb les previsions de neu d'aquest cap de setmana pensava que estaria més nevat. Suposo que el gran gruix de precipitacions ha estat més cap a la Vall d'Aran. Gaudim de les vistes del cim tot i intentar esbrinar alguns dels cims que veiem a la llunyania. El dia acompanya i així ens hi estem una bona estoneta.
Toca tornar. Desfem el camí fet fins a la cruïlla anterior i ara si seguirem per la pista principal on ara trobem senyals de GR.


Aquesta és la part més avorrida del recorregut, ja que tota la tornada la farem per una pista forestal àmplia. En uns 25minuts després de deixar el cim, passarem per la casa rural de Cal Sellarés i a l'esquerra ens queda l'ermita de Sant Pere de Serraïma que en aquesta ocasió no ens hi acostem per tal de no fer tard a dinar.


I així sense massa pressa anem tornant al poble.


Tardarem uns 30 minuts més des de Cal Sellarés fins arribar a la baixada final que surt a la cruïlla del cementiri de Sallent.


Ara ja sols hem d'arribar a casa en uns minutets, dutxa i…… A dinar!
Que bé no haver de pensar que fer per dinar quan els sogres et tenen el plat a taula!. En aquesta ocasió macarrons de l'Antònia. Com no, els preferits de l'Arnau!!!



Fins la propera!
Arnau, Txell i Onofre.







dimecres, 15 de gener del 2014

Comodoto (2354m)

INTRODUCCIÓ

El Comodoto és el cim més alt de la serra d’Espierba que separa la vall de Pineta de la vall de Chisagües. La seva modesta alçada (2354m) contrasta amb les seves espectaculars vistes que el fan ser un dels miradors importants del Pirineu. Així, des del seu cim tenim una panoràmica perfecte de tota la vall de Pineta, Balcó de Pineta, les Tres Maries i sobretot de la cara nord del Mont Perdut, Cilindre de Marboré i Astazus. Això sense desmerèixer les vistes al Robiñera, La Munia o la Punta Suelza i el massís del Cotiella més a la llunyania.

FITXA TÈCNICA


MAPES



Obtenir TRACK de la ruta.





ACCÉS

Des de la població d’Aínsa hem d’agafar la carretera A-138 direcció Bielsa. Sobrepassarem aquesta localitat i en uns 4 Km trobarem el trencant a la dreta cap a la població d’Espierba a 2,5Km per pista asfaltada. Espierba és un poble molt petit que passarem amb el cotxe fins al final de la carretera asfaltada. Llavors comença una pista forestal que farem uns 200metres on hi ha un mirador i ja podem deixar el cotxe, ja que uns metres més amunt la pista està barrada pels cotxes no autoritzats.


CRÒNICA


Comencem a caminar sobre les 8,30hores del matí. El dia es presenta  clar - tal com deien les prediccions- i amb una mica de fresqueta. Estem a 2ºC. Comencem des del mirador d’Espierba  i fem un primer reconeixement de les colossals muntanyes que es presenten davant nostre.



Seguim la pista que ja de bon començament anem trobant congestes importants de neu seguint-la durant uns 5 minutets on trobem la primera cruïlla. Deixem la pista principal i agafarem el camí de la nostra dreta que anirà agafant alçada progressivament (Es podria fer una interessant ruta circular començant per aquí i tornant per la pista principal assolint així el Comodoto com a cim principal i també el Cim de Petramula i el Pic de l’Estiva).


Continuem sempre per pista i neu per un caminet força bonic. A l’estiu hi ha fites pel mig del bosc on pots fer drecera evitant així les llargues ziga-zagues de la pista. Hi ha força neu que encara trobem en relatives bones condicions per progressar tot i que a estones ens enfonsem un xic. Continuant la pista trobarem una altra cruïlla que ara agafarem cap a l’esquerra.


Seguirem per pista sense pèrdua alguna uns kilòmetres fins arribar al coll d’Espierba, moment en que abandonem la pista girant en direcció Nord-Oest. 


Seguirem  ara per la cresteta de la serra d’Espierba i ja comencem a tenir unes vistes fantàstiques.


Un cop resseguida la cresteta tenim davant nostra una pujada considerable i que ara sabem que es coneix com a Tozal Blanco. És la primera rampa exigent que ens obligarà a fer ziga-zagues per superar-la.



Que està mirant l'Arnau?




Doncs que un cop a dalt del Tozal ja tenim una perspectiva fantàstica del nostre objectiu, el Comodoto. La seva silueta piramidal és fantàstica! Però, Uff! Encara es veu molt de lluny!!!



Més a la dreta podem veure el Chinipro i el Robiñera que és el 3000 que ens queda més a prop del cim.
Ara descendirem uns metres arribant als “Llanos de Dué”. Si fem una ullada al darrera veurem la Punta Suelza a l'esquerra i a la dreta el Massís del Cotiella.



Vorejarem el llom que tenim a continuació per encarar l’ascensió al Comodoto per la seva aresta.
Són uns 250 metres de desnivell realment durs.



Sens dubte alguna aquesta és la part més dura de l’ascensió amb un pendent fort i que ens obliga a forçar ziga-zagues contínues. Però les vistes que vas tenint com a recompensa fan molt més lleugera la pujada.
I així sense presses, accedim al cim sud. Ara a través d’una molt bonica cresta - fàcil però exposada- s’arriba al seu punt més alt assolint així el cim del Comodoto de 2354m.



Les vistes per arreu són excepcionals. Pel Nordoest tot el massís del Mont Perdut i vall de Pineta. Al Nord-est el Chinipro i Robiñera i al Sud a les nostres esquenes a la llunyania la Punta Suelza i el massís del Cotiella entre moltes altres que no sabem distingir.



La temperatura és impressionant per estar a meitats de gener. Fa calor i vent 0, per la qual cosa ens estem força estona al seu cim gaudint de les vistes i menjant un bon tall de coca.
Bé, toca tornar. Així que tornem a recórrer la cresta i ens disposem a baixar del cim.


Ara si que ens posem els grampons, ja que en la pujada no ens han calgut en estar la neu força tova. Però ja se sap, baixar no és el mateix que pujar i així amb més seguretat baixem en un moment tota l’aresta que tant ens ha costat de pujar. Sembla mentida lo ràpid i còmode que es pot baixar quan la neu està lo just per clavar talons i quedar frenat amb seguretat. Ha estat força divertit! Tot i que un cop a baix algú que altre ha tocat a terra amb alguna cosa més que els peus!!!. Ranking 0-2-1.


Anem tornant pel mateix camí d'anada i fem una ullada enrera i ens acomiadem de la fantàstica imatge altiva d'aquest modest cim.


I així anem fent el mateix camí que a l'anada fins arribar altre cop a la pista. Ara la neu ja està molt pesada i en ocasions ens enfonsem més del desitjat.


I així hem fet un cim que NO teníem previst, que ha estat improvisat i que no coneixíem gaudint molt de tot el seu recorregut. No se'ns ha fet gens pesat i té tots els al·licients aventurers amb una cresta final realment bonica i les vistes…..ESPECTACULARS!!! 



Us deixem amb un recull d'imatges que, ja se sap: Val més una imatge que mil paraules!!!







Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.