GAUDIR, VIURE, SENTIR...

A vegades l'única manera de gaudir de quelcom màgic, és amb l'esforç d'arribar-hi per tu mateix....prove-ho i veureu quina satisfacció!!!.

EMOCIÓ, AL.LEGRIA, PAÍS...

Tocar el sostre de Catalunya amb tant sols 6 anys...Va ser molt emocionant!!!.

COMPLICITAT, AMISTAT, EL MÓN, ELS PETITS MOMENTS...

Dues persones, dos caràcters, dues voluntats...que juntes...ho poden fer TOT. Sobretot gaudir dels bons moments!!!.

REPTES, AVENTURES...

Toubkal. El nostre primer gran repte. Una foto...unitat, nucli, fort, indissoluble. I ara...a per més!!! .

ESFORÇ, SATISFACCIÓ, ORGULL...

Una foto. Sobren les paraules. Quan ho vaig veure a través de l'objectiu sabia que seria la meva foto preferida per molt de temps...

dissabte, 12 de desembre de 2015

Camí de Ronda Tarragona-Altafulla

INTRODUCCIÓ

Els Camins de Ronda són camins costaners que ressegueixen el litoral marítim. La funció d'aquests era doble: comunicar les diferents poblacions pesqueres i també eren els camins utilitzats pel Reial Cos de Carabiners de Costes i Fronteres i més tard pel cos de la Guàrdia Civil,  per controlar i vigilar el litoral d'activitats il·legals de contraban. D'aquí el seu nom: Camí de Ronda
Els camins de ronda més coneguts a casa nostra són els de la Costa Brava però no sols existeixen aquests doncs a la Costa Daurada hi ha també racons molt bonics que fora de la massificació que pateixen les seves platges a l'estiu, és una bona alternativa per fer una bonica sortida, sobretot ara a l'hivern. Un dels trams bonics de fer és el Camí de Ronda que va de Tarragona a Altafulla i és el que hem fet en aquesta sortida. Consta d'uns 15-16Km, però tenim la sort de tenir estació de tren tant en el punt d'inici com en el punt final. Així podem fer la tornada amb tren i el seu trajecte no dura més de 5-7minuts. Per tant perfecte per no allargar la sortida amb una tornada pels mateixos indrets que ja hem vist i fent-la accessible per a tots els públics i ideal si vas amb nens. Això augmenta el benestar i les ganes de tornar-hi en no fer-se tant feixuga.

ACCÉS

L'accés és molt fàcil, doncs hem d'anar al Port de Tarragona i aparcar el cotxe pels seus voltants. Comencem a caminar pel passeig marítim Rafael de Casanova que surt d'allà mateix. Al seu costat també hi ha l'estació de la Renfe, important doncs tornarem en tren.

FITXA TÈCNICA


MAPES

























CRÒNICA

Estem a dilluns del pont de la Puríssima. Tenim festa i volem fer alguna sortida per demà. La Txell proposa fer algun tros del camí de ronda de la Costa Brava. Que miri algun tros xulo. I ja se sap, si ella diu A jo intento B. És allò dels matrimonis, segur que m'enteneu! Així que en comptes de buscar algo per la Costa Brava ho buscarem per la Costa Daurada. Perquè no sols hi ha paratges bonics per la Costa Brava, oi?. Doncs això, la costa daurada també té costa bonica, amb millor temperatura i ideals per fer a l'hivern evitant la massificació que tenen aquestes platges a l'estiu. Així que recordant una bona sortida que vam fer a Tarragona abans que neixes l'Arnau, m'entren ganes d'anar-hi, visitar Tarragona amb el seu fantàstic amfiteatre romà i fer el bonic Camí de Ronda que va de Tarragona a Altafulla. Dinar a El Faristol (que hi guardem grans records) i visitar el poble d'Altafulla. Uff! Molta cosa vull fer jo en un dia. Però…. i si hi marxem a la tarda i ens hi quedem a dormir? Tindríem temps de fer-ho tot!!!. Em poso a buscar i trobo una bona oferta d'hotel i….. 
      -"Txell, motxilla, una maleta amb els pijames i marxem en una hora"
      - Que marxem? on? Ara???
      - Tu afanyat!

I així marxem a les 16h. Arribem a la tarda a Tarragona i entrem a l'hotel. Ostia! primera sorpresa, hi ha un míting del PP a l'hotel!!!. Ostres, afanyem-nos, anem a l'habitació que encara sortirem a la tele com a militants d'aquesta colla. Corre!!!.
Segona sorpresa, tenim el nen un xic moix (i amb part de raó) perquè volia anar al cine amb uns amics seus i li hem xafat els plans. I es clar, anar a passejar amb els pares no és el que li ve més de gust. Vale, vale! "oido cocina!" Ho pillo!!!!. Doncs canvi de plans, jo que volia passejar per Tarragona canviarem i anirem al cine! Per cert vam anar a veure "En el fondo del mar" i és una pel·lícula força aconsellable.
Bé, després d'aquesta llarga introducció anem de cara el gra, que és del que es tracta!!!. Esmorzem tranquil·lament a l'hotel i agafem el cotxe dirigint-nos cap al port de Tarragona. Com que és festiu, podem aparcar el cotxe al costat de l'estació de la Renfe cosa que ens anirà perfecte a la tornada. Abans d'anar al passeig marítim per començar el camí de ronda no podem deixar de visitar l'Amfiteatre Romà que està a 5 minuts de l'estació.


Quina cara de son!!!! Això que no hem matinat gens. Ha plogut fa una hora i el cel encara està totalment tapat. Bé, espero que les previsions es compleixin i es comenci a obrir. Ara si, tornem enrera, travessem les vies pel pas soterrat i ja estem al passeig marítim. Comencem doncs a caminar pel Passeig Marítim Rafael de Casanova enfront la Platja del Miracle.



Arribem al final del passeig i seguim cap a la Punta del Miracle on troben la bonica Cova del Gos.



Foto obligada i continuem. Sobre la Cova del Gos trobem el Fotí de la Reina i el camí de Ronda passa entre mig del Fotí i els Penya-segats, però està ballat per un tros en mal estat. Rodegem doncs per darrera el fotí i solventem aquest petit tram. Seguim el petit caminet que hauria d'estar marcat amb senyalitzaions grogues i la veritat és que no n'hi ha ni una en quasi tot el recorregut!!!. Està marcat amb senyalitzacions verticals que indiquen el temps d'un punt a l'altre i sobretot està força ben indicat amb les marques del GR 92 que comparteix el mateix recorregut. Després d'aquest parèntesi continuem i passem per uns xalets fantàstics amb una petita caleta just dabant de les cases. Quin luxe!



Passem per davant d'aquestes per unes escales. Encara trobo estrany que no sigui un pas particular i s'hagi de rodejar aquestes. Continuem i arribem a un monument de ferro que representa a un sant. No sé quin Sant és. En un bloc diu que és Sant Magí, però no puc corrovorar-ho.





Seguim per roques i així arribem a la Platja de l'Arrabassada.



El dia es va obrint tal com deien les previsions i és increïble la calor que fa per ser desembre. Travessem la platja direcció a l'edificació que es veu al fons. Aquest edifici, que és un enorme complex, és el Sanatori de la Savinosa.



Així m'agrada, que quan digui alguna cosa us poseu firmes i obeïu!!! Ja, ja, ja! Tant de bo fos així! El que passa és que els tocava el sol de cara! No us feu il·lusions que aquest no obeeixen ni…. deixem-ho estar!…Ja, ja, ja.
Parlem una mica d'aquesta edificació. Aquest macrocoplex del Sanatori de Savinosa és un autèntica vergonya! Va ser inaugurar el 1929 com a centre per tractar tuberculosos. Però durant el franquisme es va convertir en un orfanat, i ja sabem lo trist i esfereïdor d'aquests llocs en aquella època. Cosa per la qual és un edifici vergonyant per a molta gent per les coses que devien succeir allí. Sigui com sigui, s'ha de passar pàgina i la crua realitat és que tenim tot un conjunt arquitectònic que està totalment en ruïnes i que ocupa una zona bellíssima del litoral. Porta tancat més de quaranta anys, discutint si s'ha de reconstruir, passar-lo a diferents projectes privats, enderrocar-lo i fer-hi una zona verda….. I a sobre resulta que encara està catalogat com a edifici de Bé d'Interès Cultural Local i això dificulta la seva decisió. Per si tot això no fos tot, buscant informació per internet m'he trobat que aquest edifici és un dels més importants d'Espanya per a tot un enorme col·lectiu de gent (sorpresa absoluta per la quantitat de gent rara!!!) tant del país com de l'estranger que busquen edificis abandonats, sinuosos, terrorífics, enigmàtics, misteriosos. Vaja no sé quin adjectiu utilitzar, però té tela!!! M'indignen aquestes coses per la qual paguem a polítics i que aquests NO son capaços de desencallar situacions com aquestes. En fi, a veure si es decideixen d'una vegada i facin el que creguin més adequat. Però que desencallin aquest enrocat ja que la zona bé s'ho val i l'edifici està en una situació pèssima. Us poso una fotografia que he trobat d'una vista aèria perquè veieu lo bonic del paratge:



Bé, després d'aquest rotllo seguim amb el camí de Ronda. Deixem el Sanatori i arribem a la Platja de la Savinosa.


Atravessem la platja i continuem vorejant el litoral arribant a una de les platgetes que més m'ha agradat, i és la Platja del Capellans. És una petita cala solitària de terra fina que sembla treta d'una novel·la d'aquelles romàntiques. Imagino que si vens a l'estiu aquest component idíl·lic deu desaparèixer del tot!!!.



Continuem i a pocs minuts arribem a la Platja Llarga. I d'on ve el seu nom? Doncs aviat ho descobreixes. No s'acaba mai!!!!. Realment és llarga, llarga. Crec que arriba a 3Km de llargada. 



Continuem per roca i al fons ja veiem la Torre de la Móra.



Hem passat per la Platja Fonda o de l'Arboçar coneguda amb el nom de Platja Waikiki. Aquesta és una platja naturista d'accés una mica complicat. La sobrepassem i no ens podem resistir a fer-nos unes fotos a peu dels penya-segats. Ens assentem una estoneta gaudint de l'entorn i del magnífic dia que ara tenim. Doncs el sol i la temperartura són excel·lents!



El caminet s'endinsa una mica cap a l'interior i passem per entremig d'un pinar en el que es coneix com el Bosc de la Marquesa. Aquest bosc és ara un espai protegit i es va salvar de l'especulació urbanística dels anys 60 perquè la seva propietària (una marquesa) no va voler vendre els terrenys i els va conservar en el seu estat natural.


Aquí se'ns genera un xic de dubte, doncs el camí sembla que es bifurca. El més clarament marcat contínua per dins el bosc. Nosaltres però decidim deixar-lo i agafar una petita senda que torna cap el litoral. Després d'uns metres no massa clars tornem a sortir al mar on clarament tornem a tenir el camí marcat i ja veiem més a prop la Torre de la Móra. El camí més definit per dins del bosc no sé on deu sortir, és possible que s'ajunti amb aquest més endavant i recorri més tros el bonic Bosc de la Marquesa.



I així arribem a la Torre de la Móra. Data del 1562 i sembla que es va construir per controlar la pirateria que feien els moros en les nombroses incursions pirates que assolaren les costes en els segles XVI i XVII. Aquesta està ballada ja que està dins els límits d'un enorme càmping. Tot i així hi ha una porteta per la que entrar, ja que hi ha un acord de col·laboració entre el càmping i l'ajuntament per no impedir el pas del Camí de Ronda.


Passem per dins el Càmping de la Móra que està molt ben indicat amb fletxes de fusta groga el camí a seguir. Aquest càmping és un autèntica passada. Pel que he llegit hi ha forces detractors d'aquest, per haver permès la construció un càmping tant gran i tan aprop de la platja en una zona d'alt interès biològic i cultural (ocupa tota la zona de la Punta de la Móra). Aquí que cadascú opini el que cregui.



Baixem unes escales del càmping i passem a la Platja de la Móra. Aquesta està plena de xiringuitos i restaurants. Lògic tenint en compte la quantitat de persones que alberga el càmping.



Al final de la platja pugem unes escaletes i ens endinsem novament per dins el bosc.



Passarem per dins d'una urbanització seguint el seu carrer més litoral que un cop acabat tornem a agafar el camí que s'endinsa en una zona boscosa fins que sortir al Castell de Tamarit. Aquest és ara un recinte de luxe on es cel·lebren "Bodas, bautizos y comuniones". Aquí a  tret d'anècdota és on s'hi va casar l'Iniesta, jugador de futbol del Barça.



Rodegem el castell de Tamarit pel seu interior i sortim a la Platja de Tamarit que s'uneix amb la Platja d'Altafulla, lloc final del nostre recorregut. Anem avançant per la platja i just a la meitat tenim la Desembocadura del riu Gaià que és zona protegida. La sorpresa és que baixa força plè i arriba fins el mar no deixant-nos travessar. Bé, ens podíem haver descalçat que estem parlant d'uns 30-40cm màxim d'aigua, però… Quina mandra!!! I això que ens falten sols uns 400metres  per arribar a Altafulla. Observem que també està indicat Altafulla seguint el caudal del riu Gaià per la seva riba dreta allargant-se el recorregut 1Km. Decidim agafar aquest camí que ens portarà a la part alta d'Altafulla (que és on hem reservat el restaurant) i després ja baixarem a la platja. Doncs som-hi!


I així arribem a la bonica població d'Altafulla. Aquesta està bàsicament dividida en 2 per la N-340 (tot i que són 3 parts). Així tenim la part més turística tocant a la platja i el que és el nucli de la població un pèl més cap a l'interior. Ens dirigim al restaurant El Faristol. Aquest ens porta molts records de ja fa un munt d'anys, i ens ha agradat molt recordar vells temps. El seu estat decadent i antic li donen un toc molt especial i singular. 


Un cop dinats anem a buscar l'estació de tren passejant pels carrers d'Altafulla direcció a la platja.


El temps se'ns tira a sobre i com que avui és festiu els trens surten cada hora. Així desestimem anar a veure la bonica platja d'Altafulla i ens quedem a mig camí a l'estació de la Renfe per no perdre el tren.


I aquí s'acaba aquesta sortideta, tornant en tren a Tarragona en escassos 5 minutets de trajecte.



Ah! per cert, el viatge ens ha sortit gratuït, doncs l'estació estava tancada i no ha passat cap regidor. Mira, tot això que ens hem estalviat!


Sortideta molt recomanable per la seva facilitat i pel bonic dels paratges essent apta per a tots els públics i ideals per fer una excursioneta a amb nens.




Esperem que us hagi agradat.
Fins la propera.



Arnau, Txell i Onofre.














dijous, 26 de novembre de 2015

El Grau d'Olot (Camí Ral Vic-Olot)

INTRODUCCIÓ

Els camins Rals (o reals) eren aquells camins principals patrocinats per l'estat que unien varies ciutats. Per aquests camins hi transitava tot tipus de gent des de mercaders fins a importants formacions militars per tal de desplaçar-se d'una ciutat a una altra. Eren grans centres de comunicacions i al llarg de tot el seu trajecte s'hi construïen hostals per tal d'albergar els  comerciants, traginers, militars i demès viatgers per descansar del dur camí. I així, no cal dir del perill d'aquest camins per part dels bandolers que intentaven fer bossa a base d'assaltar als comerciants i peregrins que es desplaçaven per aquests camins. Tal eren la importància d'aquests camins que moltes de les carreteres nacionals d'avui en dia coincideixen en molts trams amb els vells traçats dels antics camins rals.

El Camí Ral de Vic a Olot, era una important via medieval que consta d'uns 44Km i connecta les comarques d'Osona i la Garrotxa. Ha estat integrat dins d'un dels ramals principals del Camí de Sant Jaume dins l'eix: Olot-Vic-Manresa). Aquest camí Ral formava part de l'Strata Francisca que comunicava amb França en l'època romana.
El tram més important (arquològic/històric) i bonic del camí Ral Vic-Olot és el que constituex les Marrades del Grau d'Olot que salva una distància de 3,8Km i que és el que hem fet en aquesta excursió. Aquest és un pas important, doncs salva el gran desnivell que hi ha entre la Vall d'en Bas i el Collsacabra. Per tal de preservar el camí original, l'any 2009-2010 es va dur  a terme un projecte de rehabilitació de les Marrades del Grau. Concretament des del Molí Vell de la Vall d'en Bas (garrotxa) fins a la carretera de Falgars (Osona) concretament fins la casa de l'Hostalot. Així es van treure tones i tones de terra recuperant l'antic empedrat original del segle XVIII -període aproximat entre 1728-1744 (mandat del corregidor José de Avilés i Iturbide)- amb els seus murs de contenció, trencaaigües i altres elements que formen part del camí. La sorpresa va ser majúscula quan van veure el bon estat de conservació del paviment original en el tram de les Marrades. Aquest ha passat a ser un dels camins antics més ben conservats i emblemàtics de l'arquitectura i enginyeria viària de tots els temps a casa nostra i s'ha declarat d'interès i bé històric/cultural. 
Aquesta excepcional situació estratègica del Pas del Grau, ha mantingut durant segles una importància militar de primer ordre que s'allarga fins i tot durant la guerra civil. Per més informació podeu veure el vídeo de 5minuts que va fer Xip/TV.

ACCÉS

Nosaltres venim per l'Eix C-25 direcció Vic. Vinguis per on vinguis has d'agafar la carretera C-153 direcció Cantonigròs i Rupit. Un cop passat Rupit vindrà una llarga recta que just en el punt quilomètric 34 surt una petita carretera a l'esquerra direcció Falgars d'en Bas. La seguirem uns 3,5Km fins que arribarem a una casa de pagès que es diu l'Hostalot. Aquí comença el recorregut. La dificultat és poder aparcar degudament el cotxe, doncs és difícil perquè està tot ballat. Nosaltres vam seguir la carretera uns 300m i vam trobar una petita esplanada on hi entren un parell de cotxes. En cas d'anar un gran grup és millor fer el recorregut a la inversa i deixar els cotxes a la bonica població d'Hostalets d'en Bas o al costat del Molí Vell.

FITXA TÈCNICA


MAPES






CRÒNICA

Aquest cap de setmana estem mandrosos i tot i que tenim un potent anticicló i essent conscients que pot ser l'últim cap de setmana de bonança per fer un cim important abans de les primeres nevades, decidim fer el mandra tot el cap de setmana i fer una sortideta matinal de tardor. Així les Marrades del Grau ens sembla un destí oportú per ser una zona on la tardor i deixa petjada i no tenir que matinar. Com que l'excursió és curta ens emportem a la gosseta i així…tots contents!!!

Comencem doncs davant de l'Hostalot també conegut com Hostal de l'Esca que antigament havia estat un hostal annexe de l'Hostal del Grau. No hem de passar per davant de la casa doncs el camí s'ha fet exprés per evitar aquest pas, doncs ara es casa particular.


Passarem pel costat del Pont de l'Hostalot que creuava la riera per enllaçar el camí amb la casa i continuant el camí passant una tanca ja comencem a veure trossos empedrats del camí.


Seguim el camí que no té pèrdua i en pocs minuts arribem a l'Hostal del Grau. Aquesta fantàstica masia sembla que era un dels punts de parada obligada per descansar abans d'iniciar el descens cap a les Marrades o a l'inrevés. Aquest Hostal és l'edifici més vinculat al camí Ral i a la seva història. Aquest tram del camí no és original doncs el camí passava per davant les porxades de la casa que ara és particular. Així s'ha desviat el camí fent una gran volta per tornara enllaçar amb el traçat original un tros mes avall.


Continuem el camí i ens decidim a començar el tros conegut com les Marrades del Grau. Aquest tram sembla que era famós i a la vegada temut pel seu fort pendent que obligava  als cavallers, comerciant i demès a descavalcar de les seves muntures pel alt risc de caiguda, sobretot a l'hivern quan el ferm podia estar més complicat. La Txell mira les senyalitzacions verticals on hi ha informació (per mi molt millorable) i que anem trobant al llarg del camí. 


Aquest és el tros amb el paviment original més ben conservat i de més interès. El veiem poc, ja que està completament tapissat per les fulles de la tardor. Les seves voltes són molt amples per tal de facilitar antigament el pas dels carros. D'aquí el nom de marrades (volta gran) i Grau com a sinònim de graó entenen el grau de desnivell del terreny per passar de la Vall d'en Bas fins al coll del Collsacabra. Així ja tenim explicat (i que em perdonin els historiadors) el topònim: Les Marrades del Grau.


Anem baixant per les marrades i hem d'estar alerta doncs en un dels seus revolts (correctament senyalitzat) trobem un cartell que ens indica la Mina dels Bandolers. Aquest lloc no ens l'hem de perdre doncs és un dels grans atractius d'aquesta excursió. Es tracta d'un call natural d'uns 60metres de llargada i al voltant d'1-1,5metres d'amplada. ESPECTACULAR!!!.


Segons la llegenda aquest era un dels trams més perillosos on sovint els comerciants eren assetjats per bandolers. Aquests eren perseguits per les autoritats que no aconseguien atrapar-los, doncs desapareixien com per art de màgia. No és fins que descobreixen que una pastora del Mas del Coll tenia relació sentimental amb un dels bandolers, que interroguen a la pobra noia (no vull ni imaginar-me com) i els explica el secret d'on s'amagaven els bandolers. Descobreixen així l'amagatall que antigament estava cobert amb branques i terra fent un sostre artificial (d'aquí el nom de mina) i en detenen un bon grapat. Aquests són penjats en una de les bigues de l'Hostal del Grau. A partir d'aquest moment en aquesta biga se la bateja com a la Biga dels Penjats. (Llibre "Paisatges i Llegendes del Collsacabra).


Entrem per un dels costats de la mina i sortim per l'altre per anar a trobar novament el camí. Seguim baixant per les Marrades del Grau.


Ara arribem a la Font Font de les Marrades on trobem un bonic pessebre fet amb fusta treballada. Abans pel camí haurem vist un piló de pedra commemoratiu de les obres, que data del segle XVIII on hi consta l'escut de la ciutat de Vic i la frase llatina “LAUDETUR NOMEN DOMINI” (‘lloat sia el nom del Senyor’).


A partir d'aquí el camí ja no és tant espectacular ni ben conservat. Arribem a una clariana que és el Coll des Pixadors. Aquí és on al tornar ens desviarem del camí continuant per un corriol que surt per darrera de la senyalització vertical i que està marcat amb una creu groga. Aquest coll era un punt clau doncs més o menys estem a la meitat del camí de pujada. Això servia de referència i aturaven  les bèsties per poder descansar. 


Continuem baixant ara sense més interès pel camí fins que arribem a la bonica casa de turisme rural l'Esquirol


Seguim la pista i tenim unes boniques vistes a la nostra esquerra de tot el massís del Puigsacalm al fons de la fotografia. A l'esquerra d'aquesta la petita ermita de Sant Miquel de Castelló.


I així arribem fins el Molí Vell on acaba o comença aquest tram del camí Ral. Aquest molí és d'origen medieval i s'han anat fent reconstruccions al llarg dels segles. El molí conserva pràcticament tota l’estructura per moldre, inclosa la bassa, la sèquia, el carcabà, la volta de la sala de mòlta, etc.


Ja hem fet tot el camí d'anada i toca girar. Tornem enrere fins la casa de l'Esquirol i abans de començar de nou la pujada, deixem el camí i girem a la dreta pel bonic camí que va per darrera de la casa.


Aviat aquest s'acaba i passem per un descampat amb arbres plantats en fileres en un tros una mica perdedor.


De totes maneres l'objectiu es veu aviat i un cop travessem la riera ens dirigim cap a la casa de La Cirera.


Aquí girarem a l'esquerra de la  casa. Seguirem la pista fins al fons on la deixarem abans de la corba a la dreta per agafar el corriol que surt en aquesta i que continua recte.


El paisatge de tardor és fantàstic. Anem caminant entre mig de les fulles i arribem a la Font de la Cirera a tocar del rierol.


Seguim un tros més amunt i travessem la Riera del Puig. Aquest tros de riera és realment bonic.


Anem pujant pel corriol i agafem als poc de creuar la riera la primera bifurcació que surt  a l'esquerra.


Sortirem a un camí més marcat que l'agafem a la dreta per tornar  agafar un nou corriol que segueix pujant en pendent. Val la pena estar atents al mapa o al GPS doncs hi ha varies bifurcacions que ens poden fer distreure del camí a agafar. I així tornem a sortir al camí Ral just al punt del Pixadors dels Matxos. Si no ens volem complicar la vida ara sols hem de continuar el camí Ral que ja hem fet a l'anada. Però com que no ens agrada fer el mateix recorregut que ja hem fet i vist, nosaltres agafarem la variant que surt per darrera de la Txell i a l'esquerra del camí senyalitzat amb una creu groga.


Aquest camí és més feréstec i no és gens còmode de seguir. La inclinació del Grau dificulta l'avanç i la quantitat de fulles del terra eviten que les botes s'agafin bé al terra patint alguna que altre relliscada. Trobem algun obstacle pel camí que cadascú solventa com pot!!!


Això si, és realment bonic passant per llocs d'indubtable bellesa i lluny del transitat camí. Hi ha tantes fulles que hem d'agafar la gossa a coll perquè ens desapareix enmig d'aquestes!


Aquesta variant no us la recomano si ha plogut els dies abans, doncs hi ha llocs de fort pendent i molt relliscosos si trobéssim el terra (fulles) moll.


Un cop superat el Grau i no sense dificultat, arribem a una esplanada on trobem la carretara que ens durà cap a l'hostal del Grau.


I així arribem al punt del començament i d'inici i final de l'excursió.


Ha sigut una sortideta matinal de tardor perfecte. Ha complert amb escreix les expectatives. Ja sabeu (bueno, bonito i barato) jejeje!. Aquesta ja me l'apunto per a la primavera a veure si puc enllaçar amb algun altre punt d'interès (doncs la zona be s'ho val) allargant l'excursió i els seus punts d'interès. Tocarà estudiar-ho!!!!.

Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.