INTRODUCCIÓ
La via ferrada Roc d'Esquers és la ferrada més llarga d'Andorra amb 250m de desnivell. És una ferrada de dificultat mitja-baixa, molt vertical però sense passos complicats. Té dos petits desploms que es superen fàcilment i un més que atractiu pont tibetà en la part final del seu recorregut que tot i ser molt curt (uns 5 metres) les seves vistes i espectacularitat li confereixen un caràcter i atractiu indiscutible. Com totes les ferrades d'Andorra està molt ben equipada i la distància entre grapes és sempre molt adequada facilitant la progressió independentment de la teva alçada. Així l'Arnau (10anys) no ha tingut cap dificultat afegida per poder progressar amb relativa comoditat. Per tant és una ferrada assequible a tothom amb un mínim d'experiència i un mínim de condició física, ja que no és una ferrada tècnica ni complicada però la seva llargada exigeix desgast i per tant cansament que es pot deixar notar en els seus trams finals.
Però, que té aquesta ferrada de singular? Doncs que és una ferrada llarga, còmode i disfrutona amb unes vistes envejables sobre Escaldes-Engordany i que té una tornada a peu molt bonica i interessant d'1,45hores travessant part de la Vall de Madriu que recordem és Patrimoni de la UNESCO des de l'any 2004. Així combinem ambdues disciplines (ferrada i senderisme) perfecte per passar un matí ben entretingut.
FITXA TÈCNICA
APROXIMACIÓ
Hem de passar Escaldes-Engodany direcció França per la variant i agafar en una rotonda la sortida a la dreta direcció Engolasters (CS-200). Seguim la carretera aproximadament 1Km i veurem just abans d'una corba tancada a l'esquerra un pont a la dreta que travessa el riu Madriu i que és la carretera de la Comella i de la Plana (CS-101). Doncs just passat el pont hem d'aparcar al voral de la carretera.
ACCÉS A LA FERRADA
Tornem enrera travessant el pont de nou i sortint novament a la carretera d'Engolasters i seguirem carretera amunt uns 70-100metres. A la dreta veiem un caminet que s'endinsa al bosc amb les indicacions clares de la ferrada i marcat amb punts grocs que en 10 minuts ens deixa als peus d'aquesta.
MAPES
CRÒNICA
Fa setmanes que tenim entrades a Andorra per anar a veure dissabte el Circ du Solei. Per cert, espectacle entretingut però que amb la seva hora de durada es fa realment curt. Així que el dissabte ja el teníem ocupat passejant per Andorra i al vespre veient l'espectacle. Ens faltava, però, una activitat per fer diumenge que no ens fes matinar gaire i que tampoc ens fes acabar molt tard. Aquest cop la decisió va ser força fàcil i tots estàvem d'acord que si el temps era bo la Ferrada de Roc d'Esquers ens aportava tot allò que volíem: aventura, diversió, caminar, bellesa paisatgística i tot en un temps força controlat.
Així que després d'un esmorzar més que complert a l'hotel marxem sobre les 9hores en direcció a la ferrada. Les indicacions d'aquesta són molt clares i es troba amb facilitat. Aparquem el cotxe, ens equipem, repassem el material i…. Llestos per començar!!!
Al mateix pont ja tenim un indicador de la ferrada. caminem uns 70-100 metres carretera amunt i clàrament a la nostra dreta surt el camí que ens ha de dur a ella amb dos cartells: un informatiu sobre seguretat i característiques de la ferrada i l'altre indicant que aquest és el Camí de les Molleres.
Continuem el camí sense pèrdua i marcat amb punts grocs rodons. El camí és frondós i bonic.
Amb 10 minuts justos estem al peu de la ferrada. Comencem amb el primer llarg vertical. L'equipament està en perfectes condicions, les grapes a una distància molt correcte facilitant molt l'ascensió i progressió.
Al final d'aquest ja comencem a tenir bones vistes sobre Escaldes. Ara fem una mica de flanqueig a la dreta i tornem a tenir un altre llarg.
Al final d'aquest podem descansar un xic amb unes vistes privilegiades.
Fem ara un flanqueig llarguet a la dreta ajudats per cadenes.
I seguim sempre verticalment. Ara la ferrada augmenta un xic la dificultat mantenint la verticalitat però tenint que sobrepassar algun pas un xic més atlètica amb grapes més separades per tal de superar la paret rocosa amb un petit desplom al final d'aquest.
Seguim fent zig-zag amb més cadena i cable de vida per ajudar-nos i tornem a tenir un tram ben vertical.
Continuem amb mixte de cadena i grapes. Les vistes s'obren cada cop més tenint una bona fotografia d'Escaldes i Andorra la Vella.
Aquí tenim un parell de llocs lleugerament més amplis on poder descansar i menjar un xic si es requereix sense bloquejar la progressió de la ferrada per part d'altres participants.
Després de superar varis murs de paret amb algun que altre pas més atlètic, arribem a l'últim tram que ens durà a superar l'últim escull, ascendint a una agulla abans d'arribar a la sorpresa de la via ferrada que és ni més ni menys que el petit però espectacular i aeri pont tibetà.
El pont és curt, d'uns 5 metres però la seva espectacularitat és fantàstica amb escaldes al seu darrera. És molt més fàcil de passar del que sembla. La Txell quan l'ha vist però, ha dit:
-Tu, tu… passa tu primer!
La cadena està molt tensada i el moviment és mínim. Després meu passa l'Arnau sense problemes.
Ara li toca el torn a la Txell. S'ho mira quelcom escèptica i…..
Com no pot ser d'una altra manera el supera amb facilitat.
Realment és espectacular però com ja he dit impressiona més que la dificultat real que té.
Ens pensem que ara ja s'ha acabat la ferrada ja que ens endinsem al bosc i ho celebrem.
Però no, resulta que encara queda un últim tram vertical dins del pinar i ara si que s'ha acabat. Ara hem de fer el camí de tornada i per això hem d'ascendir amb ziga-zagues pel mig del pinar amb fort ascens. S'ha d'agafar en calma doncs el desnivell és considerable. Tornem a trobar els punts grocs del començament de la ferrada que seguirem i així, poc a poc, arribarem a un banc estratègicament col·locat per descansar i admirar la Vall de Madriu.
Un parell de minuts més i arribem al coll Jovell on tenim una fantàstica taula per poder menjar alguna cosa.
Al coll hi trobem una intersecció de camins on seguirem el Camí dels Matxos de la dreta. Ull!!! les marques grogues segueixen recte. Ara seguirem les marques de GR 11.
El camí és molt bonic i ben definit. A partir d'aquí ja tot serà baixada fins arribar al cotxe.
És el moment de fer un petit incís sobre la vall que farem a continuació:
La Vall de Madriu-Perafita-Claror, és una vall glacial d'Andorra amb un paisatge natural, estètic, històric i cultural d'una importància excepcional. Les bordes, les fargues i els camins de ferradura donaven vida a la vall, concorreguda per traginers, pagesos i carboners protagonistes d'un paisatge cultural, ara ja extingit. Tant és així la seva importància que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2004.
Sembla mentida trobar un lloc tant idíl·lic i màgic a tant sols 5 minuts del bullici d'Escaldes. Sortosament la vall de Madriu sols es pot descobrir a peu, afavorint així, el seu bon estat de salut.
Seguim el camí fins que veiem una cruïlla tancada a la dreta i on a baix es veuen unes bordes. Són les Bordes de Ramio. Així que deixem el GR 11 que continúa recte i girem cap a Ramio. Aquest camí és el Camí de la Muntanya i també és un GR, el GR 7 que més amunt s'ajunta amb el GR11.
Continuem baixant el magnífic camí empedrat i arribem a unes noves bordes. Aquestes són les Bordes d'Entremesaigües.
Passades les bordes d'Entremesaigües trobem el pont Sassanat que travessa el riu Madriu. Ja ens queda poc per arribar al lloc on hem començat.
El camí és empedrat en tot moment. Molt frondós de vegetació als seus voltants.
I xino-xano arribem al cotxe i ara si, donem per finalitzada l'activitat.
En resum és una ferrada molt bonica, llarga però sense punts complicats. Amb un petit pont tibetà molt espectacular i amb una tornada per una fantàstica vall que és Patrimoni de la Humanitat. Que més es pot demanar? Doncs l'Arnau ho té clar!!!!
Fins la propera!
Arnau, Txell i Onofre.
