INTRODUCCIÓ
El Cadinell és un cim modest de 2112m d’alçada. No per modest deixa de ser menys interessant. La seva imponent i altiva silueta s’aixeca als peus de la pintoresca població de Josa del Cadí. És una excursió fàcil (matinal) i les seves vistes des del cim són més que agraïdes. El seu nom sembla que deriva com a diminutiu de Cadí, “petit Cadí”. De fet aquest contrafort meridional és una prolongació de la Serra del Cadí separada d’aquesta pel Coll de Jovell.
ACCÉS
Agafem la C-16 direcció túnel del Cadí i uns 2Km abans d’arribar a Guardiola del Berguedà girarem a l’esquerra agafant la carretera B-400 (Pedraforca). Passarem per la població de Saldes i després travessarem Gósol pel centre del poble. Continuem la mateixa carretera fins arribar al pintoresc pobre de Josa del Cadí (abans d’arribar a Tuixent). Just a l’entrada del poble (contenidors d’escombraries) hi ha l’aparcament pels cotxes.
FITXA TÈCNICA
MAPES
CRÒNICA
Arribem sobre les 9,15h a Josa del Cadí. Aparquem el cotxe just a l'entrada del poble on hi ha els contenidors de brossa. Ens calcem les botes i comencem a caminar. El camí és clar, doncs el Cadinell s'aixeca imponent davant nostre. Travessem la carretera principal i agafem la pista que surt just davant en direcció oposada al poble de Josa i que et porta al Coll de Jovell seguint les marques del GR-150 (Vermelles i blanques).
Seguim aquesta pista uns 100-200m i la deixem desviant-nos a la dreta per una camí no massa ben conservat i en forma d’amplis esgraons. Aquest camí ens porta directament a l’ermita de Santa Maria de Josa.
Passarem l'ermita per la seva part superior (la part de sota és un petit cementiri) i anem a buscar el caminet per on progressarem rodejant el Cadinell direcció NO. Anem agafant alçada ràpidament, deixant el poble de Josa enrere i que forma una estampa de postal magnífica.
Progressem ara per terreny més calcari per la falda del Canidell rodejant aquest. A mida que pugem anem perdent la visió del seu cim.
Sortim a la pista que hem agafat a l'inici. La travessarem i seguirem progressant pel corriol ben marcat i entre mig de vegetació. Al darrera deixem una bona imatge del pedraforca.
Al cap d'una estoneta curta de caminar tornem a sortir a la pista. La seguim uns metres i assolim el Coll de Jovell (1790m). No cal dir que si no voleu caminar tant o aneu amb gent poc acostumada a caminar, fins aquí s’hi pot arribar en cotxe per la pista des de Josa. Aquest coll separa el Cadi del Cadinell. Fins aquí el camí ha estat de pujada contínua però que es progressa amb força comoditat. Ara deixem el GR i travessem la pista a l’esquerra (SO) buscant les fites que trobem al terra i que s’endinsen dins el bosc.
Seguim les fites i entrem dins el bosc de pi negre.
Estem dins de l’Obaga Negra, i anem seguint el camí i les fites.
Després d'uns minuts endinssant-nos al bosc, comença la part més costeruda i amb més desnivell del dia. Hem d’estar molt atents a les fites, doncs és el tros més perdedor. Així que ulls ben oberts!
Anem pujant per la Costa de la Veda molt lentament fent ziga-zagues. Aquí el desnivell és molt acusat i la visibilitat molt reduïda pels pins que ens envolten. I de cop, s'acaben els pins i assolim el Coll de Galliners. Uauuu!!!!! La vista ara si paga la pena!!!! Davant nostre les pistes d'esquí de Port del Compte
El coll és amplíssim. Al front tenim el Port del Compte i el Pedró dels quatre Batlles. Veiem a la dreta en la seva part més occidental (uns 50metres) un ressalt rocós. Una espècie de mirador al qual ens hi acostem, doncs la vista al Cadí i al poble de Tuixent són molt gratificants.
Un cop ens hem deleitat amb les vistes tornem al coll i continuem recte per l'àmplia carena que no té cap complicació. El cim queda tapat pels pins.
Caminem amb el Pedraforca de teló de fons. Comencem a veure que la metereologia s'està complicant tal i com deia la previsió metereològica. Així que posem un xic la directa.
I en pocs minuts ja veiem el cim.
El cim està presidit per una estelada i les seves vistes son fantàstiques. El Pedraforca, fabulós i la Serra d'Ensija més al fons. Les vistes del Cadí amb el Vulturó i Torreta del Cadí ben visibles.
Alguna foto més del cim i tornem que el temps s'està posant complicat.
Tornem pel mateix camí d'anada. I en pocs minuts ja estem novament al Coll.
Anem baixant força còmodament pel camí que tant ens ha costat pujar. Cal dir que ara, entrant a l'hivern, aquest tros que accedeix al cim i que té un desnivell considerable pot estar molt dificultós amb neu o gel complicant l'accés al coll.
I tornem a sortir a la pista del Coll de Jovell.
Tornem a un bon ritme. Doncs tots anem mirant cap al cel.
Realment el poble de Josa del Cadí és de Postal!
Ei! Ens deixem de dir que vam dinar extraordinàriament bé. El seu Xef, Diego Alías, a més de ser molt simpàtic està contínuament al cas de les taules i de que tot vagi bé. El seu menú.... fabulós!. No és d'extranyar que li hagin donat el premi al Millor Cuiner del 2015.
Hi tornarem segur!!!!
Fins la propera!
Arnau, Txell i Onofre.
Un cop ens hem deleitat amb les vistes tornem al coll i continuem recte per l'àmplia carena que no té cap complicació. El cim queda tapat pels pins.
Caminem amb el Pedraforca de teló de fons. Comencem a veure que la metereologia s'està complicant tal i com deia la previsió metereològica. Així que posem un xic la directa.
I en pocs minuts ja veiem el cim.
El cim està presidit per una estelada i les seves vistes son fantàstiques. El Pedraforca, fabulós i la Serra d'Ensija més al fons. Les vistes del Cadí amb el Vulturó i Torreta del Cadí ben visibles.
Alguna foto més del cim i tornem que el temps s'està posant complicat.
Tornem pel mateix camí d'anada. I en pocs minuts ja estem novament al Coll.
Anem baixant força còmodament pel camí que tant ens ha costat pujar. Cal dir que ara, entrant a l'hivern, aquest tros que accedeix al cim i que té un desnivell considerable pot estar molt dificultós amb neu o gel complicant l'accés al coll.
I tornem a sortir a la pista del Coll de Jovell.
Tornem a un bon ritme. Doncs tots anem mirant cap al cel.
Realment el poble de Josa del Cadí és de Postal!
I ja tornem a ser a l'ermita de Santa Maria de Josa.
Baixem pel camí esglaonat que surt a la pista.
I ja quasi hem arribat.
A la foto de baix es pot veure perfectament l'aparcament on hem deixat el cotxe.
I la meteo ens ha respectat fins l'arribada. Tot just arribar al cotxe comença a ploure.
Toca anar ràpidament a dinar! I.....a on anem? Doncs a Ca l'Amador!. De fet l'excursió ha sigut l'excusa per justificar el dinar!.
Ei! Ens deixem de dir que vam dinar extraordinàriament bé. El seu Xef, Diego Alías, a més de ser molt simpàtic està contínuament al cas de les taules i de que tot vagi bé. El seu menú.... fabulós!. No és d'extranyar que li hagin donat el premi al Millor Cuiner del 2015.
Hi tornarem segur!!!!
Fins la propera!
Arnau, Txell i Onofre.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada