GAUDIR, VIURE, SENTIR...

A vegades l'única manera de gaudir de quelcom màgic, és amb l'esforç d'arribar-hi per tu mateix....prove-ho i veureu quina satisfacció!!!.

EMOCIÓ, AL.LEGRIA, PAÍS...

Tocar el sostre de Catalunya amb tant sols 6 anys...Va ser molt emocionant!!!.

COMPLICITAT, AMISTAT, EL MÓN, ELS PETITS MOMENTS...

Dues persones, dos caràcters, dues voluntats...que juntes...ho poden fer TOT. Sobretot gaudir dels bons moments!!!.

REPTES, AVENTURES...

Toubkal. El nostre primer gran repte. Una foto...unitat, nucli, fort, indissoluble. I ara...a per més!!! .

ESFORÇ, SATISFACCIÓ, ORGULL...

Una foto. Sobren les paraules. Quan ho vaig veure a través de l'objectiu sabia que seria la meva foto preferida per molt de temps...

dimarts, 31 de desembre de 2013

Mont Cogul - Roques Albes - St. Sebastià

INTRODUCCIÓ

Aquest diumenge al matí, per tal de cremar una miqueta els turrons d'aquest dies hem fet una matinal pels voltants del nostre poble, Sallent. Així hem fet una circular passant per l'Ermita de Sant Martí de Serraïma fins arribar al Montcogul (589m). Després hem anat, per mi, a un dels llocs més bonics i especials de Sallent que és Roques Albes. Un cop aquí hem tornat cap a Sallent fent una circular passant pel Castell i Ermita de Sant Sebastià i pel mirador del Serrat del Xipell abans de tornar al punt d'inici (Plaça Catalunya). (Les fotos son de diversos dies).

FITXA TÈCNICA


MAPES




CRÒNICA

Hem començat doncs a plaça Catalunya caminant en direcció est, pujant per les piscines fins al cementiri on hi hem arribat en pocs minuts. Aquí es deixa el poble i també l'asfalt. Sobrepassem el cementiri per la seva dreta i seguim el camí. Passarem una primer cruïlla (Serrat del Xipell) i després una altre que és per on tornarem.


En uns 30 minuts passem per la Granja el Solà i seguint el camí ja veiem al fons l'Ermita de Sant Martí de Serraïma que hi arribarem en 45minuts des de que hem sortit.



Aquí abandonem el camí principal i girem a la dreta de l'ermita. En pocs minuts arribem a una cruïlla i girem a la dreta on hi ha uns camps. Seguim el camí uns 20 minutets des de l'ermita i agafem un corriolet cap a l'esquerra amb marques del PR-C136 (Gavarresa-Montcogul) abandonant així el camí. Aquest corriol ja té un desnivell considerable, però en uns 8-10 minutets arribarem a una nova cruïlla amb un pal indicador que girarem a la nostra esquerra assolint així el cim del Montcogul de 589m en 3-4 minuts.


Un cop recuperades les forces desfem camí fins novament el pal indicador i baixant seguint la mateixa direcció amb un pendent molt acusat el qual si està moll s'ha d'anar amb molta cura per tal de no relliscar i així arribar a una pista (GR 4). Travessem aquesta i als pocs minuts trobem un camp a la nostra dreta. Aquí hem d'anar en compte, ja que al final d'aquest hem de girar a la dreta seguint un corriol una mica amagat i en 10 minutets més arribem a Roques Albes.





Roques Albes és un lloc molt especial. Les seves roques que generen el precipici li donen una singularitat diferent, deixant davant nostra una panoràmica del Pla de Bages amb la silueta al fons de Montserrat realment fantàstica. És un lloc molt tranquil donat a la reflexió, el qual és impossible passar-hi sense parar-s'hi una estona i admirar el paisatge.



Un cop ens hem fet unes fotos i gaudit una mica de les vistes seguim en direcció Oest (obviant la creu de PR).


Així sortirem altre cop a una pista gran que agafarem cap a la dreta. La seguim uns 200 metres i molt de compte, ja que hem d'agafar un corriol força amagat que surt a la dreta del camí. El seguim amb forta pujada. Arribem a dalt, poc a poc i seguim el camí de la dreta que sortirà a la pista del GR 4. Agafem aquesta cap a l'esquerra (Oest) i compte altre cop ja que en uns 4 minutets de caminar per la pista hem d'agafar altre cop un corriol que surt a la dreta d'aquest i que puja considerablement fins sortir a un camí que l'agafarem per l'esquerra amb marques de PR. Seguirem les marques de PR pel camí i en uns 3 minutets deixem la pista per un corriol a la seva esquerra sempre seguint les marques de PR. Continuem pel caminet molt bonic perdent desnivell uns 25 minuts fins que arribem a un vell Orri on girem a la dreta i abandonant així el PR. Seguim el corriol i en uns 35-40 minuts arribem al Castell i Ermita de Sant Sebastià.




Ara tornem enrere seguint el camí. Si el seguim tot baixaríem cap a la mina de potassa i sortiríem al Camí de Cabrianes i tornar així a Sallent. Nosaltres el seguirem sols uns tres-cents metres des de la cruïlla i girem a la dreta seguint un altre camí que ens durà cap a la cruïlla del començament del recorregut, girant a l'esquerra i agafant més avall la cruïlla que ens durà al Serrat del Xipell on gaudirem d'unes magnífiques vistes de Sallent. Segurament és el millor mirador del nostre poble.



Ara, ja sols ens queda baixar per les escales i tornar al punt d'inici de l'excursió. És una volta força variada on a més tens la opció de fer diverses variants retallant o allargant el recorregut. Aquesta que hem triat avui ens ha permès fer una matinal ben variada i 16Km no està gens malament!.

Fins la propera i Bona Any Nou a tothom!!!

Arnau, Txell i Onofre.


dimarts, 10 de desembre de 2013

Dublín

Dublín (per Nadal)

Dublín és la capital de la República d'Irlanda. Està situada a la meitat de la costa est, a la desembocadura del riu Liffey que travessa la ciutat.
Tot i que els Celtes van arribar en aquestes terres sobre l'any 700aC. es considera que l'origen propi de la ciutat va ser l'any 841 amb l'arribada dels Víkings. Al llarg de la seva història ha patit nombroses guerres i conflictes polítics per arribar al 1922 a ser considerat un Estat Lliure d'Irlanda (rebutjat en el seu moment per l'IRA i el Sinn Fein ja que amb aquest nou estat polític seguien depenent de la monarquia anglesa) perdurant fins el 1949 en que neix definitivament la República d'Irlanda tallant tots els llaços amb la Gran Bretanya i abandonant la Commonwealth.

La ciutat ens ha sorprès. No destaca per tenir grans monuments o museus importants, però és una barreja de modernitat que no deixa mai de banda els seus orígens i tradicions, com vam poder comprovar en directe en un Pub. Per tant és una ciutat que per gaudir-la bé, més que visitar parts d'aquesta (que també) l'has de viure, gaudir, degustant una Guinness en qualsevol dels seus Pubs, escoltar música tradicional en directe, barrejar-se amb la seva gent o passejar per algun dels seus parcs i jardins.

Sempre diem que per valorar el grau real d'intensitat sobre qualsevol cosa que visquis, aquesta s'ha de valorar si al cap d'uns dies - quan ja tornes a la teva rutina diària- en tancar els ulls i recordar….Que és el que sents? Que penses? olors, imatges, somriures, emocions, enyorança… I ara podem dir, que el  record que tenim de Dublín és molt més intens del que esperàvem. La ciutat és agradable, sense edificacions estrafolàries, seguint sempre un patró força uniforme. Una ciutat francament neta i amb una gent realment agradable i amb un civisme molt més alt de l'esperat. Mira que arriben a beure i a ser sorollosos en els pubs i els restaurants on els nivells de decibels és més que destacable. En canvi, quan surts al carrer el silenci és palpable i l'educació de la seva gent sorprenent. La veritat és que ens ha sorprès, ja que la imatge que tenim de l'Irlandès no deixa de ser un xic pejorativa com a persones que beuen massa alcohol, hooligan del futbol… Potser hem tingut sort (o no), però la veritat és que tothom ha estat gratament amable a tot arreu on hem anat, amb senzillesa i fen-te sentir sempre bé (quina diferència amb Londres). S'ho passen bé bevent i fent l'animal però sempre amb respecte envers els altres. Per donar un exemple en el Pub que vam estar a la nit, un irlandès que NO s'aguantava dret de la quantitat de pintes de Guinness que duia, li va cedir la seva cadira a l'Arnau perquè pogués escoltar i veure millor els músics. En fi….una ciutat més que per visitar-la s'ha de viure!

Si hagués de posar alguna pega seria els horaris, sobretot dels llocs turístics, on a partir de les 16,30hores ja està tot tancat. Així únicament pots aprofitar la meitat del dia per fer turisme, desaprofitant tota la tarda on encara podries visitar moltes coses. Per altra banda aquesta pega va a favor de viure més la ciutat que no pas visitar-la.



És una ciutat amb una quantitat de serveis públics d'autobusos (dobles) realment espectacular i on les principals atraccions turístiques i centre històric i cultural està tot molt proper, podent-se visitar tot a peu (si tens l'hotel cèntric) sense necessitat d'agafar taxis o altres transports.

El nostre hotel (Amberley House) estava perfectament ubicat i amb la parada d'autobusos que et porta a l'aeroport davant de l'hotel. L'habitació era confortable i incloïa l'esmorzar, cosa poc habitual i costosa a Dublín. Així que és un hotel molt recomanable per preu i ubicació.  


El primer dia un cop allotjats, vam destinar la tarda a tenir una primera impressió de la ciutat per situar-nos. Així vam passejar i passar per un dels ponts més destacats de Dublín que travessa el riu Lifeyy que separa la ciutat. El pont Ha'Penny Bridge (Pont de mig penic). 


Aquest pont va ser construït el 1816 i rep el nom per dos fets: Per la seva forma (que sembla el perfil d'una moneda de 1/2 penic) i perquè aquest era el preu de peatge per poder-lo travessar.
Després vam seguir una de les avingudes principals (O'Conell Street) gaudint dels seus edificis amb decoració nadalenca.


L'endemà el primer que vam fer és anar a visitar la famosa presó de Dublín i una de les atraccions més famoses de la ciutat. La Kilmainham Gaol. Aquesta és la visita que queda més allunyada a uns 45minuts caminant i que es pot arribar en autobús però que vam preferir fer-la a peu i així veure els barris de la ciutat. És la principal atracció que volia visitar l'Arnau. Kilmainham Gaol ha exercit un paper important en la història irlandesa, ja que molts dirigents de la lluita i revolta irlandesa van ser empresonats i alguns executats a la presó. D'aquí la gran importància d'aquesta pels irlandesos. La presó s'ha utilitzat per a la filmació de diverses pel·lícules i que ha vist l'Arnau abans de visitar Dublín, per això les seves ganes de veure-la ("en el nom del pare"o "Michael Collins") i un vídeo d'U2 ("A Celebration").
Va ser construïda al 1796 i en els seus inicis hi recloïa homes, dones i nens tots junts.


La visita va ser molt interessant i després d'aquesta ens vam dirigir a una altre de les grans atraccions de Dublín i que és la fàbrica de cervesa Guinness. La Guinness Storehouse.


Va ser construït l'any 1904 per ser utilitzat com a lloc de fermentació de la cervesa i ara transformat en museu com a centre temàtic dedicat a la història i elaboració d'aquesta famosa cervesa. L'edifici per dins té forma d'una gegantina pinta de cervesa (omplerta cabrien 14,3 millions de pintes!). A la planta baixa hi ha al terra una còpia del contracte d'arrendament de la fàbrica que va firmar al 1759 Arthur Guinness per un temps de 9000 anys!!!. A mida que vas pujant pisos et van explicant el procés que fan servir per elaborar la cervesa i aconseguir aquest sabor tant particular. La visita és entretinguda veient el procés de fabricació, una cata, el transport que feien servir, els barrils, maquetes dels vaixells i fins i tot tens la possibilitat de "tirar" la teva pròpia pinta i et donen un diploma acreditant la teva destresa. També es pot veure una mostra de la propaganda i anuncis al llarg de la seva trajectòria incloent l´última campanya titulada "Made of more" on van invertir més de 1000hores en la fabricació en fusta d'una copa de Guinness on en el seu relleu està explicada tota la seva història. Realment espectacular!!!


Acabes la visita a la setena planta, al Gravity Bar on prens una pinta de Guinness (inclosa en el preu de l'entrada) i que al mateix temps és un mirador esplèndid de 360º de la ciutat.


Després vam dinar a la mateixa Guinness i vam tornat cap al centre. Aquí vam veure una de les curiositat que no havíem vist mai enlloc del món i és esglésies posades a la venda!!!


I és clar, que passa si una església està a la venda? Doncs que si algú la compra pot fer en ella el que vulgui, no?. Doncs així un dels Pubs més famosos i turístics de la ciutat és The Church Bar and Restaurant. Havia estat St. Mary's Church construïda a principis del s XVIII i es va tancar el 1964 fins que va ser comprada el 1997 i convertida en Pub. Una curiositat és que aquí es va casar Arthur Guinness al 1761.


Doncs res, tot i que sigui turístic….. A entrar-hi i prendre alguna cosa!


Ens va costar entrar-hi perquè estava ple de goma gom i el porter no deixava entrar, però al final ho vam aconseguir. En efecte, per dins és una església amb els seus vitralls, un òrgan gran original i al mig una enorme barra on es serveix tot el que vulguis. Bé, ha estat una curiositat!
Un cop recuperats del fred vam seguir recorrent els seus carrers i vam arribar al Temple Bar.


Temple Bar és un dels barris més antics i carismàtics de la ciutat i evidentment un dels barris amb més concentració de pubs i de "marxa". Aquest terrenys van ser adquirits l'any 1600 per Sir William Temple i d'aquí el seu nom actual.
Vam seguir passejant pels seus carrers i vam arribat a un dels carrers principals Grafton Street.


En una de les seves interseccions trobem  l'estàtua de bronze de la mítica Molly Malone. No se sap si va exisitr de veritat o no però ha esdevingut un mite. Era una dona que de dia es dedicava a vendre peix amb el seu carro i a la nit exercia diguem "altres" oficis. Al 1880 James Yorkston va composar en honor seu la cançó "Cockles and Mussels" i que ha esdevingut tot un himne pels ciutadans irlandesos.


I així va arribar l'hora de sopar. Ho farem en un típic pub i….. a dormir!
L'endemà després d'esmorzar ens vam dirigir cap el riu Liffey per veure el vaixell Jeanie Johnston que està atracat al Custom House Quay. Aquest és una rèplica exacta del vaixell que durant el segle XIX va dur a milers d'irlandesos a fugir de la Gran Fam buscant en el "nou món" una esperança de subsistir. Així es va originar la gran fugida d'irlandesos poblant els Estats Units. En el vaixell es recrea les dificultats i penúries que van tenir que superar a bord del vaixell per poder arribar al seu destí buscant aquesta esperança. Llàstima que no vam poder visitar-lo ja que sols està obert al públic a l'estiu.


Just abans d'arribar al vaixell hi ha un grup de figures escultòriques que es va encarregat a Norma Smurfit al 1997 i que es titula Famine Memorial (Fam). Realment són impressionants i impactants. Retraten als irlandesos que fugien en el vaixell a causa de la Gran Fam que patia el país.  La cruesa de les imatges, de les seves cares de patiment i de fam son realment culpidores i et remouen per dins. Per mi, una de les escultures que més clarament retrata el que vol ensenyar de les que he vist en ma vida. L'última figura de la foto de la dreta és un pare que a coll sembla que porti un animal, res més lluny, el que porta és el seu fill mig moribund i famèlic. Realment impactant!.


Llavors vam passar per l'imponent edifici del Custom House. Aquest va ser cremat al 1921 pel Sinn Fein per celebrar la seva victòria, ja que el consideraven un símbol de l'imperialisme britànic. Va estar 5 dies cremant-se abans no el van poder apagar. Es va realitzar la seva reconstrucció durant molts anys i ara són oficines del govern. Vam passar també per l'estació de tren fins arribar al parc Merrion Square
Aquesta plaça georgiana de 5 hectàrees és una de les places més grans i més boniques de Dublín i on van viure personatges il·lustres de l'època. Les seves cases d'ambdós costats, ara convertides en oficines, tenen encara detalls originals en les seves portes i balcons de ferro forjat (foto de portada). La seva visita és molt popular per veure aquestes cases típiques però sobretot pel seu bonic parc central on en un dels seus extrems (N) hi ha l'estàtua d'Oscar Wilde.


Un cop visitat el parc ens vam dirigir direcció oest per visitar la St. Patrick's Cathedral. En l'actualitat és la catedral nacional de l'església protestant d'Irlanda. Gran part de l'edifici actual data del 1250-1270 tot i que ha anat patint remodelacions al llarg de la història. 


Originàriament es va construir al voltant d'un pou on diu la llegenda que Sant Patrici batejava aquells pagans que es convertien al cristianisme.
El fet que Dublín tingui dues catedrals (Christ Church i St. Patrick) els va fer tenir certa rivalitat al llarg del temps. El seu altar i lloc pels cors de veu és realment bonic i impressionant.


Doncs un cop vistat ara toca veure la que ha estat la seva competidora a la ciutat, Christ Church. També se la coneix amb el nom de Santíssima Trinitat. Aquesta també va ser construïda a finals sel segle XII i principis del XIII. Ha patit varies remodelacions que han disminuït molt el seu aspecte medieval per finalitzar amb un estil neogòtic.


Una de les parts més destacada de la catedral és l'enorme cripta del segle XII que constitueix l'estructura més antiga de Dublín. Si baixem podem veure algunes exposicions i una petita capella (St. Laurence O'Toole) on hi hauria d'haver un reliquiari en forma de cor i que ara hi ha una pedra.


Es comunica per la seva part exterior per un pont amb Synod Hall i que és el lloc on hi ha l'exposició vikinga de Dublínia.


A Dublínia se'ns explica de forma interactiva com va ser la fundació de la ciutat quan van arribar els víkings, la seva història i com vivien a l'edat mitjana. Combina perfectament història amb diversió, així que l'Arnau s'ho va passar d'allò més bé. Va poder tirar pilotes a un home empresonat i engrillonat que cada cop que li tocava el cap es sentien els seus gemecs i lamentacions.


També es va poder posar al cap part de l'armadura d'un cavaller i increïble el que pesa!!!!


Un cop visitat Dublinia, a pocs minuts hi ha l'església més antiga de Dublin, St. Audoens Church que està tancada a l'hivern, així que vam anar prop d'aquí a visitar el Pub més antic de Dublín, el Brazen Head.


Es creu que data del 1198 i en ell hi han passat nombroses cel.lebritats. Fins i tot es diu que el mateix Robin Hood va beure en aquest Pub. Per si de cas, nosaltres no serem menys i ens quedarem a dinar i a prendre una bona pinta de Guinness, és clar!


Ui! Ara m'he colat i recordo que vam dinar (per questions d'horari) abans de visitar Dublínia i Christ Church. Bé, pel fet tant se val.
A la tarda vam seguir passejant per la ciutat descobrint nous carrers.


Fins que va ser l'hora de sopar i vam anar a un petit restaurant que teníem reservat al costat de l'Hotel (Talbot street 101) i que estava a rebentar de gent! Després de sopar vam anar a fer una pinta i escoltar música en directe al Pub Celt que està al mateix carrer del restaurant i tot al costat de l'hotel. Des d'aquí donar les gràcies a la Carme i al Jordi que ens van aconsellar els dos llocs i quina sort que vam tenir!. Vam sopar bé, però la nit del Pub…….IMPRESSIONANT!!!! Feia molt, molt de temps que no gaudíem tant d'una nit. El pub no està a la zona més cèntrica i per tant la majoria de gent eren dublinesos. Se'm va posar la pell de gallina més d'una vegada escoltant aquella gent. Va ser fantàstic! Del millor que he viscut darrerament. No tinc paraules per expressar les sensacions que vaig tenir. Soc un apassionat de la meva terra, la trobo perfecte, amb una diversitat cultural i paisatgística inigualable, però això, ens falta!!!




Pub Celt a video by onofregs on Flickr.

Bé, després d'assaborir aquest concert en directe toca anar a dormir i per sort en 2 minutets caminant estem a l'hotel. Demà ja és diumenge i toca tornar a casa. Però en cara ens queda el matí ja que el vol surt tard a la tarda.
Així ens despertem l'última dia a Dublín, vam esmorzar i deixar les maletes a consigna i ens vam disposar a aprofitar l'últim matí. El primer que vam visitar és el parc St. Stephen's green, un dels parcs públics més antics d'Irlanda i que es troba al centrede Dublín al final d'un dels seus carrers més cèntrics, el Grafton Street.


A l'estiu sembla que és força típic comprar menjar en algun supermercat i dinar en alguna de les esplanades del parc. És un parc molt bonic on hi ha verd per tot arreu, arbolades i un llac. Val la pena fer-hi una visita i passejar una estoneta per ell.


Després de passejar-hi una estoneta ens vam dirigir cap a una de les atraccions estrelles de Dublín i que ens faltava veure. El Trinity College.
Aquesta universitat és la més antiga d'Irlanda i una de les més famoses del món. Va ser fundada al 1592 per la reina Isabel I. El campus ocupa una extensió de 190000 metres quadrats en el mateix cor de Dublín. Per ell hi han passat grans personalitats com Oscar Wilde, Bram Stoker o Samuel Beckett entre d'altres.





Una escultura interessant que posseeix és "esfera dins esfera" creada per l'escultor italià Arnaldo Pomodoro. En un principi va ser creada per a l'església del Vaticà, però s'ha extès per tot el món: Al Trinity, a les Nacions Unides, i a diversos museus importants d'EEUU. No sé que significa, només se que té a veure amb el cristianisme i que realment és una peça molt original i curiosa.


Però el realment impactant del Trinity College és la seva biblioteca que conté la seva joia més preuada: El Llibre de Kells. Aquest és un llibre de text en llatí sobre els quatre evangelis amb una ornamentació fascinant. Es creu que data del segle IX i que va ser creat pels monjos de Iona i que va ser saquejat pels Víkings en un atac en que van perdre la vida 68 monjos. El llibre està bé si t'agrada molt la història, però no deixa de ser un llibre obert on tant sols pots veure una doble pàgina. El que sorprèn als que no tenim la cultura suficient per apreciar el llibre és la imponent biblioteca. Es creu que té uns tres millions de llibres i des de 1801 rep un exemplar de qualsevol obra publicada a la Gran Bretanya o Irlanda. La sala que pots visitar té 200000 llibres antics i com dic és realment espectacular!!!


Un cop visitat el Trinity toca anar a dinar. Aquest cop ho fem en un Japo (Wagamama), ja que tenim al nen aficionat als palillos! Jo, evidentment amb forquilla!
Només ens ha quedat per veure del que dúiem programat, la Destileria Old Jameson i l'església que està al seu costat, St. Michan. Però que son menors.

Així que ha estat un pont de Desembre força interessant i entretingut, en el que hem visitat una ciutat que ens ha deixat un bon gust de boca. Com ja he dit anteriorment…….. és una ciutat més que per visitar-la per viure-la!



Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.