Cadinell 2112m

INTRODUCCIÓ

El Cadinell és un cim modest de 2112m d’alçada. No per modest deixa de ser menys interessant. La seva imponent i altiva silueta s’aixeca als peus de la pintoresca població de Josa del Cadí. És una excursió fàcil (matinal) i les seves vistes des del cim són més que agraïdes. El seu nom sembla que deriva com a diminutiu de Cadí, “petit Cadí”. De fet aquest contrafort meridional és una prolongació de la Serra del Cadí separada d’aquesta pel Coll de Jovell. 

ACCÉS

Agafem la C-16 direcció túnel del Cadí i uns 2Km abans d’arribar a Guardiola del Berguedà girarem a l’esquerra agafant la carretera B-400 (Pedraforca). Passarem per la població de Saldes i després travessarem Gósol pel centre del poble. Continuem la mateixa carretera fins arribar al pintoresc pobre de Josa del Cadí (abans d’arribar a Tuixent). Just a l’entrada del poble (contenidors d’escombraries) hi ha l’aparcament pels cotxes. 

FITXA TÈCNICA

MAPES

Descarregar TRACK

CRÒNICA

Arribem sobre les 9,15h a Josa del Cadí. Aparquem el cotxe just a l'entrada del poble on hi ha els contenidors de brossa. Ens calcem les botes i comencem a caminar. El camí és clar, doncs el Cadinell s'aixeca imponent davant nostre. Travessem la carretera principal i agafem la pista que surt just davant en direcció oposada al poble de Josa i que et porta al Coll de Jovell seguint les marques del GR-150 (Vermelles i blanques).

Seguim aquesta pista uns 100-200m i la deixem desviant-nos a la dreta per una camí no massa ben  conservat i en forma d’amplis esgraons. Aquest camí ens porta directament a l’ermita de Santa Maria de Josa. 

Passarem l'ermita per la seva part superior (la part de sota és un petit cementiri) i anem a buscar  el caminet per on progressarem rodejant el Cadinell direcció NO. Anem agafant alçada ràpidament, deixant el poble de Josa enrere i que forma una estampa de postal magnífica.

Progressem ara per terreny més calcari per la falda del Canidell rodejant aquest. A mida que pugem anem perdent la visió del seu cim.

Sortim a la pista que hem agafat a l'inici. La travessarem i seguirem progressant pel corriol ben marcat i entre mig de vegetació. Al darrera deixem una bona imatge del pedraforca.

Al cap d'una estoneta curta de caminar tornem a sortir a la pista. La seguim uns metres i assolim el Coll de Jovell (1790m). No cal dir que si no voleu caminar tant o aneu amb gent poc acostumada a caminar, fins aquí s’hi pot arribar en cotxe per la pista des de Josa. Aquest coll separa el Cadi del Cadinell. Fins aquí el camí ha estat de pujada contínua però que es progressa amb força comoditat.  Ara deixem el GR i travessem la pista a l’esquerra (SO) buscant les fites que trobem al terra i que s’endinsen dins el bosc.

Seguim les fites i entrem dins el bosc de pi negre.

Estem dins de l’Obaga Negra, i anem seguint el camí i les fites.

Després d'uns minuts endinssant-nos al bosc, comença la part més costeruda i amb més desnivell del dia. Hem d’estar molt atents a les fites, doncs és el tros més perdedor. Així que ulls ben oberts!

Anem pujant per la Costa de la Veda molt lentament fent ziga-zagues. Aquí el desnivell és molt acusat i la visibilitat molt reduïda pels pins que ens envolten. I de cop, s'acaben els pins i  assolim el Coll de Galliners. Uauuu!!!!! La vista ara si paga la pena!!!! Davant nostre les pistes d'esquí de Port del Compte

El coll és amplíssim. Al front tenim el Port del Compte i el Pedró dels quatre Batlles. Veiem a la dreta en la seva part més occidental (uns 50metres) un ressalt rocós. Una espècie de mirador al qual ens hi acostem, doncs la vista al Cadí i al poble de Tuixent són molt gratificants.

Un cop ens hem deleitat amb les vistes tornem al coll i continuem recte per l'àmplia carena que no té cap complicació. El cim queda tapat pels pins.

Caminem amb el Pedraforca de teló de fons. Comencem a veure que la metereologia s'està complicant tal i com deia la previsió metereològica. Així que posem un xic la directa.

I en pocs minuts ja veiem el cim.

El cim està presidit per una estelada i les seves vistes son fantàstiques. El Pedraforca, fabulós i la Serra d'Ensija més al fons. Les vistes del Cadí amb el Vulturó i Torreta del Cadí ben visibles.

Alguna foto més del cim i tornem que el temps s'està posant complicat.

Tornem pel mateix camí d'anada. I en pocs minuts ja estem novament al Coll.

Anem baixant força còmodament pel camí que tant ens ha costat pujar. Cal dir que ara, entrant a l'hivern, aquest tros que accedeix al cim i que té un desnivell considerable pot estar molt dificultós amb neu o gel complicant l'accés al coll.

I tornem a sortir a la pista del Coll de Jovell.

Tornem a un bon ritme. Doncs tots anem mirant cap al cel.

Realment el poble de Josa del Cadí és de Postal!

I ja tornem a ser a l'ermita de Santa Maria de Josa.

Baixem pel camí esglaonat que surt a la pista.

I ja quasi hem arribat.

A la foto de baix es pot veure perfectament l'aparcament on hem deixat el cotxe.

I la meteo ens ha respectat fins l'arribada. Tot just arribar al cotxe comença a ploure.

Toca anar ràpidament a dinar! I.....a on anem? Doncs a Ca l'Amador!. De fet l'excursió ha sigut l'excusa per justificar el dinar!. 

Ei! Ens deixem de dir que vam dinar extraordinàriament bé. El seu Xef, Diego Alías, a més de ser molt simpàtic està contínuament al cas de les taules i de que tot vagi bé. El seu menú.... fabulós!. No és d'extranyar que li hagin donat el premi al Millor Cuiner del 2015. 
Hi tornarem segur!!!! 




Fins la propera!
Arnau, Txell i Onofre.

Read More

Puigsacalm pels ganxos nous i vells (1514m).

INTRODUCCIÓ

Situat a la Vall d'en Bas a la Garrotxa, el Puigsacalm és una de les muntanyes clàssiques i imprescindibles del senderisme català. Tot i la seva modesta alçada de 1514 metres d'alçada, és el punt més alt de la Serralada Transversal essent una imponent atalaia amb unes cingleres en la seva cara sud espectaculars. Les seves vistes de 360 graus no et deixen indiferent abastant al Nord i Oest gran part  dels Pirineus Orientals (Pedraforca, Puigmal, Comanegra, serra del Cadí…) al Sud el Montseny i Montserrat i a l'Est la Garrotxa amb la Vall d'en Bas.

Té varies rutes d'accés al seu cim, essent les més habituals des de la collada de Bracons, des de Sant Privat d'en Bas o des de Joanetes. Totes són de senderisme pur sense cap dificultat afegida essent la més curta i la més utilitzada la que surt de la collada de Bracons. Però hi ha una variant molt més entretinguda i interessant que surt del petit poble de Joanetes i la qual combina senderisme, amb passos equipats (passamans i grapes metàl·liques, cordes…) i que la fan molt més interessant, alpina i amb un toc diferent. Això si, és força més exigent que qualsevol dels altres accessos però segur també, molt més divertida!!!

ACCÉS

Si venim de Vic hem d'agafar la carretera C-37 direcció Torelló / Olot. Passarem pels túnels fins arribar a una rotonda i agafarem la tercera sortida (C-152). A uns centenar de metres hi ha el trencant cap a Joanetes que hi arribarem en uns 6Km.

FITXA TÈCNICA

MAPES

Descarregar Track

CRÒNICA

Som dissabte a la tarda. El matí el nen ha jugat a basquet i després seguint les recomanacions d'una companya de feina, hem passat part del dia a Súria on hi havia Fira Medieval d'Oficis que tot i tenir-ho ben a prop no hi havíem estat mai. L'experiència ha estat molt gratificant i ens ha agradat força. Un cop a casa pensem en fer alguna sortideta curteta pel diumenge. Estem a la tardor, així que la zona la tenim clara, Garrotxa. No hi ha res com la Garrotxa a la tardor, els seus canvis cromàtics de colors son únics (amb permís del Berguedà, és clar!).

Doncs res, aparquem el cotxe al voral del petit poble de Joanetes (no hi ha gaire lloc per aparcar) per la seva part final, doncs l'itinerari comença a l'última casa del poble. Des de final del poble ja veiem el nostre objectiu i part de l'itinerari a seguir.

Trobarem una àmplia pista a la dreta amb indicadors grocs d'Itinerànnia que ens indica Santa Magdalena per les "Olletes"(i altres indicacions) i la qual NO hem d'agafar. Uns metres més amunt a la última casa surt per la dreta d'aquesta una pista parcialment asfaltada indicant Santa Magdalena pel Barret. Comencem doncs des d'aquí pujant suaument uns 100 metres on ja veiem un cartell indicatiu (Santa magdalena i les Olletes) que deixa la pista i continua amb un corriol. Les marques que haurem de seguir son de color groc.

ara comença a pujar més de dret i anirem seguint en tot moment marques de pintura grogues i pals indicadors d'itinerànnia. Aviat passarem per entre mig d'uns alzinars ben bonics. En algun moment precisarem de les mans per poder superar alguna que altre escull que trobarem pel camí.

Arribem i no sense esforç, al Puig del Soi. Ja som a camp més obert i davant nostre tenim la impressionant i desafiant cara sud del Puig Corneli. Realment és espectacular. Ens hem de dirigir directament cap a ell (direcció Nord) fins a una gran pedra que està escrit el nom de "El Barret".

Tot i que sembli inexpugnable pujarem per una canal (Canal Fosca) que queda just al costat de la gran antena i que marquem a la fotografia inferior. Així que anem progressant pel corriol direcció al Barret.

Arribem al Barret (crec que en algun lloc havia llegit que aquesta pedra tenia forma de barret de copa però va caure i d'aquí el seu nom). Sigui com sigui en aquest punt és on hem de decidir per on pugem. Si pugem per la dreta, agafarem els Ganxos Nous de la canal Fonda o també anoment Camí Nou. Si seguim per l'esquerra ho farem pels Ganxos Vells. La recomanació és pujar pels Ganxos Nous i fer la ruta circular tornant pels Ganxos Vells, doncs la Canal Fosca és més dificultosa i sempre és més fàcil pujar que no pas baixar. Doncs, anem a buscar-los!.
De seguida ja passem una passarel·la metàl·lica i un cartell que indica el Camí Nou.

Continuem pujant amb forta desnivell fins trobar els primers passos equipats.

Primer trobem una passarel·la en forma de pont i un passamà que precedeix a uns ganxos. És força divertit i en cap cas tens sensació de por. 

Anem pujant i trobem des de grapes a passamans metàl·lics per tal d'anar superant la canal.

S'ha d'estar al cas, doncs a mitja canal hi ha una sortida a la dreta que amb pocs metres queda tallada per una cinglera coronada per una Campaneta amb Barret molt bonica i curiosa. No he trobat enlloc si té algun significat, però si més no val la pena tocar-la. Nosaltres ben distrets aquest cop ens l'hem passat. Sort que tenim imatges de fa tres anys!

Cullons, om va creixent aquest!!!. I pensar que aquí el dúiem encordat…. doncs res, sentint-me més vell, seguim amunt i ara entenem el nom de Canal Fosca, doncs el pas es va estrenyent per moments.

Com que la canal és molt estreta, en cap moment tens sensació de perill o d'inseguretat.

Ara s'obra un xic més i amb ajuda d'un passamà superem amb comoditat el següent tros.

Al cap d'amunt d'aquest tenim una sortida a la dreta (tallada al final per la cinglera) que és un fantàstic i espectacular mirador de la Vall d'en bas.

Un cop ens delitem amb les vistes tornem enrere per continuar amb la canal seguint amb ajudes d'algunes grapes i un passamà.

Arribem així al capdamunt de la carena sortint a un gran prat verd. Xoca la diferència de la feréstega, escarpada i alpina cara sud amb l'amable, afable i tranquil·la vessant nord de la serralada del Puigsacalm.

A l'esquerra (oest) ens queden les antenes i una gegantina estrella de Nadal on continuant per aquí aniríem a fer el cim de Puig Corneli. Nosaltres continuem endavant fins assolir l'ermita de Santa Magdalena del Mont visible en tot moment un cop surts de la canal. Així que travessem una tanca de fusta i ens dirigim prat avall fins a l'ermita.

Santa Magdalena del Mont va ser fundada per monjos de Santa Maria de Besalú entre el 977 i 988. Actualment és una església amb un refugi annex administrat per l'Ajuntament de Sant Privat d'en Bas.

Continuem per l'ample pista de l'esquerra de l'ermita uns centenars de metres entre mig de faigs i arribem a un pal indicador en una cruïlla de camins:  Si continuéssim recte ens duria a Sant Privat d'en Bas pel Salt de Sallent. Pel corriol de la dreta baixa en fort pendent cap a les Olletes i el corriol de l'esquerra que és el que agafarem cap al Puigsacalm.

Així doncs continuem i en pocs minuts arribem al Coll de Joanetes. El camí que ens queda a l'esquerra és el que agafarem per tornar i fer els Ganxos Vells. 

Continuem uns metres i trobem un nou pal indicador que novament tenim dues opcions: Per la dreta Puigsacalm pel Puig dels Llops (30') i per l'Esquerra Puigsacalm pel Pas dels Burros (1h). Així que per fer la ruta circular agafem el camí de la dreta i tornarem pel Pas dels Burros.

El camí és molt bonic.

Això si, assegureu-vos de que no ha plogut els dies abans, doncs et pots trobar força embarrancat i la zona pot ser molt relliscosa i perillosa si està molt humit, doncs queda a una zona molt obaga.

I així arribem als peus del Puig dels Llops.

Ara sols en queda pujar per l'ampli llom per assolir el seu cim de 1486 metres.

Aquest cim és força més esvelt que el Puigsacalm i també força menys concorregut. Fem le fotos de rigor i veiem al fons el Puigsacalm on s'hi veu una "marabunta" de gent impressionant!

Doncs res, seguim cap al puigsacalm. Descendim el cim i continuem direcció Oest cap al Puigsacalm.

En poca estoneta assolim el cim del Puigsacalm de 1514m d'alçada.

Al cim hi ha un vèrtex geodèsic sobre una gran base quadrada de ciment i al costat una creu que és diferent a la que hi havia ara fa tres anys quan hi vam pujar. 

El vent bufa de valent i és força fred. Així que ens tapem i anem a arrecerar-nos darrera l'estructura encimentada per poder dinar. Però no comptàvem amb uns individus un tant especials que sembla que tenen una mica de gana!!!

Un cop recuperades les forces, continuem el camí descendint direcció a la collada de Bracons.

Arribem al Coll de Clivillers on trobem un altre pal indicador. Si continuèssim aniríem a la collada de Bracons (camí més transitat). Nosaltres hem de girar a l'esquerra per agafar el Camí dels Burros que descendeix i ressegueix la cinglera del Puigsacalm per tornar enrera i fer la volta circular.

Comencem a baixar en fort pendent uns quants metres i hem d'estar alerta, ja que la inèrcia et porta a baixar i el camí que hem de seguir gira transversalment cap a l'esquerra (sud-est) sense perdre tant de desnivell. Està marcat amb senyals grocs, però és fàcil no veure-ho i llavors hauríem de recular tenint que pujar un bon tros de desnivell per anar a buscar el camí.

Pel pas dels burros els arbres encara tenen fulles i això augmenta la seva bellesa i sensació de tardor, i és clar, no perdem la oportunitat de fer unes quantes fotos, tot i que el sol s'ha ben apagat minvant força la llum.

Continuem resseguint la silueta de la cara sud del Puigsacalm, seguint les marques grogues per un camí ben tapissat de fulles travessant una bonica fageda.

Trobem un pas un xic delicat, sobretot si et trobessis la pedra molla i per tant molt relliscosa. Però es solventa amb facilitat amb la corda que hi han posat i que dóna molta seguretat.

I així arribem altre cop a la intersecció que haviem fet abans per anar al Puigsacalm. Ara l'agafem en sentit contrari i seguim pel corriol de la dreta, doncs pel de l'esquerra (amb fletxa vermella) és per on hem vingut venint de l'ermita de Santa Magdalena. 

Continuem uns centenars de metres pel corriol estant molt atents al costat dret del camí, doncs veurem una fita abandonant el corriol i continuant en fort pendent cap als ganxos vells. Abans estava marcat amb un rètol de fusta que ara no hi és. Si continuéssim pel corriol aniriem a parar al Puig Corneli.

Anem baixant per la inclinada canal. S'ha d'estar alerta doncs hi ha un punt un xic perdedor a mitat de baixada on hem de girar cap a la dreta i queda un xic amagat. Si us ho passeu veureu que el camí és perd i haureu de recular uns metres. Arribem finalment als inicis dels Ganxos Vells. 

Son uns tres trams equipats amb ganxos i un passamà metal·lic que es superen amb relativa comoditat.

Un cop superat seguim el corriol i anem a sortir a la dreta de la famosa pedra del Barret. 

Ara ja sols en mana desfer el camí que hem fet de pujada i que farem servir per tornar al punt d'inici. Continuem cap al Puig del Soi.

Un cop arribats al Puig del Sol seguim les marques i tornem a passar pel fantàstic alzinar.

I així arribem de nou al poble de Joanetes d'on hem començat.

I sense més, finalitzem aquesta sortideta de finals de tardor per una de les comarques més boniques en aquesta època de l'any.

Es una sortida molt gratificant per la seva bellesa paisatgística i pel toc aventurer que li dona la canal Fosca i els Ganxos vells. Sols tenir present que si ha plogut pot ser complicat algun dels trams, doncs passes per zones molt obagues i pot ser més perillós. No és necessari dur casc, ja que no hi ha perill de caiguda de pedres, tot i que pot ser un element de seguretat opcional. A la primavera mirarem de fer-ho per Sant Privat d'en Bas i el Salt de Sallent on estarà tot verd i tindrem una perspectiva ben diferent.

Fins la propera.

Arnau, Txell i Onofre.

Read More