GAUDIR, VIURE, SENTIR...

A vegades l'única manera de gaudir de quelcom màgic, és amb l'esforç d'arribar-hi per tu mateix....prove-ho i veureu quina satisfacció!!!.

EMOCIÓ, AL.LEGRIA, PAÍS...

Tocar el sostre de Catalunya amb tant sols 6 anys...Va ser molt emocionant!!!.

COMPLICITAT, AMISTAT, EL MÓN, ELS PETITS MOMENTS...

Dues persones, dos caràcters, dues voluntats...que juntes...ho poden fer TOT. Sobretot gaudir dels bons moments!!!.

REPTES, AVENTURES...

Toubkal. El nostre primer gran repte. Una foto...unitat, nucli, fort, indissoluble. I ara...a per més!!! .

ESFORÇ, SATISFACCIÓ, ORGULL...

Una foto. Sobren les paraules. Quan ho vaig veure a través de l'objectiu sabia que seria la meva foto preferida per molt de temps...

dimecres, 30 de novembre de 2016

Turó de Morou + Avioneta (Montseny)

INTRODUCCIÓ

De ben segur el Montseny és un dels indrets de Catalunya més visitats durant la tardor. Raó no n’hi falta doncs les seves fagedes són magnífiques i conseqüentment el nombre de visitants durant la tardor és quasi tant nombrós com les fulles caduques. Aquesta excursió és apta per a tothom i un dels clàssics del Montseny. És una ruta circular fins al Turó de Morou, pujant a la seva bonica agulla (Esquei de Morou) i amb bones vistes panoràmiques a les Agudes. A més, en els últims anys s’ha vist popularitzada, doncs allargant un xic més la ruta s’arriba a una avioneta estavellada que farà les delícies de la quitxalla (i no tan quitxalla) donant més emoció i atractiu al recorregut. És una excursió curta (3-3,15h) sense parades. Matinal perfecte per fer a qualsevol època de l’any, especialment durant els mesos de tardor i primavera on el Montseny  mostra el seu màxim esplendor.

ACCÉS

Anant per l’Eix Transversal (C-25) direcció Girona i un cop passat VIC, agafem la sortida 199 (Espinelves). Conduïm direcció Viladrau. Força abans d’arribar a Viladrau i en una recta, hi ha el desviament a l’esquerra ben indicat a Santa Fe del Montseny (GIV-5201). Agafem aquesta carretera i la seguim uns 14Km i just en la fita que marca el punt quilomètric 21 (BV-5114) girarem molt acusadament a l’esquerra, deixant la carretera i aparcant a una gran esplanada (Font del Frare) al costat del restaurant Avet Blau.

FITXA TÈCNICA

MAPES


Powered by Wikiloc

Descarregar TRACK



CRÒNICA

Estem a mitjans de Novembre i volem fer una sortideta curta per passar un matí de diumenge. Aquest cop la decisió ha estat fàcil: Novembre + Tardor + Bellesa + Baixa dificultat = MONTSENY. Bé, al Berguedà la tardor també és estupenda però aquest cop ho hem tingut clar. Així que, cap al Montseny hi falta gent! Arribem a l'aparcament a les 10h del matí i ja està quasi bé plè. Això ja ens indica que trobarem gent, mooooolta gent! Sortim de l'aparcament dirigint-nos cap el restaurant Avet Blau. Passem per davant d’ell i l’edifici del costat és Can Casades. Aquesta casa modernista és un Centre d’Informació del Parc Natural on ens resoldran tots els dubte i ens facilitaran informació sobre les diverses rutes de la zona. Aquest és el tríptic que et donen per fer la volta al Turó de Morou que és l'excursió que ens hem proposat fer avui. Destacar el cartell que tenen a la porta d’entrada al punt d’informació (com a curiositat) on expliquen que NO donen informació de l’avioneta. Doncs aquesta NO és d’interès natural i està situada en una finca de titularitat privada. Ho entenc, però justament aquest fet els ha popularitzat i multiplicat per molt l'afluència de gent a la zona. Sobretot famílies amb quitxalla.
Aquí a Can Casades comença i acaba el recorregut circular. Tot el recorregut està molt ben senyalitzat amb estaques informatives on haurem de seguir el quadrat de color taronja/carbassa. La primera senyal ja la trobem al començar, als peus de l’edifici de Can Casades.


Seguim els indicadors i agafem direcció a Can Lleonart (escola de natura) deixant a la dreta el bonic hotel/restaurant de Santa fe que a la tornada farem una visita ràpida de l'exterior d'aquest. Just abans d’arribar a Can Lleonart (casa color beix) trobem una de les estaques informatives. Farem el recorregut en el sentit contrari a l'indicat, doncs crec que és més bonic, més còmode i sens dubte millor opció per fer l’extensió a l’avioneta. Així que girem a la dreta seguint el quadrat blau direcció a la riera i al pantà.


Resseguim la riera de Santa Fe i és moment de fer alguna foto al costat de l’aigua, doncs hi ha racons molt bonics.

Tornem al camí i en uns 20minuts ja som a la Fabriqueta. Aquesta està a l'inici del Panta i era una petita central elèctrica destinada a donar llum a l'hotel. Doncs quan es va construïr no hi arribava l'electricitat. El pantà el trobem força buit. Seguim el camí vorejant-lo per la seva part esquerra.




Arribem en pocs minuts a la Presa del Panta de Santa Fe (Construït entre 1920 i 1935). El camí de moment sense pèrdua alguna i molt ben indicat. Continuem endavant.





Arribem a una bifurcació on el senyal taronja segueix amunt i a la dreta surt un altre camí amb senyals de PR C-204 direcció Riells. Aquest és el punt on ens desviem del traçat per anar a veure l'avioneta estavellada.




Agafem aquest camí que va descendint i en 15-20 minutets passem per una casa de pagès que és Can Font de Corts. Passada aquesta casa estem a uns 200metres de deixar el camí per trobar l'avioneta. Just on hi ha una estaca indicadora del PR (que NO de l'avioneta) i al costat un tros de l'avioneta en forma de fita deixem el camí i ascendim a l'esquerra d'aquest per anar-la a trobar.


Pugem per terreny incòmode (sobretot si està mullat pot precisar parar atenció a les relliscades) i a uns 40-50metres ja es veu l'avioneta entre mig dels arbres.



I així arribem a la famosa Avioneta estavellada del Montseny.


Aquesta avioneta és una Mooney M20K-230 amb matrícula G-GTPL. Sembla que es va estavellar el 27 de maig del 2000 pilotada per un anglosaxó que volava direcció Perpinyà.


La sorpresa ha estat quan hi he tornat al cap de 3 setmanes de l'excursió (perquè no vaig poder gravar el Track) i m'he trobat l'avioneta "restaurada" de color, tornant-li el seu aspecte original.


Un cop fetes les fotos de rigor - i és que l'avioneta impacta - desfem el camí d'anada (ara pujada que es fa un xic feixuga) fins arribar a la cruïlla abans esmenada. Com a curiositat ens trobem una parella de la zona d'uns 60anys, que davant de la quantitat de gent que veuen ens paren i ens demanen si  avui es fa alguna cosa especial, ja que ells solien agafar aquest camí fins l'avioneta per estar tranquils, quedant fora del circuit del parc. Je, je, je! Li dic que és el que té de bò i de dolent les xarxes socials. Llocs que sols coneixien els autòctons de la zona i que eren llocs tranquils per visitar o passejar, queden a l'abast del coneixement de tothom. El senyor es queda molt parat, i li dic: -Vostè escrigui al Sr. Google "avioneta estavellada Montseny" i veurà la quantitat de resultats i imatges. - Així ho faré. Em respon. Ens acomiadem i continuem el camí.
Ara si. Tornem a la cruïlla on ens hem desviat per fer la visita a l'avioneta i continuem la ruta circular al Murou. Continuem per camí en suau pujada fins que l'hem de deixar per tal d'ascendir al Turó de Morou.  
Pugem ara per la muntanya sense un camí ben definit però sense pèrdua. 


I així arribem a l'Empedrat de Morou que és un bon mirador cap al Turó de l'Home i les Agudes.


Aquí es pot veure la balconada complerta de l'empedrat.


El passem i tornem a entrar a una bonica fageda.


Ascendim una mica més i arribem al Turó de Morou (1307m) presidit per un bloc de granit partit. Aquest és el punt més elevat de l'excursió. Encara que pugem a dalt del bloc de pedra les vistes son nul·les, doncs està totalment rodejat de faig més alts. No ens hem de preocupar, doncs en uns minuts les vistes quedaran més que recompensades.


Seguim la ruta circular i en 2 minuts arribem a l'espectacular agulla coneguda com a Esquei de Morou. Per accedir-hi hem de fer una petita grimpada que anant en compte s'hi accedeix sense masses complicacions. Al seu cim hi trobem un llibre i un pessebre als peus. La seva vista cap a la vall és espectacular.


Baixem en compte de l'Esquei de Murou (que és força més espectacular que la foto feta) i prosseguim baixant pel mig d'una fageda espectacular.


Ah! No he mencionat que en aquesta sortideta ens acompanya la nostra gosseta que s'ho ha passat la mar de bé!


Passem per un camí ben tapissat de fulles sobre algunes lloses de pedra.


I així en dirigim cap al Pla de Molladius



Fins que sortim a Can Lleonart (casa de Natura) que voltarem deixant a la dreta la curiosa Casa Partida (Casa Montcel) per arribar en uns minuts al punt on hem començat la ruta ciruclar.


Abans de tornar fem una petita desviació per veure el bonic Hotel/Restaurant de santa Fe i la seva petita capella adosada. Aquest va ser construït a principis de segle XX com a hotel de luxe per l'arquitecte Pere Domènech i Pou.



I així hem passat un entretingut matí de diumenge visitant uns paratges de tardor d'una gran bellesa. I ara, aprofitant el solet, toca dinar els bocates que ha preparat la Txell a unes taules que hi ha a l'exteriror de can Casades.





Esperem que us hagi agrat i que us animeu a fer-la.




Fins la propera!
Arnau, Txell i Onfre.














dimarts, 29 de novembre de 2016

Cadinell 2112m

INTRODUCCIÓ

El Cadinell és un cim modest de 2112m d’alçada. No per modest deixa de ser menys interessant. La seva imponent i altiva silueta s’aixeca als peus de la pintoresca població de Josa del Cadí. És una excursió fàcil (matinal) i les seves vistes des del cim són més que agraïdes. El seu nom sembla que deriva com a diminutiu de Cadí, “petit Cadí”. De fet aquest contrafort meridional és una prolongació de la Serra del Cadí separada d’aquesta pel Coll de Jovell. 


ACCÉS

Agafem la C-16 direcció túnel del Cadí i uns 2Km abans d’arribar a Guardiola del Berguedà girarem a l’esquerra agafant la carretera B-400 (Pedraforca). Passarem per la població de Saldes i després travessarem Gósol pel centre del poble. Continuem la mateixa carretera fins arribar al pintoresc pobre de Josa del Cadí (abans d’arribar a Tuixent). Just a l’entrada del poble (contenidors d’escombraries) hi ha l’aparcament pels cotxes. 

FITXA TÈCNICA


MAPES






CRÒNICA

Arribem sobre les 9,15h a Josa del Cadí. Aparquem el cotxe just a l'entrada del poble on hi ha els contenidors de brossa. Ens calcem les botes i comencem a caminar. El camí és clar, doncs el Cadinell s'aixeca imponent davant nostre. Travessem la carretera principal i agafem la pista que surt just davant en direcció oposada al poble de Josa i que et porta al Coll de Jovell seguint les marques del GR-150 (Vermelles i blanques).



Seguim aquesta pista uns 100-200m i la deixem desviant-nos a la dreta per una camí no massa ben  conservat i en forma d’amplis esgraons. Aquest camí ens porta directament a l’ermita de Santa Maria de Josa. 



Passarem l'ermita per la seva part superior (la part de sota és un petit cementiri) i anem a buscar  el caminet per on progressarem rodejant el Cadinell direcció NO. Anem agafant alçada ràpidament, deixant el poble de Josa enrere i que forma una estampa de postal magnífica.


Progressem ara per terreny més calcari per la falda del Canidell rodejant aquest. A mida que pugem anem perdent la visió del seu cim.


Sortim a la pista que hem agafat a l'inici. La travessarem i seguirem progressant pel corriol ben marcat i entre mig de vegetació. Al darrera deixem una bona imatge del pedraforca.



Al cap d'una estoneta curta de caminar tornem a sortir a la pista. La seguim uns metres i assolim el Coll de Jovell (1790m). No cal dir que si no voleu caminar tant o aneu amb gent poc acostumada a caminar, fins aquí s’hi pot arribar en cotxe per la pista des de Josa. Aquest coll separa el Cadi del Cadinell. Fins aquí el camí ha estat de pujada contínua però que es progressa amb força comoditat.  Ara deixem el GR i travessem la pista a l’esquerra (SO) buscant les fites que trobem al terra i que s’endinsen dins el bosc.


Seguim les fites i entrem dins el bosc de pi negre.


Estem dins de l’Obaga Negra, i anem seguint el camí i les fites.



Després d'uns minuts endinssant-nos al bosc, comença la part més costeruda i amb més desnivell del dia. Hem d’estar molt atents a les fites, doncs és el tros més perdedor. Així que ulls ben oberts!


Anem pujant per la Costa de la Veda molt lentament fent ziga-zagues. Aquí el desnivell és molt acusat i la visibilitat molt reduïda pels pins que ens envolten. I de cop, s'acaben els pins i  assolim el Coll de Galliners. Uauuu!!!!! La vista ara si paga la pena!!!! Davant nostre les pistes d'esquí de Port del Compte


El coll és amplíssim. Al front tenim el Port del Compte i el Pedró dels quatre Batlles. Veiem a la dreta en la seva part més occidental (uns 50metres) un ressalt rocós. Una espècie de mirador al qual ens hi acostem, doncs la vista al Cadí i al poble de Tuixent són molt gratificants.



Un cop ens hem deleitat amb les vistes tornem al coll i continuem recte per l'àmplia carena que no té cap complicació. El cim queda tapat pels pins.




Caminem amb el Pedraforca de teló de fons. Comencem a veure que la metereologia s'està complicant tal i com deia la previsió metereològica. Així que posem un xic la directa.




I en pocs minuts ja veiem el cim.



El cim està presidit per una estelada i les seves vistes son fantàstiques. El Pedraforca, fabulós i la Serra d'Ensija més al fons. Les vistes del Cadí amb el Vulturó i Torreta del Cadí ben visibles.



Alguna foto més del cim i tornem que el temps s'està posant complicat.



Tornem pel mateix camí d'anada. I en pocs minuts ja estem novament al Coll.



Anem baixant força còmodament pel camí que tant ens ha costat pujar. Cal dir que ara, entrant a l'hivern, aquest tros que accedeix al cim i que té un desnivell considerable pot estar molt dificultós amb neu o gel complicant l'accés al coll.



I tornem a sortir a la pista del Coll de Jovell.



Tornem a un bon ritme. Doncs tots anem mirant cap al cel.



Realment el poble de Josa del Cadí és de Postal!



I ja tornem a ser a l'ermita de Santa Maria de Josa.


Baixem pel camí esglaonat que surt a la pista.


I ja quasi hem arribat.


A la foto de baix es pot veure perfectament l'aparcament on hem deixat el cotxe.


I la meteo ens ha respectat fins l'arribada. Tot just arribar al cotxe comença a ploure.


Toca anar ràpidament a dinar! I.....a on anem? Doncs a Ca l'Amador!. De fet l'excursió ha sigut l'excusa per justificar el dinar!. 


Ei! Ens deixem de dir que vam dinar extraordinàriament bé. El seu Xef, Diego Alías, a més de ser molt simpàtic està contínuament al cas de les taules i de que tot vagi bé. El seu menú.... fabulós!. No és d'extranyar que li hagin donat el premi al Millor Cuiner del 2015
Hi tornarem segur!!!! 




Fins la propera!
Arnau, Txell i Onofre.