dijous, 20 de novembre de 2014

Puigsacalm pels ganxos nous i vells (1514m).

INTRODUCCIÓ

Situat a la Vall d'en Bas a la Garrotxa, el Puigsacalm és una de les muntanyes clàssiques i imprescindibles del senderisme català. Tot i la seva modesta alçada de 1514 metres d'alçada, és el punt més alt de la Serralada Transversal essent una imponent atalaia amb unes cingleres en la seva cara sud espectaculars. Les seves vistes de 360 graus no et deixen indiferent abastant al Nord i Oest gran part  dels Pirineus Orientals (Pedraforca, Puigmal, Comanegra, serra del Cadí…) al Sud el Montseny i Montserrat i a l'Est la Garrotxa amb la Vall d'en Bas.
Té varies rutes d'accés al seu cim, essent les més habituals des de la collada de Bracons, des de Sant Privat d'en Bas o des de Joanetes. Totes són de senderisme pur sense cap dificultat afegida essent la més curta i la més utilitzada la que surt de la collada de Bracons. Però hi ha una variant molt més entretinguda i interessant que surt del petit poble de Joanetes i la qual combina senderisme, amb passos equipats (passamans i grapes metàl·liques, cordes…) i que la fan molt més interessant, alpina i amb un toc diferent. Això si, és força més exigent que qualsevol dels altres accessos però segur també, molt més divertida!!!

ACCÉS

Si venim de Vic hem d'agafar la carretera C-37 direcció Torelló / Olot. Passarem pels túnels fins arribar a una rotonda i agafarem la tercera sortida (C-152). A uns centenar de metres hi ha el trencant cap a Joanetes que hi arribarem en uns 6Km.

FITXA TÈCNICA



MAPES


CRÒNICA

Som dissabte a la tarda. El matí el nen ha jugat a basquet i després seguint les recomanacions d'una companya de feina, hem passat part del dia a Súria on hi havia Fira Medieval d'Oficis que tot i tenir-ho ben a prop no hi havíem estat mai. L'experiència ha estat molt gratificant i ens ha agradat força. Un cop a casa pensem en fer alguna sortideta curteta pel diumenge. Estem a la tardor, així que la zona la tenim clara, Garrotxa. No hi ha res com la Garrotxa a la tardor, els seus canvis cromàtics de colors son únics (amb permís del Berguedà, és clar!).

Doncs res, aparquem el cotxe al voral del petit poble de Joanetes (no hi ha gaire lloc per aparcar) per la seva part final, doncs l'itinerari comença a l'última casa del poble. Des de final del poble ja veiem el nostre objectiu i part de l'itinerari a seguir.


Trobarem una àmplia pista a la dreta amb indicadors grocs d'Itinerànnia que ens indica Santa Magdalena per les "Olletes"(i altres indicacions) i la qual NO hem d'agafar. Uns metres més amunt a la última casa surt per la dreta d'aquesta una pista parcialment asfaltada indicant Santa Magdalena pel Barret. Comencem doncs des d'aquí pujant suaument uns 100 metres on ja veiem un cartell indicatiu (Santa magdalena i les Olletes) que deixa la pista i continua amb un corriol. Les marques que haurem de seguir son de color groc.


ara comença a pujar més de dret i anirem seguint en tot moment marques de pintura grogues i pals indicadors d'itinerànnia. Aviat passarem per entre mig d'uns alzinars ben bonics. En algun moment precisarem de les mans per poder superar alguna que altre escull que trobarem pel camí.


Arribem i no sense esforç, al Puig del Soi. Ja som a camp més obert i davant nostre tenim la impressionant i desafiant cara sud del Puig Corneli. Realment és espectacular. Ens hem de dirigir directament cap a ell (direcció Nord) fins a una gran pedra que està escrit el nom de "El Barret".


Tot i que sembli inexpugnable pujarem per una canal (Canal Fosca) que queda just al costat de la gran antena i que marquem a la fotografia inferior. Així que anem progressant pel corriol direcció al Barret.


Arribem al Barret (crec que en algun lloc havia llegit que aquesta pedra tenia forma de barret de copa però va caure i d'aquí el seu nom). Sigui com sigui en aquest punt és on hem de decidir per on pugem. Si pugem per la dreta, agafarem els Ganxos Nous de la canal Fonda o també anoment Camí Nou. Si seguim per l'esquerra ho farem pels Ganxos Vells. La recomanació és pujar pels Ganxos Nous i fer la ruta circular tornant pels Ganxos Vells, doncs la Canal Fosca és més dificultosa i sempre és més fàcil pujar que no pas baixar. Doncs, anem a buscar-los!.
De seguida ja passem una passarel·la metàl·lica i un cartell que indica el Camí Nou.


Continuem pujant amb forta desnivell fins trobar els primers passos equipats.


Primer trobem una passarel·la en forma de pont i un passamà que precedeix a uns ganxos. És força divertit i en cap cas tens sensació de por. 


Anem pujant i trobem des de grapes a passamans metàl·lics per tal d'anar superant la canal.


S'ha d'estar al cas, doncs a mitja canal hi ha una sortida a la dreta que amb pocs metres queda tallada per una cinglera coronada per una Campaneta amb Barret molt bonica i curiosa. No he trobat enlloc si té algun significat, però si més no val la pena tocar-la. Nosaltres ben distrets aquest cop ens l'hem passat. Sort que tenim imatges de fa tres anys!


Cullons, om va creixent aquest!!!. I pensar que aquí el dúiem encordat…. doncs res, sentint-me més vell, seguim amunt i ara entenem el nom de Canal Fosca, doncs el pas es va estrenyent per moments.



Com que la canal és molt estreta, en cap moment tens sensació de perill o d'inseguretat.


Ara s'obra un xic més i amb ajuda d'un passamà superem amb comoditat el següent tros.
Al cap d'amunt d'aquest tenim una sortida a la dreta (tallada al final per la cinglera) que és un fantàstic i espectacular mirador de la Vall d'en bas.


Un cop ens delitem amb les vistes tornem enrere per continuar amb la canal seguint amb ajudes d'algunes grapes i un passamà.
Arribem així al capdamunt de la carena sortint a un gran prat verd. Xoca la diferència de la feréstega, escarpada i alpina cara sud amb l'amable, afable i tranquil·la vessant nord de la serralada del Puigsacalm.


A l'esquerra (oest) ens queden les antenes i una gegantina estrella de Nadal on continuant per aquí aniríem a fer el cim de Puig Corneli. Nosaltres continuem endavant fins assolir l'ermita de Santa Magdalena del Mont visible en tot moment un cop surts de la canal. Així que travessem una tanca de fusta i ens dirigim prat avall fins a l'ermita.


Santa Magdalena del Mont va ser fundada per monjos de Santa Maria de Besalú entre el 977 i 988. Actualment és una església amb un refugi annex administrat per l'Ajuntament de Sant Privat d'en Bas.
Continuem per l'ample pista de l'esquerra de l'ermita uns centenars de metres entre mig de faigs i arribem a un pal indicador en una cruïlla de camins:  Si continuéssim recte ens duria a Sant Privat d'en Bas pel Salt de Sallent. Pel corriol de la dreta baixa en fort pendent cap a les Olletes i el corriol de l'esquerra que és el que agafarem cap al Puigsacalm.


Així doncs continuem i en pocs minuts arribem al Coll de Joanetes. El camí que ens queda a l'esquerra és el que agafarem per tornar i fer els Ganxos Vells. 


Continuem uns metres i trobem un nou pal indicador que novament tenim dues opcions: Per la dreta Puigsacalm pel Puig dels Llops (30') i per l'Esquerra Puigsacalm pel Pas dels Burros (1h). Així que per fer la ruta circular agafem el camí de la dreta i tornarem pel Pas dels Burros.


El camí és molt bonic.


Això si, assegureu-vos de que no ha plogut els dies abans, doncs et pots trobar força embarrancat i la zona pot ser molt relliscosa i perillosa si està molt humit, doncs queda a una zona molt obaga.




I així arribem als peus del Puig dels Llops.


Ara sols en queda pujar per l'ampli llom per assolir el seu cim de 1486 metres.
Aquest cim és força més esvelt que el Puigsacalm i també força menys concorregut. Fem le fotos de rigor i veiem al fons el Puigsacalm on s'hi veu una "marabunta" de gent impressionant!



Doncs res, seguim cap al puigsacalm. Descendim el cim i continuem direcció Oest cap al Puigsacalm.


En poca estoneta assolim el cim del Puigsacalm de 1514m d'alçada.


Al cim hi ha un vèrtex geodèsic sobre una gran base quadrada de ciment i al costat una creu que és diferent a la que hi havia ara fa tres anys quan hi vam pujar. 
El vent bufa de valent i és força fred. Així que ens tapem i anem a arrecerar-nos darrera l'estructura encimentada per poder dinar. Però no comptàvem amb uns individus un tant especials que sembla que tenen una mica de gana!!!



Un cop recuperades les forces, continuem el camí descendint direcció a la collada de Bracons.


Arribem al Coll de Clivillers on trobem un altre pal indicador. Si continuèssim aniríem a la collada de Bracons (camí més transitat). Nosaltres hem de girar a l'esquerra per agafar el Camí dels Burros que descendeix i ressegueix la cinglera del Puigsacalm per tornar enrera i fer la volta circular.


Comencem a baixar en fort pendent uns quants metres i hem d'estar alerta, ja que la inèrcia et porta a baixar i el camí que hem de seguir gira transversalment cap a l'esquerra (sud-est) sense perdre tant de desnivell. Està marcat amb senyals grocs, però és fàcil no veure-ho i llavors hauríem de recular tenint que pujar un bon tros de desnivell per anar a buscar el camí.


Pel pas dels burros els arbres encara tenen fulles i això augmenta la seva bellesa i sensació de tardor, i és clar, no perdem la oportunitat de fer unes quantes fotos, tot i que el sol s'ha ben apagat minvant força la llum.




Continuem resseguint la silueta de la cara sud del Puigsacalm, seguint les marques grogues per un camí ben tapissat de fulles travessant una bonica fageda.




Trobem un pas un xic delicat, sobretot si et trobessis la pedra molla i per tant molt relliscosa. Però es solventa amb facilitat amb la corda que hi han posat i que dóna molta seguretat.


I així arribem altre cop a la intersecció que haviem fet abans per anar al Puigsacalm. Ara l'agafem en sentit contrari i seguim pel corriol de la dreta, doncs pel de l'esquerra (amb fletxa vermella) és per on hem vingut venint de l'ermita de Santa Magdalena. 


Continuem uns centenars de metres pel corriol estant molt atents al costat dret del camí, doncs veurem una fita abandonant el corriol i continuant en fort pendent cap als ganxos vells. Abans estava marcat amb un rètol de fusta que ara no hi és. Si continuéssim pel corriol aniriem a parar al Puig Corneli.


Anem baixant per la inclinada canal. S'ha d'estar alerta doncs hi ha un punt un xic perdedor a mitat de baixada on hem de girar cap a la dreta i queda un xic amagat. Si us ho passeu veureu que el camí és perd i haureu de recular uns metres. Arribem finalment als inicis dels Ganxos Vells



Son uns tres trams equipats amb ganxos i un passamà metal·lic que es superen amb relativa comoditat.


Un cop superat seguim el corriol i anem a sortir a la dreta de la famosa pedra del Barret. 


Ara ja sols en mana desfer el camí que hem fet de pujada i que farem servir per tornar al punt d'inici. Continuem cap al Puig del Soi.


Un cop arribats al Puig del Sol seguim les marques i tornem a passar pel fantàstic alzinar.



I així arribem de nou al poble de Joanetes d'on hem començat.


I sense més, finalitzem aquesta sortideta de finals de tardor per una de les comarques més boniques en aquesta època de l'any.


Es una sortida molt gratificant per la seva bellesa paisatgística i pel toc aventurer que li dona la canal Fosca i els Ganxos vells. Sols tenir present que si ha plogut pot ser complicat algun dels trams, doncs passes per zones molt obagues i pot ser més perillós. No és necessari dur casc, ja que no hi ha perill de caiguda de pedres, tot i que pot ser un element de seguretat opcional. A la primavera mirarem de fer-ho per Sant Privat d'en Bas i el Salt de Sallent on estarà tot verd i tindrem una perspectiva ben diferent.


Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.







0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada