GAUDIR, VIURE, SENTIR...

A vegades l'única manera de gaudir de quelcom màgic, és amb l'esforç d'arribar-hi per tu mateix....prove-ho i veureu quina satisfacció!!!.

EMOCIÓ, AL.LEGRIA, PAÍS...

Tocar el sostre de Catalunya amb tant sols 6 anys...Va ser molt emocionant!!!.

COMPLICITAT, AMISTAT, EL MÓN, ELS PETITS MOMENTS...

Dues persones, dos caràcters, dues voluntats...que juntes...ho poden fer TOT. Sobretot gaudir dels bons moments!!!.

REPTES, AVENTURES...

Toubkal. El nostre primer gran repte. Una foto...unitat, nucli, fort, indissoluble. I ara...a per més!!! .

ESFORÇ, SATISFACCIÓ, ORGULL...

Una foto. Sobren les paraules. Quan ho vaig veure a través de l'objectiu sabia que seria la meva foto preferida per molt de temps...

dijous, 10 de setembre del 2015

Astazous (3071m i 3012m)

INTRODUCCIÓ

Els Astazous, són un cim de la zona del Mont Perdut en la divisòria francesa que consta de dos cims principals: el Petit Astazou (o Astazou Occidental) de 3012m i el Gran Astazou (o Astazou Oriental) de 3071m. Curiosament no són un dels tres mils més visitats, ans el contrari. I aquest fet és curiós, doncs és un dels cims amb les vistes més espectaculars de tots els tres mils que hem pujat. La seva situació privilegiada a la cara nord del Mont Perdut i la seva vista del Circ de Gavarnie no tenen preu. Són realment espectaculars. Potser la seva poca afluència de gent es deu al gran desnivell que s'ha de salvar que difícilment es pot fer en un dia, doncs estem parlant d'uns 2000m de desnivell positiu i 24Km de distància. Ara bé, dormir al refugi lliure de Tucarroya amb les seves espectaculars vistes i fer l'endemà els Astazous amb les seves panoràmiques, et deixen sense paraules. Aquesta excursió acaba de passar a ser per nosaltres, un dels imprescindibles del Pirineu i a partir d'ara una de les nostres preferides per les seves vistes panoràmiques a 360º, la seva preciosa vista de la cara nord del Mont Perdut, el seu refugi, la seva entretinguda cresta i en definitiva el disfrute de viure pura muntanya.

ACCÉS

Des de la població d'Aínsa continuarem per la A-138 direcció França fins la població de Bielsa. Sobrepassem aquesta i en menys d'1Km veurem un desviament a l'esquerra just abans d'entrar en un túnel que indica 14Km al Parador Nacional de Bielsa a la vall de Pineta. Continuarem per la carretera asfaltada i passarem varis petits nuclis de cases i el Refugi de Pineta. Continuem aproximadament 1-2Km i abans d'arribar al Parador i veurem un Pont que travessa el riu Cinca i aparcarem el cotxe en una gran esplanada a l'àrea recreativa de Pineta. (a les hores centrals del dia s'ha de pagar 2€ pel cotxe).

FITXA TÈCNICA


MAPES




CRÒNICA

Comencem doncs des de l'aparcament de l'àrea recreativa de la Vall de Pineta direcció al riu, on ja tenim els primers cartells i que ens indiquen que tenim 4h fins al Balcó de Pineta i 4,30h fins al llac de Marboré.


Seguim el camí per dins dels bosc i arribem a un pont de ferro que travessa el riu Cinca. El travessem i continuem per l'àmplia pista. Davant nostre es presenta el Circ de Pineta que hem de pujar per arribar al famós Balcó de Pineta. Però des d'aquí sembla inexpugnable. Sembla impossible que hi hagi camí per accedir fins al cim!


Caminem per un bonic bosc en suau pendent.


I sortim a una àmplia pista on travessant-la segueix el corriol per dins del bosc amb els seus respectius senyals. De moment està molt ben indicat i amb poca pèrdua.


Deixem el bosc per passar a una extensa zona de falgueres i la inclinació del terreny ja comença a ser mes acusada.


Deixem ja tot indici de bosc i vegetació un cop passat un abeurador i ara ja comença una pujada contínua i sense treva alguna. Trobem una cruïlla amb un nou pal indicador que a l'esquerra ens porta a la cascada de Cinca. Nosaltres seguirem recte direcció al Balcó de Pineta.


Uff! Això puja de valent!!!! El camí va fent ziga-zagues amb pendent continuo. No dona treva alguna. Puja, puja i puja!!!!


Tot i així les seves vistes a mida que anem pujant, són fantàstiques.


Ja hem fet mes de la meitat i passem per una cascada d'aigua que ens va bé per refrescar-nos.


Continuem i veiem cims importants com la gran Munia o el Robiñera que vam fer a principis d'estiu.


Ostres, comencem a notar falta d'energia, i tot i que ja ens queda poc per assolir el top del gran Circ de Pineta, fem una parada per dinar. Doncs ja és hora i a dalt sembla que fa força vent. Així que aquí menjarem més còmodament i arrecerats.


L'últim tram per la faixa que es veu al fons sembla força espectacular. Doncs és l'últim escull que hem de salvar per arribar a dalt.


Ja hi sóm a la faixa, i es fa molt més còmodament del que semblava vist de més avall. Semblava més complicat. L'Arnau s'embadaleix amb les vistes. Ep! No val a badar que tot i ser ampli….


I finalment arribem després de salvar 1200m de desnivell al famós Balcó de Pineta. Fà un parell d'anys ens vam quedar a uns 50m de desnivell d'aquí pel mal temps que ens va fer donar la volta.


Les vistes a la vall són sensacionals però a la nostra dreta apareix tota la mole de la cara Nord del Perdut que et deixa sense paraules vist de tant a prop.


Un cop embadalits continuem endavant i al fons ja e veu el nostre objectiu de demà: Els  Astazous.


Sobrepassem una zona de grans blocs de pedra i en mitja horeta més arribem còmodament al Llac de Marboré. Al darrera d'aquest tenim el Refugi on hem de dormir.


Fem un zoom al refugi i….. Allà a dalt hem de pujar??? És impossible!!!! diu la Txell. Dona de poca fe. Tingues fe!!!.


Rodegem el llac per la seva dreta i pugem per la tartera que ja hi ha una petita senda marcada. Si no fos perquè ja portem molts metres de desnivell acumulats a les cames es faria més còmodament del que de lluny sembla. Però poc a poc…..tot s'aconsegueix! i arribem al Refugi de Tucarroya.


Tenia moltíssimes ganes d'arribar aquest refugi. Sempre m'ha semblat espectacular. De fet estic segur que és el més espectacular de tot el Pirineu, sens dubte!!!. El seu encaix entre les dues muntanyes amb precipici per darrera (França) i per davant (Espanya) i el seu balconet amb vistes al Mont Perdut…..NO TENEN PREU!!!!


Aquest va ser el primer refugi de tot el Pirineu i pertany a França. Esperem a veure si la boira marxa doncs tinc moltes ganes de fotografiar la cara nord del Perdut amb llum del capvespre però la cosa sembla que no podrà ser. El sol es tapa per complert i les temperatures cauen de forma molt acusada. Doncs cap dins a aixoplugar-nos.


Uff! Com ha caigut la temperatura. Sembla mentida!. El refugi té 12 places. Fem recompte i sóm 15. Bé ens paretarem una mica i cap problema. Però jo, encara no les tinc totes. Son les 18h i…..


El fred apreta i el grup més nombrós decideix engegar l'estufa amb unes fustes que hi ha a sota les lliteres. Jo crec que aquestes estan destinades per situacions més urgents però, en fi. Ajudem a serrar-les amb un xerrac i la cosa millora. Aprofitem l'estufa de ferro colat per escalfar l'aigua del sopar i poc a poc….. va arribant més gent!!!! Al final sóm 27!!!!. La cosa s'ha complicat de valent. Un cop sopats per tandes els primers tenim lliteres i 12 trauran les taules i bancs per fer lloc i s'acomodaran a terra.  Sort que hi ha bon rotllo i encar ens ho passem bé.


Al matí deixem que es vagin despertant, doncs és complicat de moure's tots a la vegada. Tenim sort i el grup més nombrós decideix baixar i esmorzar a peus del llac. Així que quedem els justos per esmorzar tranquil·lament i còmodament. El que us deia al principi. De tots els que erem sols 6 tenim d'objectiu els Astazus. 2 anaven al Mont Perdut i els altres tornaven a Pineta. Així que sortim a fora abans d'esmorzar a veure el temps i…..ESPECTACULAR!!!! Ara si que la vista és absolutament nítida!


Sóm els últims a marzar. Ens ho agafem en calma i ens despedim d'aquest fabulós refugi que està en una situació ben singular. Això si, ja li cal una mica de manteniment!


Una última mirada abans de començar i… som-hi! a pels Astazus.


Baixem ràpid i ja som al llac. Aquest amb el reflexe del Perdut i Cilindre té una imatge absolutament de postal.


I tornem-hi, foto al Mont Perdut….


Foto al Cilindre…...


I una última al llac amb el refugi al fons!


Bé, prou de fotografies i anem de cara al grà que sempre perdem temps!. Remuntem cap al fons de la vall sense pèrdua amb una clara orientació. Els companys del refugi ja estan al coll d'Astazou. Nosaltres optem per una segona opció que ens sembla millor pel que havia llegit i que un cop realitzat ja puc dir que crec és millor: En comptes d'anar fins al coll d'Astazou (que ho farem al tornar) ens desviem per assolir el Coll de Swan. Des d'aquí s'assoleix primer elGran Astazou i llavors es torna i es fa el Petit Astazou tornant pel Coll d'Astazou. Aquesta opció és millor ja que per assolir el cim Petit d'Astazou té una zona força delicada i que és millor grimpar que desgrimpar.


Així que abans d'una gran paret ens desviem cap a la dreta(està fitat) i anem agafant alçada.


Per darrera el sempre omnipresent Perdut i Cilindre.


I anem agafant alçada deixant al fons el llac de Marboré. Ara la cosa comença a pujar de valent. A l'esquerra es veu el Coll d'Astazou que sembla molt més còmode. Però l'esforç d'ara, valdrà la pena més endavant.


I així assolim el Coll de Swan. Aquest coll és famós perquè hi desemboca el famós corredor invernal Swan. Aquí observem que els companys de refugi han fet el Petit Astazou i que ja baixen pel coll. No han fet el Gran Astazou. Suposo que no han vist clar la zona de pas. Decidim deixar les motxilles al coll per fer més còmodament la cresta i ens creuem amb dos muntanyencs catalans que venen del Petit. Sembla que hi ha neu a la cara nord i que el pas més habitual està perillós. Ells ho han rodejat per la part més interior. La pedra està una mica solta però en compte es pot passar. Ens demanen que com està baixar pel Coll de Swan i intercanviem informació. Doncs res, primer el primer i després ja veurem! Cap el Gran Astazou!


I així comencem a fer la llarga aresta que en ha de dur al cim.


Anem seguint les fites que ens marquen els millors passos. Trobem passos de I i de II. Hi ha algun punt més delicadet amb alguna grimpadeta un xic exposada però en general és molt disfrutona!!!


I així assolim el Cim del Gran Astazou o Astazou Oriental de 3071m d'alçada. Les seves vistes…sense paraules.


I les fotos oficials de cim




Estem embadalits amb la cara Nord del Mont Perdut i la seva glacera. Així que gaudim una mica més d'aquest espectacle visual aprofitant també la bona temperatura i poc vent del cim.


Toca tornar i al fons ja veiem l'espectacle que veurem a l'altre cim i és ni més ni menys que tot el circ de Gavarnie.


Seguim la cresta pel mateix lloc que hem vingut ajudant-nos de les fites que anem trobant.


Ens adonem a mitja cresta que la imatge del Perdut és tant potent que quasi no hem fet cas al panorama de la cara Nord. I aquesta també és fabulosa! Aquí la Txell observant el Vignemale i intentant desxifrar el Garmo Negro i Infiernos quins són.


Doncs ja som novament al Coll de Swan. Mengem unes "xuxes" i tornem a agafar les motxilles i ens encaminem cap al Petit Astazou. Arribem al punt on hem de superar el primer i més delicat ressalt. El pas més normal és per la dreta (cara nord) i ja es vdu que hi ha restes de neu. El pas és exposat i vertiginós on hi ha un trós que t'has d'ajupir per poder passar, tal i com s'indica en un els Blogs que consulto a vegades del Komando Kroketa. Seguint el consell que ens han donat decidim rodejar aquest primer resalt perdent algo de desnivell per l'esquerra anant amb molt de compte.


Doncs ja l'hem superat. Realment està una mica delicat i com ja us he dit abans la decisió d'haver-ho fet des del Coll Swan ha estat tot un encert, doncs és molt més fàcil grimpar que desgrimpar. Si ho haguessim fet al revés tinc seriosos dubtes de si haguéssim continuat.


Doncs seguim la cresta cap al Petit ara més relaxats en haver superat el tram més complicat. Darrera nostre l'imponent aresta del Gran Astazou.


I així arribem al cim del Petit Astazou o Astazou Occidental de 3012m. I les vistes….que dir de les vistes! Són fabuloses!!! Es veu perfectament com entra el sol per la Bretxa de Roldan un dels nostres punts preferits del Pirineu, sens dubte!


A més el temps ens acompanya. Fa fresqueta però sense vent. Doncs……a gaudir del cim! que no sempre es pot!!!


Bé, toca tornar. I ara ho fem pel Coll d'Astazou còmodament.


Ja hem passat el Llac de Marboré i continuem cap al Balcó de Pineta.


Passem novament pel caos de roques.


I així arribem al Balcó de Pineta.


Ens aturem per contemplar les impressionants vistes de la vall de Pineta. I continuem, doncs jo ja tremolo de pensar amb el desnivell que hem de fer!!!


Comencem la baixada.


Buff! Fa estona i estona que baixem i sembla que no arribarem mai a baix!!! Tinc els peus fets puré! I a sobre l'Arnau baixant com les cabres! Saltant i buscant passos alternatius!!! A mi els quàdriceps m'aguanten lo just per frenar!!!


I finalment vegetació!!! Ara si que ja queda poc! El terreny també es suavitza i toquem més terra que no tanta pedra que els peus ho agraeixen.


I arribem a l'àrea recreativa de la vall de Pineta on tenim el cotxe. Per fi!!!!


Ha estat sens dubte un cap de setmana de muntanya en majúscules. Hem gaudit moltíssim de tota l'excursió. Sortida completíssima que no li falten al·licients. Acabem d'apuntar-la com una de les nostre preferides d'aquest Pirineu que no deixa de sorprendre't quan ja creus que has vist els seus millors racons!


Fins la propera!
Arnau, Txell i Onofre.