Camí de Sant Jaume (Tram 11 Manresa-montserrat)

INTRODUCCIÓ

Aquest diumenge ens hem decidit a fer un tram del Camí de Sant Jaume de Catalunya. Aquest és el que comprèn de Manresa fins al monestir de Montserrat (Etapa 11).

Hi ha certs dubtes i preguntes que es fan certes persones: El Camí de Sant Jaume és el mateix que el Camí de Santiago? Jaume és el mateix que Santiago? La resposta és SI. Santiago i Sant Jaume deriven del mateix nom hebreu (Iaakov) i que en llatí es va traduir com a Iacobus (Jacob). Per tant la forma correcta en català per designar el famós camí, és CAMÍ DE SANT JAUME i no Camí de Santiago. 
I ja posats a fer, el topònim Santiago de Compostel·la en català és correcte? O hauríem de dir Sant Jaume de Galícia? La resposta en aquest bloc.

Per que és tant famós el camí de Sant Jaume?

Sant Jaume el Major, era un dels dotze apòstols de Jesucrist que segons la tradició cristiana, predicà a Hispània abans de morir decapitat a Jerusalem l’any 44 dC. La llegenda diu que el seu cos fou traslladat en barca fins a la fi del món conegut on fou enterrat.

La història del Camí de Sant Jaume es remunta a començaments del segle IX (any 814) moment del descobriment del sepulcre de l’apòstol. Un pastor gallec anomenat Pelai veu un estel que assenyala un indret del turó on més endavant sorgiria Compostel·la. La notícia arriba ràpidament al bisbe de la diòcesi d’Iria Flavia, Teodomir, qui ordena desbrossar el turó i descobreixen el sepulcre atribuït a l’Apòstol. Teodomir, per inspiració divina, anuncia solemnement que les restes trobades pertanyen a l’apòstol Sant Jaume.

D’ençà del descobriment, Santiago de Compostel·la es converteix en punt de pelegrinació de tot el continent europeu. Doncs complia tots els requisits necessaris: la tomba amb les relíquies d’un Apòstol, la utilització del Sant com emblema contra els infidels, la situació de la tomba a les proximitats del final de la terra i les condicions adequades per a caminar amb dificultat i sacrifici cap a occident, l’ocàs del sol.

El camí de Sant Jaume de Catalunya no és tant famós com el Camí Francés que penetra a la península per Roncesvalles. Això té diverses explicacions: 

Durant el segle XI els reis de Navarra, d’Aragó i de Castella i Lleó iniciaren una política de construcció d’infraestructures per atendre els pelegrins que passaven per les seves terres. Aquesta política no es desenvolupà a Catalunya i per això no disposem d’una ruta semblant al Camí Francès. A més, fins a la segona meitat del segle XII Catalunya no completa la reconquesta del seu territori, de manera que durant els tres primers segles de pelegrinatge a Santiago els caminants s’havien d’adaptar a les repetides oscil·lacions de la zona fronterera entre els musulmans i els franco-catalans. Aquesta dificultat convidava la majoria de pelegrins de l’època a desplaçar-se cap a la banda occidental del Pirineu per accedir a la Península. El pas pel Pirineu oriental era menys dificultós però més insegur de cara a enllaçar amb la via principal que conduïa a Compostel·la. Els pelegrins que feien el Camí de Sant Jaume Català aprofitaven les mateixes rutes que feien servir els mercaders i viatgers que duien als ports i ciutats més importants de la Mediterrània. És per aquest motiu que les empremtes dels pelegrins jacobeus medievals que travessaven Catalunya es troben als llocs més remots i també aquest és el motiu de perquè a Catalunya no s'havia consolidat cap ruta jacobea com a tal. Doncs la quantitat de braçals i variants de l'itinerari són molts i diversos.

En els últims anys s'ha fet un esforç important de senyalització i adequació d'Infraestructures i camins, per tal de recuperar el Camí de Sant Jaume Català. Recuperant així la tradició jacobea de Catalunya i integrant al nostre país aquest gran itinerari cultural europeu. Un itinerari que va des de Sant Pere Rodes passant per Montserrat fins al poble d'Alcarràs. Aquest itinerari configura el braç major del Camí de Sant Jaume de Galícia a Catalunya que té uns 400km de longitud i travessa el país de punta a punta, des de l'extrem oriental fins a la frontera de ponent. Aquí entra a Aragó on enllaçarà amb el famós Camí Francès que ens durà a Sant Jaume de Galícia (Santiago de Compostela).

El camí de sant Jaume era, i continua essent, la ruta més antiga, més concorreguda i més cèlebre d'Europa. L'any 1987 el Camí de Sant Jaume fou declarat Primer Itinerari Cultural Europeu i el 1993 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Per més informació teniu la web:  http://www.camidesantjaume.cat
També Programa GR de TV3
Guia de Sant Pere de Rodes fins a Montserrat. Guies de TOTS els trams.

ACCÉS

Sortirem de l'aparcament del supermercat Carrefour de Manresa. Al polígon industrials "Els Trullols" davant dels multicinemes bages.

FITXA TÈCNICA

MAPES

CRÒNICA

Aquest diumenge no volem matinar i decidim fer alguna cosa prop de casa. Cada any els Mossos d'Esquadra juntament amb el servei d'oncologia de l'hospital d'Althaia fan una marxa solidaria ("Fem el camí al teu costat") realitzant aquest recorregut per tal de recaptar fons per a la investigació. Jo hi participo cada any però la Txell i l'Arnau no l'han fet mai. Així, i ara que és primavera, és una bona idea per passar el diumenge. Sortim per tant de l'aparcament del Carrefour de Manresa direcció als Mossos d'Esquadra, ja que el camí comença just darrera d'ells.

Anant per aquí, ens saltem l'entrada a Manresa i agafem el camí de Sant Jaume que ve de Sant Benet de Bages. Si no coneixeu Manresa és interessant visitar la ciutat on hi ha relacionat amb el camí, La Seu, o la Cova de Sant Ignasi. A partir d'aquí s'ha de baixar cap el pont vell i seguir la via del tren fins la C-55 on enllaçarem (arribant a Castellgalí) amb el nostre recorregut. Fet aquest aclariment ens dirigim a la part del darrera de l'edifici dels Mossos on ja trobem el corriol a seguir.

Ostres, em descuido un detall! Aquest cop ens acompanya la gosseta (la Quira). Veurem com aguanta la caminada. Confiem amb ella!!! Continuem pel corriol i en pocs minuts arribem al pont que travessa per sota la C-55.

Si en comptes de travessar-lo giréssim a l'esquerra ens duria per dins de Manresa. Nosaltres el sobrepassem i ja trobem els senyals blaus (unificats de tots els camins europeus de Sant Jaume) i estaques amb la vieira típica com emblema d'aquest camí.

Continuem resseguint la sèquia. El camí està molt bonic, amb  verds intensos i colors vius típic de la primavera.

El camí ens porta fins la carretera del Pont de Vilomara que travessem i continuem per una ample pista on en un dels ramals del camí ens deixa veure una bonica panoràmica de Montserrat.

Continuem per la pista i arribem a Castellgalí. Hem d'anar en compte doncs agafem un tros de carretera que fa una "paella" gran i agafem l'avinguda Montserrat  cap a la urbanització de Mas Planoi.

Continuem per la urbanització pel carrer Montserrat i llavors el carrer dels Til·lers que al final d'aquest tornem a agafar una pista forestal.

Seguim la pista força estona i aquesta acaba a la carretera BV-1123. Girem a la dreta i en uns 100metres continuem per la carretera BV-1122 que surt a l'esquerra d'aquesta. La seguim uns 300metres i a la nosra dreta surt una pista que cal agafar.

Continuem per aquesta entre mig d'arbres fins que aquests desapareixen deixant-nos al Pla del mas Roig. Aquí tenim una de les millors vistes de Montserrat que amb el contrast del verd dels prats…….ESPECTACULAR!!!

 Continuem per l'enorme esplanada en el que segurament és el millor tram del recorregut.

Carai! Us heu fixat? L'Arnau i la Txell sembla que estiguin en una marxa militar, marcant el pas a la perfecció! Jejeje!. Seguim les indicacions del camí que ara gira a la dreta i ens encara a la sagrada muntanya.

Continuem pel carrer de les agulles travessant una urbanització i per què carrer de les agulles?

Queda clar, oi? Doncs al final d'aquesta dona de plè amb la imatge dels Frares i de les Agulles de Montserrat, amb la seva Cadireta famosa a la part final. Seguim la pista i arribem al tros més dur de l'excursio. Agafem un corriol que puja en forta pujada fins a Santa Cecilia. Aquí els kilometres a les cames ja es noten que sumat a la calor fa força feixuc aquest tros del recorregut.

Pugem xino-xano, que fa pujada! i així arribem a Santa Cecilia.(actualment és un alberg de muntanya).

Sortim a la carretera de Montserrat que agafem a direcció esquerra i de baixada. La continuem pel caminet que hi ha al voral. Passarem pel costat d'un tunnel i en aproximadament 1,8Km desde Santa Cecilia a l'altre costat de la carretera hi ha unes escales que pugen per la muntanya que és el Camí dels Degotalls.

Seguim el camí que està ben covert de vegetació, la qual cosa s'agraeix doncs el sol pica de valent. Així sortim a un punt més obert i encimentat que ens porta directe al monestir uns 50 metres per sobre del camí principal. Ara, tot el camí està ornamentat amb monuments a artistes de renom i sobretot ple de majòliques evocadores de diverses evocacions marianes. Nosaltres hem trobat la nostra:  La Verge de Fussimanya.

I així arribem a Montserrat. On aquest cop hem de fer un "Hurra!!!!" per la Quira, que ha aguantat estoicament tot el camí. Bé, aguantat aguantat…….. Deixem-ho en més o menys!!!!

És una sortida molt recomanable! Això si, cal evitar l'estiu on les altes temperatures poden fer del camí un suplici! A la primavera quan tot està verd i florit possiblement és la millor època per realitzar-la. La tornada agafem el cremallera i si has pogut deixar un cotxe, perfecte. Si no, pots agafar el tren dels Ferrocarrils Catalans que et deixen a diverses parades de Manresa.

Esperem que us hagi agradat i que us animeu a fer-la!




Fins la propera!
Arnau, Txell i Onofre.

Posted in: Excursionisme