Aprofitant que anàvem a Barcelona vam treure entrades per veure un espectacle de dança i taloneig de música flamenca que havia llegit en alguna crítica que no estava malament.
Després de l'última obra que vam anar a veure "TOC" i que no aconsellem a ningú, ja que està faltada de ritme, acaba fent-se pesada i intenta fer riure a base de situacions absurdes, previsibles, i forçades. Busquen el riure fàcil i l'únic que aconsegueixen és treure't algun somriure en algun moment puntual.
Doncs així aquest cop ens hem decidit per veure una cosa totalment diferent, els Vivancos amb el seu nou espectacle "Aeternum". Ells són 7 germans i presenten el seu nou espectacle, tal i com ells mateixos el defineixen com a "extrem flamenco fusion". És a dir, és una barreja de de múltiples disciplines de ball com el flamenc, dança contemporània, rock, folklore i fins i tot arts marcials i tot sempre amenitzat amb el taloneig que no pot faltar en cap dels números que interpreten. Tot l'espectacle té una banda sonora molt consistent, a l'estil de Rock que conjuntament amb una bona il.luminació, un bon vestuari i números molt visuals i impactants fan un espectacle amb molta força, bon ritme i un dona un resultat molt armònic.
L'espectacle comença ja amb un impacte visual considerable per començar ballant vestits de blanc i acabant l'espectacle amb el tors nu i ben suats una mica a l'estil "boys" que fan la delícia visual de les dones arrancant xiulets contínuos i l'enveja dels homes en veure uns cossos tant musculats i perfectes. Tot i així, està fet amb gràcia i des del meu punt de vista no cauen en el xavaquerisme que seria molt fàcil arribar-hi.
En fi, un espectacle molt recomanable, que té molta força tant visual com musical. Sembla que la música ha estat grabada per la Orquestra Sinfònica de Budapest i l'espectacle assessorats per gent del Circle di Solei. Sigui com sigui, val la pena deixar-s'hi caure i veure un espectacle modern i diferent. La veritat és que ens ha sorprès i ens ha agradat força.
Totalment recomanable!!!!
Arnau, Txell i Onofre.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada