GAUDIR, VIURE, SENTIR...

A vegades l'única manera de gaudir de quelcom màgic, és amb l'esforç d'arribar-hi per tu mateix....prove-ho i veureu quina satisfacció!!!.

EMOCIÓ, AL.LEGRIA, PAÍS...

Tocar el sostre de Catalunya amb tant sols 6 anys...Va ser molt emocionant!!!.

COMPLICITAT, AMISTAT, EL MÓN, ELS PETITS MOMENTS...

Dues persones, dos caràcters, dues voluntats...que juntes...ho poden fer TOT. Sobretot gaudir dels bons moments!!!.

REPTES, AVENTURES...

Toubkal. El nostre primer gran repte. Una foto...unitat, nucli, fort, indissoluble. I ara...a per més!!! .

ESFORÇ, SATISFACCIÓ, ORGULL...

Una foto. Sobren les paraules. Quan ho vaig veure a través de l'objectiu sabia que seria la meva foto preferida per molt de temps...

dimecres, 26 de febrer del 2014

Campirme (2633m) amb raquetes.

INTRODUCCIÓ

El Campirme és una muntanya de 2.632,7 metres d'altitud que es troba a cavall dels termes municipals de la Guingueta d'Àneu (antic terme d'Unarre) i de Vall de Cardós (antic terme d'Estaon), a la comarca del Pallars Sobirà.
En quedar a la zona nord de la comarca, sempre sol tenir una bona innivació que combinat amb l'absència de passos tècnics el fan ser una bona opció per fer-lo amb raquetes a l'hivern i primavera. A més les seves vistes a quatre vents son fantàstiques observant des de la Pica d'Estats (E) fins a l'Aneto (O) i una munt de cims més.

Iniciem i acabem la sortida a les pistes d'esquí de Tavascan, al refugi de Pleta del Prat. Continuem sempre seguint per la dreta (N) de la ribera del torrent de Mascarida que ens durà fins al seu estany i l'estany del Diable que queda darrera d'aquest. Llavors hem de girar direcció sud per fer la pala de més inclinació que trobarem (compte amb l'estabilitat segons risc d'allaus) que ens deixarà a un collet on girarem a dreta (SO) resseguint l'ampli llom fins arribar al turonet presidit per un vèrtex geodèsic que és el cim del Campirme. La tornada la farem pel mateix camí d'anada.

FITXA TÈCNICA


MAPES







ACCÉS

Des de Llavorsí hem d'agafar la carretera L-504 direcció Ribera de Cardós fins arribar a la última població que és Tavascan. Just passar aquesta població surt a mà esquerra una carretera asfaltada i estreta que ens durà a l'Estació d'Esquí de Tavascan (10Km). Aparquem el cotxe ja que l'inici de la sortida és just en el refugi de Pleta del Prat a peus de les pistes d'esquí.

CRÒNICA:

Aquest cap de setmana de febrer és una de les sortides de l'any més esperada per nosaltres, ja que combinem bona gastronomia i esport. Una combinació irresistible!. La part gastronòmica la deixem de part del Joan que és el Xef i propietari (junt amb la seva dona, l'Eva) del Celler dels Joglars i el qual ja considerem un amic amb els anys que ja fa que ens coneixem. El Celler dels Joglars forma part de l'Hotel Rural l'Alcova, petit i acollidor que el porta l'Eva i en el qual t'hi pots sentir com a casa. El Celler dels Joglars funciona com a restaurant de l'hotelet i com a restaurant independent. Així que teniu dues opcions: quedar-se a dormir i gaudir d'un bon sopar o també podeu menjar sense estar allotjats. Sigui com sigui jo no m'ho perdria si esteu per aquesta zona del Pallars de turisme o d'excursió.



El plà doncs és fer raquetes el dissabte i diumenge esquiada. Aquest cap de setmana ens acompanyen els tiets (Montse i Joan) i el nostre cosí Joan Lluís. El cap de setmana es presenta genial (ja tocava) i després d'un esplèndid esmorzar a l'Alcova decidim de fer l'ascensió al Campirme, que és un cim sense cap complicació tècnica (salvant el desnivell) i molt adequat per fer-lo amb raquetes. El Joan que a més de ser un gran xef és un gran coneixedor de la muntanya ens comenta que anem en compte amb l'estabilitat de l'última pala, que potser seria millor fer el Coma del Forn que és més estable. Doncs ho tenim present i un cop a l'Estany del Diable (punt on hem de decidir fer un cim o l'altre) decidirem segons veiem les condicions de la pala.

Comencem doncs a peu de les pistes de Tavascan a posar-nos les raquetes just al costat del refugi de Pleta del Prat. Sobrepassem aquest uns metres i veiem el pal indicador cap al cim. Deixem doncs la pista d'esquí i ens endinsem lleugerament cap al bosc seguint paral.lels en tot moment al telecadira i resseguint la dreta del torrent de Mascarida com a referència.





Seguim paral.lels al torrent i al telecadira fins que girem direcció oest per un cop salvat una pujadeta amb un desnivell considerable i força incòmode arribar a una part ara més planera que és la pleta de Gavàs.






Aquí el grup es divideix en dos, ja que la Montse decideix tornar enrera per les pistes d'esquí amb el Joan i la resta seguim endavant. 



Travessem la pleta buscant el millor lloc ja que la quantitat de neu és molt alta i la inclinació del terreny fent el flanqueig és força incòmode. Un cop travessem la pleta hem de girar cap a la nostra esquerra i farem una notoria pujada que ens deixarà a l'estany de Mascarida i del Diable. A la dreta de la foto inferior també es veu el Montforcado.



Evidentment l'estany està totalment glaçat i tapat de neu, però la seva forma arrodonida deixa clara la seva situació. Uns metres darrera del gran estany de Mascarida hi ha el petit i rodonet estany del Diable. Rep aquest nom perquè segons la llegenda d'ell va sortir el diable i es va endur cap al fons del llac un ramat de xais.

Aquí hem de decidir l'itinerari. ja que el Campirme es troba en direcció sud-sudoest i la Coma del Forn en direcció Nord. Observem la pala tal i com ens va comentar el Joan i la veiem molt estable, així que resseguim el llac en direcció sud per anar a trobar la pala que ens deixarà a un collet.


Aquesta part és la més dura de l'ascensió. De l'estany fins a dalt del collet hi ha uns  200metres de desnivell que es fan amb una inclinació més que considerable!.



Un cop assolit el collet (no sense esforç) el panorama a dalt canvia completament deixant-nos unes vistes meravelloses dels cims que fins ara no podíem veure.



Resseguim un ampli i suau llom a la dreta del collet fins a la seva part més alta.


Aquí les vistes del Pirineu amb el majestuós Aneto de fons son fantàstiques. Ara sols hem de girar cap a la nostra esquerra (SO) on ja divisem al fons un turonet amb un vèrtex geodèsic.



I així assolim el cim del Campirme (2633m) en un dia radiant. Ens fem les fotos de rigor i com que ja se'ns ha fet tard i el dia és esplèndid decidim dinar al seu cim.



Les seves vistes als quatre vents són esplèndides podent observar des de la Pica d'Estats a l'Est fins a l'Aneto més a Oest i una infinitat de cims.

A l'estiu es pot observar molts vestigis de la guerra civil al llarg de tot el recorregut que ara la majoria estan soterrats a la neu. Sembla que era un punt estratègic força important on el seu cim estava dominat per les tropes feixistes i a l'estany de Mascarida i més avall hi ha diverses trinxeres que eren de l'exèrcit republicà.



Bé, toca baixar pel mateix camí, així que anem desfent-lo però ara amb forces recuperades. Si seguíssim l'àmplia carena podríem enllaçar amb poc temps el Montforcado, que evidentment té forma de forca, però el temps va en contra nostra, així que decidim de tornar sense més dilacions en el temps.

Arribem altre cop a la temuda pala. Ens feia una mica de respecte el seu grau d'inclinació per baixar-la, però la veritat és que ha estat força divertit.



L'Arnau ha descobert una nova modalitat d'esquí: El "raqueta-esquí!". I s'ho ha passat d'allò més bé!.
Sembla mentida el temps que hem trigat en pujar-la i el poc que hem necessitat per baixar-la.



Un cop arribats altre cop a l'estany de Mascarida, tornem a baixar la darrera pala. El ser més suau podem anar més ràpids i això ha propiciat una carrera entre l'Arnau i la Txell. Qui ha guanyat????



I així arribem altre cop a la zona de pleta de Gavàs. Aquí podríem fer una alternativa al recorregut i tornar per les pistes d'esquí si estem molt cansats ja que la tornada serà més còmode. Nosaltres tornem pel mateix camí d'anada.



I així arribem altre cop al refugi de Pleta del Prat on ja ens esperen la Montse i el Joan per tornar a l'Alcova. Una dutxa i a veure el Barça a Sort abans de sopar!



Doncs res, aquest cop el Barça ha fet un molt dolent partit. Però això no ens traurà les ganes de gaudir d'un bon sopar al Celler del Joglars!.

Ah! per cert. El rànquing de caigudes és…… 0-1-2!!!!




Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.








dimecres, 12 de febrer del 2014

Pedró dels 4 Batlles (2386m) i Tossa Pelada (2379m) amb raquetes

INTRODUCCIÓ

Aquest diumenge aprofitant la finestreta de bon temps que se suposava que tindríem al matí, hem decidit fer una sortideta amb raquetes pel Port del Comte. Així hem fet una fàcil ruta circular ascendint al Pedró dels Quatre Batlles i la Tossa Pelada.
El Pedró dels Quatre Batlles és el cim més alt del Port del Comte amb 2386m. i per tant el sostre del Solsonès. El seu cim és arrodonit com els altres que comparteixen la mateixa carena. El seu nom deriva per ser el lloc de confluència de 4 termes municipals, Els d'Odèn + la Coma i la Pedra del Solsonès i el de Fígols i Alinyà + la Vansa i Fórnols de l'Alt Urgell. Pedró ve de la pedra/es que es designaven per marcar els límits d'un terme o finca.
Seguint la carena direcció Nord i un cop assolit el Pedró i de formes igual de suaus i arrodonides, arribarem en uns 15 minutets a la Tossa Pelada (2379m). Aquesta consta d'un vèrtex geodèsic i d'una bústia, ja que durant molt de temps es va creure que la Tossa era el cim més alt del Solsonès fins que la cartografia ho va desmentir.

FITXA TÈCNICA


MAPES






ACCÉS

Arribarem fins a Solsona i agafarem la carretera LV-4241 que va a les pistes d'esquí de Port del Comte en uns 31Km. Un cop arribats a les pistes d'esquí passarem de llarg de l'entrada principal i arribarem al segon aparcament amb el nom "El sucre". Aquest també el passarem seguint la carretera i en pocs quilòmetres arribarem a l'aparcament de l'Estivella on deixarem el cotxe.

CRÒNICA

L'excursió comença just sortint de l'aparcament de l'Estivella continuant la pista que hem vingut i que ara ja és plena de neu, a la zona coneguda com Clot de la Vall.


Ens dirigim al telecadira del Clot de la Vall (visible des del pàrquing) i el sobrepassarem per la seva dreta seguint la pista. Aquesta s'obra més cap a la dreta per després girar i tornar a retrobar el telecadira més amunt. També podem pujar enganxats a aquest de forma més directa, però també força més dreta i incòmode per anar amb raquetes (al tornar si que hi baixarem). Aquesta zona es coneix amb el nom de Costa del Tabac i seguirem amunt per la vorera de la pista d'esquí fins al final del telecadira.


Un cop aquí hem de girar 90 graus a la nostra esquerra (Oest) i fer un flanqueig per anar a trobar el coll (segons la quantitat de neu uns 150 metres abans es pot girar estalviant-nos aquest petit flanqueig). Aquest és el punt més delicat de la sortida, ja que és el punt més propens a allaus. De fet per on passem la neu ens indica que hi ha hagut un allau algun dia enrere. Avui, però, el risc és baix. Caminem fins assolir el coll. Ara ja veiem al fons el nostre primer objectiu, El Pedró.



Fa molt de fred, vent i està molt tapat. La progressió es fa difícil en quedar disseminat als nostres ulls el relleu del terreny. Qui hauria dit que quan hem mirat la meteo i la Webcam de Port del Comte abans de sortir de casa tindríem aquest temps, ja que el cel era totalment serè. Per acabar-ho d'adobar comença a baixar boira, i en pocs minuts ens deixa amb una visibilitat absolutament nul.la. L'Arnau no ho veu gens clar!!!!. Sort que portem el GPS i així ens anem orientant anant amb molt de comte per on trepitgem.


Caminem una mitja hora totalment a cegues, des del coll fins quasi al cim, on poc a poc la boira es va desfent i ens deixa veure el cim del Pedró dels Quatre Batlles de 2386m d'alçada i sostre del Solsonès.


Ens fem les fotos de rigor i sense perdre més temps, doncs el fred i l'aire és més que important, ens dirigim en direcció nord i seguint l'àmplia carena a fer el cim de la Tossa Pelada que és el cim arrodonit que queda davant.


El camí no té pèrdua i més veient la quantitat de gent al seu cim!. La pensada ha estat bona de fer primer el Pedró, ja que absolutament tothom ha seguit recte al telecadira efectuant la ruta al revés. Així l'hem pogut assaborir en solitari i en anar a fer la Tossa ens creuem amb tothom direcció al Pedró com si fos una processó.
Malgrat la seva modesta alçada, tant en un cim con en l'altre en estar separat d'altres massissos, tenen una bona perspectiva dels Rasos de Peguera, la Serra d'Ensija, el Pedraforca i del Cadí. Això si, en un dia clar (no com el que hem tingut).


Un cop fetes les fotos baixem del cim seguint la carena en direcció nord-est. Un cop abaix seguirem direcció est per anar a trobar els remuntadors que veiem a la llunyania passant per entre mig d'un petit bosc.



Un cop assolim les pistes d'esquí altre cop, ja sols ens queda anar baixant per elles i així completar una petita ruta circular fins que arribem a la cafeteria i final del telecadira del Clot de la Vall (punt on hem girat per assolir el cim del Pedró).

Ara seguim el mateix camí que hem fet a l'anada.


Aquest cop si que agafarem el camí directe que passa pel costat del telecadira i que ens portarà directament a l'aparcament d'on hem començat.
Com que jo he pujat amb esquís, aquest trosset els abandono per fer una mini-baixadeta i esperar-los al cotxe!  Jejeje!



I fins aquí aquesta sortideta matinal on esperàvem bon temps i gaudir de les bones vistes des del cim, però s'ha girat el temps i hem patit una mica de fred privant-nos de gaudir les vistes. Però almenys ens hem tret la son de les orelles i després……. a fer un bon dinar!



Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.