dilluns, 1 de juliol de 2013

Concert per la Llibertat

Aquest dissabte 29-06-2013 hem tingut la sort de poder assistir a un concert històric (o almenys així ho esperem). Aquest no ha estat un altre que el CONCERT PER LA LLIBERTAT, que ha omplert de gom a gom el camp del Barça amb 90000 espectadors.
L'ambient era increïble, tot ple d'estelades miressis per on miressis. Que a gust s'està malgrat estar envoltat de milers de persones tothom amb un comportament tant cívic i exemplar.
Posava la pell de gallina estar allà, enmig del camp i tenir una visió de 360 graus com aquesta.


El concert va durar 6HORES!!!. Cosa que sembla increïble, ja que tenia una durada aproximada segons la organització del concert, Omnium Cultural presidida per Muriel Casals (economista) de 4h. Sembla fàcil fer números: si van haver-hi unes 45 actuacions i aquí li sumes les múltiples lectures de textos i poemes que intercalaven les actuacions musicals + missatges de personalitat europees que sortien en les pantalles gegants a favor del dret a decidir per Catalunya, fent una senzilla multiplicació a una mitjana de 6-7 minuts ja surt més de 5 hores de concert. No m'estranya que aquest país vagi com vagi si els números no surten ni així!!. Amb una presidenta de l'organització que és economista!!! Bé, després d'aquest comentari humorístic (que no per això menys cert) el concert va ser una autèntica passada. 6 hores que NO es van fer gens pesades. 
Estava diferenciat en dues parts molt diferents. La primera part va ser la més canyera. Es van interpretar 20 temes intercalant-los amb les lectures de diversos poemes i textos. Per nosaltres el punt més emotiu del concert, sens dubte alguna, va ser quan Peret va interpretar "L'Emigrant". Uff!!! Va costar contenir les llàgrimes, i després exactament igual quan Brams van interpretar la cançó "Vull per demà" una de les nontres preferides. Va ser molt però que molt emotiu. També va ser important quan Joel Joan va sortir a l'escenari per fer una lectura i després va dir "Que aquest sigui l'últim cop que haguem d'omplir el Camp Nou per reclamar la llibertat. Que el proper sigui per a celebrar que ja som lliures!".
L'ambient ja era fabulós, a les grades es feia la ona, no es parava de sentir crits d'independència. L'onada contínua de milers d'estelades era una visió espectacular i llavors….. surt l'Elèctrica Dharma primer amb la Maria del Mar Bonet cantant "que volen aquesta gent" i tot seguit amb "la presó del rei de França"!.


Aquí la gent ja no ha pogut estar-se quieta a les cadires i ha començat a saltar al ritme dels acords de la música com sols l'Elèctica Dharma pot fer. Ha esta increïble!!!. Estàvem possiblement en el punt més àlgid del concert!. Semblava que el Camp Nou es tingués que ensorrar! Quina sort estar a la pista i poder-nos moure lliurement!

I després de la Dharma, atenció!........els Segadors per part de l'orfeó Català i la Cobla de Cambra de Catalunya on s'ha desplegat el mosaic gegant amb el lema de "FREEDOM CATALONIA 2014". I així es va quedar la Txell:






Aquest mosaic ha de servir per fer-nos veure i conèixer en el món. Que la gent sàpiga que Catalunya vol i té dret a decidir el seu futur. Tot i que jo ho hagués fet en català! No estem reivindicant la nostra llengua? doncs sempre amb ella, si algun mitja estranger vol fer ressò, ja ho farà i ja ho traduirà! Crec que encara hauria esta més impactant de cara als ulls d'un estranger veure un mosaic tant enorme amb unes lletres escrites "Llibertat per Catalunya 2014". Quina llengua és aquesta? A Catalunya no parlen en Espanyol? Crec que la curiositat dels qui no coeixen el nostre país hauria estat molt més gran. En fi! Tantes opinions com persones al món!. Després d'això i també amb gran emoció els Castellers de Vilafranca han aixecat un castell (crec que un 3 de 9) just davant nostre!




També ha estat commovedor la gran ovació que s'ha fet quan ha sortit Dyango a cantar el "Boig per Tu" amb Pep Sala com a suport a les crítiques duríssimes que ha tingut en alguns mitjans espanyols per participar en aquest concert.

Aquí ha acabat aquesta fantàstica primera part. No em voldria deixar d'anomenar altres moments importants com la interpretació de "Qualsevol nit pot sortir el sol" que ha fet el Jofre Bardagí, Andreu Rifé, Joan Dausà i Pere Jou, o el grup de Folk amb una interpretació "especial" del  "vull ser lliure" o la "Margalida" del Joan Isaac entre d'altres, com "Catalans, a l'atac!" aquest cap i cua que ha destacat i la gent a corejat quan ha parlat en Marius Serra i que l'any passat també va ser molt criticat per part de la premsa espanyola.
Portàvem unes 4hores de concert i la gent estava totalment entregada. S'ha fet una pausa de pocs minuts i ha començat la segona part. Aquesta era un homenatge a Lluís Llach i el seu mític concert del 6 de Juliol del 1985 on va batre el record mundial reunint a més gent escoltant a un únic artista. Aquell històric concert va donar la volta al món reivindicant el dret de cantar i viure en català. I com he llegit en algun lloc va ser l'inici del viatge cap a Ítaca, sense presses. En aquest concert del 2013, ja podem començar a tirar les amarres, que el viatge està arribant al seu final. Ítaca ja es veu en l'horitzó.

El concert ha començat amb la mateixa cançó que va començar l'any 85, però cantant-lo a cappella "venim del Nord, Venim del sud". Aquí estava l'escenari tot fosc a l'igual que tot el camp del Barça. La gent ha obert els mòbils amb milers de punts de llum que semblava ben be esta al mig de l'univers. Començava fantàsticament bé la segona part!



Després s'ha il.luminat l'escenari. Ens ha encantat, l'hem trobat preciós.




A partir d'aquí ha esta un homenatge a Lluís Llach cantant un 80-85% de les cançons que ell va cantar l'any 85. Sabeu que aquesta família som uns incondicionals del Llach però aquesta segona part malgrat temes emblemàtics com Laura, Itaca, País Petit, Campanades a Mort, NO ha sabut mantenir el nivell d'excitació i d'alegria que tenia la gent en la primera part. Poc a poc s'ha anat desinflant. Jo crec que més que les hores que ja es duia de concert la culpa ha estat una mala tria de les cançons. Entenc que es volia d'alguna manera recrear aquell concert del 85, però moltes cançons son valsets, velades i a sobre cantades a vegades amb altres llengües cosa que ha fet que la gent no pogués cantar i esplaiar-se a gust. S'hauria d'haver triat un altre repertori amb la quantitat de cançons que en Llach té. Tampoc no he entès aquesta mania de reivindicar la causa Palestina com si les nostres causes fossin similars! No crec que es pugui comparar de cap de les maneres i ho deixo aquí per no dir-les més grosses!!!. En canvi m'ha agradat el dos collons que ha demostrat tenir en Ramoncin cantant l'Estaca. Un home que és i viu a Madrid! Si al Dyango l'han crucificat imagineu-vos que poden dir d'ell! Si senyor, se l'ha de felicitar en majúscules!!!

El concert ha acabat amb la cançó "Tossudament alçats". Cançó que va escriure l'any 2006 recollint el sentiment de la gent reivindicant el dret a decidir el nostre propi futur. I aquí s'ha acabat el concert. Per mi, una forma freda d'acabar-lo. Entenc que es triés aquesta cançó per la seva lletra, però evidentment NO és ni de tros, una cançó lo suficientment coneguda com per acabar un concert. No hem tingut l'emoció, els sentiments que ens hauria agradat tenir al finalitzar un esdeveniment tant important com aquest.

Així amb tot, ha estat una autèntica passada. Moments gravats en la retina i que no oblidarem mai! I tal i com va dir en Joel Joan, a veure si el pròxim cop que omplim el cap del Barça amb un concert, sigui per cel.lebrar que JA SOM LLIURES!!!!


VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
Arnau, Txell i Onofre.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada