GAUDIR, VIURE, SENTIR...

A vegades l'única manera de gaudir de quelcom màgic, és amb l'esforç d'arribar-hi per tu mateix....prove-ho i veureu quina satisfacció!!!.

EMOCIÓ, AL.LEGRIA, PAÍS...

Tocar el sostre de Catalunya amb tant sols 6 anys...Va ser molt emocionant!!!.

COMPLICITAT, AMISTAT, EL MÓN, ELS PETITS MOMENTS...

Dues persones, dos caràcters, dues voluntats...que juntes...ho poden fer TOT. Sobretot gaudir dels bons moments!!!.

REPTES, AVENTURES...

Toubkal. El nostre primer gran repte. Una foto...unitat, nucli, fort, indissoluble. I ara...a per més!!! .

ESFORÇ, SATISFACCIÓ, ORGULL...

Una foto. Sobren les paraules. Quan ho vaig veure a través de l'objectiu sabia que seria la meva foto preferida per molt de temps...

dijous, 26 de novembre de 2015

El Grau d'Olot (Camí Ral Vic-Olot)

INTRODUCCIÓ

Els camins Rals (o reals) eren aquells camins principals patrocinats per l'estat que unien varies ciutats. Per aquests camins hi transitava tot tipus de gent des de mercaders fins a importants formacions militars per tal de desplaçar-se d'una ciutat a una altra. Eren grans centres de comunicacions i al llarg de tot el seu trajecte s'hi construïen hostals per tal d'albergar els  comerciants, traginers, militars i demès viatgers per descansar del dur camí. I així, no cal dir del perill d'aquest camins per part dels bandolers que intentaven fer bossa a base d'assaltar als comerciants i peregrins que es desplaçaven per aquests camins. Tal eren la importància d'aquests camins que moltes de les carreteres nacionals d'avui en dia coincideixen en molts trams amb els vells traçats dels antics camins rals.

El Camí Ral de Vic a Olot, era una important via medieval que consta d'uns 44Km i connecta les comarques d'Osona i la Garrotxa. Ha estat integrat dins d'un dels ramals principals del Camí de Sant Jaume dins l'eix: Olot-Vic-Manresa). Aquest camí Ral formava part de l'Strata Francisca que comunicava amb França en l'època romana.
El tram més important (arquològic/històric) i bonic del camí Ral Vic-Olot és el que constituex les Marrades del Grau d'Olot que salva una distància de 3,8Km i que és el que hem fet en aquesta excursió. Aquest és un pas important, doncs salva el gran desnivell que hi ha entre la Vall d'en Bas i el Collsacabra. Per tal de preservar el camí original, l'any 2009-2010 es va dur  a terme un projecte de rehabilitació de les Marrades del Grau. Concretament des del Molí Vell de la Vall d'en Bas (garrotxa) fins a la carretera de Falgars (Osona) concretament fins la casa de l'Hostalot. Així es van treure tones i tones de terra recuperant l'antic empedrat original del segle XVIII -període aproximat entre 1728-1744 (mandat del corregidor José de Avilés i Iturbide)- amb els seus murs de contenció, trencaaigües i altres elements que formen part del camí. La sorpresa va ser majúscula quan van veure el bon estat de conservació del paviment original en el tram de les Marrades. Aquest ha passat a ser un dels camins antics més ben conservats i emblemàtics de l'arquitectura i enginyeria viària de tots els temps a casa nostra i s'ha declarat d'interès i bé històric/cultural. 
Aquesta excepcional situació estratègica del Pas del Grau, ha mantingut durant segles una importància militar de primer ordre que s'allarga fins i tot durant la guerra civil. Per més informació podeu veure el vídeo de 5minuts que va fer Xip/TV.

ACCÉS

Nosaltres venim per l'Eix C-25 direcció Vic. Vinguis per on vinguis has d'agafar la carretera C-153 direcció Cantonigròs i Rupit. Un cop passat Rupit vindrà una llarga recta que just en el punt quilomètric 34 surt una petita carretera a l'esquerra direcció Falgars d'en Bas. La seguirem uns 3,5Km fins que arribarem a una casa de pagès que es diu l'Hostalot. Aquí comença el recorregut. La dificultat és poder aparcar degudament el cotxe, doncs és difícil perquè està tot ballat. Nosaltres vam seguir la carretera uns 300m i vam trobar una petita esplanada on hi entren un parell de cotxes. En cas d'anar un gran grup és millor fer el recorregut a la inversa i deixar els cotxes a la bonica població d'Hostalets d'en Bas o al costat del Molí Vell.

FITXA TÈCNICA


MAPES






CRÒNICA

Aquest cap de setmana estem mandrosos i tot i que tenim un potent anticicló i essent conscients que pot ser l'últim cap de setmana de bonança per fer un cim important abans de les primeres nevades, decidim fer el mandra tot el cap de setmana i fer una sortideta matinal de tardor. Així les Marrades del Grau ens sembla un destí oportú per ser una zona on la tardor i deixa petjada i no tenir que matinar. Com que l'excursió és curta ens emportem a la gosseta i així…tots contents!!!

Comencem doncs davant de l'Hostalot també conegut com Hostal de l'Esca que antigament havia estat un hostal annexe de l'Hostal del Grau. No hem de passar per davant de la casa doncs el camí s'ha fet exprés per evitar aquest pas, doncs ara es casa particular.


Passarem pel costat del Pont de l'Hostalot que creuava la riera per enllaçar el camí amb la casa i continuant el camí passant una tanca ja comencem a veure trossos empedrats del camí.


Seguim el camí que no té pèrdua i en pocs minuts arribem a l'Hostal del Grau. Aquesta fantàstica masia sembla que era un dels punts de parada obligada per descansar abans d'iniciar el descens cap a les Marrades o a l'inrevés. Aquest Hostal és l'edifici més vinculat al camí Ral i a la seva història. Aquest tram del camí no és original doncs el camí passava per davant les porxades de la casa que ara és particular. Així s'ha desviat el camí fent una gran volta per tornara enllaçar amb el traçat original un tros mes avall.


Continuem el camí i ens decidim a començar el tros conegut com les Marrades del Grau. Aquest tram sembla que era famós i a la vegada temut pel seu fort pendent que obligava  als cavallers, comerciant i demès a descavalcar de les seves muntures pel alt risc de caiguda, sobretot a l'hivern quan el ferm podia estar més complicat. La Txell mira les senyalitzacions verticals on hi ha informació (per mi molt millorable) i que anem trobant al llarg del camí. 


Aquest és el tros amb el paviment original més ben conservat i de més interès. El veiem poc, ja que està completament tapissat per les fulles de la tardor. Les seves voltes són molt amples per tal de facilitar antigament el pas dels carros. D'aquí el nom de marrades (volta gran) i Grau com a sinònim de graó entenen el grau de desnivell del terreny per passar de la Vall d'en Bas fins al coll del Collsacabra. Així ja tenim explicat (i que em perdonin els historiadors) el topònim: Les Marrades del Grau.


Anem baixant per les marrades i hem d'estar alerta doncs en un dels seus revolts (correctament senyalitzat) trobem un cartell que ens indica la Mina dels Bandolers. Aquest lloc no ens l'hem de perdre doncs és un dels grans atractius d'aquesta excursió. Es tracta d'un call natural d'uns 60metres de llargada i al voltant d'1-1,5metres d'amplada. ESPECTACULAR!!!.


Segons la llegenda aquest era un dels trams més perillosos on sovint els comerciants eren assetjats per bandolers. Aquests eren perseguits per les autoritats que no aconseguien atrapar-los, doncs desapareixien com per art de màgia. No és fins que descobreixen que una pastora del Mas del Coll tenia relació sentimental amb un dels bandolers, que interroguen a la pobra noia (no vull ni imaginar-me com) i els explica el secret d'on s'amagaven els bandolers. Descobreixen així l'amagatall que antigament estava cobert amb branques i terra fent un sostre artificial (d'aquí el nom de mina) i en detenen un bon grapat. Aquests són penjats en una de les bigues de l'Hostal del Grau. A partir d'aquest moment en aquesta biga se la bateja com a la Biga dels Penjats. (Llibre "Paisatges i Llegendes del Collsacabra).


Entrem per un dels costats de la mina i sortim per l'altre per anar a trobar novament el camí. Seguim baixant per les Marrades del Grau.


Ara arribem a la Font Font de les Marrades on trobem un bonic pessebre fet amb fusta treballada. Abans pel camí haurem vist un piló de pedra commemoratiu de les obres, que data del segle XVIII on hi consta l'escut de la ciutat de Vic i la frase llatina “LAUDETUR NOMEN DOMINI” (‘lloat sia el nom del Senyor’).


A partir d'aquí el camí ja no és tant espectacular ni ben conservat. Arribem a una clariana que és el Coll des Pixadors. Aquí és on al tornar ens desviarem del camí continuant per un corriol que surt per darrera de la senyalització vertical i que està marcat amb una creu groga. Aquest coll era un punt clau doncs més o menys estem a la meitat del camí de pujada. Això servia de referència i aturaven  les bèsties per poder descansar. 


Continuem baixant ara sense més interès pel camí fins que arribem a la bonica casa de turisme rural l'Esquirol


Seguim la pista i tenim unes boniques vistes a la nostra esquerra de tot el massís del Puigsacalm al fons de la fotografia. A l'esquerra d'aquesta la petita ermita de Sant Miquel de Castelló.


I així arribem fins el Molí Vell on acaba o comença aquest tram del camí Ral. Aquest molí és d'origen medieval i s'han anat fent reconstruccions al llarg dels segles. El molí conserva pràcticament tota l’estructura per moldre, inclosa la bassa, la sèquia, el carcabà, la volta de la sala de mòlta, etc.


Ja hem fet tot el camí d'anada i toca girar. Tornem enrere fins la casa de l'Esquirol i abans de començar de nou la pujada, deixem el camí i girem a la dreta pel bonic camí que va per darrera de la casa.


Aviat aquest s'acaba i passem per un descampat amb arbres plantats en fileres en un tros una mica perdedor.


De totes maneres l'objectiu es veu aviat i un cop travessem la riera ens dirigim cap a la casa de La Cirera.


Aquí girarem a l'esquerra de la  casa. Seguirem la pista fins al fons on la deixarem abans de la corba a la dreta per agafar el corriol que surt en aquesta i que continua recte.


El paisatge de tardor és fantàstic. Anem caminant entre mig de les fulles i arribem a la Font de la Cirera a tocar del rierol.


Seguim un tros més amunt i travessem la Riera del Puig. Aquest tros de riera és realment bonic.


Anem pujant pel corriol i agafem als poc de creuar la riera la primera bifurcació que surt  a l'esquerra.


Sortirem a un camí més marcat que l'agafem a la dreta per tornar  agafar un nou corriol que segueix pujant en pendent. Val la pena estar atents al mapa o al GPS doncs hi ha varies bifurcacions que ens poden fer distreure del camí a agafar. I així tornem a sortir al camí Ral just al punt del Pixadors dels Matxos. Si no ens volem complicar la vida ara sols hem de continuar el camí Ral que ja hem fet a l'anada. Però com que no ens agrada fer el mateix recorregut que ja hem fet i vist, nosaltres agafarem la variant que surt per darrera de la Txell i a l'esquerra del camí senyalitzat amb una creu groga.


Aquest camí és més feréstec i no és gens còmode de seguir. La inclinació del Grau dificulta l'avanç i la quantitat de fulles del terra eviten que les botes s'agafin bé al terra patint alguna que altre relliscada. Trobem algun obstacle pel camí que cadascú solventa com pot!!!


Això si, és realment bonic passant per llocs d'indubtable bellesa i lluny del transitat camí. Hi ha tantes fulles que hem d'agafar la gossa a coll perquè ens desapareix enmig d'aquestes!


Aquesta variant no us la recomano si ha plogut els dies abans, doncs hi ha llocs de fort pendent i molt relliscosos si trobéssim el terra (fulles) moll.


Un cop superat el Grau i no sense dificultat, arribem a una esplanada on trobem la carretara que ens durà cap a l'hostal del Grau.


I així arribem al punt del començament i d'inici i final de l'excursió.


Ha sigut una sortideta matinal de tardor perfecte. Ha complert amb escreix les expectatives. Ja sabeu (bueno, bonito i barato) jejeje!. Aquesta ja me l'apunto per a la primavera a veure si puc enllaçar amb algun altre punt d'interès (doncs la zona be s'ho val) allargant l'excursió i els seus punts d'interès. Tocarà estudiar-ho!!!!.

Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.











diumenge, 1 de novembre de 2015

Gran Tuc de Colomers (2933m.)

INTRODUCCIÓ

El Gran Tuc de Colomers amb els seus 2933m d'alçada és la muntanya més alta que forma part del Gran Circ de Colomers. Aquest Circ, un dels més interessant de la Vall d'Aran està delimitat  a l'Est pel Tuc de Ratera i el de Bergús i per l'Oest per la Creu de Colomers a cavall entre les comarques del Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça. Així delimita la Zona Perifèrica del propi Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i conté una de les majors concentracions de llacs de tot el Parc Nacional. L'ascensió és llarga i jo diria que té dues parts ben diferenciades: La primera part de l'ascensió passant pels diversos llacs i que es fa per terreny força còmode fins l'Estanh de Ratèra de Colomèrs. A partir d'aquí comença un pedregar força insuportable fins el Portell de Colomers i un flanqueig posterior força feixuc fins encarar l'últim tram cap el cim. Això si, la recompensa de les seves vistes des d'aquest bé val la pena l'esforç.
La zona té moltes possibilitats segons la dificultat que busquis. Fer la volta als Llacs de Colomers és força més assequible i paisatgisticament és d'una bellesa indubtable i molt aconsellable si es vol fer una excursió menys exigent o familiar (ens l'apuntem per una altra ocasió).

ACCÉS

Des de la població aranesa de Salardú, surt una pista asfaltada degudament senyalitzada d'uns 8Km -que s'inicia a la mateixa carretara (C-28) que travessa el poble- i que indica Banhs de Tredòs que segueix la Vall d'Aiguamòg. En aquesta estació termal (Banhs de Tredòs) hi ha un gran aparcament. En època estival (Juliol fins el 15 de Setembre) està prohibit continuar amb el cotxe tenint que agafar el servei de Taxis 4x4 si no vols recórrer els 4Km de pista que et portaran fins a l'inici de l'excursió en el que és l'últim Pàrquing conegut com a pàrquing dels Taxis. Per sort és Octubre, així que continuem amb cotxe per la pista (en força bon estat) i que ara creua el riu per enlairar-se ràpidament fins a l'inici de l'excursió. 

FITXA TÈCNICA


MAPES






CRÒNICA

En aquesta sortida ens acompanya el nostre cosí Joan-Lluís i estem molt contents de la companyonia. Per variar comencem tard, mooolt tard tenint en compte que ja som a finals d'Octubre i el dia s'escurça força. Així que haurem d'anar a la idea. Anar a la idea? Però si això no sabem que és!!!!. En fi, almenys queda bé posar-ho.
Com ja hem comentat en la introducció, durant l'estiu la pista està tancada a nivell de Banhs de Tredòs i si es vol continuar s'ha d'agafar el servei de taxis 4x4 que et porta fins a l'inici del recorregut (ens estalviarem caminar 4Km de pista). La pista està en bon estat. Un cop aparcats i equipats comencem a caminar deixant la pista principal dels cotxes agafant un evident sender a mà esquerra i senyalitzat amb un rètol vermell al Refugi de Colomers.


Comença amb fort pendent perquè entrem ràpidament en calor ja que la temperatura és de -2ºC! Hem d'anar en compte doncs aquest inici està ple de capes de gel i el risc de caiguda és alt. De seguida el camí es suavitza i és perquè hem arribat a Planhòles dera Lossa. Aquí trobem unes làmines de fustes al terra per facilitar l'accés en època més humida ja que aquesta zona s'omple d'aigua que avui no és el cas.


Continuem i arribem a un pont de fusta (Pont dera Montanheta?) amb una bifurcació del camí. Ep! Joan Lluís que hem d'anar cap a l'esquerre! Sort del GPS! Cap a la Dreta d'aquest arribem al refugi de Colomers. Nosaltres hem de seguir cap a l'esquerra per un sender menys fressat, doncs la majoria de gent es dirigeix cap al refugi i aquest és més evident. 


Anem ascendint i arribem al primer llac que és l'Estanh de Clòto de  Baish. Ooooh! Foto obligada. És el primer estany que trobem i ens hi recreem admirant la seva bellesa.


El rodegem per la seva dreta i observem una inscripció que hi ha en una placa en la seva espècie d'illa.


Continuem pujant seguint el rierol que comunica tots els estanys. Això també ens dona una guia per on hem d'anar progressant.


Arribem a l'Estanh Long de Colomers i es clar…..foto al canto! Aquí tenim una gran imatge de la mole del Tuc de Ratera que en aquest plano ha quedat tallada a l'esquerra de la fotografia.



Rodegem aquest allargat estany i arribem en pocs minuts a l'Estanh o Lac Redon.


El camí al ser tant pintoresc i de terreny còmode és de fàcil avançar. Continuem pujant i així arribem a l'Estanh Obago.


Tot i que durant l'ascensió en diversos punts es veu el cim, ara el podem observar-lo en la seva totalitat. La seva cara Nord és molt feréstega.
I així doncs, per on si accedeix?


Deixem que cadascú opini: 

                  - Joan Lluís: Sembla que per la canal de la dreta? Però buff! sembla complicat.
                  - Txell: Potser per l'esquerra pel punt més baix i llavors s'ha de crestejar una mica per l'altre vessant que segurament no és tant dreta.

Doncs……. Na-nai! Hem d'anar molt més cap a la nostra esquerra (SE) a trobar una petita canal que es coneix amb el nom de Portell de Colomers i que dona pas al Parc Nacional d'Aigüestortes. Doncs recordem que aquesta zona és la perifèria limítrof del parc i que el Parc Nacional està delimitat pel Nord per aquest Circ de Colomers. Així hem de deixar la direcció directe cap al cim per anar a trobar aquesta canal. Llavors passarem a la vessant Sud i farem un llarg flanqueig fins a trobar el coll del Gran Tuc que ens donarà el pas per accedir al seu Cim ascendint per la seva cara Nord.


Continuem i aviat s'acaba el "còmode" camí per començar a trobar blocs i blocs de pedra. Arribem a l'Estanh de Ratèra de Colomers.


A partir d'aquí comença la crucifixió!!! Blocs i blocs de pedra que dificulten molt la progressió i per acabar-ho d'adobar aquesta zona queda molt obaga i ha quedat neu i gel d'alguna de les últimes tempestes d'aquest dies. Així que extremem les mesures de seguretat i progressem amb molta cautela.


Aquí comencen a sorgir els dubtes de si aconseguirem arribar al cim. Doncs hem perdut molt de temps a fer aquest tros i el dia se'ns tira al damunt.
Arribem a la canal que tot i que des de baix semblava molt complicada es fa amb relativa facilitat.



Ja som al cap de munt de la canal del Portal de Colomers. És fantàstic pujar sense veure res a conseqüència de les grans parets del Circ i en arribar a dalt que es desplegui davant teu tota l'esplendor del Parc Nacional d'Aigüestortes als peus de l'estany de Bergús.


Vinga, no perdem temps i comencem el llarg flanqueig cap a la dreta mirant de perdre el mínim desnivell. Anem flanquejant i mirant de trobar fites que aquestes estan col·locades amb conta-gotes!!!!


A mig flanquig la Txell es comença a trobar malament: Mareig, ganes de vomitar, mal de cap. Vaja, allò que se'n diu coloquialment com una "Pàjara"!!!!. I no es veu amb cor de continuar. Bé, com que aquí fa solet es queda a esperar-nos i nosaltres continuem carenejant direcció a l'evident coll.


Pugem pel dret coll que ja notem el cansament a les nostres cames.


I sortim altra vegada a la cara Nord del Circ per encarar l'última i dreta pujada fins al cim.


I així coronem el Gran Tuc de Colomers de 2933m d'alçada i un dels més emblemàtics del Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici.


Foto de grup obligada. Fa força vent.


I ara una altre amb el meu peque.


Les seves vistes a totes direccions són fantàstiques podent albirar a la llunyania gran nombre de cims des de l'Aneto, Maladeta fins al Perdiguero. Són les 15h així que no ens entretenim i amb les presses no faig fotos dels cims i les vistes. Una llàstima. A més la Txell també ens està esperant a baix i no es questió d'entretenir-se. Comencem a desfer camí i tornem cap al coll. Aquí veiem tot el flanqueig que haurem de tornar a fer per la carena fins anar a trobar novament la canal del Portell per la que hem pujat a l'anar i que ara haurem de baixar.


Un cop fet el feixuc flanqueig ja tornem a ser a la canal.


Baixar aquesta amb la neu i el gel ens enlenteix força.


Un cop descendida ens obrim cap a la dreta per evitar al màxim les plaques de gel, doncs ja se sap que baixant el perill i el risc de caiguda augmenta considerablement.


Buff! Hem anat força lents. El cel s'ha tapat per complert i la falta de llum ja es comença a fer evident. Així que anem per feina.


Arribem altre cop a l'Estanh Obago. La idea que duia era fer una circular al tornar passant pel Refugi de Colomers i així veure altres llacs. Però és massa tard i val més tornar directe. Així es que ja ni ho proposo.


Jo que volia fer a la tornada unes boniques fotos als llacs amb llum de tarda i el sol està totalment tapat! quina llàstima amb lo bonic que hauria quedat.


Ja som al Lac Redon. Encara ens queda molt i la llum va minvant.



I poc a poc ja tornem a ser al pont del començament.


Ei! que era tard però no tant fosc! És el que té el flash, que sembla que sigui de nit!


I finalment arribem al cotxe i……..Repte aconseguit!!!!
Ha sigut una llarga excursió però molt bonica i recomanable en un dels indrets més bonics del limítrof Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici.
Molt contents amb la companyia del Joan Lluïs que esperem ens acompanyi en altres caminades!



Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.