dimecres, 10 d’agost de 2016

Pedraforca pel Verdet (2506m)

INTRODUCCIÓ

Sens dubte alguna el Pedraforca és una de les muntanyes més conegudes, màgiques i emblemàtiques de Catalunya i, per tant, una de les més visitades. La seva bellesa és indubtable amb la seva forma característica de forca que li confereixen els seus dos cims principals (Pollegons) separats per un gran coll (l’enforcadura). 
El Pedraforca està declarat paratge natural d’interès nacional i forma part del Parc natural del Cadí-Moixeró. L’excursió que ens pertoca és l’ascensió clàssica i més concorreguda que parteix del Mirador de Gresolet, passa pel Refugi Lluïs Estasen i s’enfila fins el Coll de Verdet on a través de diverses i llargues grimpades s’accedeix al Pollegó Superior - sostre del Pedraforca - amb els seus 2506m. Llavors seguim fins l’Enforcadura baixant per la Tartera, retornant així al refugi fent una bonica i completa ruta circular.
Cal dir que tot i ser una muntanya amb una alçada modesta (2506m) no hem de perdre de vista que es tracta d’alta muntanya, amb passos aeris, grimpades i una tartera força dificultosa. Ho dic perquè realment és una muntanya que per la seva fama i bellesa (merescudes) és molt concorreguda. On sempre que la visites i veus gent de tota mena. Molta d'aquesta sense experiència alguna, sense dur material adequat i sense una iniciació prèvia en cims més fàcils. Això comporta que el Pedraforca sigui una de les muntanyes amb més rescats que es realitzen a casa nostra. Per tant sempre s'ha de tenir prudència i també estar al cas del temps que les tempestes del Pedraforca són especialment violentes i molt elèctriques. No és una muntanya per principiants i molt menys una caminadeta per passar un matí festiu si no s'està acostumat a fer muntanya. 

ACCÉS

Seguint la C-16 hem de sobrepassar Berga i llavors Cercs. Abans d'arribar a Guardiola de Berguedà i just passat un Túnel, trovem un desviamenta l'esquerra direcció Saldes i Gósol que indica "Massís del Pedraforca". És la carretara B-400 que la seguirem fins arribar al trencant de Saldes, el qual ignorem i 1,5Km després trobem un trencant a la dreta que indica "Refugi Lluís Estasen" i Mirador de Gresolet. Continuem per aquesta estreta carretera uns 4Km fins que arribarem al Mirador on hi ha un aparcament. L'itinerari comença uns metres abans d'arribar a l'aparcament.

FITXA TÈCNICA




MAPES















































CRÒNICA

És diumenge i volíem fer alguna excursioneta que no ens fes matinar massa. I és clar, el Pedraforca sempre és una atractiva opció que tenim prop de casa i que a la Txell i a l'Arnau els encanta especialment. A mi, en canvi no massa, ja que la Tartera em fa patir molt els genolls i peus. Però precisament aquesta és l'excusa, ja que des d'aquest juliol han acabat les obres d'un caminet per tal de preservar la Tartera on el seu deteriorament és evident. Així que, ja tenim proposta!
Arribem tardet, com sempre, i quan arribem.......Però que és això!!!! Semblaven les rambles! Estava plè de cotxes. Jo ja hauria girat cua. Però en fi. Ens calcem agafem motxilles i comencem!
Anem uns metres abans de l'inici de l'aparcament del Mirador de Gresolet on hi ha els cartells que indiquen la direcció al refugi, deixant la carretera i començant el caminet pujant unes escales de pedra.


El camí, em suau ascens està molt ben marcat i definit. Sols tens que estar atent a no entrepusar-se amb alguna de les múltiples arrels que surten pel camí.


En uns 15 minuts a tot estirar ja som al Refugi de Lluís Estasen (1670m). Ara hem de continuar pel camí que surt a l'esquerra del refugi (senyalitzat a la foto de sota amb una fletxa blava). Per la fletxa vermella és per on tornarem i aquesta ens porta directament a la base de la Tartera.


El camí comença molt planer. Està senyalitzat amb les marques del PR C-123. Passem per zones força ombrívoles gracies al camí que s'endinsa per mig del pi negre que hi ha en aquesta zona. 


Passarem un parell de canals com la Canal del Riambau i llavors zones més obertes. Tot i estar força ben marcat l'itinerari, cal estar atents. Doncs surten varis corriols molt definits que ens poden  desviar del camí. Aviat comença a pujar més de valent i hem de sobrepassar un punt que precisarà de posar les mans per ajudar-nos. Ara el pendent augmenta considerablement.


I així arribem a la bonica Balma de la Rua Gran. On jo sempre li havia dit la Balma de les Orenetes, però que mirant el mapa aquest és el nom que hi consta.


Sobrepassem la balma i pujarem pel Torrent del Pletissar. El qual seguirem un tros fins que el camí ens fa girar a l'esquerra tornant a endinsar-se al bosc de pi negre.


Arribem fins l'extrem on tenim davant un fabulós mirador de la imponent cara nord del Pedraforca. 


Ara girarem a la dreta i començarem a pujar per assolir el Coll del Verdet que ja treu el nas pel fons. Tenim dos corriols, un que va per l'exterior i acaba pujant per la canal i l'altre que s'endinsa pujant per dins del bosc i acaba trobant la canal més amunt. Jo aconsello agafar aquest últim més còmode i arrecerat del sol.


Les vistes que tenim a mida que agafem alçada son magnífiques.


Buff! l'últim tros puja de valent i a més el camí està plè de pedretes esmicolades que dificulten la progressió i et fan patinar. S'ha d'anar en compte. Ja ens queda poc!


Arribem al Coll de Verdet (2245m) en aproximadament 2 horetes. Toca menjar alguna cosa per recuperar forces. Al fons podem veure la població de Gósol. D'aquí continua el PR que ara nosaltres abandonarem i seguirem marques grogues en forma de punt o de ratlla.
I ja que estem descansant, és hora de parlar del perquè el Pedraforca es consider una muntanya màgica. I es que la seva forma característica de forca dona per moltes llegendes. Hi ha moltes variants però en resum n'hi ha dues que sobresurten (resumides):

"Segons la llegenda, diu que el Pedraforca era una muntanya com les altres, sense enforcadura, amb un sol cim. Es diu que durant la nit de Sant Silvestre (31 de desembre) les bruixes es reunien al cim saltant i ballant celebrant un aquelarre i creant un gran terrabastall. Els habitants de Saldes es van espantar tant que es van encomanar a Sant Miquel que va baixar del cel i d’un cop d’espasa va trencar la muntanya en dos parts amb tanta força que la va esmicolar en milions de trossos que encara es poden veure les restes en la tartera del Pedraforca. Les bruixes van quedar separades al capdamunt dels pollegons de la muntanya."

"Una altra explica que en el cim hi havia un castell que va ser dominat pel sarraïns aliats amb el diable i que tenien a la població espaordida per les seves correries i maldats. Els cristians indefensos van demanar ajuda a una velleta que habitava el bosc de Gresolet. Aquesta, va demanar ajuda als àngels del cel i a l’arcàngel Sant Miquel i va demanar a la població que aquella nit del 31 de desembre es tanquessin a casa, barrant portes i finestres i que per més soroll que sentissin no sortissin de casa. Aquella nit va haver un gran terrabastall que va fer tremolar cel i terra. L’endemà, quan la gent va sortir, hi havia una espessa polseguera que cobria el capdamunt de la muntanya. Quan aquesta es a esvair, va apareixer la muntanya partida en dues, dibuixant la forca del diable i amb les pedres del castell formant una gran tartera."


I ara, un cop explicades les llegendes, toca continuar. L'Arnau s'ha posat el vodrier (sobretot pel primer tram de grimpada) i ens posem en marxa direcció a la base de la paret nord del Pedraforca. Per fer-ho agafem direcció esquerra (Sud), tal com hem arribat al coll)i voregem un promontori rocós per la seva part esquerra ja que està enmig del camí. Ens dirigim cap a la primera grimpada!!!


Mirant enrera podem veure l'escull rocós que hem superat per la dreta de la fotografia per continuar amb el camí cap a la base de la pared.


Doncs ja hi som. A grimpar!!!


La roca és ferma i amb molts punts d'agarre per les mans. Això és important, ja que la pedra està brutalment llisa i relliscosa per la quantitat de gent que hi arriba a pujar. Així que precaució i assegurar sobretot les mans. A mitja canal hi ha una corda fixa per superar un petit tros (a la foto d'abaix es veu com l'utilitza un excursionista que va darrera de la Txell).


I així arribem al cap de munt del Cim Nord del Pedraforca. Des d'aquí ja podem veure el cim principal (Pollegó Superiror). Tot i que sembla a prop no ens hem de refiar. Doncs encara ens toca pujar (grimpant) i baixar un parell de vegades abans d'assolir el cim. Aquest tros de canal primer és el més difícil de tots els que ens trobarem. Té la ventatge de que no és aeri com els altres però si el de més inclinació amb passos de II.


Comencem a baixar per anara buscar la segona grimpada del dia i que ja es veu ben definida per la canal de l'esquerra de la fotografia.


Pugem poca poc. Aquesta no té tanta inclinació però és molt més aeria. I com abans s'ha d'anar en compte amb la pedra ja que no arrapa gens a les botes i és molt relliscosa.


I arribem al cap de munt del Cap de la Canal Roja on hi trobem una gran fita. Resseguirem l'ampla aresta tot gaudint de les vistes.


El dia permet d'entretenir-se amb les vistes a banda i banda.


Tornem a baixar, anant en comte doncs aquest tros és un xic més complicadet, i ens tornem a disposar a grimpar.



Anem seguint en tot moment els punts grocs que marquen el millor pas que tot sigui dit de pas, ja en podrien posar algun més!!!.


I així després de l'última grimpada assolim el cim del Pedraforca (Pollegó Superior) amb els seus 2506m d'alçada.


Algun postureo més al cim i ens hi estem una estoneta gaudint de les meravelloses vistes al Prepirineu, Ripollès, Garrotxa i cap al sud al fons la silueta de Montserrat.


I descansant al cim, impossible no recordar la primera ascensió al Pedra de l'Arnau amb només 7anys!!!!
Ep! No val riure de la nostra decadència, que es llei de vida! Je, je, je!


Toca continuar i seguim per baixar fins l'enforcadura per camí evident.


A mida que baixes veus clarament el punt d'inflexió de l'enforcadura amb les seves dues vessants. La de la dreta (Gósol) amb una ascensió al cim més llarga, sense grimpades i amb una tartera molt més afable i senzilla. I la vessant de l'esquerra (Saldes) amb la temuda tartera i que defineix la silueta famosa del Pedraforca.


I així amb petites i fàcils desgrimpades arribem al famós coll conegut com l'Enforcadura.


Comencem a baixar pel centre de la Tartera.


I aviat trobem un cartell indicatiu de precaució i que alerta del perill de la tartera. A partir d'aquí comença el nou camí, acabat fa tant sols 1 mes. A veure que tal!


Doncs la veritat és que han fet un treball magnífic, i una currada impressionant! El camí va fent ziga-zagues per la part dreta de la tartera (baixant) a tocar del contrafort del Pollegó Inferior. Tot i la duresa del pendent es baixa relativament bé. Això si, veurem l'estat de conservació d'aquest, ja que pel terreny on està i l'alt grau d'inclinació d'aquest, el seu deteriorament i desgast pot ser molt alt.


Realment el deteriorament de la tartera és evident si comparem la fotografia de dalt amb la d'abaix. Tot i que les fotografies no tenen el mateix angle, si que més o menys estan fetes de la mateixa alçada i s'intueix clarament el deteriorament i erosió d'aquesta.


I poc a poc arribem al final de la tartera, travessant al costat esquerra d'aquesta i tornant a entrar al bosc. Realment han fet una gran obra i es baixa molt millor que abans. A més de contribuir a preservar en el possible l'estat de la Tartera si la majoria de gent opta per fer-lo servir.


Tornem cap al refugi ara per camí molt més planer tot flanquejant la muntanya. A pocs minuts trobem un excel·lent mirador cap a Saldes.


El camí éss molt agradable de fer. És força ombrívol, i s'agraeix. Travessarem alguna petita tartera i anem retornant tot fent la ruta circular cap al refugi.


I ja hi som. Altre cop sóm al Refugi de Lluís Estasen tornant per on indicavem en una de les primeres fotografies senyalitzat amb fletxa vermella.


I com no podia ser d'altra manera, no podíem marxar a casa sense provar el magnífic arròs que fa el Jordi, el trempat guarda del refugi. Boníssim!!!!



I ja l'hem tornat a fer! El Pedraforca sempre és una muntanya que ve de gust fer i que tenim a prop de casa. A més hem pogut baixar pel nou camí de la tartera i així , amb tot, passar un matí ben entretingut.






Esperem que us hagi agradat, us sigui d'utilitat i fins la propera!
Arnau, Txell i Onofre.




















0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada