Campirme (2633m) amb raquetes.

INTRODUCCIÓ

El Campirme és una muntanya de 2.632,7 metres d'altitud que es troba a cavall dels termes municipals de la Guingueta d'Àneu (antic terme d'Unarre) i de Vall de Cardós (antic terme d'Estaon), a la comarca del Pallars Sobirà.

En quedar a la zona nord de la comarca, sempre sol tenir una bona innivació que combinat amb l'absència de passos tècnics el fan ser una bona opció per fer-lo amb raquetes a l'hivern i primavera. A més les seves vistes a quatre vents son fantàstiques observant des de la Pica d'Estats (E) fins a l'Aneto (O) i una munt de cims més.

Iniciem i acabem la sortida a les pistes d'esquí de Tavascan, al refugi de Pleta del Prat. Continuem sempre seguint per la dreta (N) de la ribera del torrent de Mascarida que ens durà fins al seu estany i l'estany del Diable que queda darrera d'aquest. Llavors hem de girar direcció sud per fer la pala de més inclinació que trobarem (compte amb l'estabilitat segons risc d'allaus) que ens deixarà a un collet on girarem a dreta (SO) resseguint l'ampli llom fins arribar al turonet presidit per un vèrtex geodèsic que és el cim del Campirme. La tornada la farem pel mateix camí d'anada.

FITXA TÈCNICA

MAPES

Descarregar TRACK

ACCÉS

Des de Llavorsí hem d'agafar la carretera L-504 direcció Ribera de Cardós fins arribar a la última població que és Tavascan. Just passar aquesta població surt a mà esquerra una carretera asfaltada i estreta que ens durà a l'Estació d'Esquí de Tavascan (10Km). Aparquem el cotxe ja que l'inici de la sortida és just en el refugi de Pleta del Prat a peus de les pistes d'esquí.

CRÒNICA:

Aquest cap de setmana de febrer és una de les sortides de l'any més esperada per nosaltres, ja que combinem bona gastronomia i esport. Una combinació irresistible!. La part gastronòmica la deixem de part del Joan que és el Xef i propietari (junt amb la seva dona, l'Eva) del Celler dels Joglars i el qual ja considerem un amic amb els anys que ja fa que ens coneixem. El Celler dels Joglars forma part de l'Hotel Rural l'Alcova, petit i acollidor que el porta l'Eva i en el qual t'hi pots sentir com a casa. El Celler dels Joglars funciona com a restaurant de l'hotelet i com a restaurant independent. Així que teniu dues opcions: quedar-se a dormir i gaudir d'un bon sopar o també podeu menjar sense estar allotjats. Sigui com sigui jo no m'ho perdria si esteu per aquesta zona del Pallars de turisme o d'excursió.

El plà doncs és fer raquetes el dissabte i diumenge esquiada. Aquest cap de setmana ens acompanyen els tiets (Montse i Joan) i el nostre cosí Joan Lluís. El cap de setmana es presenta genial (ja tocava) i després d'un esplèndid esmorzar a l'Alcova decidim de fer l'ascensió al Campirme, que és un cim sense cap complicació tècnica (salvant el desnivell) i molt adequat per fer-lo amb raquetes. El Joan que a més de ser un gran xef és un gran coneixedor de la muntanya ens comenta que anem en compte amb l'estabilitat de l'última pala, que potser seria millor fer el Coma del Forn que és més estable. Doncs ho tenim present i un cop a l'Estany del Diable (punt on hem de decidir fer un cim o l'altre) decidirem segons veiem les condicions de la pala.

Comencem doncs a peu de les pistes de Tavascan a posar-nos les raquetes just al costat del refugi de Pleta del Prat. Sobrepassem aquest uns metres i veiem el pal indicador cap al cim. Deixem doncs la pista d'esquí i ens endinsem lleugerament cap al bosc seguint paral.lels en tot moment al telecadira i resseguint la dreta del torrent de Mascarida com a referència.

Seguim paral.lels al torrent i al telecadira fins que girem direcció oest per un cop salvat una pujadeta amb un desnivell considerable i força incòmode arribar a una part ara més planera que és la pleta de Gavàs.

Aquí el grup es divideix en dos, ja que la Montse decideix tornar enrera per les pistes d'esquí amb el Joan i la resta seguim endavant. 

Travessem la pleta buscant el millor lloc ja que la quantitat de neu és molt alta i la inclinació del terreny fent el flanqueig és força incòmode. Un cop travessem la pleta hem de girar cap a la nostra esquerra i farem una notoria pujada que ens deixarà a l'estany de Mascarida i del Diable. A la dreta de la foto inferior també es veu el Montforcado.

Evidentment l'estany està totalment glaçat i tapat de neu, però la seva forma arrodonida deixa clara la seva situació. Uns metres darrera del gran estany de Mascarida hi ha el petit i rodonet estany del Diable. Rep aquest nom perquè segons la llegenda d'ell va sortir el diable i es va endur cap al fons del llac un ramat de xais.

Aquí hem de decidir l'itinerari. ja que el Campirme es troba en direcció sud-sudoest i la Coma del Forn en direcció Nord. Observem la pala tal i com ens va comentar el Joan i la veiem molt estable, així que resseguim el llac en direcció sud per anar a trobar la pala que ens deixarà a un collet.

Aquesta part és la més dura de l'ascensió. De l'estany fins a dalt del collet hi ha uns  200metres de desnivell que es fan amb una inclinació més que considerable!.

Un cop assolit el collet (no sense esforç) el panorama a dalt canvia completament deixant-nos unes vistes meravelloses dels cims que fins ara no podíem veure.

Resseguim un ampli i suau llom a la dreta del collet fins a la seva part més alta.

Aquí les vistes del Pirineu amb el majestuós Aneto de fons son fantàstiques. Ara sols hem de girar cap a la nostra esquerra (SO) on ja divisem al fons un turonet amb un vèrtex geodèsic.

I així assolim el cim del Campirme (2633m) en un dia radiant. Ens fem les fotos de rigor i com que ja se'ns ha fet tard i el dia és esplèndid decidim dinar al seu cim.

Les seves vistes als quatre vents són esplèndides podent observar des de la Pica d'Estats a l'Est fins a l'Aneto més a Oest i una infinitat de cims.

A l'estiu es pot observar molts vestigis de la guerra civil al llarg de tot el recorregut que ara la majoria estan soterrats a la neu. Sembla que era un punt estratègic força important on el seu cim estava dominat per les tropes feixistes i a l'estany de Mascarida i més avall hi ha diverses trinxeres que eren de l'exèrcit republicà.

Bé, toca baixar pel mateix camí, així que anem desfent-lo però ara amb forces recuperades. Si seguíssim l'àmplia carena podríem enllaçar amb poc temps el Montforcado, que evidentment té forma de forca, però el temps va en contra nostra, així que decidim de tornar sense més dilacions en el temps.

Arribem altre cop a la temuda pala. Ens feia una mica de respecte el seu grau d'inclinació per baixar-la, però la veritat és que ha estat força divertit.

L'Arnau ha descobert una nova modalitat d'esquí: El "raqueta-esquí!". I s'ho ha passat d'allò més bé!.

Sembla mentida el temps que hem trigat en pujar-la i el poc que hem necessitat per baixar-la.

Un cop arribats altre cop a l'estany de Mascarida, tornem a baixar la darrera pala. El ser més suau podem anar més ràpids i això ha propiciat una carrera entre l'Arnau i la Txell. Qui ha guanyat????

I així arribem altre cop a la zona de pleta de Gavàs. Aquí podríem fer una alternativa al recorregut i tornar per les pistes d'esquí si estem molt cansats ja que la tornada serà més còmode. Nosaltres tornem pel mateix camí d'anada.

I així arribem altre cop al refugi de Pleta del Prat on ja ens esperen la Montse i el Joan per tornar a l'Alcova. Una dutxa i a veure el Barça a Sort abans de sopar!

Doncs res, aquest cop el Barça ha fet un molt dolent partit. Però això no ens traurà les ganes de gaudir d'un bon sopar al Celler del Joglars!.

Ah! per cert. El rànquing de caigudes és…… 0-1-2!!!!




Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.

Posted in: Cims de 2000m, hivernal, Raquetes