dimecres, 12 de març de 2014

Bisaurín (2669m)

INTRODUCCIÓ

El Bisaurin és el cim més destacat del Pirineu Occidental amb els seus 2669m d'alçada, que s'aixeca en la divisòria de les valls d'Echo i Aragües. La seva imponent i colossal silueta el fa visible a molts kilòmetres a distància pel sud. És un cim amb unes vistes privilegiades abastant des del Pirineu Navarrès fins al Pirineu Central. Té dues vies normals d'ascensió: Pel nord (vall de los Sarrios) i pel sud ( refugis de Gabardito o Lizara). La seva cara nord presenta varies vies i corredors d'escalada en gel, essent un clàssics d'escalada pels més experts.

Nosaltres accedirem al seu cim per la seva cara sud, sortint del refugi de Lizara i accedint pel "coll del Foratón" i posteriorment per la seva imponent cara sud-oest amb una pala vertiginosa de 650metres de desnivell sense treva, essent la part més dificultosa de l'ascensió amb inclinacions de 40graus (hivernal) fins assolir el cim.

Al cim, a més de les seves vistes meravelloses podem observar les seves famoses cornises que s'hi formen i que són un dels trets característics i identificatius d'aquest cim.

FITXA TÈCNICA


MAPES



Descarregar TRACK



ACCÉS

Des d'Osca agafarem la carretera A-132 fins la localitat de Puente de la Reina travessant un pont que sobrepassa el riu Aragón i agafat la carretera que surt a la dreta (A-176) direccióa Echo. Aquí girarem a la dreta abans d'arribar-hi per la carretera A-2605 que ens durà fins a l'últim poble que és Aragües del Puerto. Continuem la carretera sempre asfaltada deixant el poble a mà esquerra uns 10Km fins al final d'aquesta que ens deixarà a peus del refugi de Lizara.

CRÒNICA

Aquest diumenge i aprofitant aquest anticicló que fa dies que tenim, decidim anar a pujar el Bisaurín. Triem aquest cim per les seves grans vistes i perquè és molt més bonic fer l'ascensió a l'hivern i així veure un dels seus trets característics d'aquest cim com són les seves espectaculars cornises que es formen al seu cim. A més en assegurar-te arribar fins a peu de refugi amb cotxe és un cim molt recomanable per fer a l'hivern en una sola jornada evitant així les llargues aproximacions que tant sovint s'han de fer en aquestes èpoques de l'any al trobar les pistes i camins d'aproximació als llocs d'inici nevats o gelats.

Així que arribem sobre les 8h al refugi i ja hem de deixar el cotxe a la carretera a uns 300 metres del refugi. Al fons veiem la imponent silueta del Bisaurín que ja li està tocant el sol i la impressionant pala SO a l'esquerra per on hem d'accedir al seu cim. la Txell i l'Arnau encara no saben la dificultat d'aquesta pala, i de moment val més no dir res! Tot i que quan la veuen diuen: Per allà hem de pujar????. L'Arnau comença a sospitar que NO serà fàcil! I no s'equivoca!


El primer inconvenient que ens trobem és que hi ha inversió tèrmica i a les 8h ja estem a 3ºC. El sol ja es veu que apretarà de valent des de primera hora, així que agafem a més del grampons les raquetes per no trobar-nos en problemes si la neu està molt tova. Tot i que si és així ens pot complicar de valent l'accés al cim, ja que amb la inclinació de la pala és impossible fer-ho amb raquetes.
Comencem a caminar voltejant el refugi per la seva esquerra que és el camí "oficial" començant a agafar alçada de seguida fins a un collet que hi ha. També hi podríem anar per la dreta d'aquest que és el camí que farem servir a la tornada i més directe.


Un cop superat el collet tenim un trosset curt i còmode de fer però de seguida ja tornem a trobar una inclinació considerable. Un dels avantatges d'aquesta cim és que en tot moment veiem l'itinerari a seguir, facilitant així molt l'orientació.


Ascendirem recte fins trobar un pal indicatiu on hi ha una cruïlla de camins i girarem cap a esquerra passant pel bevedor "Fuenfria".


A partir d'aquí anirem progressant a mitja vessant i deixant a l'esquerra el barranc "de la Cueva". Passarem per un mur de contenció fins arribar a peus del Coll del Foraton. Fins aquí portem uns 45minuts.


El sol comença a apretar de debò. Així que fem una paradeta per treure'ns roba i fer un Kit-kat, ja que el coll és llarg i té un desnivell acusat en el seu tram final i val més agafar una mica d'energies. Xino xano encarem direcció Oest cap al Coll del Foraton.


Uff! Suem de valent. La neu comença a estar tobeta però encara es pot avançar amb certa comoditat. Però el tros final per accedir al coll….


L'Arnau no està en el seu millor moment de forma i avança molt a poc a poc. Així com que hem dut corda (per assegurar-lo a la pala final) decidim de fer-la servir ja, i així avançar més segur i evitar que s'escaquegi!!!


Arribem al coll del Foraton  -no sense esforç- i comença a bufar un vent gèlid impressionant. Ens tornem a abrigar tot mirant el que ens queda per pujar! Ara si que veuen venir el que ens espera!. I és que tenim davant nostra 650 metres de desnivell que no donen cap treva. L'última part de la pala fa por només de mirar-la!!! La gent es veu com puntets insignificants. Realment és espectacular!!!. Aquí al coll t'ajuntes amb la gent que hi accedeix des del refugi de Gabardito.


Comencem a pujar girant cap a Nord. Poc a poc però sense pauses.


Anem avançant i cada cop ho veus més pelut. La inclinació no és cap broma. La gent ja s'ha tret els esquís i calçat els grampons.


Ara avancem molt a poc a poc. L'últim terç de la pala és impressionant. Hem de fer parades contínues per agafar aire. Ens sembla que anem molt a poc a poc, però la veritat és que no ens avança ningú! Així que això, et dona un certs "anims" ja que veus que és dur per tothom. Aquí molts dels que anaven amb esquís desisteixen i giren cua.


Buff! NO S'ACABA MAI!!!!. Tenim els talons fets pols per la posició i el frec de tant desnivell. Realment és una passada. Però poc a poc i paciència! I jo amb els meus peuets pujo com puc, mig de costat, mig dret intentant minimitzar l'impacte.


I per fi, arribem al final de la pala, tot i que algú ja hauria girat fa estona! Oi, Arnau!
Ara el camí suavitza i fem l'ampla aresta girant a NE i que ens durà fins al cim.


 I així arribem al cim del Bisaurín de 2669m! El dia és absolutament nítid amb una vista infinita, sense boirina. Ara bé, l'aire és impressionant. Bufa amb molta força i és molt gèlid malgrat el sol que fa. Així que ens esguerra una mica el cim sense poder gaudir amb tanquil.litat de les seves vistes. A la foto podem veure alguns dels seus cims del Pirineu Central i les cornises que caracteritzen el cim.


Fem les fotos de rigor i sense més espera començarem el descens. No fos cas que l'Arnau surti volant!


Aquí vistes al Pirineu Navarrès.


I sense poder gaudir del seu cim i d'un dia tan clar perquè ens estem quedant gelats tornem pel mateix camí que hem vingut. A dalt hi ha 2 dels cims que volem fer per Setmana Santa, suposant que tingui festa i que el temps ens acompanyi que són l'Anie (piramidal perfecte) i la Mesa de los Tres Reyes. A veure si tenim sort i podem fer una mini escapada al País Basc!!!


Ara hem d'anar amb molta cura. Baixar pot ser molt més perillós que pujar donat l'elevat desnivell. Així que piolet en mà i l'Arnau lligat.


La neu s'ha estovat força i la baixada ens ha estat molt més fàcil i còmode del que esperàvem. Els talons es claven bé i et frenen amb comoditat.


I Així ja tornem a ser al coll. Déu n'hi do! amb la pujadeta.


Descendim ara el coll i…….


L'Arnau supera tots els rècords de caiguda!!!! Amb aquesta supera una mítica de la Txell col.locant-se el primer en el rànking! Ha estat com si es tirés de cap a una piscina!


El vent un cop descendit el coll frena en sec, i la calor torna a ser sufocant.  Mireu en la foto de dalt el desnivell per superar el coll. Déu n'hi do! 
I Així anem fent tranquil.lament el camí de tornada. La neu ara si que està pèssima i ens enfonsem moltes vegades fins a genoll. Però tot i dur les raquetes no les fem servir. Ai, la mandra!


I així tornem a arribar al refugi de Lizara, lloc on hem començat.


Ha estat un cim molt bonic. Amb unes vistes espectaculars. Llàstima no haver-les pogut gaudir en tranquil.litat pel fort vent que feia al cim. I la pala d'accés……Buff! Realment esgotadora!!!!!

Doncs, apa! Quasi no m'ho crec. Dos caps de setmana aprofitats amb bon temps! A veure si continuem la sort! Perquè l'any passat….. Millor no pensar-hi!





Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.











0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada