Pica d'Estats (3143m), Verdaguer (3129m) i Montcalm (3077m) des de Pinet (França)

INTRODUCCIÓ:

Aquest cap de setmana és el desè aniversari de l'Arnau i ho volíem cel.celebrar "per tot lo alt". Per tot lo alt??? Doncs si ho hem de cel.celebrar per tot lo alt potser que anem a fer-ho al punt més alt de Catalunya. La Pica d'Estats!!!.

Com que ja havíem coronat el seu cim des de la part catalana pujant pel refugi de Vallferrera, aquest cop ho hem volgut fer per la seva part francesa i així poder veure i descobrir altres indrets i paratges. Així rememorarem també l'ascensió que va fer Mossèn Cinto Verdaguer l'estiu del 1883 essent el primer català en culminar l'ascensió a la Pica d'Estats (almenys així es creu) mentre preparava el seu llibre "Canigó". Ho va fer també per la part occitana, ja que al segle XIX al nostre país no hi havia tradició de muntanya i no hi havia cap via oberta. Sembla que la seva ascensió va ser èpica, pujant amb sotana, sabates de capellà, un maleta lligada a l'esquena i un paraigües sota una pluja torrencial.

Per tant hem fet l'ascensió partint de la població Marc i sortint des de l'Artiga. El desnivell a salvar és de més de 2000 metres, així que separarem l'ascensió en 2 jornades: La primera d'aproximació i fent nit al refugi de Pinet (2240m) i la segona d'atac al cim. Com que l'Arnau ja ha fet 10 anys no ens conten-te'm en tant sols coronar la Pica, sinó que intentarem fer la triada de cims de tres mil metres de la zona: Montcalm (3077m), Pica d'Estats (3143m) i Pic Verdaguer (3129m). 3 tres mils en una jornada??? Això si que és un nou repte per l'Equip Guatxi-Key!!!

ACCÉS:

Des de Puigcerdà seguirem la carretera transfronterera N-20 direcció Ax-Les-Thermes, arribant quasi fins a Tarascon on girarem en una rotonda direcció Vicdessos i Auzat per la D-8. Sobrepassarem Auzat fins arribar a Marc. Just passar la Població de Marc hi ha una corba molt tancada a la dreta que haurem de seguir i que ens portarà a l'Artiga. Passat aquest hi ha una Central Hidroelèctrica que a uns 70-100 metres és on comença el camí, abans de fer una corba a la dreta. És força evident el lloc d'inici i no té pèrdua. Aparquem.

FITXA TÈCNICA:

MAPES:

CRÒNICA:

Comencem a caminar direcció al refugi de Pinet seguint les marques blanques i vermelles de GR que de fet son les que seguirem al llarg de tota l'ascensió fins a coronar els 3 cims. Cal dir que és un dels itineraris que hem fet en els quals hem trobat millor senyalització, amb marques de GR ben visibles i complementat amb abundants fites. Això s'agraeix molt i no et fa estar tant pendent del GPS en no conèxier l'itinerari i gaudir molt més del paisatge i de l'excursió.

El camí és molt fressat. Primer és molt planer, passem pel costat d'una petita presa i tot seguit farem una curta pujada i travessarem el riu per un pont de pedra. A partir d'aquí entrarem al bosc seguint el camí sense cap tipus de pèrdua. El camí és realment bonic de fer tot i la pujada constant que ja no deixarem de fer. Com a curiositat, no hi ha cap cartell indicador que dugui el nom de la Pica d'Estats tot i ser el cim més alt de la zona i també el de més interès alpinístic. Els indicadors sols fan referència al refugi de Pinet o cim de Montcalm. Això és una mostra del xovinisme egocèntric francès que tot i ser un cim força menor i de molt menys interès muntanyenc està totalment en territori francès i, per tant, centren tota la seva atenció en aquest. En fi, son així!

Seguirem força estona per dins del bosc fins que s'acaba de cop sortint al Plà Nouzère, on hi ha un orri de pedra pels pastors. A partir d'aquí hi ha dos possibles aproximacions: A l'esquerra surt un caminet i que passa per l'estany Sourd al costat d'un petit refugi dels guardes forestals i que dona més volta. L'altre camí continua recte seguint les marques de GR. Nosaltres seguirem aquest i anirem avançant ara per camp totalment obert. Hem d'anar en compte ja que al cap d'una estona haurem de girar a la dreta en direcció sud-oest. 

A partir d'aquí és una pujada constant i molt dura fins arribar al refugi. No hi ha treva, i quan sembla que ja és la última rampa, al final n'hi torna a haver-hi una altra! S'ha fet força dur arribar fins al refugi.

El refugi és molt bonic i amb una forma "diferent". Té al seus peus l'estany de Pinet, i això li confereix una imatge idíl·lica de postal!

Aquí s'acaba la primera jornada. Hem tardat 3,30hores en arribar-hi. Descansem, donem un voltet pel llac i sopem. De tot el sopar i esmorzar em quedo amb el pa!  Realment boníssim amb una molla tupida i tendre!!!!. Avui ens quedem sense actuació, sembla ser que el simpàtic guarda Patrick, les nits de dissabte fa un recital amb la seva guitarra i un amplificador!. Mirem a la pissarra on apunten la Meteo de l'endemà i ens indiquen sol i vents de 80-90Km/h en zones altes!!!! Ostres, la predicció que jo havia vist no deia res d'aquests vents! Li comento al guarda si és correcte i em diu que si, que farà ràfegues de vent molt fort. De fet no cali que li demanés ja que mentre sopàvem el fort soroll del vent de l'exterior ja prediu el que ens hem de trobar demà.

L'endemà després d'esmorzar sortim del refugi a les 7,45hores del matí. Seguim el camí direcció sud i que parteix just darrera de l'estany. Comencem a pujar pel barranc que anomenen Valleta de Bars passant varies congestes de neu on haurem d'anar amb molta cura en travessar-les. Al fons ja anem veient el port de Sotllo.

Arribarem així a l'Estany d'Estats que increïblement per les dates en que ens trobem tot just comença a desglaçar-se. No hem d'arribar-hi, sinó ens tocarà fer força més desnivell i hem de girar en direcció sud-est fins arribar en poca estona a l'estany superior, l'Estany de Montcalm. Un cop arribats tornarem a girar en direcció sud. Aquí el vent que fins ara, fins i tot era agradable, comença a ser massa fort i molest i ens obliga a posar-nos el paravent o gore.

Ara anirem progressant per trossos pedregosos i trossos nevats i és on hem d'estar més a l'aguait de les marques per no despistar-nos. Al cap d'una estona arribem a una cruïlla i ens ajuntem amb el camí que ve del Port de Sotllo i que sol estar glaçat (en aquest tram) gran part de l'any. A partir d'aquí es fusionen els camins de la gent que venim de França (refugi de Pinet) i la gent que ve de Catalunya (refugi Vallferrera). I carai, si es nota! El camí que fins ara havíem fet pràcticament sols, ara ens trobem amb molta més gent. El vent aquí ja bufa amb molta força però el dia és completament serè, el camí segur i no tenim sensació de perill.

Ara tenim dues possibilitats. Seguir direcció sud-oest seguint el camí més evident i que ens durà al Coll de Riufred o travessar el camí i seguir les fites que et porten per una tartera i que puja més directe a la Pica d'Estats fins que s'ajunta amb el camí provinent del Coll de Riufred. Nosaltres hem decidit seguir el camí fins al Coll de Riufred. Un cop allà girar a l'esquerra i fer el cim del Montcalm.

Uff! Un cop al coll, el vent de sud bufa amb molta violència. I ens mirem i no diem res. Pensem el mateix. Continuarem mentre podem i si veiem sensació de veritable perill doncs girarem cua. Així anem pujant amb molt de comte fent ziga-zagues i assolim el cim del Montcalm! És un cim molt ample i arrodonit. El vent és molt fort i un cop coronat no dubtem en desfer camí ràpidament. Tot i que algú no acaba de veure clar el continuar. Oi, Arnau?

Tornem enrere fins al coll i ara seguirem direcció sud-oest per la carena fins arribar al collet (3102m) de la Pica d'Estats i el Verdaguer. Aquí en passar uns metres per sota, la mateixa carena ens protegeix del vent i s'avança força còmodament. El xiulet del vent al tros del coll és impressionant!.

Ara, hem de prosseguir ascendint amb zeta i al tros final hi ha una fàcil grimpada que ens durà fins al cim del sostre de Catalunya, presidida per la seva imponent creu: La Pica d'Estats (3143m).

Quan estem apunt d'arribar-hi ens trobem a un muntanyenc que hem coincidit al refugi i que està fent la travessa de la "Porta del Cel", i ens diu: A partir d'aquí on esteu no s'aguanta, això és bestial! Arribeu, foto i gireu!!! I carai, si tenia raó! No estem més de 2-3 minutets. El vent que fa et tomba. Així que un cop fetes les fotos de rigor no ens estem a contemplar i gaudir de les vistes (de fet no ho fa ningú) i descendim del cim fins altre cop el coll. Ara pujarem al cim Oest que no ens portarà més de 10 minutets. Aquest el van batejar com a Pic Verdaguer (3129m) en honor precisament a mossèn Cinto.

Aquí passa igual. El vent és massa fort com per poder gaudir de les vistes. Així que foto i descendim. Tornem al coll i ara baixarem pel caminet que surt més a l'esquerra i que baixa més directe zigzagegant (així no hem de voltar altre cop fins al coll de Riufred). Un cop a baix tornem a estar en la cruïlla de camí dels que venen de Vallferrera i els que venim de l'Arieja, de Pinet. Així deixem el camí "principal" i girem cap a la dreta per tornar seguint el mateix recorregut que a l'anada fins al refugi de Pinet.

Un cop arribat al refugi recollim els quatre trastos que havíem deixat, per alleugerir un xic el pes i mengem una miquetona per recuperar forces. Encara ens queden 1000 metres de desnivell!. No ens hi estem gaire, lo just per redreçar les motxilles i menjar ja que si no….. Ja no arranquem!

I així tornem per les mateixes passes que hem fet a l'anada fins arribar de nou al cotxe.

És una ruta molt maca. I malgrat el fort vent que ens ha fet a cote altes hem disfrutat molt. Això si, els 1050metres de desnivell positiu sumats als més de 2000 metres que s'han de fer l'últim dia, et deixem molt cansat però a la vegada molt contents i amb una gran satisfacció!!!

Doncs res, us deixem amb el recull de fotos de la sortida per si voleu veure un xic més les vistes i paratges pels que hem passat i hem gaudit!:

Fins la Propera!
Arnau, txell i Onofre.

Posted in: Alpinisme, cims de 3000m