INTRODUCCIÓ:
Aquest dijous 1 d'agost hem decidit fer l'Anayet per seguir amb l'entrenament de cara a les vacances d'aquest estiu. Com que era dijous i la Txell encara no té vacances no ens ha pogut acompanyar.
L'Anayet podríem dir que es divideix en 2 cims. El vèrtex d'Anayet i que és el més alt amb 2559metres d'alçada i el Pic d'Anayet lleugerament més baix (2545m) però molt més atractiu i alpinístic. Destaca la seva diferenciació de colors. El vèrtex d'Anayet d'un color vermellós i el Pic d'Anayet de color negrós mostra de l'origen volcànic que és. Les vistes que tindrem per arreu son increïbles i sobretot destaca l'impressionant Midi d'Ossau que s'alça solitari i altiu.
ACCÉS:
Arribarem a Biescas per la N-260a i seguirem fins el poble de Sallent de Gallego per la A-136 direcció a França. Passarem el poble i abans d'arribar al Portalet trobarem una indicació a l'esquerra que ens porta als remuntadors d'Anayet de les pistes d'esquí de Formigal. Aparcarem el cotxe a l'inici, al lloc conegut com "Corral de Mulas" ja que la pista està tancada a l'estiu.
MAPES:
CRÒNICA:
En aquesta excursió ens acompanya la Salvi. Companya de feina i experta en muntanya, la qual cosa ens farà anar més tranquils i així li podrem demanar alguns dubtes tècnics.
El primer que em sorprèn és que estigui barrat el pas fins a l'estació d'esquí on hi ha un gran aparcament per a cotxes. No es tracta d'una mesura medioambiental donat que la carretera és asfaltada i a més és molt millor poder aparcar en un lloc molt més gran i adaptat. Així la mesura deu ser per tractar-se d'un espai "privat" que sols resta obert a l'hivern durant l'època d'esquí. Dic "privat" entre cometes, ja que dubto molt que no rebin subvenció de l'estat!. Sigui com sigui hem de recórrer uns 2Km per pista asfaltada que ens durà uns 25minutets de pujada i 20 de baixada. Així ens incrementa el temps en quasi una horeta més. En fi!
Sols començar a caminar des de la pista asfaltada ja es deixa intuir el barranc per on haurem de pujar.
Un cop arribem a l'estació d'esquí d'Anayet a uns 70 metres a la dreta hi ha un telecadira i comença just aquí el caminet marcat amb pintura vermella i blanca (GR-11).
El caminet és evident i sense massa inclinació. De seguida trobarem el rierol que una mica més endavant el travessarem just abans d'entrar al barranc de Culivillas.
El camí no està massa ben marcat (i més tenint en compte l'última excursió que vam fer pujant a la Pica d'Estats pel seu cantó francès) però no obstant el camí és fresat i NO té cap pèrdua. Sempre hem de seguir paral.lels al rierol. Ara, és quan de debò comença el desnivell. Pujar el barranc de Culivillas segurament és el tram més dur de fer (no el més difícil). Això si, el camí sempre és evident seguint paral.lels al rierol i no ens trobarem en terrenys feixucs de fer o superar.
Un cop arribats al coll arribem a una àmplia planúria i ja veiem els estanys d'Anayet i al fons el Vèrtex i Pic d'Anayet. L'estampa és impactant i destaca molt el contrast del color vermellós/argilós del Vèrtex amb el color negre del Pic d'Anayet (origen volcànic).
El camí doncs és molt evident. Hem de creuar la gran esplenada i pujar per l'evident collet del mig (aquest és el tros de més inclinació que farem però NO és massa llarg de fer. Després girarem a l'esquerra seguint l'àmplia cresta fins assolir el cim del Vèrtex d'Anayet. Després tornarem enrere fins al coll i continuar a la dreta d'aquest per ascendir al Pic d'Anayet. Uff! des d'on som ara i veient la verticalitat de la cara sud sembla infranquejable!!!!
Doncs res, seguim caminant i de fons tenim la silueta imponent i solitària del gran Midi d'Ossau que poc a poc anem deixant a la nostra dreta mentre encarem el camí cap al coll.
És curiós que miris per on ho miris el Pic d'Anayet sempre sembla més Alt que el Vèrtex. Un cop superat el coll (i no sense esforç) girem a l'esquerra pujant per l'àmplia cresta i ja des del coll es veu el vèrtex geodèsic que el corona, i per tant fa fàcil de veure el camí a seguir. Mirant enrera fascina el Pic d'Anayet i al seu darrera el que alguns consideren el seu cosí gran, El Midi d'Ossau.
En punts vermells hem senyalat el camí que hem de fer després. Uff! No està mal!!!!!
Però de moment seguim pujant, i així arribem al cim del Vèrtex d'Anayet (2559m). El dia és fantàstic! Fa sol però amb un lleu ventet que s'agraeix moltíssim.
Un cop coronat el Vèrtex, descansar un xic i menjar alguna coseta, tornem enrera fins al coll i ara seguirem cap a la dreta d'aquest, segons hem marcat en la fotografia d'abans.
Ara la cosa es complica un xic més. Un cop passat el tros rogenc, s'enfila amunt en un tram força aeri i que per seguretat han posat una cadena.
Uff! Sort d'aquesta, si no seria molt complicat i exposat passar per aquest tram. Un cop superat aquest tros haurem de girar a l'esquerra completament i pujar per una xemeneia que té algun pas de grau II i algun tros que la roca està força descomposta.
Al davant sempre va la Salvi, i ens indica els millors llocs per passar i així superar millor la xemeneia. Un cop superada aquesta sols hem de girar a la dreta i assolim el cim del Pic d'Anayet (2545m).
Les vistes per arreu són fantàstiques!!!!. Ens estem una bona estona contemplant els cims, descansant i agafant forces per la tornada.
I un cop descansats tornem pels mateixos passos per on hem vingut. Però compte, ara toca baixar i això sempre costa una mica més que pujar i no val a badar!!!
Un cop superat el tram més complicat (el de les cadenes) ja podem estar tranquils i gaudir del camí de tornada que farem exactament seguint les passes per on hem vingut.
Ha estat una sortideta molt maca de fer. El temps ens ha acompanyat molt. Gracies a la Salvi per acompanyar-nos i també per ajudar-nos i assessorar-nos en els trams més complicadets de l'ascensió.
Repetirem segur aquest cim perquè la Txell pugui gaudir també d'aquestes meravelloses vistes i bonica ascensió que és l'Anayet.
Arnau i Onofre.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada