dimarts, 16 de juliol del 2013

Taillon 3144m (Coll de Tentes, Gavarnie)

INTRODUCCIÓ:

El Taillon és un cim fronterer de 3144m entre Espanya i França. Està considerat com un dels tres mils més assequibles del Pirineu donat que no té cap pas tècnicament complicat. El seu accés es pot fer des d'Espanya a través de la vall d'Ordesa o des de San Nicolàs de Bujaruelo, però les dues opcions necessiten una aproximació molt llarga i precisen forçosament de dos dies. Per altre banda, i a través de la vessant Francesa per Gavarnie, és una ascensió (quan està obert el Coll de Tentes a finals de tardor/principis d'estiu) fàcilment realitzable en una jornada. Possiblement és el cim on el seu atractiu recau molt abans de fer aquest (tot i que les vistes d'aquest no són gens despreciables) i és poder passar i veure la famosa Bretxa de Roland. Un dels llocs més emblemàtics del nostre Pirineu.

ACCÉS:

Hem d'arribar al poble de Gavarnie per la carretera D-921. Un cop entrat al poble girarem cap a la dreta direcció a les pistes d'esquí. Poc després de sortir de Gavarnie, haurem d'agafar la desviació cap a l'esquerra en una corba força tancada, ja que si seguíssim recte aniríem cap al Barrage d'Ossau que és el camí d'ascens al Vignemale.
Seguirem la carretera fent ziga-zagues, passarem l'estació d'esquí i arribarem al final de la carretera on hi ha una zona d'aparcament. Hem arribat al Coll de Tentes, lloc d'inici de l'ascensió.
És la primera vegada que fem un tres mil i ja des del començament podem veure el cim i gran part del trajecte a realitzar.



FITXA TÈCNICA:


MAPES:





CRÒNICA:

El camí fins arribar al coll de Tentes (Gavarnie) ha estat un autèntic calvari. Hem tardat unes 6hores en arribar-hi, sobre les 2hores de la matinada. La idea original era fer aquesta cap de setmana el Gran Vignemale. Sort que mentre féiem la  reserva al refugi, en dir que anàvem amb un nen el guarda del refugi ens comenta que l'accés està tallat a uns 2 Km de Gavarnie, i que per tant es tarden unes 5-6hores fins aquest. Sort que ens ho ha dit! El problema han estat les inundacions que hi van haver a la zona al final de l'estiu i que encara no s'han pogut solucionar. Així que li agraïm i anul.lem la reserva. Canvi de destí doncs, El Taillon. Pensava també que NO hi podríem arribar, doncs hi ha molts camins tallats i molts desviaments per obres, cosa que ens ha allargat força el temps d'arribar-hi. Però finalment hi hem arribat i llavors.... el Diluvi Universal!!!! Amb uns llamps i trons espectaculars que fins i tot han despertat a l'Arnau!. La cosa no pintava gens bé! Jo ja estava de molt mal humor. L'Aemet espanyola i la Meteofrance donaven sol al matí! Per no contar la despesa de benzina, tunels i sopar!

Toca el despertador a les 6h, ens esperem una mica a veure si amb millor claror podem veure millor l'estat del temps. Sembla que ara pinta millor i ha deixat de ploure, així que... esmorzar i comencem!

Son les 7h del matí, temperatura molt suau i comencem a caminar per la destrossada carretera que ens ha de dur en uns 10-15 minutets fins al Port de Bujaruelo.


El port queda just darrera de la muntanya de la foto superior. Aquí s'ajunta amb el camí que puja de San Nicolàs de Bujaruelo per la part espanyola i que es tarden unes 4hores en arribar-hi i amb un desnivell de 930m. Hem fet molt de cotxe però.... Tot això que ens estalviem!!!!!
Ara girarem direcció Est i de seguida ja tenim contacte amb la neu. De moment no ens fan falta crampons ja que s'avança força bé i amb poque desnivell. El vent bufa suau i direcció Nord, cosa que hen dona una certa seguretat del temps, ja que com podeu veure ala foto, més al nord les cortines d'aigua que estan caient son d'amagar-se!!!


Anem avançant per sota de la imponent cara nord del Taillon sobrepassant-lo transversalment i quasi sense fer desnivell fins arribar als peus del pic de Sarradets. Aquí comença el desnivell, girant en  direcció sud en forta pujada que ens durà fins al Coll de Sarradets. Aquí ja ens posem els crampons. Sembla ser que més entrant a l'estiu, aquí hi ha trams que tenen cadenes per ajudar a pujar.


Un cop arribat al coll, sols l'hem de descendir pel costat oposat i arribar en uns minutets al refugi de Sarradets, on ja tenim unes vistes increïbles del Circ de Gavarnie i sobretot de la Bretxa de Roland.


La Bretxa de Roland és un dels llocs àlgids del Pirineu. La llegenda diu que Roland (Nebot de Carlemany) era un gran cavaller de l'època i va marxar amb el seu tiet (Carlemany) a fer l'històric combat que va donar lloc a la derrota de Roncesvalles. En la seva fugida, Roland va quedar abandonat i molt mal ferit. Va intentar orientar-se i fugir cap a França perseguit pels seus enemics. Però en la seva fugida cap a França es va trobar amb aquest paratge infranquejable. En trobar-se acorralat, ferit de mort i sense sortida alguna, vol evitar de totes totes que la seva famosa espasa Durandarte caigués en mans de l'enemic. La tira per tres vegades i les tres no aconsegueix superar la infranquejable paret. Llavors amb un esforç sobrehumà, torna a tirar l'espasa amb tal violència i força que en picar aquesta contra la muntanya va originar l'escletxa. Així Roland va poder veure per última vegada el seu país, França, abans de morir.


La Bretxa realment és espectacular. Té uns 40 metres d'amplada i les seves parets uns 100 metres d'alçada.


Un cop hi arribes i veus l'amplada i alçada de les seves parets realment impressiona.


Ara ens toca travessar-la i girarem cap a la dreta d'aquesta. Anem progressant i darrera nostre, al fons veiem la impressionant mole de roca que és el Casc. Un altre tres mil que deixarem per una altra ocasió.


Així anem avançant i després de recórrer tota la base de la punta de Bazillac, arribem fins el "Dit" i l'anomenada Falsa Bretxa. Vorejarem el "Dit" per sota seu. Estem a uns 2900m.


Un cop superat el Dit, fem el coll on sota nostre podem contemplar tota la caiguda cap a la glacera del Taillón.


Aquí ens hem de treure el crampons i enfilar l'ampla i pedregosa aresta que ens durà a coronar el cim del Taillon. Déu n'hi do el que costa superar aquest tram per la seva inclinació!



La temperatura al cim és excel.lent. No ens fa pràcticament vent i la temperatura és molt suau. Al cim no hi ha res d'especial. Hi ha un petit bivac i una fita. Després de les fotos corresponents descansem i mengem una mica per tal de recuperar forces per la tornada.


En la foto de Cim de Dalt podem veure clàrament el Mont Perdut al fons i la seva famosa "Escupidera" plena de neu. En la foto d'abaix i en vistes a la vessant francesa podem veure el Gran Vignemale (Pique Longue) i el seu glaciar.


Anem molt bé de temps. Mentre mengem va arribant força gent i més que ens anirem trobant al llarg de la tornada. És hora de començar a baixar i fer el mateix recorregut que hem fet de pujada. No ens volem entretenir gaire ja que no ens fiem gens del temps.


L'estat de la neu ha empitjorat força en aquestes dues horetes. Està molt tova i relliscosa, cosa que ens fa extremar les precaucions, ja que la inclinació fins arribar a la Bretxa és més que considerables i una relliscada....


Ja tornem a ser a la Bretxa, amb l'imponent "Casc" al final d'aquesta.


Ens fem una última foto de comiat arribant al refugi i seguim sense més pauses.


En els prats d'abaix, sota de la cara nord del Taillon ens trobem amb un ramat de xais Verds!!!! Carai amb el pastor! Hem vist ramats marcats amb colors però pintar tota la ovella sencera.... Molt curiós!


Ja arribem altre cop al Port de Bujaruelo. Això ja quasi ho tenim!. Ens afanyem perque s'està tapant per moments.


Ens fem una última foto amb el Taillon. Uff! com s'està posant al cim, i la quantitat de gent que encara estava pujant!!! Hem sembla que ho passaran malament!


I així arribem al cotxe. Aquest cop amb la furgoneta de l'avi Joan que ens ha anat tant bé. I dit i fet, als 5 minutets d'estar al cotxe comença a diluviar! Pels pels!!! 


Ha estat un cim molt bonic. No les teníem totes amb el diluvi que ha caigut al vespre, però per una vegada hem tingut sort. La temperatura era excel.lent i ajudava a caminar sense la fatiga que provoca un sol de justícia. Tapadet i a estones solet, perfecte!

Aquí us deixem un muntatge de fotos perquè us feu una mica més a la idea de lo bonica de la sortida.

Que ho disfruteu!





Fins la Propera!
Arnau, Txell i Onofre.




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada