dimecres, 10 d’abril de 2013

Puigllançada (2409m) amb raquetes

Introducció:

El Puigllançada és una muntanya fàcil del nord-est del Berguedà, de forma cònica i arrodonida que la fa ideal (quan hi ha neu) per fer una matinal amb raquetes. Tot i així, la seva alçada no és gens despreciable (2409m) que si li sumes l'aïllament geogràfic que pateix, fa que sigui un mirador fabulós de 360º des del seu punt zenital. Així doncs, podem observar tot el Prepirineu, Ripollès, Alt Berguedà i Cerdanya i varis cims del Pirineu. És interessant triar un bon dia, ja que degut a aquest aïllament geogràfic que pateix, també és molt sensible al vent que gairebé sempre bufa al cim.

Accés:

La més curta i directa és des de Coll de Pal, ja que parteix de 2000m i puja directa amb forta pujada fins al cim. Aquesta és una de les vies més utilitzades, però també segurament la que té menys interès. Una altre de les alternatives és des del Coll de la Creueta (sobre el Km 23) de la mateixa BV-4031, al qual caldrà sumar-hi uns 4-5Km més de recorregut que farem partint de la collada del Padró o del Plà d'Anyella cosa que la fa més recomanable en període estival però potser és un pel llarga per fer amb raquetes. L'itinerari que aquí descrivim és doncs el que surt d'entre la collada del Pedró i el Pla d'Anyella, partint de l'aparcament de l'Alabaus i que té uns 8,2Km de llargada i que podem fer en unes 3 horetes (2 de pujada i 1 de baixada) sense sumar-hi parades.

Fitxa Tècnica:


Mapes:





Crònica:

Sortint de l'aparcament del telecadira d'Alabaus (La Molina) fem un flanqueig ascendent cap a l'esquerra per una petita pista (direcció Coll de la Creueta) per desviar-nos de l'estació d'esquí fins assolir una coma molt clara amb alguns pins negres escampats i que es defineix força bé el recorregut a seguir malgrat l'absència de marques o fites.


Aquí de seguida comença el tram de més pendent que haurem de fer i el qual ens obligarà a fer unes quantes ziga-zagues per salvar una mica millor el desnivell. Estem a zero graus i l'estat de la neu és perfecte per avançar amb les raquetes.



Un cop a dalt d'aquest (i no sense un esforç considerable), arribem a una zona ampla i oberta, tancada per varies tanques de filferros i cordes que haurem de superar. A la nostra esquerra ens queda el Tossal de Rus (amb les seves terrasses). Avancem passant pels filats en direcció Sud-Oest on a la nostra dreta podem veure les pistes d'esquí. Seguirem amunt fins arribar al turó de l'Amorriador de Rus (2.297m) on ja es divisa clàrament el cim arrodonit del Puigllançada.


Ara ja sols toca enfilar la carena per després girar a l'esquerra fins assolir el cim (2.409m). A dalt d'aquest trobem un vèrtex geodèsic (amb una caixa per guardar un llibre de visites que no hi és) i uns metres més enllà un pessebre. Hi ha molta neu i sols queden al descobert les pedres al voltant del vèrtex geodèsic. Així que es pot arribar perfectament amb esquis o raquetes fins ben bé al cim. 
El dia és esplèndid. Les vistes, tal i com es prometien son molt generoses miris per on miris. La silueta del Pedraforca és inconfusible, a l'igual que la Serra d'en Sija, Rasos de Peguera o el Comabona ben proper i a la llunyania la silueta de Montserrat. També observem la serra del Cadí i si tens bona orientació (no com la meva) pots observar també el Puigpedrós, Carlit, Pic de Peric, Puigmal, el Taga, Tossa d'Alp, Penyes Altes de Moixeró….. Ara sols falta identificar-les!!!


Com que el dia és clar i tenim sort que fa poc vent, ens donem el gust de tapar-nos bé i dinar al mateix cim gaudint del sol i de les vistes. Estem una mitja horeta i tornem desfent el camí pel qual hem vingut.


Ostres, ens pensàvem que nosaltres anàvem tard, però déu n'hi do de la gent que ens hem trobat pujant quan nosaltres ja baixàvem.
El baixar ha estat ràpid. La neu ja estava força pastosa però sols l'hem trobat ja en força mal estat en l'últim tram de baixada. Justament el de més desnivell on la neu ja  eren "pastetes" i que ens ha fet anar amb força cura de no relliscar i caure. Bé, algú si que ha relliscat! oi???. Puntuació: 0 - 1- 0 (argot familiar). 


Per tant sortideta matinal molt gratificant en la qual hem gaudit d'un bon dia, bones vistes i ens ha servit per fer un xic d'exercici, ja que aquest començament d'any NO hem tingut gaire bona sort amb el temps i ens ha esguerrat unes quantes sortides planificades.
En tornar cap a casa i passar per Castellar de n'Hug hem parat a veure les Fonts del Llobregat. Donat que el nen està estudiant en geografia el naixement dels rius Cardener i Llobregat. S'ha quedat una mica fotut en veure el naixement del Llobregat. Suposo que s'imaginava com una espècie de font (a mode d'aixeta) on a partir d'aquí naixia el riu!!!! 



Fins la propera!!!!












0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada