Sóc un fan incondicional de Joan Tardà de ja fa molt de temps.
Parla clar, i sap com mantenir l'atenció a tot el grup parlamentari espanyol amb les seves intervencions. És provocatiu, eloqüent, cínic i tot (en el meu parer) sense dir barbaritats. Treu de polleguera sobretot als diputats del PP i encara els encén més amb el seu posat i sobretot amb aquest accent català quan parla en castellà i que no pretén dissimular.
El conflicte de la llengua ja fa temps que està sobre la taula dels jutjats, d'una manera que sembla ridícula, fictícia, impossible! una broma!. Però no, no és pas cap broma!!!. El Tardà ja ho va dir fa temps al Parlament d'una forma que em va agradar moltíssim, amb la seva ironia que el caracteritza. Els hi explicava als parlamentaris la incoherència de la situació comparant-ho per exemple amb el Pais Valencià. Els parlava com si fossin nens de col·legi (o de pàrvuls) on se'ls ha de remarcar molt les paraules claus perquè se'n adonin i ho entenguin: "dotze!, doce!!! lo entienden?, doce, he dicho doce!!!….."). La seva intervenció no té preu:
Doncs bé, ara ja ha arribat la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), del 6 de març en resposta a una de les famílies que sol.licitava l'escolarització en castellà. Aquesta, especifica que l'aplicació de la sentència del Tribunal Suprem significa que cal garantir el castellà com a llengua vehicular no només per al nen que ho demani sinó "per a tota la classe" en la qual estigui matriculat.
El departament d'Ensenyament ofereix aquesta resposta en forma d'atenció individualitzada a l'alumne que ho sol.licita en els primers cursos d'escolarització. Doncs bé, la nova interlocutòria del TSJC deixa clar que NO és suficient amb aquesta atenció individualitzada, sinó que ha d'ampliar-se "a tota la classe o unitat escolar de la que forma part aquell alumne". "Allò acordat afecta l'alumne juntament amb els seus companys". És a dir, que si un sol alumne demana l'escolarització en castellà, cal canviar la llengua d'ensenyament a l'aula sencera!. Així, si un sol alumne ho demana, per preservar el seu dret, no es té en compte els drets de tots els altres alumnes de la classe. Bé, parlo d'alumnes quan hauria de parlar de pares. Dubto que els pobres nens vulguin estar en aquesta problemàtica per iniciativa o conviccions pròpies.
Doncs bé, Joan Tardà (i també Alfred Bosch i Teresa Jordà posteriorment), han fet la seva reivindicació al Parlament espanyol com a mostra de protesta per la decisió del TSJC, argumentant que "el PP sempre sosté que el que val a Catalunya val a tot Espanya, en lògic paralelisme i en justa correspondència, i per tant, si un sol diputat exigeix a la cambra un canvi de llengua al català, aquest obliga a canviar d'idioma a la cambra sencera". I sense ni pensar-s'ho ha seguit el seu discurs a la tribuna d'oradors en català. No s'ha fet esperar la resposta del president de la cambra -Posadas- advertint-lo a l'ordre i que seguís el reglament i afegint quelcom força interessant com "Entiendo que incluso su argumento puede ser interesante, pero no procede. Aténgase al reglamento". Tardà ha continuat en Català i en avisar-lo 3 cops a l'ordre ha estat expulsat de la tribuna d'oradors.
Però millor que ho veieu, ja que és molt interessant i com la majoria d'intervencions del Tardà…. No té preu!.
Cada vegada queda més clar que el diàleg amb Espanya sembla més impossible. No se'n adonen que amb aquestes actituds són ells qui no deixen sortida a la gent. És una decisió increïble per part d'un tribunal (i a sobre és el de Catalunya) que pugui donar una sentència com aquesta. Si a sobre tens en compte que en els controls, la mitja de l'assignatura de llengua castellana a Catalunya està lleugerament per sobre de la mitjana espanyola, llavors el problema és: lingüístic, d'educació, integració o simplement polític????…….. O potser el que volen és dividir una societat i plantejar uns problemes on no hi son? Dóna peu a més d'una reflexió!!!!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada