dissabte, 27 d’abril de 2013

Posets o Punta Llardana 3375m.

INTRODUCCIÓ:


El Posets o Punta Llardana és el segon cim més alt del Pirineu tant sols uns 30cm més baix que el rei, l'Aneto, i això li ha restat molt de protagonisme. Sobre la seva alçada ja comencem amb el ball de xifres. Segons observo en les dades al refugi i llavors als mapes de L'Institut Geogràfic Espanyol dóna 3369m. Moltes webs com la Wikipedia Internacional 3371m (l'espanyola 3375m), i els últims articles que he consultat, com el de la revista "Grandes Espacios" (nº 187 especial Posets) o els mapes de l'Editorial Alpina també donen 3375m. Així que agafarem aquesta última xifra com a referència.

És un cim llarg de fer però que no comporta cap dificultat tècnica per les seves vies "normals", cosa que el fa accessible a qualsevol alpinista ben entrenat. No necessites de material especial (fora de l'hivern. Material bàsic), i la seva cresta és suficientment ample com per si tens precaució no tenir cap dificultat afegida.

És un dels cims més agraïts del Pirineu donada la seva situació més al sud i que no té grans cims al voltant que li restin visibilitat. Això, li permet ser un mirador esplèndid de tot el Pirineu. Les seves vistes són absolutament majestuoses i impactans miris per la vessant que miris. Gosaria a dir, sense por a equivocar-me massa, que són les millors panoràmiques de 360º que pots tenir de tot el Pirineu.
Les seves vies d'accés són diverses. Les més freqüentades o "normals" són per la vall d'Eriste i la vall d'Estós. Aquesta última és més llarga i exigent. La ruta que descriurem i que hem fet, és per la Vall d'Eriste (també anomenada "Ruta Real"), fent nit al refugi d'Ángel Orús (Forcau) per pujar l'endemà al Posets per la temuda Canal Fonda i crestejant posteriorment fins al cim.

ACCÉS:

Hem d'arribar al poble d'Eriste que està a uns 3-4 Km abans d'arribar a Benasque (carretera A-139). Just al final del poble abans de passar un hotel de dos estrelles que hi ha a la dreta de la carretera, surt una pista asfaltada a mà esquerra de la carretera (està senyalitzat).
Hem de seguir aquesta pista (uns 5km) que de seguida agafa alçada. És apta per qualsevol vehicle, i la major part està asfaltada (en no molt bones condicions). Hem de seguir les indicacions cap al Refugi Ángel Orús o Cascada d'Espigantosa. Així arribem fins l'aparcament de Pleta d'Estallo on deixarem el cotxe. Estem a 1550m.

FITXA TÈCNICA:

MAPES:




CRÒNICA:

Dissabte Tarda: Arribem a Pleta d'Estallo a les 16h. Ens preparem i comencem a caminar direcció al refugi Angel Orús (Forcau). Als 2-3 minutets ja estem davant de la cascada d'Espigantosa. El camí està marcat com a PR 36 (marques grogues i blanques) i passat el pont de seguida s'estreny marcant un caminet molt bonic de fer però a l'hora també de força pendent. Aquí la primavera acaba d'arribar i encara no han brotat els arbres.


Al cap d'una horeta de camí arribem a una zona ja més oberta al costat del pont de Presentet. El camí aquí ja és més desdibuixat, la neu ja fa més acte de presència i costa més de seguir el camí. No van sobrats de marques però amb una mica d'atenció el camí no té pèrdua. Ens costa prop de dues hores arribar fins al refugi. Estem a 2095m, i per tant hem fet 550 m de desnivell, 3'1 Km de distància i 1,45 hores de caminada. S'ha d'anar en compte si es fa aquest camí a l'hivern, ja que té varis trams força exposats a allaus.


El refugi d'Ángel Orús, és un refugi gran amb calefacció i Wifi lliure!!!!!. No hi ha cobertura de telèfon. Les instal·lacions estan molt bé. Té capacitat per 98 places repartides en diverses habitacions. El telèfon de contacte: 974344044. Els guardes son força amables i t'atenen sense problemes. El seu punt dèbil és el menjar. Sobretot l'esmorzar (cafè amb llet, galetes i mini madalenes). Quasi bé segur que és un dels refugis més ben acomodats dels que hem estat i segurament també en un dels que pitjor hem menjat. També els horaris dels menjars són molt estrictes. El sopar és a les 19,30hores!!!! i val més que siguis puntual o et pots quedar sense.
Després de sopar juntament amb uns companys que hem conegut també del Bages, fen unes partidetes al parxis i..... A dormir! que a l'endemà toca diana força d'hora!

Diumenge: Ens llevem per esmorzar a les 6h. El dia es presenta clar i amb menys fred del que esperàvem. Un cop esmorzats i revisades les motxilles comencem a caminar sobre les 7,15hores. Tot i que hem dut les raquetes, valorem l'estat de la neu i decidim deixar-les al refugi.
El camí comença just darrera del refugi agafant direcció nord-oest, progressant pel barranc de Llardaneta i deixant a la nostra esquerra la cresta i pic de Forcau.


Comencem ja ràpidament agafant desnivell, salvant més d'una pala que ens obliga a fer forces ziga-zagues per superar el seu desnivell, fins que arribem a una zona ja més planera on es divisa clàrament l'entrada a la Canal Fonda. Direcció que hem de seguir.



Quan arribem a la canal Fonda aquesta impressiona força. Té dues parts força diferenciades pel seu pendent. Els primers dos terços de la canal es fan força bé, però l'últim tram el desnivell a salvar és més que considerable i ens obliga a fer ziga-zagues contínues per salvar la seva pendent. S'ha d'anar en compte si hi ha molta neu ja que aquest tram és la zona més exposada a allaus. De fet podem veure pel camí restes d'allaus que han caigut. S'ha de dir que ens ha costat força superar l'últim tram de la canal degut a la seva inclinació i a l'estat de la neu que sorprenentment aquí, estava molt tova. En moltes ocasions ens enfonsàvem fins a mitja tíbia, fet que ha alentit i dificultat la progressió en aquest tram. Començo a tenir dubtes de si la decisió de deixar les raquetes al refu ha estat bona idea, doncs al tornar la neu pot estar molt pitjor amb el sol, que per sort per altre banda tenim.


Un cop superada la canal Fonda arribem al coll on a la nostra esquerra queda el Dent de Llardana amb la seva vista imponent. Hem quedo amb ganes de pujar-hi, però hi ha massa neu i aquesta ja no està en masses bones condicions. Massa arriscat. Així que ho deixarem per una altra ocasió. Aquí, al coll, val la pena agafar aire i fins i tot una paradeta per recuperar forces.


Ara hem de girar a la dreta i salvar una altra tongada de desnivell (també important) per la part que anomenen "l'esquena del Posets" i que ens durà fins a la cresta d'aquest. Aquí, en unes pedres i amb el solet és a on decidim fer una paradeta per menjar alguna cosa i que no ens faltin les forces pel tram final.
La cresta és llargueta però no comporta cap dificultat. Sols precaució. Les vistes aquí ja son formidables i ens deixen entreveure el que ens espera al cim.
Ara sols toca seguir-la i ens durà directament fins al cim.


El cim és petit i de forma trapezoïdal. No ens ha defraudat, i tal i com ja he dit abans possiblement ens ofereix les millors vistes panoràmiques de tot el Pirineu. Hem tardat 3,45 hores. Un temps fantàstic! Llàstima no haver arribat 15 minuts abans o després, ja que hem coincidit força gent al petit cim que veníen també de la banda de Viadós, cosa que ens ha agoviat una mica al no poder-nos estar més estona gaudint de la soledat del cim i contemplant les fenomenals vistes. Fins i tot arribant a casa, me'n adono que no he fet fotos panoràmiques de l'esplèndida vista que teníem, cosa que ara me'n arrepenteixo!!!!.


Bé, toca baixar pel mateix camí. Desfem la cresta, ara amb més de compte que pujant fins arribar de nou a la canal Fonda. La neu està tova però perfecte per baixar directament en línia recte clavant els talons. I així, ràpidament hem desfet la canal que tant d'esforç ens ha costat fer quan pujàvem.

Xino-xano, tornem fins arribar al refugi gaudint del dia preciós que ens fa. La tornada fins al refugi, no se'ns ha fet gens pesada. El temps és excel.lent i la progressió amb els crampons força ràpida.
En arribar al refugi, mengem una mica i descansem una estoneta abans de tornar fins al cotxe. Ja tenim ganes d'arribar a casa i encara queda un bon tram de camí.... i de cotxe!!!.
Uff! la tornada del refugi al cotxe si que se'ns ha fet eterna!!!. Molt més llarga que quan l'hem fet pujant. És el que té el cansament i la falta ja de forces. Però estem molt satisfets i contents d'haver fet per fi el Posets.

En resum: és un cim molt recomanable de fer. Segurament maltractat per ser el virrei del Pirineu i viure a ombra de l'Aneto. Però la manca de dificultats tècniques i la recompensa de les seves meravelloses vistes de 360 graus, el fan un cim imprescindible per tots aquells amants de la muntanya. Això si, s'ha d'estar mínimament en forma ja que és una mica llarg de fer. Però l'esforç, ben paga la pena!

Us deixo amb un fotomuntatge de la sortida, a veure si us agrada.
Ah!, per cert. 0-3-3!!! Segueixen les caigudes de cul!




Fins la propera!!!
Arnau, Txell i Onofre.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada