dimarts, 7 de maig de 2013

Bona Gent

Aquest cap de setmana vam anar al Teatre Goya (Barcelona) a veure l'obra de teatre "Bona Gent".
Vaig triar les entrades perquè havia sentit que estava força bé ( també perquè hi havia descompte "Atràpalo" tot s'ha de dir), i que la idea de portar aquest text aquí era de Josep Maria Pou, i per tant un plus de seguretat en la tria.

Doncs, no podia haver fer una tria millor! Vaig gaudir molt al llarg de tota l'obra i no vaig mirar el rellotge al llarg de l'hora i quaranta minuts que dura aquesta. És molt fluïda i amb un tempo impecable.

La podríem definir com una "TRAGICOMÈDIA". L'obra tracta les diferències de classe socials que existeixen. Tema, per altra banda de rabiosa actualitat. Potser l'única pega és que està molt centrada en Estat Units, però fàcilment i cada cop més, pot generalitzar-se en el nostre país. On cada cop s'està accentuant més la diferència de classes socials, polaritzant els dos extrems i disminuint la classe mitja.
L'obra no et deixa indiferent. És impossible! i quan acaba, entre mig d'emocions, dubtes, impotència, ràbia…. se't generen moltíssimes preguntes que l'obra deixa a l'aire per a la reflexió personal:
Podem lluitar contra unes barreres immaterials de la societat, que actuen com a obstacle insalvable i que ens mantindran sempre a la corda fluixa? Els nostre origen ja ens marca el nostre destí? O sempre tens l'oportunitat de triar, escollir. Si treballes fort, la vida sempre t'acaba recompensant?. O per altre banda la SORT influeix en el nostre destí?. Tothom té el que es mereix, allò que s'ha buscat, esforçat, guanyat, treballat?, l'orgull es bò? o……. potser és una barreja de tot? Uff! Et fa reflexionar!!!

ARGUMENT:

La història està ambientada en un suburbi de Boston i poc a poc planteja un intens xoc entre les diferents realitats socials (rics/pobres). Aquest xoc de classes, està extraordinàriament ben representat pels dos grans protagonistes, Mercè Arànega (la Margaret) que interpreta a una dona, mare soltera d'una filla amb un retard mental important i que viu la seva "mala vida" en un barri "de mala mort" on les oportunitats de tenir una vida millor, de sortir del barri, de la violència, de la pobresa, ho viuen resignadament com un impossible. Queixant-se sempre de la seva mala sort. L'altre extrem està el Mike (Àlex Casanovas) que interpreta el metge que es va criar en aquest barri però que va lluitar per sortir-se'n i deixar-ho tot enrere. Ara viu molt acomodadament en un dels millors barris de la ciutat i sols recorda "historietes" (parcials) del barri per entretenir als seus amics rics. Entre mig de tot això hi ha els altres personatges secundaris que son la llogatera, l'encarregat, la dona negra del metge (Carol Muakuku. de llarg la pitjor interpretació) i l'amiga de la protagonista (Àngela Jové que per mi també borda un paper entranyable).

He de dir que els dos actors principals no son precisament sants de la meva devoció. Sempre penso que sobreinterpreten, no em fan entrar en els personatges. Aquesta vegada tant la Mercè com l'Àlex estan absolutament sublims!. Entres dintre dels personatges de seguida.
L'obra comença amb l'acomiadament de la feina de la Margaret i ja fa un retrat perfecte de com serà el personatge. Comença amb força humor, tractant les penes de la Margaret amb gràcia per no caure amb la pena i la duresa del personatge. Descriu molt bé la seva vida i la de l'altre gent del barri (l'amiga, la llogatera i fins i tot l'encarregat) on per passar les penes sols tenen la distracció de les xafarderies i de tant en tant anar al bingo. Però llavors entra en escena el Mike (Àlex Casanovas) i poc a poc, a mida que avança l'obra es va diluint la comicitat d'aquesta per passar a situacions cada vegada més tenses on té el seu punt més àlgid quan explota a la casa de Mike (el metge) on es fa evident la diferència de classes, la duresa de la crisis, la desesperació i lo diferent que es viu per uns i per altres. (per mi és frapant quan la Margaret agafa un gerro de no res, lo important que és pel metge i la seva dona en contraposició als problemes reals que viu ella).

En fi, una obra MOLT ACONSELLABLE. Dramàtica, però tractada amb bon humor. Fluïda, amb una brillant interpretació sobretot dels dos protagonistes però també de la resta d'extres i que acaba deixant a l'espectador amb un nus a la gola, alguna llàgrima a punt de caure i sobretot t'obre la ment a preguntes i reflexions….




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada