dijous, 26 de setembre de 2013

Gran Facha (3005m)

INTRODUCCIÓ:

Aquest cap de setmana hem estat a la Vall de Tena per intentar fer algun dels seus 3000 que l'envolten. La primera intenció era fer l'ascensió al Balaitus (3147m) pujant per la temuda Bretxa de Latour i fent una circular tornant per la Gran Diagonal. El problema que ens hem trobat (i que s'ha trobat molta gent), és que tot i estar a finals de setembre, abans d'arribar a la bretxa on s'ascendeix per un terreny molt dret encara hi ha una congesta de neu molt important i que està absolutament glaçada i complica molt la seva ascensió sense grampons si no és jugant-se el físic. Així que canvi de plans i decidim pujar el Gran Facha (al tornar de fer aquest ens hem trobat amb uns muntanyers força experts amb els que hem xerrat una estona i que ens han confirmat la bona decisió d'haver canviat l'itinerari cosa que encara et deixa més tranquil).

El Gran Facha o Faxa o Faixa o Bachimaña ( té varies diversitat de topònims) és un cim amb una silueta piramidal quasi perfecte. S'aixeca en solitari sobrepassant en poc la mítica xifra dels 3000m, doncs la seva alçada oficial és de 3005m. 

És un cim que delimita el circ de Piedrafita per l'est i és quasi el centre orogràfic de les conques de Bachimala, Respomuso i Marcadau. En estar aïllat d'altres tres mils propers, fa que les seves vistes siguin excepcionalment boniques en 360 graus, amb unes panoràmiques sobre el Vignemale, Midi d'Ossau, massis del Balaitus o els Infiernos entre molts altres realment excepcionals.
Ens ha sorprès una mica alguna de les ressenyes que he llegit per Internet on en moltes es considera un 3000 fàcil. No hi estem d'acord. Per nosaltres és un cim de dificultat mitjana alta principalment per dos motius: La llargada d'aquest (total de 11 a 12hores, 29Km i 1560metres de desnivell no acumulat) des de l'inici de l'embassament de la Sarra i per la llarguíssima trepada de la seva aresta final amb alguns passos de II que tot i ser entretinguda es fa llarguíssima i en absència de bon temps pot ser força complicada. En el descens d'aquesta hem vist algun que altre que tenia més d'algun problema per baixar alguna de les xemeneies. Ja se sap que mai és el mateix pujar que baixar. El que hem fet pujant relativament còmodes, al baixar es veu i és molt més complicat. 

ACCÉS:

Un cop arribats quasi a Osca (Huesca) hem d'agafar la carretera N-330 direcció a Sabiñánigo i seguir direcció a Biescas per la N-260. De Biescas agafarem la A-136 fins a Sallent de Gàllego. Just a l'entrada del poble de Sallent (uns 150m) surt una carretera a l'esquerra degudament senyalitzada cap l'embassament de la Sarra. L'agafarem i en pocs quilòmetres de pista totalment asfaltada arribarem a l'embassament que vorejarem en cotxe per la dreta d'aquest i aparcarem al final passada la central elèctrica que queda al mig de l'embassament. Just al final d'aquest comença el camí per arribar al refugi de Respomuso.

FITXA TÈCNICA:


MAPES:





CRÒNICA:

Comencem a caminar per l'asfalt fins arribar al final de l'embassament on comença el camí, ja que està plè de cotxes! (és el que té els caps de setmana). En 10 minutets arribem al final d'aquest i travessem un pont (pont de las Fajas) on hi ha uns panells informatius. Comencem doncs a caminar pel caminet que ens durà fins al refugi.


El camí és en tot moment molt bonic de fer. Està molt ben senyalitzat amb les marques de GR i no té cap pèrdua. Passarem per varies cascades i barrancs, per boscos amb pins, avets i faigs que en haver estat un estiu força plujós els seus verds són encara ben vius. Deixarem enrere un parell de cruïlles que ens portarien al pic d'Arriel i més endavant als estanys d'Arriel que és per on tornaríem si haguéssim fet la ruta circular al Balaitus. A partir d'aquí comença a augmentar més el desnivell.


Una mica abans d'arribar a la presa de l'embassament de Respomuso s'ha de girar a l'esquerra per tot seguit ja encarar el camí fins al refugi de a 2200m. Abans d'arribar-hi i a l'inici de l'embassament trobarem l'ermita de la Verge de les Neus. Així haurem fet uns 800 metres de desnivell positiu en una mica més de 3 hores (el cartell indicava 2,5 hores). Al començament de la presa ja podem veure al fons, el que serà el nostre objectiu de demà, el Gran Facha. Presenta una silueta imponent, piramidal i en la qual es veu la seva aresta nord que és per on accedirem al seu cim.


El refugi està força bé. Hi hem sopat correctament sense exageracions. Semblava que estiguéssim a Catalunya. Hi havia nombrosos grups catalans (suposo que en ser la Mercè a Barcelona té alguna cosa a veure). Allà hem pogut parlar amb força gent i és on hem decidit,  com ja hem comentat anteriorment de fer el Gran Facha en comptes del Balaitus.

L'endemà ens costa aixecar-nos i entre pitus i flautes sortim del refugi a les 7,45hores.


Comencem a caminar per sota del refugi vorejant l'embassament (també s'hi pot anar per un altre caminet que surt per sobre d'aquest). Passarem l'embassament de Respomuso fins arribar a un petit estany que en diuen estany de les granotes i seguirem el corriol que ens durà a l'estany de Campo Plano. A la poca estona de caminar arribem a una presa de formigó que reté l'estany de Campo Plano. 




Sobrepassarem la presa per la seva part esquerra arribant a l'altre costat del llac. A sobre nostre hi veiem un refugi no guardat (Alfons XIII) que sembla que està en forces precàries condicions. Avançarem paral.lels al llac fins trobar una senyalització que ens fa girar cap a la dreta per començar a encarar el barranc de Campo Plano. Ja des d'aquí es veu molt clàrament el nostre objectiu. Així que la direcció a seguir és en tot moment molt clara.
A partir d'aquí comença el desnivell fort. Hem de pujar pel barranc per la seva part dreta i tindrem sempre el rierol que baixa dels estanys de la Facha a la nostra esquerra. Arribarem als estanys de la Facha que hauríem de vorejar-los per la seva part dreta, però ens trobem amb una congesta de neu totalment glaçada que no ens deixa passar sense jugar-nos el físic. Així que decidim vorejar-lo per la seva esquerra perdent així un xic de temps però minimitzem els riscos. Ens dirigirem cap al coll molt visible superant una tartera amb una inclinació notòria i que és de força mal fer.




Un cop al coll, ja ens toca el sol de plè, cosa que ens obliga a treure'ns una mica de roba. Aquí observem la vessant francesa on el camí segueix cap al refugi de Wallon i que es part d'una ruta circular. Nosaltres girarem a la dreta on tenim l'aresta nord del Gran Facha agafant direcció sud-est.


La primera part de la cresta es fa sense dificultat alguna, però poc a poc, amida que avances t'obligarà a utilitzar més les mans en algun dels seus trams. Uff! pugem i pugem i no acabes de veure mai el final!!!.



La Txell pren un descanset mentre arribem l'Arnau i jo. Aquí ens esperem a que un grup baixi les dues xemeneis que ens queden i sembla que tenen una mica de problemes per baixar-les. 


Els orientem una mica des d'abaix per on es veu millor per baixar ja que tenim millor perspectiva. Creuem unes paraules amb ells (també son catalans) i ens disposem a seguir endavant.


Les hem pujat força bé, ja que tot i ser molt verticals tenen bons llocs per agafar-se. Ja veurem després al baixar. Així, xino xano, arribem al Cim del Gran Facha de 3005 metres en un dia esplèndid. La visibilitat és fantàstica, i les seves vistes miris per on miris son espectaculars gracies al seu aïllament d'altres cims.


Al cim hi havia una verge, que ara ja no hi és. Ens fem les fotos de rigor. En aquesta perspectiva podem veure el Midi d'Ossau que en tota la grimpada l'hem tingut present. També el Balaitús darrera de la cama esquerra de la Txell.


Aquí podem veure al nostre darrera el magestuós Vignemale i al fons de tot en petit el Mont Perdut i més a la dreta la gran mole del Taillon.


Ens hi estem força estona. La temperatura perfecte i el vent fluix. Així que mengem una mica de coca de forner, un suc i un plàtan per tal d'agafar forces per la llarga tornada que ens espera.


I ara toca baixar per on hem pujat. El que dèiem, baixar és força més complicat que pujar! Realment és molt vertical. Extremem les precaucions i poc a poc baixem sense masses problemes.


Ens hem de fixar bé en la baixada per buscar el millor lloc de pas, ja que moltes vegades no queda clar i si erres el camí et pots complicar força l'existència.


Ja tornem a ser al coll i baixem altre cop pel barranc.


Ostres, la falta de llum quan hem pujat no ens deixava veure aquest meravellosos paisatges que ara si que gaudim de valent. I ja tornem a ser a l'estany de Campo Plano.


Al fons sempre el Gran Facha. Més a la dreta tenim les siluetes de la Punta Zarra (2947m) i el Llena Cantal (2956m).


Arribem altre cop al refugi al qual no ens parem. Comença a ser força tard i encara ens queden ben bé dues hores fins al cotxe. Així que continuem avall cap a l'envasament de la Sarra.


Fem una altre paradeta curta per menjar una miquetona més i continuem el camí.


Uff! Mireu-nos! Semblem cansats???? Doncs és realment el que sembla. Estem fets pols, sobretot els peus!


I així amb una miquetona més d'esforç arribem al cotxe a les 20hores.



Com que ja és molt tard un cop hem plegat els trastos i que ens queden unes 3,5hores fins arribar a casa, parem a menjar una Pizza a Sallent de Gallego per cel.lebrar el cim i descansar una mica. Ha estat un cim llarg però amb una grimpada interessant fins arribar al cim i unes meravelloses vistes com a recompensa que ben bé valen la pena l'esforç esmenat.

I com sempre el muntantge de la sortida!




Fins la propera!
Txell, Arnau i Onofre.



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada