dimarts, 5 de novembre de 2013

Salga Aguda (1172m) i Serrat Migdia (1082m)

INTRODUCCIÓ:

Aquest dissabte hem decidit fer una sortideta pel berguedà, concretament a la Serra del Picancel i unir els seus dos cims més emblemàtics, el Salga Aguda (1172m) i el Serrat de Migdia (1082m) passant per una petita via ferrada.
És una excursió un xic complicada per la seva dolenta senyalització ja que poca gent uneix els dos cims. Això fa que el camí a vegades sigui força perdedor amb un parell de punts difícils de trobar i que et poden complicar molt l'enllaç d'un cim a l'altre. Amb tot, és una sortida força variada i complerta, amb un desnivell gens despreciable prop dels 1170metres de desnivell. Passarem per camins molt frondosos i obacs, petites grimpades, alguna aresta força aèria, trossos de roca amb gran inclinació i fins i tot com ja hem dit amb una petita via ferrada. Les seves vistes des del cim son molt agraïdes.

ACCÉS:

Just passar el túnel de Berga girarem a la dreta en direcció a Vilada. Passarem aquesta població en direcció Borredà aproximadament un quilòmetre i trobarem el punt quilomètric 160,5 (C-26) un trencant a la dreta molt dolent de fer i que està indicat com a Canals de Sant Miquel. Agafarem aquesta pista de terra i en uns 200 metres hi ha una petita esplanada (pla de la Fusta) i ja podem aparcar el cotxe.

FITXA TÈCNICA:

MAPES:





CRÒNICA:

Sortim tard, molt tard, però som així. Comencem a caminar en direcció sud i en uns 200 metres trobem el Pont del Climent que és el punt on parteixen moltes excursions per la serra del Picancel. Travessem el pont i trobem el pal amb diverses indicacions. Seguirem la pista de més a l'esquerra (Borredà). El caminet que queda més a la dreta serà pel que tornarem. Així caminem per una pista i a uns 600 metres ja trobem un corriol a la dreta que és per on s'ha de continuar. Cal estar atents, ja que si no, és fàcil de passarnos-el. Aquí la vegetació ja fa molt acte de presència. El corriol és dens i ombrívol. Anirem avançant per l'estret caminet i travessarem varies vegades un petit rec que en aquesta ocasió és ben sec.


Anirem pujant fent ziga-zagues i agafant cada vegada més desnivell fins que a la fi es comença a veure el sol i sortim a la carena. Que agradable que et toqui el sol després de tanta estona passant per llocs on la vegetació no deixa passar ni un bri d'aquest.
Ara girarem a la nostra dreta on al fons ja es veu el nostre primer objectiu, el Salga Aguda.


Resseguirem l'àmplia carena i farem alguna que altre grimpadeta fàcil que ens obligarà a ficar les mans. 


Les vistes al llarg de tota ella són molt boniques, veient les poblacions de Vilada i Borredà, el Catllaràs i com no, l'inconfusible silueta del Pedraforca al fons.


Per assolir el cim l'haurem de rodejar per la seva dreta seguint un corriol i haurem de fer una petita grimpadeta curta i fàcil abans d'assolir-lo (1172m. segons ICC).


El cim està coronat per una creu i un llibre de signatures.


La seva situació ens dona bones vistes que ja es deixaven entreveure mentre anàvem fent la carena. Així veiem la vessant sud del Catllaràs, Vilada, Borredà i el riu Merdançol (Nord). Part dels rasos de Peguera i el Pedraforca (nord-oest). 

Un cop descansats i rehidratats, descendirem el cim per la part oposada per on l'hem ascendit en direcció oest. Baixarem d'aquest per una llarga i inclinada aresta que és la part més aèria del recorregut, però és prou ample com per no tenir cap problema.


Així anirem descendint sense un camí gaire evident a estones fins trobar-nos una gran roca que vorejarem per la seva part dreta per un petit caminet que s'insinua i perdent una mica de desnivell. Un cop sobrepassada veurem a la nostra dreta un camí que baixa en fort pendent. Nosaltres girarem a l'esquerra per tornar a recuperar el desnivell perdut i sortir al coll de Tell.
Seguim sempre direcció oest ara per camí gens definit i de seguida tornem a pujar fins assolir la carena dels Gira-sols. Al fons podem veure el cim que hem fet i per l'aresta que hem baixat. Des d'aquí impressiona molt més que la dificultat que en realitat té.


Resseguirem aquesta fins al seu final com es veu a la foto de sota. L'objectiu d'ara és el Serrat del Migdia que s'observa al nostra davant presidit per una senyera. Però.... com hi accedim???. Sembla impossible l'accés!!!


Aquí hem d'estar molt alertes i no perdre gens de desnivell. Un cop arribat al final de la carena, s'ha de buscar un cable d'acer que queda molt amagat i que ens permet de baixar pel gran conglomerat de pedra. Si la pedra està molla s'haurà d'anar amb molt de compte, ja que una relliscada tindria greus conseqüències. Amb la pedra eixuta i amb l'ajuda del cable podem descendir, amb molta cura, sense més problemes. 



Un poc sobrepassat el primer cable cal baixar uns metres més i tornar a buscar un segon cable que ens ajudarà a sobrepassar l'últim tram complicat. Sense l'ajut d'aquests seria molt però que molt complicat enllaçar els dos cims.


Ara baixarem per un bosc espès de boixos que presenta força desnivell. Hi ha algun que altre senyal (punts vermells fluorescents) però el camí no està gens definit. 


Així arribem a un gran conglomerat de pedra amb una inclinació d'uns 55º al qual s'ha de pujar forçosament a quatre grapes. La pedra arrapa molt essent tant seca i això facilita moltíssim pujar amb seguretat i sense por de relliscar. Aquest pas deu tenir uns 60 metres. 


Seguim la carena direcció oest per anar a trobar la Ferrada. Aquesta està molt amagada. Farem una petita grimpadeta d'un rocam que trobem i llavors baixarem una mica per un tram boscós fins assolir la paret de la ferrada.


Aquesta és una petita ferrada que podríem dir que té dues petites parts. La primera No té cable de vida, i la segona part més vertical  acaba amb un cable d'acer sense esglaons. Alguns d'aquest esglaons estan força separats un de l'altre, cosa que ens ha dificultat un xic el passar-los, bàsicament per l'Arnau que no arribava a agafar-los i hem tingut que fer algun pas diguem "poc ortodoxa". I així arribem directament al petit cim del Pic de Perris (1046m).


Seguirem per l'altre banda del cim baixant i passarem per un gran faig que està tombat. Tenia que ser majestuós veure'l alçat. Aquí les rondalles ho identifiquen com el punt de trobada de bruixeria d'aquestes conrades. Si seguíssim camí avall arribaríem amb fort pendent altre cop al Pont del Climent, a l'inici de l'itinerari. Nosaltres seguirem camí cap a l'esquerra fins arribar al Collet dels Pins. Aquí trobarem una cruïlla de camins. I agafem el camí que ens surt a la nostra dreta (direcció Nord) per assolir el cim del Serrat de Migdia. El camí aquí és ben fressat, res a veure amb trossos que hem tingut que fer amb anterioritat. Passarem un petit tram lleugerament exposat i equipat amb una corda assolint així el Cim del Serrat de Migdia (1082m segons ICC). Aquest està coronat per una enorme senyera i una petita caseta metàl·lica que té una Mare de Déu.



Desfem camí fins tornar a la cruïlla del collet dels Pins i ara agafarem el camí que ens queda a la nostra dreta i que ja és de baixada. El seguirem fins trobar un indicador en una cruïlla que indica "camins de la Portella" cap a l'esquerra. Si el seguíssim arribaríem a la ermita de Sant Miquel de les canals. Com que anem ja molt tard i el dia s'escurça, nosaltres agafem el corriol a la dreta de l'indicador per seguir baixant.


Així anem seguint el corriol i el curs del torrent que sobrepassarem varies vegades fins arribar al Pont del Doro a l'inici del Pantà de la Baells.


Ara seguirem cap a la dreta resseguint el riu Merdançol i així arribarem ja justets de llum al Pont de Climent i al pla de la Fusta on tenim el cotxe aparcat.


I així hem passat aquest dissabte, força entretingut on hem tingut de tot, caminets bonics, grimpadetes, ferrada, trams aeris... Una sortida força complerta i amb unes vistes força interessants tot i la modesta alçada dels seus cims.


Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.






0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada