TURQUIA

Les vacances d'aquest any, les hem destinat a Turquia. Hem dividit el viatge en dos parts ben diferenciades: Una aventurera i una turística. Així hem fet una petita expedició i hem pujant al nostre primer 5 mil !!!. Hem pujat al Mont Ararat (5135m) i que farem una entrada apart per descriure l'experiència. La part més turística i cultural ha estat amb la visita a la ciutat de Van al finalitzar l'ascensió a l'Ararat per passar després uns dies a la Capadòcia i com no a la històrica Istanbul.

Pel camí ens hem deixat de veure el Mont Nemrut ( una de les visites que més gràcia ens feia però que per un error de programació es feia molt feixuc i carregós poder-ho incloure en els dies que teníem. En fí, un petit error i que ens fa deixar enrere una petita meravella poc coneguda i que difícilment podrem incloure o afegir en un altre viatge. Però en fi, tot i això ha estat unes vacances molt rodones i que han sortit la mar de bé.

Turquia és una república a cavall entre Europa i Àsia que va néixer al final de la primera guerra mundial al 1923 i que fins llavors estava dominada per l'imperi Otomà. Té un sistema parlamentari democràtic i el 99% de la població és musulmana. Pertany a organitzacions com l'ONU, OTAN o el Consell d'Europa i han demanat des del 2005 l'ingrés a la Unió Europea. És un país molt gran (780.580 Km quadrats) i més de 79 milions d'habitants. La seva capital és Ankara tot i que la ciutat amb més habitants i més important és sens dubte Istambul. La seva moneda és la lira turca (1 Euro = 2,5 LT), l'idioma oficial el turc i se li ha de sumar una hora de desfàs horari respecte a Catalunya (a l'estiu).

VAN

Van és una ciutat de l'Est de Turquia i gens turística. I aquest és l'encant que té. Té poques coses interessants per visitar i el més destacat és veure com viuen realment els turcs, sense trobar absolutament cap turista i així poder gaudir de la més autèntica Turquia. Sols hi vam estar un dia per tal d'agafar després el vol d'enllaç cap a Turquia. Ah! I m'ho deixava! Vam visitar un Hamam (els homes sols, és clar!) després de l'ascensió a l'Ararat que va ser una experiència interessant.

Vam visitar el Castell de Van (Van Kalesi) amb unes vistes espectaculars al llac i vam veure els famosos gats blancs, únics al món que tenen un ull blau i l'altre verd. Però per nosaltres el més destacat sens dubte, va ser la visita al llac de Van (Van Gölu) de 3750 Km quadrats. Així vam fer la visita a l'Església de la Santa Creu (Akdamar Kiliseri) que es troba en una illa a 3Km de la vora del llac agafant un petit ferri que t'hi porta.

Aquesta església és una de les  meravelles de l'arquitectura armènia i està localitzada en lo alt de l'illa. Les pintures del seu interior estan molt deteriorades, però els seus relleus bíblics a la pedra que donen tota la volta a l'església son interessantíssim de veure i molt ben conservats. En ells es poden veure fragments d'històries bíbliques d'Adam i Eva, Jonàs i la Balena, David i Goliat, Sanson…. Va ser una visita molt agradable, tranquil.la i que va valdre molt la pena.

De Van ens dirigim a l'aeroport i…. sorpresa! El vol cap a Capadòcia l'han anul.lat! ( no us penseu que va ser fàcil descobrir-ho ja que per sorpresa nostre NINGÚ parlava anglès a l'aeroport, ni tant sols la noia de reclamacions que tenia que arreglar el problema nostre i de molts turcs alguns molt enfadats!). Bé, la història va ser que vam tenir que agafar 3 vols!!!: Van-Ankara, Ankara-Istambul, Istambul-Kayseri. Tampoc va ser tant greu, ens ho vam agafar com una experiència i la veritat és que els vols van ser molt lligats i sols ens va retardar que en comptes d'arribar a les 10hores del matí, vam arribar a les 14hores perdent així únicament el matí.

A Kayseri  vam llogar un cotxe per tal de poder-nos moure lliurement per la capadòcia, cosa que vam encertar moltíssim per la llibertat que aquest ens va donar, tot i els problemes del GPS (molts llocs i pobles no els troba) i així experimentar la conducció turca!

CAPADÒCIA

La Capadòcia és sens dubte, juntament amb Istambul un dels atractius turístics més importants de Turquia. Està situat a ple cor del país i consta de tot un seguit de formacions lunars i paisatges surrealistes d'esglésies, cavernes ancestrals i pobles de postals formats per roca volcànica piroclàstica no consolidada i que ha estat emmotllada per l'aigua i l'erosió durant mil.lenis, formant avui en dia aquestes curioses i capritxoses formes.

El resultat és fascinant, tot un paisatge format per enormes bolets de pedra, "xemeneies de fades", sinuoses crestes i valls profones amb puntiagudes arestes i ondulacions, envoltat de coves com si fos un formatge suís.

Les indicacions són molt bàsiques a l'igual que els mapes, fulls que et proporcionen. També per internet el caos de noms és impressionant. Pel que vaig poder esbrinar:

            . Baglidere (Vall Blanca).

            . Ballidere (Honey valley- Vall de la mel)

            . Vall de Zemi (Vall de l'amor)

            . Vall Meskendir (ajunta la vall vermella (Kizil) i vall rosa (Güllüdere vadisi)).

Què vam visitar?

Són moltíssims els llocs interessants per veure i visitar a Capadòcia. La selecció l'has de fer tenint en compte els dies que tinguis per veure-ho. 

Pasabagi o Pasabaglari

Aquest és un imprescindible. Perquè? Perquè es poden veure les famoses xemeneies amb esforç zero!. Es troben a peu de carretera i son espectaculars. Es localitza passat Cavusin en direcció Avanos on trobarem una cruïlla (a uns 500metres) direcció Urgüp que ho indica.

Llavors podem continuar la carretera cap la vall de Zelve que no vam veure per prioritzar altres valls però que un altre imprescindible (i dels menys freqüentats) és la Vall de Devrent. Aquesta s'ha de retrocedir uns 200m de Zelve i trobarem la bifurcació cap a Urgüp. A uns 2 Km trobarem Aktepe i en 2 Km més trobarem la vall presidida per la famosa imatge que s'assembla a un camell o cargol. Podem recórrer fàcilment un tros d'aquesta per admirar les seves extranyes formes. Per mi un imprescindible i poc massificat. És força diferent a les altres, sense xemeneies de fades o coves.

Vall Rosa (Güllüdere) i Vall Vermella

Aquest va ser el petit Trekking que vam fer. Dura unes 3-4 hores. Aquí no hi ha xemeneies de fades, però si forces esglésies i un paisatge fabulós i evidentment com el seu nom indica amb la pedra de tonalitats rosàcies. Aquest s'ha d'anar a buscar des de la població de Cavusin seguint la carretera per dins el poble i comença una pista. A uns metres trobarem la pedra que indica el començament de la Vall de Meskendir. Comencem el Trekking per aquesta i continuem fins trobar l'indicador de K2 que l'agafarem i comença la Vall Vermella que seguirem i enllaçarem amb la Vall Rosa fent així una bonica ruta circular.

Aquest és un senzill mapa però que ens va servir moltíssim per fer el Trek. Comences amb les ratlles taronges (Vall Meskendir) per seguir per les vermelles (Vall vermella) i tornar per les grogues (vall rosa).

Museu a l'aire lliure de Göreme

Sens dubte alguna és l'atracció turística per excel.lència de la Capadòcia i forma part del Patrimoni Mundial de la Unesco des del 1984. El nostre consell és anar-hi a primera hora o et pots trobar enmig d'innumerables grups organitzats que ho ocupen absolutament tot. S'ha de pagar entrada i té un suplement (8LT) per poder entrar a l'Església Fosca (Karalik Kilise). No us faci mandra pagar-ho, ja que és el més interessant del museu i on hi ha les pintures més ben conservades. També no has de deixar passar la visita a l'Església Buckle (Tokali Kilise) que es troba  fora del recinte a uns 50 metres retrocedint carretera a Göreme. És una de les més grans i força ben conservada i la seva visita està inclosa amb el preu de l'entrada al museu.

Vall Blanca (Baglidere)

Aquesta és una altre vall que es troba al costat esquerra de la carretera entre Göreme i Cavusin. Just al costat oposat de la Vall rosa. És un altre Trekking que es pot fer. Nosaltres vam entrar-hi amb el cotxe per la pista i el vam veure una mica, però un cop vist la Vall Rosa és més del mateix però en comptes de tenir colors rosacis, la pedra és més blanca i d'aquí el seu nom.

Castell o Roca d'Uchisar

És una alta roca volcànica perforada absolutament per túnels, finestres i habitacions i que la seva imatge és visible des de molts kilòmetres ja que és el punt més alt de la Capadòcia. Està evidentment a la població que porta el nom i no té cap pèrdua. S'ha de pagar entrada, però les seves vistes de totes les valls des del seu punt més alt i veure la posta de sol des d'aquí és una de les coses que no es pot perdre.

En tenir un dels hotels cave a Cavusin -Fairyland Cave- (molt recomanable) vam visitar just al seu costat l'Església de Sant Joan Baptista i al dia següent vam veure la posta de sol des del seu sostre. Fantàstic!!! 

Ens vam haver de llevar a les 4hores del matí per esmorzar i fer el vol en globus. Una d'aquelles experiències, cares si, però que s'han de fer i gaudir si estàs en un lloc tant especial com la Capadòcia. No us en penedireu!!!. És més barat llogar-ho un cop estàs allà que des d'aquí (a nosaltres els tres, 300Euros).

Kaymakli i Derinkuyu

Són les zones més allunyades de la Capadòcia (uns 45minuts en cotxe) però la seva visita almenys a una d'elles és imprescindible. Són autèntiques ciutats subterrànies en coves excavades en temps dels hititas i ampliades al llarg dels segles. Nosaltres vam veure la de Kaymakli que és la més gran. Interessant, curiós i a vegades força claustrofòbic!!!

Vall de la mel i de l'amor (Ballidere i Zemi)

Aquestes dues valls estan molt juntes i es troben entre Göreme i el seu Museu. Al costat dret de la carretera direcció al museu a l'aire lliure i just passar un hotel. Aquí és on es poden veure les roques amb més formes fàl.liques o de bolet (segons l'Arnau) i d'on deriva el seu nom (jo diria poc encertat).

Vam visitar altres valls com la de Pancarlik on trobem una altra església però que no son tan destacables.

ISTANBUL

Istanbul és la ciutat més gran de Turquia, i sens dubte la més important culturalment i econòmicament. Situada a la Tràcia oriental, vora l'estret del Bòsfor i a la confluència entre Europa i Àsia, és el principal port del país i inclou el port natural conegut com el Corn d'Or, travessat pel famós pont de Gàlata. La ciutat és també la capital administrativa de la província d'Istanbul, però no la de Turquia, que és Ankara. La seva població actual és de prop de 14 millions de persones, i això la fa una de les ciutats més grans d'Europa.

L'emperador romà Constantí el Gran va fundar la ciutat i la va anomenar Constantinoble en honor seu, a l'emplaçament de l'antiga colònia grega de Bizanci. Arran de la partició de l'Imperi Romà, en va esdevenir capital de la part oriental coneguda com l'imperi Bizantí. Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, va entrar a formar part de l'imperi Otomà i de seguida en va esdevenir la capital. Abans de la conquesta, els turcs l'anomenaven İstanbul, però oficialment utilitzaven el nom àrab de Qusţanţaniyyeh (قسطنطنيه), en el sentit de "Ciutat de Constantí". Només fou a partir del 28 de març de 1930 que la ciutat fou reanomenada Istanbul de forma oficial.
Les Zones històriques d'Istanbul van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1985, pels seus importants monuments i restes històriques.


Vam tenir sols dos dies per poder gaudir de la ciutat. Així que els nostres esforços es van centrar en veure els principals monuments de part antiga de la ciutat, a més, és clar de patejar els seus carrerons plens de gent i de parades de tot tipus, provar el autèntics Donner Kebab i sopar excel.lentment en dues terrasses amb vistes privilegiades de Santa Sofia i de la mesquita Blava.

Santa Sofia (Aya Sofya)

Va ser construïda l'any 537 sent una de les principals Icones de l'esglesia Catòlica. Durant el segle XV va ser convertida en Mesquita i des del 1934 és un museu.

L'edifici principal es conserva pràcticament igual com en el S. VI malgrat els terratrèmols i les guerres. Té una cúpula impressionant de 32m de diàmetre i s'eleva a 56m del terra.

Mesquita blava (Sultan Ahmet Camii)

La seva construcció data del 1616. La va fer construir el Sultà Ahmet amb la intenció d'eclipsar la mesquita de Süleymaniye i Santa Sofia.

Per destacar la supremacia de l'islam sobre el Bizanzi cristià es va construir davant de Santa Sofia i sobre l'emplaçament del palau reial bizantí.

És l'única mesquita amb 6 minarets a excepció de la Gran Mesquita de la Meca.

Es diu mesquita blava pel color de les rajoles que hi ha a les parets del seu interior.

Gran Basar (Kapali Çarsi)

Fundat el 1461 pel Sultà Mehmet II. Es va dissenyar per ser el centre comercial de l'imperi.

Té un total de 22 portes d'accés, 61 carrers, ocupa una extensió de 307.000 m2 i té 4.500 botigues.

És el mercat cobert més antic del món.

Basar Egipci o de les espècies (Misir Çarsisi)

Construït el 1660 com a part del complex de la mesquita Nova.

Es força mes petit que el Gran Basar però molt més autèntic. Els carrerons del seu exterior estan atapeïts de gent i de botigues i parades de tot tipus. És fantàstic passejar pels seus carrers.

Basílica de la Cisterna (Yerebatan Saray)

Cisterna subterrània construïda durant el regnat de l'emperador bizanti Justinia I (527-565). Era un gran magatzem d'aigua per tal d'abastir els palaus imperials bizantins.

Ocupa 140m de llarg i 70m d'ample (9.800m2) amb 12 fileres de 28 columnes de marbre cadascuna de 9m d'alt. Ens va agradar moltíssim!!!. Molt, molt curiós!

Torre Gàlata (Galata Kulesi)

Aquests torre de 62m és uns dels monuments més característics de la ciutat. Va ser construïda el 1348 pels genovesos, principals aliats comercials de l'imperi Bizantí. Des de dalt hi ha unes vistes fantàstiques de la ciutat.

Palau de Topkapi (Topkapi Sarayi)

Entre l'any 1459 i el 1465, poc després de conquistar Constantinoble, Mehmet II va construir aquest palau per a que fos la seva residència personal. El palau es va mantenir com a residència habitual de sultans fins l'any 1853.

La part més interessant és l'Harem. L'Harem era un món a part ocupat per les esposes, concubines i  fills del Sultà. També hi vivien uns 200 eunucs negres com a servei de l'harem.
Aquí va ser l'únic lloc agobiant de gent i que NO ens va permetre fer bé la visita (entre d'altres coses no vam poder veure les joies). Va ser un cúmul de circumstàncies: Que el dia anterior estava tancat i que aquell dia van desembarcar 2 creuers enormes.

Creuer pel Bòsfor

Vam fer un mini creuer per un tros del Bòsfor per tenir així una imatge diferent i més global de la ciutat. Va ser interessant i vam poder veure la majoria de monuments, palaus i mesquites que estan situades al llarg de tot el riu.

El Bòsfor és l'estret que separa la part europea de Turquia (la Rumèlia) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra. Fa 30 km de llarg, amb una amplada màxima de 3,7 km a la boca nord, i una de mínima de 750 metres entre les fortaleses d'Anadoluhisarı i Rumelihisarı.

vam visitar també la Mesquita de süleymaniye (Süleymaniye Camii), construïda entre el 1550 i el 1557 per en Soliman. És una de les principals obres de l'arquitecte Sinan, el millor arquitecte de l'imperi Otomà. La mesquita se situa al capdamunt d'un turó i la seva silueta domina des de l'horitzó com a mostra del poder del Sultà. També vam estar a la Mesquita Nova (Yeni Cami) encarregada per la sultana valide Safiye, mare del Sultà Mehmed III, l'any 1597. La construcció es va interrompre per l'execució per heretgia de l'arquitecte i el desterrament de Safiye després de la mort del seu fill. La va finalitzar la mare del Sultà Mehmed IV el 1663.

Pont Gàlata (Galata Köprüsü)

És un dels ponts que creua el "Corn d'Or" i connecta la part antiga amb la part nova d'Istanbul. Té 2 pisos, per dalt passen els cotxes i està ple de pescadors i a baix està ple de restaurants un al costat de l'altre. Des de dalt del pont hi ha unes bones vistes.

I aquest és el resum del nostre viatge. Us deixo com sempre amb un muntatge de fotos per fer-se més a la idea.
Han estat unes boniques vacances on hem gaudit de la natura i de l'aventura amb l'ascensió al nostre primer 5000, i també hem gaudit i après coses d'una altra cultura força diferent a la nostra, i que té una gran riquesa cultural, artística e històrica.

Arnau, Txell i Onofre.

Posted in: Descobrint el món, Europa, Vacances