dilluns, 27 de gener del 2014

Garrofí (620m)

INTRODUCCIÓ

Aquest matí de diumenge i després d'una "comilona" de dissabte per sopar i anar a dormir tard, decidim fer una matinal tranquil.la per Sallent sense haver de matinar. Així, després ens podem enxufar a dinar a casa de l'Antònia i el Jordi (pares de la Txell) i a la tarda fer una sessió de cinema a casa passant un diumenge d'allò més tranquil.let. A la sortida s'hi apunta la Montse ja que el tiet té guàrdia a l'hospital i llavors ja li enviarem una foto del cim per fer-li una mica les dents llargues. Jejeje!. Però ja se sap, la feina és la feina!

Decidim doncs, fer el cim del Garrofí que amb la seva modesta alçada (620m) ens dona una perspectiva de 360º. Panoràmica més que interessant de part del plà de Bages, amb una vista fantàstica cap al Sud de Montserrat i cap al Nord de tota la serralada del Cadí. El desnivell que farem serà poquet, no obstant la distància a recórrer és de 15 Km, suficient com per treure'ns la son de les orelles. Però, anem amb la fitxa:

FITXA TÈCNICA


MAPES







CRÒNCA

Com ja hem dit, aquesta és una ruta curteta, la qual cosa ens ha permés de sortir a mig matí quan el sol ja comença a escalfar i així evitar les baixes temperatures que es donen a primeres hores en aquesta època de l'any i sobretot a Sallent. Sortim direcció al cementiri que està a la part més alta de la zona Est de Sallent. Aquí podem ja observar la cruïlla que tenim, doncs pel camí que baixa de l'esquerra és per on tornarem fent la ruta circular. Ara agafarem el camí de la dreta i sobrepassarem el Cementiri tot seguint la pista de terra. Passarem una primera cruïlla que ens duria al Serrat del Xipell (Fantàstic mirador del poble) i després la granja del Solà.


Un cop sobrepassem la granja, ja podem veure al fons l'Ermita de Sant Martí de Serraïma, a la qual no hi hem d'arribar ja que agafarem la pista de l'esquerra  i que deixa aquesta principal.


Fins aquí portem uns 40 minutets. Ara seguirem les marques de PR i trobarem la primera pujada que ens farà començar a suar una mica, ja que fins aquí el camí és molt planer. Farem tota la pujada i passarem per una zona més ombrívola fins que poc a poc anem tenint millors vistes cap al Nord.


Seguirem caminant i en uns 15 minutets més trobem una altra cruïlla. Si l'agaféssim cap a l'esquerra sortiríem a la pista gran que farem de baixada. És una bona opció per girar i tornar en cas de que algú tingui qualsevol problema. Nosaltres seguirem cap a la dreta en forta pujada. Un cop a dalt seguirem el corriolet que és un dels més bonics del recorregut i que ens deixa veure unes boniques vistes.


El seguirem i en uns 15 minutets arribarem a la petita masia de Cal Morisco


Sobrepassem la masia i passarem entre camps i oliveres.


I així arribarem a la cruïlla que surt a la pista principal que agafarem després per tornar cap al poble.


Al fons de tot, ja podem veure el cim que hem de pujar i que ja està a tocar. Continuem caminant 10 minutets per la pista i ja ens plantem davant del corriolet amb fort pendent que hem de superar per tal d'assolir el cim.


Sort que és curtet, ja que la inclinació és més que considerable, però en uns 4 minutets s'assoleix el cim del Garrofí (620m) sense problemes.



Em sorprèn força mirant cap a la serralada del Cadí la neu que hi ha, doncs amb les previsions de neu d'aquest cap de setmana pensava que estaria més nevat. Suposo que el gran gruix de precipitacions ha estat més cap a la Vall d'Aran. Gaudim de les vistes del cim tot i intentar esbrinar alguns dels cims que veiem a la llunyania. El dia acompanya i així ens hi estem una bona estoneta.
Toca tornar. Desfem el camí fet fins a la cruïlla anterior i ara si seguirem per la pista principal on ara trobem senyals de GR.


Aquesta és la part més avorrida del recorregut, ja que tota la tornada la farem per una pista forestal àmplia. En uns 25minuts després de deixar el cim, passarem per la casa rural de Cal Sellarés i a l'esquerra ens queda l'ermita de Sant Pere de Serraïma que en aquesta ocasió no ens hi acostem per tal de no fer tard a dinar.


I així sense massa pressa anem tornant al poble.


Tardarem uns 30 minuts més des de Cal Sellarés fins arribar a la baixada final que surt a la cruïlla del cementiri de Sallent.


Ara ja sols hem d'arribar a casa en uns minutets, dutxa i…… A dinar!
Que bé no haver de pensar que fer per dinar quan els sogres et tenen el plat a taula!. En aquesta ocasió macarrons de l'Antònia. Com no, els preferits de l'Arnau!!!



Fins la propera!
Arnau, Txell i Onofre.







0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada