Congost de Mont-rebei i Passarel·les de Montfalcó

INTRODUCCIÓ

El Congost de Mont-Rebei és una de les rutes més espectaculars de Catalunya. Aquest congost que forma el riu Noguera Ribagorçana, travessa  la serra del Montsec i fa de frontera natural entre Catalunya i Aragó. Així, divideix el Montsec d'Ares (Catalunya) del Montsec de l'Estall (Aragó). Es diu que és l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un espectacular camí de ferradura parcialment excavat a la roca construït el 1982 (part catalana). Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres. Al juny del 2013 s'inaugura les passarel·les de Montfalcó i això ens dona l'oportunitat d'ajuntar els dos recorreguts a través del pont penjat del Siegué (unint Catalunya amb Aragó), podent allargar el recorregut i fer-lo encara més espectacular (si es pot).

ACCÉS

Per la carretera N-230 que uneix Benabarre amb Pont de Suert trobem la petita població de Pont de Montanyana. Entrem al petit poble i el creuem agafant la carretera C-1311 que va fins a Tremp. A uns 200-300 metres passat un pont que surt de la població de Pont de montanyana hi ha un trencall a la dreta que indica "Reserva del Congost de Mont-rebei". Seguim la carretera asfaltada uns kilometres i ens durà a la zona d'aparcament de la Masieta, punt d'entrada a la reserva Natural Parcial del congost. Cal dir que l'aparcament costa 4E. per vehicle.

FITXA TÈCNICA

MAPES

CRÒNICA

Comencem a caminar  des de l'aparcament de la Masieta direcció al congost per un camí sense pèrdua. Aviat hi ha una bifurcació on haurem de triar: El camí de la dreta (embassament) és el camí antic que voreja l'embassament i s'ha d'anar en compte quan el nivell de l'aigua és alt, ja que queda inundat. El camí que va per dalt (Camí de les Tarteres) és el camí ara més habitual. En aquesta setmana santa el camí de l'embassament estava parcialment inundat però encara s'hi podia passar. Així es pot fer un petit circuit anant pel camí de les Tarteres i tornar pel camí de l'embassament.

El dia és esplèndid. Fa sol però l'aire és fresc, així que es camina molt a gust. Compte els mesos d'estiu perquè la calor pot ser infernal. Cal tenir-ho present per dur força aigua.

Seguim les marques vermelles i blanques (GR1) que aviat ens durà fins el Barranc de Sant Jaume (o de la Maçana) que el superarem pel pont penjat que porta el mateix nom: Pont Barranc de Sant Jaume. Aquest pont penjat té 40metres i és espectacular.

Seguirem el corriol ben marcat i sense pèrdua i en pocs minuts més ens plantem a l'inici del Congost. Aquí la vista és ja extraordinària. El contrast cromàtic del color de la pedra  amb el blau de l'aigua, el camí excarvat a la roca, la verticalitat de les parets……SENZILLAMENT ESPECTACULAR!!!!

Anem caminat pel camí i els trams més compromesos estan provistos d'un passamà per facil·litar la progressió i seguretat. La quantitat de gent que hi ha és molt alta. L'entorn és majestuós però un consell, compte en caminar i mirar l'entorn, doncs val més parar-se, mirar, gaudir, adelitar-se i llavors continuar. Doncs el camí no presenta cap dificultat ni perill, però no val distreure's!!! A més hi ha abundants bancs per poder seure, descansar i gaudir de la vista.

Buff! Quanta gent!!!!. Tot i que hi ha nombrosos miradors amb els seus respectius bancs per fer el recorregut amb tranquil·litat, la quantitat de gent que hi ha no ens ha permès masses parades a on desitjàvem (tothom vol fer fotos), així que hem anat tirant i xino-xano arribem al final del congost.

Ara continuem per camí (ja no excavat a la roca) deixant aviat el GR1 per agafar el camí de la dreta que ens ha de dur a través del segon espectacular pont penjat a les passarel·les de Montfalcó. Però abans d'arribar-hi ens enfilem a un turonet i……que és el que es veu a la paret  del fons???

No ho veieu clar???. Doncs fem un zoom!!!

Doncs si!!!! Son les famoses passarel·les de Montfalcó! Quin vertigen vistes des d'aquí, oi!!! Tranquils, impressionen més del que en realitat és!. Doncs apa, continuem i passem el pont penjat de Siegué de 36metres de llargada i que uneix Catalunya amb Aragó.

Un cop travessat ascendim l'empinada costa fins que arribem al començament de les escales. Possiblement és el tros que es fa més dur. Un cop arribats a dalt, comencem a baixar  el primer tram de les passarel·les de Montfalcó.

Anem baixant i ens creuem amb gent que puja, que baixa…. Una mica complicat doncs sols en els  replans hi ha possibilitat de cedir pas ja que difícilment passen dos persones en els trams d'escales.

Ja hem fet el primer tram de passarel·les que salven un desnivell de 50metres i tenen 159 esglaons  Seguim el camí uns 20-25 minuts i trobem el 2on tram d'escales.

Aquest tram és lleugerament més curt. Salva un desnivell de 33 metres i té 132 esglaons. Seguim un tros més direcció a Montfalcó i en un raconet parem a menjar una miqueta. El temps se'ns ha tirat a sobre i decidim girar cua. Ens falta uns 2Km per arribar a Montfalcó. Tornem a fer les escales ara pujant-les i hem de dir que és més fàcil pujar que baixar. Doncs els graons son molt estrets i junts, cosa que dificulta posar els peus quan baixes però que ho facilita quan puges.

La llum ara, és molt millor i també hi ha molta menys gent. Per tant podem fer alguna foto amb més tranquil·litat.

Ja tornem a ser al congost i ens queda una curiositat per veure i és una cova que queda en mig del congost, a uns 50 metres per sobre del camí i és la Cova Colomera. Anem amb molta cura per trobar la canal que et porta a ella. Uns nois en indiquen on és i ascendim cap a ella per una canal mig equipada amb grapes i cadenes a l'estil d'una petita ferrada.

Anem ascendint i en agafar alçada et dona una visió diferent i espectacular del Congost.

Després d'unes grimpadetes arribem a la Cova Colomera. 

Aquesta cova és molt profunda i espectacular (més de 400metres) però està tancada des de l'any 2008 (amb un reixat). El que si podem fer és una magnífica foto a contrallum fins a on ens deixen entrar.

Toca baixar, però abans una foto del congost vist des d'aquesta alçada.

Descendim amb molt de compte. Ja se sap que baixar no és mai el mateix que pujar.

Tornem a ser al camí ferrat del congost. Ei! Una foto on surto jo, perquè quedi constància de que també hi era!!!

Continuem la tornada. Ara podem parar-nos millor en els miradors que trobem, ja que el volum de gent que queda ha disminuït molt.

I ja tornem a ser al Pont Barranc de St Jaume.

I poc a poc tornem a l'inici del recorregut a l'aparcament de la Masieta. 

El Congost de Mont-rebei i les Passarel·les de Montfalcó és una sortida molt però que molt recomanable. No té cap dificultat tècnica. Sols és desaconsellable per la gent que pateix vertigen. Ara bé, s'ha de tenir en compte que anar i tornar des de l'aparcament de la Masieta fins a Montfalcó son 16Km i un desnivell al voltant de 1000m. I la combinació de cotxes des dels dos punts és molt complicada, ja que a Montfalcó s'hi arriba per una pista de 15Km. a més de la distància en carretera dels dos punts.

Hi ha un petit reportatge de 20 minuts del programa Xino-Xano del canal TV d'Aragó que és molt interessant on explica tot el recorregut:

http://alacarta.aragontelevision.es/programas/chino-chano/montfalco-al-congost-de-mont-rebei-22062013-1523

Doncs esperem que us animeu a fer la caminada, doncs val molt la pena. Una alternativa que vam parlar amb un noi de la companyia de caiacs (i que no descartem de fer en una altre ocasió), és anar pel camí normal però tornar pel congost amb Caiac. Pot ser tota una aventura que a l'Arnau li encantaria!!!

Fins la propera.

Arnau, txell i Onofre.

Read More

Pic de l'Infern (2869m), Gorgs (2851m), Freser (2834m) i Bastiments (2881m)

INTRODUCCIÓ

El pic de l'Infern és una muntanya de 2869m d'alçada i un dels cims orientals més espectaculars de l'alta vall del Ter i del Freser. Aquest se separa de la carena fronterera i s'endinsa a la vall de Carençà obtenint una dilatada panoràmica sobre les dues vessants (Ripollès i Alta cerdanya). Una de les peculiaritats d'aquest cim i part del seu atractiu, és que per assolir-lo has de carenejar força estona. Així trobarem passos de I i de II que seran més o menys complicats depenent de l'època de l'any i de les condicions climatològiques que hi trobem. Doncs és una zona on el Torb hi té una presència molt marcada. L'altre atractiu és enllaçar aquest fent una ruta circular carenejant amb el cim de Gorgs, Freser i Bastiments que és l'aventura que ens hem proposat fer aquesta vegada.

ACCÉS

Arribem a la població de Setcases per la carretera GIV-5264 sobrepassant-la direcció a les pistes d'esquí de Vallter 2000. Passarem un primer estacionament de l'estació i de seguida comença un seguit de corbes en ziga-zaga. Al final d'aquestes (concretament la número 8) té un petit aparcament no asfaltat per deixar el cotxe. Just en aquesta corba comença el camí indicat al refugi d'Ulldeter. Nosaltres però aquest cop vam continuar fins ben bé l'estació d'esquí de Vallter 2000 que és on vam començar.

FITXA TÈCNICA

MAPES

(Aquest cop no he pogut penjar el track, doncs se'm va acabar la pila i estava incomplert)

CRÒNICA

Aquest cap de setmana es presentava amb unes condicions climatològiques excel·lents amb anticicló i risc moderat/baix d'allaus. I tinc festa!!! Perfecte per organitzar una bona sortida hivernal que ja toca!. Però les coses s'han torçat ja que la Txell està amb febre i no es troba bé. Així que canvi de plans! Farem una sortida "de nois" (el meu peque i jo) més modesta però no pas menys interessant. El nostre objectiu serà el Pic de l'Infern, a la zona de Vallter que degut a la climatologia se'ns ha resistit varies vegades.

Com que anem una mica justos de temps (quina novetat!) comencem l'excursió des de les mateixes pistes d'esquí en comptes de fer-ho pel lloc clàssic que passa pel refugi d'Ulldeter i així ens estalviem uns metres de desnivell (el lloc clàssic d'inici és just sortir de l'última corba (nº8) que ens trobem abans d'arribar a l'estació). Al dibuix de sota podeu veure el lloc de sortida clàssic amb fletxes negres discontínues i amb les fletxes negres contínues des d'on vam començar el recorregut a l'estació de Vallter.

Comencem doncs a caminar per la pista blava (Pista del Bac) que surt a l'esquerra del teleesquí i que enllaça amb la pista 8 (vermella).

Anem ascendint pel voral de la pista. L'últim tram de dalt és vermella i un cop estiguem al cap de munt ja començarem a veure més clar part del recorregut a fer.

Un cop a dalt on la pista d'esquí gira a dreta, és el moment de deixar les pistes de Vallter per anar a buscar (Oest) el Coll de la Marrana.

Ens dirigim doncs, cap el temut Coll de la Marrana (2530m) que separa els cims del Gra de Fajol i Bastiments. Aquest coll situat a 2530m és un pas clau entre el circ d'Ulldeter i la vall alta del Freser cap a Núria que segueix el GR11. Sol ser força temut perquè si el temps no acompanya gaire, el vent aquí bufa de valent i entre el torb, el fred i la neu gelada et pot fer desistir més d'una vegada del teu objectiu. 

Doncs com sempre estava força gelat i alguns muntanyencs que anaven amb esquís de muntanya han tingut algun problemilla per superar-lo. Realment el vent bufa fort i en quedar en penombra la sensació de fred és molt alta. Un cop superat passem a l'altre costat de la vall i continuarem seguint el GR11 direcció a Aigols Podrits. L'itinerari és en tot moment molt clar.

Mirant enrera ens queda el Gra de Fajol. Continuem pel GR11 que el seguirem fins la Cabana de Tirapits.

Arribem a la Cabana de Tirapits on hi ha a l'exterior un aparell que sembla un radiador (oi, Arnau?) i que és un pulsador d'emergència. A partir d'aquí hem de girar a la nostra dreta (Nord-Est) direcció al Portell. Abans però, recuperarem forces i menjarem una mica. Doncs a partir d'aquí es començarà a complicar la cosa i no tindrem un altre lloc millor per parar i fer un petit descans.

Arribat al Portell ja veiem al fons el nostre objectiu, el Pic de l'Infern.

Un cop sobrepassem el Portell, ens deixa a l'inici de la cresta que conformen els Pics dels Gorgs. Aquí comença la part més complicada ja que haurem de crestejar en mixte durant molta estona per anar enllaçant un cim amb l'altre. Obro la motxilla per treure el vodrier i la corda per l'Arnau i…….sorpresa!!!! On és? I l'Arnau comenta que l'ha vist al seient del cotxe! Ostres, és veritat que l'he tret per agafar un forro i s'ha quedat fora! Bé, doncs intentarem anar amb la màxima prudència. Si veiem que se'ns complica, doncs…un altre dia serà!

Anem avançant un al costat de l'altre assegurant al màxim cada pas i poc a poc arribem al cim del Gorgs (occidental) de 2851m.

La visibilitat és excelent. Llàstima del fort vent que fa extremar molt la prudència. Ara sols hem de fer l'aresta per assolir el principal objectiu del dia, el Pic de l'Infern. Doncs, som-hi!

Anem fent l'aresta. La neu està excel.lent i ens dona seguretat. I així assolim el Pic de l'Infern de 2869m. El vent és molt fort i per tant impossible posar el trípode per fer una foto conjunta. Sort que pugen per l'altre costat un grup de tres muntanyencs amb esquís i ens fan la foto de cim!

Al cim hi trobem un piolet. 

Desfem l'aresta per tornar al cim del Gorgs i continuar la ruta ara per anar direcció al cim de Freser.

Ja som altre cop als Gorgs observant clarament TOT el recorregut carenejant que haurem de fer. Un cop assolim el Freser el descendirem fins assolir el seu coll i un cop allà decidirem si descendim pel coll i per la Feixa Llarga o si completem la ruta circular fins a Bastiments. Ja veurem com estan les forces! Estudiem un xic el camí i….som-hi!!!

Descendim amb molta prudència la cresta deixant enrera el Pic de l'Infern i comencem l'ascensió al Freser.

Sembla que serà complicadet. però poc a poc i bona lletra.

Doncs al final ha sigut més fàcil del que semblava. A més quedàvem arrecerats del vent (i això ja és molt!). I així, ja quasi arribem al cim!

Aconseguit!!!. Cim de Freser de 2835m. Aquest cim també se l'anomena Pic de Vetes Blanques.

Fins aquí hem assolit l'objectiu que ens haviem proposat. Ara descendirem el Freser i un cop al coll decidirem.

Doncs ens veiem amb forces per continuar fins al Bastiments. Si veiem que la neu no està en condicions i la pala és perillosa, farem un flanqueig abans d'encarar la pala final. Anem poc a poc progressant. Vaig obrint traça fent escaleta que a l'Arnau li va la mar de bé per pujar fins al final de la pala on la neu ja és més dura i la inclinació més considerable. L'Arnau opta per pujar el tram final un xic de costat perquè li fan mal els talons. 

I així arribem al Piolet del Bastiments (2881m). molt contents!!!. Bé, per ser exactes aquesta cota és un pèl més baixa. En el piolet l'alçada és de 2878m. Amb aquest cim no hi contàvem de fer-lo i ja se sap que el que s'aconsegueix amb esforç la recompensa és molt més gratificant. Aquest punt des del vessant de l'Estat francès se l'anomena també Pic del Gegant.

Ens fem tots dos una Selfie, doncs impossible amb el vent posar la càmera al trípode.

Deixem el piolet enrera i fem l'aresta del Bastiments per anar a buscar la seva enorme pala sud que ens durà novament al coll de la Marrana.

L'Arnau s'ha d'apalancar de valent perquè no se l'endugi el vent! 

Doncs res, em poso al seu costat per agafar-lo del braç i que se senti més segur. Avancem per l'aresta i arribem al vèrtex geodèsic que indica el punt més alt del Bastiments (2881m). Aquí trobem dos excursionistes que es queden sorpresos i ens diuen, d'on sortim? Que davant d'ells no hi havia ningú! Els comento que venim del Freser i Pic de l'Infern. Es queden una mica parats en veure l'Arnau! i el feliciten! Continuem doncs. El fort vent no dona per petar gaire la xerrada i així arribem a la gran Creu de Bastiments.

Baixem la impressionant pala del Bastiments ara ja més arrecerats del vent. Carai! Com es nota el sol quan el vent deixa de bufar!

I així, ja tornem a ser al Coll de la Marrana el qual descendim molt més còmodament del que l'hem pujat!

Anem a buscar les pistes novament i ja quasi arribem al nostre final.

Estem molt contents d'haver completat aquesta ruta circular tant espectacular. Les vistes amb el dia clar que ens ha fet han estat fantàstiques. Llàstima del fort vent que no ens ha deixat deleitar-nos més als cims i observar més detalladament el panorama. Però aquesta zona poques vegades no hi bufa el vent! I ara toca un bon entrepà de butifarra per celebrar l'èxit de la sortida! Mmmm! Boníssim!!!!.

Si es vol fer aquesta ruta circular és més fàcil fer-la a l'inrevés. Nosaltres com que l'objectiu principal era el Pic de l'Infern la vam fer en aquest sentit.

Fins la propera!

Arnau, Onofre.

Read More