divendres, 13 de març de 2015

Pic de l'Infern (2869m), Gorgs (2851m), Freser (2834m) i Bastiments (2881m)

INTRODUCCIÓ

El pic de l'Infern és una muntanya de 2869m d'alçada i un dels cims orientals més espectaculars de l'alta vall del Ter i del Freser. Aquest se separa de la carena fronterera i s'endinsa a la vall de Carençà obtenint una dilatada panoràmica sobre les dues vessants (Ripollès i Alta cerdanya). Una de les peculiaritats d'aquest cim i part del seu atractiu, és que per assolir-lo has de carenejar força estona. Així trobarem passos de I i de II que seran més o menys complicats depenent de l'època de l'any i de les condicions climatològiques que hi trobem. Doncs és una zona on el Torb hi té una presència molt marcada. L'altre atractiu és enllaçar aquest fent una ruta circular carenejant amb el cim de Gorgs, Freser i Bastiments que és l'aventura que ens hem proposat fer aquesta vegada.

ACCÉS

Arribem a la població de Setcases per la carretera GIV-5264 sobrepassant-la direcció a les pistes d'esquí de Vallter 2000. Passarem un primer estacionament de l'estació i de seguida comença un seguit de corbes en ziga-zaga. Al final d'aquestes (concretament la número 8) té un petit aparcament no asfaltat per deixar el cotxe. Just en aquesta corba comença el camí indicat al refugi d'Ulldeter. Nosaltres però aquest cop vam continuar fins ben bé l'estació d'esquí de Vallter 2000 que és on vam començar.

FITXA TÈCNICA


MAPES





(Aquest cop no he pogut penjar el track, doncs se'm va acabar la pila i estava incomplert)

CRÒNICA

Aquest cap de setmana es presentava amb unes condicions climatològiques excel·lents amb anticicló i risc moderat/baix d'allaus. I tinc festa!!! Perfecte per organitzar una bona sortida hivernal que ja toca!. Però les coses s'han torçat ja que la Txell està amb febre i no es troba bé. Així que canvi de plans! Farem una sortida "de nois" (el meu peque i jo) més modesta però no pas menys interessant. El nostre objectiu serà el Pic de l'Infern, a la zona de Vallter que degut a la climatologia se'ns ha resistit varies vegades.

Com que anem una mica justos de temps (quina novetat!) comencem l'excursió des de les mateixes pistes d'esquí en comptes de fer-ho pel lloc clàssic que passa pel refugi d'Ulldeter i així ens estalviem uns metres de desnivell (el lloc clàssic d'inici és just sortir de l'última corba (nº8) que ens trobem abans d'arribar a l'estació). Al dibuix de sota podeu veure el lloc de sortida clàssic amb fletxes negres discontínues i amb les fletxes negres contínues des d'on vam començar el recorregut a l'estació de Vallter.


Comencem doncs a caminar per la pista blava (Pista del Bac) que surt a l'esquerra del teleesquí i que enllaça amb la pista 8 (vermella).


Anem ascendint pel voral de la pista. L'últim tram de dalt és vermella i un cop estiguem al cap de munt ja començarem a veure més clar part del recorregut a fer.


Un cop a dalt on la pista d'esquí gira a dreta, és el moment de deixar les pistes de Vallter per anar a buscar (Oest) el Coll de la Marrana.


Ens dirigim doncs, cap el temut Coll de la Marrana (2530m) que separa els cims del Gra de Fajol i Bastiments. Aquest coll situat a 2530m és un pas clau entre el circ d'Ulldeter i la vall alta del Freser cap a Núria que segueix el GR11. Sol ser força temut perquè si el temps no acompanya gaire, el vent aquí bufa de valent i entre el torb, el fred i la neu gelada et pot fer desistir més d'una vegada del teu objectiu. 


Doncs com sempre estava força gelat i alguns muntanyencs que anaven amb esquís de muntanya han tingut algun problemilla per superar-lo. Realment el vent bufa fort i en quedar en penombra la sensació de fred és molt alta. Un cop superat passem a l'altre costat de la vall i continuarem seguint el GR11 direcció a Aigols Podrits. L'itinerari és en tot moment molt clar.


Mirant enrera ens queda el Gra de Fajol. Continuem pel GR11 que el seguirem fins la Cabana de Tirapits.


Arribem a la Cabana de Tirapits on hi ha a l'exterior un aparell que sembla un radiador (oi, Arnau?) i que és un pulsador d'emergència. A partir d'aquí hem de girar a la nostra dreta (Nord-Est) direcció al Portell. Abans però, recuperarem forces i menjarem una mica. Doncs a partir d'aquí es començarà a complicar la cosa i no tindrem un altre lloc millor per parar i fer un petit descans.


Arribat al Portell ja veiem al fons el nostre objectiu, el Pic de l'Infern.


Un cop sobrepassem el Portell, ens deixa a l'inici de la cresta que conformen els Pics dels Gorgs. Aquí comença la part més complicada ja que haurem de crestejar en mixte durant molta estona per anar enllaçant un cim amb l'altre. Obro la motxilla per treure el vodrier i la corda per l'Arnau i…….sorpresa!!!! On és? I l'Arnau comenta que l'ha vist al seient del cotxe! Ostres, és veritat que l'he tret per agafar un forro i s'ha quedat fora! Bé, doncs intentarem anar amb la màxima prudència. Si veiem que se'ns complica, doncs…un altre dia serà!


Anem avançant un al costat de l'altre assegurant al màxim cada pas i poc a poc arribem al cim del Gorgs (occidental) de 2851m.


La visibilitat és excelent. Llàstima del fort vent que fa extremar molt la prudència. Ara sols hem de fer l'aresta per assolir el principal objectiu del dia, el Pic de l'Infern. Doncs, som-hi!


Anem fent l'aresta. La neu està excel.lent i ens dona seguretat. I així assolim el Pic de l'Infern de 2869m. El vent és molt fort i per tant impossible posar el trípode per fer una foto conjunta. Sort que pugen per l'altre costat un grup de tres muntanyencs amb esquís i ens fan la foto de cim!


Al cim hi trobem un piolet. 


Desfem l'aresta per tornar al cim del Gorgs i continuar la ruta ara per anar direcció al cim de Freser.


Ja som altre cop als Gorgs observant clarament TOT el recorregut carenejant que haurem de fer. Un cop assolim el Freser el descendirem fins assolir el seu coll i un cop allà decidirem si descendim pel coll i per la Feixa Llarga o si completem la ruta circular fins a Bastiments. Ja veurem com estan les forces! Estudiem un xic el camí i….som-hi!!!


Descendim amb molta prudència la cresta deixant enrera el Pic de l'Infern i comencem l'ascensió al Freser.


Sembla que serà complicadet. però poc a poc i bona lletra.


Doncs al final ha sigut més fàcil del que semblava. A més quedàvem arrecerats del vent (i això ja és molt!). I així, ja quasi arribem al cim!


Aconseguit!!!. Cim de Freser de 2835m. Aquest cim també se l'anomena Pic de Vetes Blanques.


Fins aquí hem assolit l'objectiu que ens haviem proposat. Ara descendirem el Freser i un cop al coll decidirem.


Doncs ens veiem amb forces per continuar fins al Bastiments. Si veiem que la neu no està en condicions i la pala és perillosa, farem un flanqueig abans d'encarar la pala final. Anem poc a poc progressant. Vaig obrint traça fent escaleta que a l'Arnau li va la mar de bé per pujar fins al final de la pala on la neu ja és més dura i la inclinació més considerable. L'Arnau opta per pujar el tram final un xic de costat perquè li fan mal els talons. 


I així arribem al Piolet del Bastiments (2881m). molt contents!!!. Bé, per ser exactes aquesta cota és un pèl més baixa. En el piolet l'alçada és de 2878m. Amb aquest cim no hi contàvem de fer-lo i ja se sap que el que s'aconsegueix amb esforç la recompensa és molt més gratificant. Aquest punt des del vessant de l'Estat francès se l'anomena també Pic del Gegant.


Ens fem tots dos una Selfie, doncs impossible amb el vent posar la càmera al trípode.


Deixem el piolet enrera i fem l'aresta del Bastiments per anar a buscar la seva enorme pala sud que ens durà novament al coll de la Marrana.



L'Arnau s'ha d'apalancar de valent perquè no se l'endugi el vent! 


Doncs res, em poso al seu costat per agafar-lo del braç i que se senti més segur. Avancem per l'aresta i arribem al vèrtex geodèsic que indica el punt més alt del Bastiments (2881m). Aquí trobem dos excursionistes que es queden sorpresos i ens diuen, d'on sortim? Que davant d'ells no hi havia ningú! Els comento que venim del Freser i Pic de l'Infern. Es queden una mica parats en veure l'Arnau! i el feliciten! Continuem doncs. El fort vent no dona per petar gaire la xerrada i així arribem a la gran Creu de Bastiments.


Baixem la impressionant pala del Bastiments ara ja més arrecerats del vent. Carai! Com es nota el sol quan el vent deixa de bufar!




I així, ja tornem a ser al Coll de la Marrana el qual descendim molt més còmodament del que l'hem pujat!


Anem a buscar les pistes novament i ja quasi arribem al nostre final.


Estem molt contents d'haver completat aquesta ruta circular tant espectacular. Les vistes amb el dia clar que ens ha fet han estat fantàstiques. Llàstima del fort vent que no ens ha deixat deleitar-nos més als cims i observar més detalladament el panorama. Però aquesta zona poques vegades no hi bufa el vent! I ara toca un bon entrepà de butifarra per celebrar l'èxit de la sortida! Mmmm! Boníssim!!!!.


Si es vol fer aquesta ruta circular és més fàcil fer-la a l'inrevés. Nosaltres com que l'objectiu principal era el Pic de l'Infern la vam fer en aquest sentit.


Fins la propera!
Arnau, Onofre.








0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada