Pic de l'Infern (2869m), Gorgs (2851m), Freser (2834m) i Bastiments (2881m)

INTRODUCCIÓ

El pic de l'Infern és una muntanya de 2869m d'alçada i un dels cims orientals més espectaculars de l'alta vall del Ter i del Freser. Aquest se separa de la carena fronterera i s'endinsa a la vall de Carençà obtenint una dilatada panoràmica sobre les dues vessants (Ripollès i Alta cerdanya). Una de les peculiaritats d'aquest cim i part del seu atractiu, és que per assolir-lo has de carenejar força estona. Així trobarem passos de I i de II que seran més o menys complicats depenent de l'època de l'any i de les condicions climatològiques que hi trobem. Doncs és una zona on el Torb hi té una presència molt marcada. L'altre atractiu és enllaçar aquest fent una ruta circular carenejant amb el cim de Gorgs, Freser i Bastiments que és l'aventura que ens hem proposat fer aquesta vegada.

ACCÉS

Arribem a la població de Setcases per la carretera GIV-5264 sobrepassant-la direcció a les pistes d'esquí de Vallter 2000. Passarem un primer estacionament de l'estació i de seguida comença un seguit de corbes en ziga-zaga. Al final d'aquestes (concretament la número 8) té un petit aparcament no asfaltat per deixar el cotxe. Just en aquesta corba comença el camí indicat al refugi d'Ulldeter. Nosaltres però aquest cop vam continuar fins ben bé l'estació d'esquí de Vallter 2000 que és on vam començar.

FITXA TÈCNICA

MAPES

(Aquest cop no he pogut penjar el track, doncs se'm va acabar la pila i estava incomplert)

CRÒNICA

Aquest cap de setmana es presentava amb unes condicions climatològiques excel·lents amb anticicló i risc moderat/baix d'allaus. I tinc festa!!! Perfecte per organitzar una bona sortida hivernal que ja toca!. Però les coses s'han torçat ja que la Txell està amb febre i no es troba bé. Així que canvi de plans! Farem una sortida "de nois" (el meu peque i jo) més modesta però no pas menys interessant. El nostre objectiu serà el Pic de l'Infern, a la zona de Vallter que degut a la climatologia se'ns ha resistit varies vegades.

Com que anem una mica justos de temps (quina novetat!) comencem l'excursió des de les mateixes pistes d'esquí en comptes de fer-ho pel lloc clàssic que passa pel refugi d'Ulldeter i així ens estalviem uns metres de desnivell (el lloc clàssic d'inici és just sortir de l'última corba (nº8) que ens trobem abans d'arribar a l'estació). Al dibuix de sota podeu veure el lloc de sortida clàssic amb fletxes negres discontínues i amb les fletxes negres contínues des d'on vam començar el recorregut a l'estació de Vallter.

Comencem doncs a caminar per la pista blava (Pista del Bac) que surt a l'esquerra del teleesquí i que enllaça amb la pista 8 (vermella).

Anem ascendint pel voral de la pista. L'últim tram de dalt és vermella i un cop estiguem al cap de munt ja començarem a veure més clar part del recorregut a fer.

Un cop a dalt on la pista d'esquí gira a dreta, és el moment de deixar les pistes de Vallter per anar a buscar (Oest) el Coll de la Marrana.

Ens dirigim doncs, cap el temut Coll de la Marrana (2530m) que separa els cims del Gra de Fajol i Bastiments. Aquest coll situat a 2530m és un pas clau entre el circ d'Ulldeter i la vall alta del Freser cap a Núria que segueix el GR11. Sol ser força temut perquè si el temps no acompanya gaire, el vent aquí bufa de valent i entre el torb, el fred i la neu gelada et pot fer desistir més d'una vegada del teu objectiu. 

Doncs com sempre estava força gelat i alguns muntanyencs que anaven amb esquís de muntanya han tingut algun problemilla per superar-lo. Realment el vent bufa fort i en quedar en penombra la sensació de fred és molt alta. Un cop superat passem a l'altre costat de la vall i continuarem seguint el GR11 direcció a Aigols Podrits. L'itinerari és en tot moment molt clar.

Mirant enrera ens queda el Gra de Fajol. Continuem pel GR11 que el seguirem fins la Cabana de Tirapits.

Arribem a la Cabana de Tirapits on hi ha a l'exterior un aparell que sembla un radiador (oi, Arnau?) i que és un pulsador d'emergència. A partir d'aquí hem de girar a la nostra dreta (Nord-Est) direcció al Portell. Abans però, recuperarem forces i menjarem una mica. Doncs a partir d'aquí es començarà a complicar la cosa i no tindrem un altre lloc millor per parar i fer un petit descans.

Arribat al Portell ja veiem al fons el nostre objectiu, el Pic de l'Infern.

Un cop sobrepassem el Portell, ens deixa a l'inici de la cresta que conformen els Pics dels Gorgs. Aquí comença la part més complicada ja que haurem de crestejar en mixte durant molta estona per anar enllaçant un cim amb l'altre. Obro la motxilla per treure el vodrier i la corda per l'Arnau i…….sorpresa!!!! On és? I l'Arnau comenta que l'ha vist al seient del cotxe! Ostres, és veritat que l'he tret per agafar un forro i s'ha quedat fora! Bé, doncs intentarem anar amb la màxima prudència. Si veiem que se'ns complica, doncs…un altre dia serà!

Anem avançant un al costat de l'altre assegurant al màxim cada pas i poc a poc arribem al cim del Gorgs (occidental) de 2851m.

La visibilitat és excelent. Llàstima del fort vent que fa extremar molt la prudència. Ara sols hem de fer l'aresta per assolir el principal objectiu del dia, el Pic de l'Infern. Doncs, som-hi!

Anem fent l'aresta. La neu està excel.lent i ens dona seguretat. I així assolim el Pic de l'Infern de 2869m. El vent és molt fort i per tant impossible posar el trípode per fer una foto conjunta. Sort que pugen per l'altre costat un grup de tres muntanyencs amb esquís i ens fan la foto de cim!

Al cim hi trobem un piolet. 

Desfem l'aresta per tornar al cim del Gorgs i continuar la ruta ara per anar direcció al cim de Freser.

Ja som altre cop als Gorgs observant clarament TOT el recorregut carenejant que haurem de fer. Un cop assolim el Freser el descendirem fins assolir el seu coll i un cop allà decidirem si descendim pel coll i per la Feixa Llarga o si completem la ruta circular fins a Bastiments. Ja veurem com estan les forces! Estudiem un xic el camí i….som-hi!!!

Descendim amb molta prudència la cresta deixant enrera el Pic de l'Infern i comencem l'ascensió al Freser.

Sembla que serà complicadet. però poc a poc i bona lletra.

Doncs al final ha sigut més fàcil del que semblava. A més quedàvem arrecerats del vent (i això ja és molt!). I així, ja quasi arribem al cim!

Aconseguit!!!. Cim de Freser de 2835m. Aquest cim també se l'anomena Pic de Vetes Blanques.

Fins aquí hem assolit l'objectiu que ens haviem proposat. Ara descendirem el Freser i un cop al coll decidirem.

Doncs ens veiem amb forces per continuar fins al Bastiments. Si veiem que la neu no està en condicions i la pala és perillosa, farem un flanqueig abans d'encarar la pala final. Anem poc a poc progressant. Vaig obrint traça fent escaleta que a l'Arnau li va la mar de bé per pujar fins al final de la pala on la neu ja és més dura i la inclinació més considerable. L'Arnau opta per pujar el tram final un xic de costat perquè li fan mal els talons. 

I així arribem al Piolet del Bastiments (2881m). molt contents!!!. Bé, per ser exactes aquesta cota és un pèl més baixa. En el piolet l'alçada és de 2878m. Amb aquest cim no hi contàvem de fer-lo i ja se sap que el que s'aconsegueix amb esforç la recompensa és molt més gratificant. Aquest punt des del vessant de l'Estat francès se l'anomena també Pic del Gegant.

Ens fem tots dos una Selfie, doncs impossible amb el vent posar la càmera al trípode.

Deixem el piolet enrera i fem l'aresta del Bastiments per anar a buscar la seva enorme pala sud que ens durà novament al coll de la Marrana.

L'Arnau s'ha d'apalancar de valent perquè no se l'endugi el vent! 

Doncs res, em poso al seu costat per agafar-lo del braç i que se senti més segur. Avancem per l'aresta i arribem al vèrtex geodèsic que indica el punt més alt del Bastiments (2881m). Aquí trobem dos excursionistes que es queden sorpresos i ens diuen, d'on sortim? Que davant d'ells no hi havia ningú! Els comento que venim del Freser i Pic de l'Infern. Es queden una mica parats en veure l'Arnau! i el feliciten! Continuem doncs. El fort vent no dona per petar gaire la xerrada i així arribem a la gran Creu de Bastiments.

Baixem la impressionant pala del Bastiments ara ja més arrecerats del vent. Carai! Com es nota el sol quan el vent deixa de bufar!

I així, ja tornem a ser al Coll de la Marrana el qual descendim molt més còmodament del que l'hem pujat!

Anem a buscar les pistes novament i ja quasi arribem al nostre final.

Estem molt contents d'haver completat aquesta ruta circular tant espectacular. Les vistes amb el dia clar que ens ha fet han estat fantàstiques. Llàstima del fort vent que no ens ha deixat deleitar-nos més als cims i observar més detalladament el panorama. Però aquesta zona poques vegades no hi bufa el vent! I ara toca un bon entrepà de butifarra per celebrar l'èxit de la sortida! Mmmm! Boníssim!!!!.

Si es vol fer aquesta ruta circular és més fàcil fer-la a l'inrevés. Nosaltres com que l'objectiu principal era el Pic de l'Infern la vam fer en aquest sentit.

Fins la propera!

Arnau, Onofre.

Read More

Viena Raining

INTRODUCCIÓ

Com cada any per aquestes dates passem un cap de setmana sencer en alguna ciutat d'Europa per veure com viuen el Nadal a altres indrets llunyans de casa nostre. Aquest any ha tocat Viena. L'hem titulat "Viena raining" ja que des de que vam arribar fins que vam marxar va estar plovent suaument la major part dels dies. Abans d'arribar feia sol, previsió de pluja els 3 dies que hi vam ser i altre cop sol pel dilluns que ja marxàvem. Lluny d'enfadar-nos per la mala sort ens ho vam agafar amb filosofia i com que era un "xispejar" continuo però mai pluja forta, fins i tot ens ho vam passar més bé. Es tracta de relaxar-se i gaudir del que poguem veure tot passejant i allunyar-nos de les presses per poder veure i visitar quantes més coses millor. Així que va ser un cap de setmana divertit, tranquil i al final força profitós.

Viena (Wien) a la riba del Danubi és la capital d'Àustria, una de les ciutats més antigues d'Europa que compta amb una llarga història. Els seus orígens es remunten abans de Crist per un assentament Celta, posteriorment germànics i després conquerida pels Romans en la seva expansió de l'imperi. Durant l'Edat Mitjana va ser envaïda varies vegades per bàrbars i conquerida per Carlemany. A partir d'aquí entren Dinasties com la de  Babenberg i la més llarga dels Habsburg. Serà atacada pels Turcs, conquerida per Napoleó i després serà la capital de l'Imperi Autrohungarès convertint-se en una de les millors ciutats culturals, artístiques i financeres del moment. Al 1857 es derroquen les muralles per decret de Francesc Josep I d'Àustria, obrint-se una nova avinguda, la Ringstrabe on es construeixen importants edificis com el de l'Òpera, Universitat, ajuntament, Parlament… Després de la 1a guerra mundial es convertirà en la capital de la República d'Àustria i després tornarà a ser envaïda pel III Reich annexant-se a l'alemanya Nazi. Va ser bombardejada durant la Segona Guerra Mundial quedant destruïda gran part del seu patrimoni històric. Llavors es repartiran la ciutat durant 10 anys en un sistema quatripartit (francesos, americans, soviètics i anglesos) fins recobrar la independència al 1955 i amb el compromís de neutralitat cosa que l'ha fet ser la tercera capital de la ONU i Seu de varis Organismes Internacionals. Actualment se la considera la Capital musical d'Europa i el seu centre històric és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La seva economia es sustenta bàsicament pels congressos, seus internacionals i el turisme.

CRÒNICA

Volem a Bratislava (la majoria de companyies de low cost no volen directament a Viena x les seves taxes més elevades) i agafem l'autobús que ens durà del mateix aeroport, passant també per l'aeroport de Viena fins a la ciutat en 1hora de trajecte. Les capitals estan a tan sols 55Km de distància. Un cop arribats a l'estació del bus agafem allà mateix el metro que en tres parades ens durà fins on tenim l'hotel. Cal dir que el civisme dels Vianesos es posa ja aquí de manifest quan en el metro no hi ha cap tipus de barrera per entrar ni per sortir d'aquest. Donen per fet que cada passatger és responsable i traurà el bitllet corresponent!. Us ho imagineu a Barcelona????. No pagaria NINGÚ!!!

Arribem a l'hotel i un cop instal·lats sense perdre temps marxem a veure la ciutat. Com ja hem comentat abans, els dies venen marcats per un plugim continuo. Aquí sembla que això no afecta gaire, doncs la gent segueix passejant, prenent begudes i menjant pels diversos mercats nadalencs que s'instal·len a les places de la ciutat. No porten paraigües simplement amb la caputxa de la jaqueta, pel que deduïm que aquí això és més que normal en l'època de l'any. Agafem les primeres tomes de contacte de la ciutat i entrem en un bar per prendre quelcom calent i planificar els llocs que volem veure en aquests 2 dies que tenim. La cosa és clara i ens limitarem al centre històric, el barri anomenat Ringstrasse marcat per l'avinguda que antigament formaven les muralles de la ciutat i que a dia d'avui conté bona part dels edificis més emblemàtics de Viena (Palau dels Hofburg, Ajuntament, Parlament, Òpera...

La decoració nadalenca dels seus carrers és de les que més ens han agradat de les diferents ciutats que hem pogut visitar. Molt boniques i amb molt de gust. Passejar pels seus carrers és molt agradable, tot està escrupolosament net i la gent dóna mostra d'un alt nivell de civisme. 

Al passar per l'edifici de l'Òpera hem agafat unes entrades per anar a veure un concert per demà a la nit. Seria un sacrilegi anar a Viena i no veure un dels nombrosos concerts que es fan en els diversos palaus de la ciutat! Doncs res, havent fet un primer contacte de la ciutat, toca anar a dormir i demà…..més!

DISSABTE 6-12-2014

Ens llevem, esmorzem i……..Ho adivineu????? Doncs plou!!!!!. Doncs res, al mal temps bona cara, així que paraigües i cap al carrer s'ha dit. A primera hora anem a veure el que segurament és la major atracció de la ciutat: El Palau Imperial dels Hofburg amb el famós museu de l'emperadriu Sissí. Aquest palau també se l'anomena palau d'hivern, doncs els estius els passaven al Palau Schönbrunn que és una de les construccions barroques més imponents d'Europa.

Aquest palau ha estat durant més de 600 anys el lloc de residència dels Habsburg. El conjunt arquitectònic és enorme donant una clara imatge del luxe en el que vivien. En la visita podem veure 3 seccions: Els apartaments imperials, el museu de la Sissí i la coberteria de la Cort.

Buff! quant de luxe!!!! Tenien coberteries especials per a cada esdeveniment.

Després de veure la coberteria del palau passes a veure el museu de la Sissí (Elisabeth de Baviera), aquesta esquizofrènica i anorèxica emperadriu mitificada pel cinema. Sembla que tenia un nivell cultural molt, parlava cinc llengües i tenia molta inquietud per conèixer món. Però també era una depressiva, maniàtica i delirant difícil d'aguantar. Cada dia trigaven 3hores a pentinar la seva llarga melena, obsessionada al límit per la seva imatge es va fer muntar una espècie de gimnàs a la seva habitació, caminava 8hores diàries i seguia una dieta molt estricte. A partir dels 35 anys no va deixar que ningú la retratés i sempre duia un vel per amagar el seu rostre. Fumava i es va fer tatuar una àncora a una de les seves espatlles en amor i estima al mar i a la llibertat. Va ser assassinada el 1889. Vaja, tot un personatge!!!

Després hem vist els apartaments imperials i aquí finalitza la visita al palau.

Hem fet bé en anar-hi a primera hora, ja que les cues que hi havia després a taquilla eren més que considerables. Continuem passejant i ara anem a visita la Catedral de Viena, que és la Catedral de Sant Esteve (Stephansdom). Aquesta està situada en ple cor de la ciutat i és sens dubte el símbol religiós més important de Viena. Està coronada per una gran torre en forma d'agulla d'estil gòtic de 137m d'alçada amb unes bones vistes del centre de la ciutat i on poder apreciar més bé una de les característiques més importants de la catedral que és la seva teulada formada per més de 250.000 rajoles que formen diverses sanefes. Doncs…… A pujar-hi per la seva estreta escala de cargol!

Déu n'hi do! Pujar i baixar per aquesta escala pot ser una mica complicat si hi ha gaire trànsit. Un cop hem gaudit de les vistes i baixat novament, passegem pel famós carrer Graben observant la seva famosa columna de la Pesta. Ens dirigim cap al palauet Auersperg on hem comprat les entrades pel concert de Mozart i Strauss.

Ha estat molt interessant i ens ho hem passat d'allò més bé! El concert anava a càrrec de l'Orquestra Residencial de Viena conjuntament amb cantants d'òpera i algunes peces representades per una parella de ballet.

Al sortir hem vist que prop d'aquí quedava una de les pizzeries que havíem vist amb molt bones crítiques al tripadvisor. Així que provem sort i….. A sopar!

Ostres, realment l'hem encertat! Estava tot boníssim. Ara toca tornar cap a l'hotel tot passejant i gaudint de la il·luminació nadalenca de Viena.

Diumenge 07-12-14

És l'últim dia per visitar Viena. Esmorzem i com no podia ser d'una altra manera plovisqueja! Avui abans d'anar cap al centre ens desviem un xic per anar a veure el Danubi.

I després tornem cap al centre visitant els diversos carrers i edificis que anem trobant.

Amb tot es fa l'hora de dinar i ho fem en un bonic local que hem trobat. Arriba l'hora dels postres i…..No! Si us plau, el compte! doncs pels postres tenim una sorpresa. I és que no podíem marxar de Viena sense tastar el seu postre més famós! I quin és aquest?????? Doncs la famosíssima Tarta Sacher. I per què no l'hem menjat aquí si ni ha? Doncs perquè on millor que al lloc original o es va inventar, que és al luxós Hotel Sàcher. Així que fem un xic de cua i entrem a la luxosa cafeteria de l'hotel. Els detalls estan cuidats al màxim i et fan deixar els abrics a un guarda-roba (1€).

Doncs no sé si és la millor Sacher que he provat però era molt bona. Diuen que després d'un llarg litigi aquest és l'únic lloc del món on pots menjar l'Autèntica Tarta Sacher, l'original. On tenen la recepta secreta.

Continuem passejant pels seus carrers i places.

Sembla que para de ploure i ens delitem en un dels  mercats nadalencs que trobem.

Però res, que no tenim el dia i torna a plovisquejar. Així que decidim anar al majestuós edifici de l'ajuntament on fan concerts corals de 30 minuts per grup. Descansem un xic, ens escalfem i de passada gaudim de música.

Doncs ens ha agradat força. Hem vist varis grups i quina casualitat que uns eren de Mollet!!!. Sortim i ja s'ha fet fosc. Passegem pel mercat nadalenc de l'Ajuntament (Rathaus) i no podem deixar de fer-nos fotos. Segurament aquest edifici d'estil gòtic amb el seu mercat nadalenc és de les coses que més ens ha agradat. La seva il·luminació al vespre es fantàstica!!!!

Comença a ser l'hora de sopar i on fer-ho? Doncs a una de les visites obligades de Viena que és el Cafè Central. Lògicament és un lloc molt turístic, però que som sinó turistes? Doncs la veritat és que ens ha agradat molt. A més de ser un lloc arquitectònicament impressionant hem menjat bé amenitzat per música de piano en directe. A la tarda no hi hem pogut entrar perquè hi havia molta cua. Però cap al vespre NO hem tingut cap problema. A més hem estat a la sala contigua molt més bonica i tranquil·la per menjar que el que és la cafeteria de l'entrada.

I ara amb la panxa ben plena, una caminadeta fins l'hotel gaudint d'aquests bonics carrers i acomiadar-nos de Viena.

Doncs aquí finalitza la nostra visita nadalenca a Viena. Evidentment ens hem deixat moltes coses per veure i visitar de la ciutat, però l'objectiu d'aquestes escapades es veure com viuen i com gaudeixen del Nadal a altres ciutats del món. Així que l'objectiu ha estat més que assolit. Viena ens ha sorprès molt i ens ha deixat un molt bon regust de boca. La seva netedat i civisme és exemplar. Tot està decorat amb molt de gust i els preus, lluny de ser barats, més controlats del que esperava. Bé, és clar que l'última escapada veníem de Londres i allà si que és prohibitiu!!!!

Fins la propera!

Arnau, Txell i Onofre.

Read More