dimecres, 4 de juny de 2014

Ferrada Cala del Molí

INTRODUCCIÓ

La ferrada de Cala del Molí a Sant Feliu de Guíxols és segons els seus organitzadors l'única ferrada al mon que transcorre sobre el mar. Aquest és sens dubte el seu principal atractiu i és que realment poder fer una activitat com aquesta en els penya-segats de la Costa Brava no té preu. La zona és a més part del Pla d'Espais Naturals d'interès natural de Catalunya i per tant zona protegida, cosa que ja et diu de la seva bellesa paisatgística. Tot i així la seva obertura no ha estat gens fàcil. La va equipar Martí Gironell al 2003-04 i va ser tancada i desequipada el 2005 per "motius tècnics". L'allau de trucades que rebia constantment l'ajuntament demanant per l'estat de la via i el canvi de govern local el 2011 propicien que es recondueixin les negociacions entre el govern local i Martí Gironell per reequipar la via i tornar-la a posar en funcionament. Així i després de 8 anys, el juny de l'any passat (2013) per fi s'aconsegueix la seva reobertura.
El seu èxit és sonat (potser massa i tot) ja que donada la seva bellesa única i fàcil accés, l'afluència de participants és molt alta i tothom s'hi atreveix poden-te trobar amb sorpreses com la que comentaré en la crònica.

FITXA TÈCNICA


ACCÉS

Hem d'anar fins al carrer Sicília de la població de Sant Feliu de Guíxols. Aquest carrer comença just davant de l'Hotel Hipòcrates i és un carrer sense sortida. Quasi al final d'aquest hi ha una glorieta mirador anomenada Mirador de les Triadores. Baixem per les seves escales i a la dreta en una pineda ja trobem el rètol informatiu amb les normes de seguretat que cal seguir per fer la ferrada. Seguim el caminet i en un minut ens deixa als peus d'aquesta. Cal tenir present que pot costar aparcar (sobretot a l'estiu) i llavors pot ser millor deixar el cotxe al poble en l'aparcament públic i venir-hi a peu. Son uns 25 minuts caminant que be valen la pena, veient la famosa Porta Ferrada, la plaça del Mercat i el Passeig Marítim. Podeu veure la ressenya a la fantàstica web de ferrades deandar.com.

CRÒNICA

Després d'aquesta setmana passada per aigua, semble que les previsions per diumenge són, per fi,  de sol i bon temps. Així que pensem en fer alguna activitat curteta i si pot ser fora de la muntanya que tot pot estar força embarrancat on fins i tot al Pirineu ha tornat a nevar. La decisió ha estat fàcil, ja que ja fa dies que ho porto de cap: La Ferrada de Sant Feliu de Guixols i després fer un bon arrosset a la platja.

Doncs ho proposo i tots d'acord. Sembla que tothom en té ganes ja que ningú hi ha posat la mínima pega! Cosa estranya!!!. Ens llevem tard -per variar- esmorzem i marxem cap a Sant Feliu de Guíxols. Arribem al carrer Sicília a les 11h passades i….. ple de cotxes! com no podia ser d'una altra manera! No vull ni pensar com es deu posar això en ple estiu!!!. Estem de sort i al final del carrer hi ha un lloc d'algú que ha matinat i ja ha acabat l'activitat.

Tot pinta bé, el temps i que no hi ha ningú preparant-se. Així que tothom ja està en la ferrada i quan nosaltres comencem no tindrem que fer aturades i podrem anar millor al nostre ritme. Ens canviem, equipem i…… a començar!!!

Caminem uns 100 metres fins al Mirador de les Triadores i baixem per les seves escales. Ostres, fins al començar ben bé la ferrada no me'n adono que tinc les ISO a 1400 de l'obra de teatre que va fer l'Arnau, i el diafragma ben obert. Així que totes les fotos:


Al final d'aquestes hi ha un cartell informatiu i normes de seguretat de la ferrada. Seguim el caminet de la dreta que passa per un pinar mediterrani i que arriba fins al mar. Descendim doncs per ell i ja trobem el cable de vida que arriba fins al començament de la ferrada a tocar del mar. Sort que la Txell va fer alguna foto!


Comença l'aventura!!!!!!
Comencem a caminar per entre les roques a molt poca distància del mar. Pujem uns metres amb  les primeres grapes i comencem a fer el flanqueig del penya-segat. Com ja heu vist en la fitxa tècnica, el desnivell màxim és d'uns 20 metres. Així ja es pot preveure que la major part de la ferrada passa bàsicament per flanquejar horitzontalment la cala i els espigons, més que fer alçada vertical. 


Anem fixant-nos on l'Arnau va posant els peus i indicant-li els millors passos tot i donant-li algun consell que ara encara accepta! Perquè d'aquí uns anyets….


I així arribem al primer pont amb un tabló de fusta d'uns tres metres i rodejant un escull arribem al primer pont tibetà de la ferrada d'uns 5 metres de llargada. L'arnau està gaudint de valent. 


Anem fent un flanqueig cap a l'interior de la cala i arribem a un tercer pont (aquest nepalí) i força curtet. 



Comencem a veure per davant nostre força gent a la segona part de la ferrada, cosa que ens sorprèn ja que han començat força abans i haurien d'haver avançat força més. Estan molt aturats i massa junts, com podeu veure a la part superior de la fotografia:


Anem avançant flanquejant la cala del Molí en lleuger ascens. El dia és radiant. Fa calor però amb vent fresquet, així que la temperatura és ideal. La Txell em diu: Que NO fas fotos? Ostres! Doncs és veritat. Doncs en estar pendent del nen m'ha distret força. De fet he fet un total d'unes 40 fotografies. Molt poques si a més tens en compte la bellesa de la zona.


I així arribem al quart pont tibetà. Aquest és el més llarg que farem. Té uns 7-8 metres de llargada. L'Arnau el supera perfectament amb seguretat i convicció.


La Txell…….Ejem! Ja és un altre cantar. Txell!!! que aquest pont és Tibetà i NO Nepalí! A veure si el travessem de dret i no de costat….


I així arribem a l'altre costat. Aquí tenim ben indicat la zona d'escape de la ferrada. Així doncs, la ferrada com ja he comentat té dues parts ben diferenciades. Aquesta primera que està catalogada com a fàcil i la seva continuació que està considerada com a moderada. Per tant si algú té problemes o dificultats fins aquí té la possibilitat de sortir de la via i no fer la segona part que és més dificultosa. A més que un cop segueixes, ja no tens la possibilitat de poder retrocedir si no ho veus clar! I precisament això és el que algú no ha tingut present. Just quan comença el tram més complicat la gent no s'ha mogut ni un centímetre!!! Estan tots penjats de la paret, immobils!


Li demano amb els xicots que tinc davant que quin és el problema. I ens diuen que hi ha una parella de mitjana edat on la noia s'ha quedat bloquejada i no es pot avançar. Ja porten molta estona i no saben com sortir-se'n! Doncs res, sembla que el marit l'ha de tibar i que la cosa es complica. Retrocedim uns metres ja que som els únics que podem fer-ho i esperar en un lloc còmode, i aprofito per fer alguna foto.



Bé, després de ben bé mitja hora, la cosa comença a moure's. Hi ha hagut forces nervis ja que la gent s'ha quedat penjada literalment de la roca i alguns sense vaga de descans per poder anclar-se més còmodament just en la part més complicada de la ferrada. Són coses que passen. Esperem uns 10 minutets que es descongestioni la via i seguim ara fent el tros de desplom més important (lleuger extraplom) i en el que s'ha d'anar més en compte.
No tinc fotos d'aquest tros,  però l'Arnau l'ha superat amb nota. I això que es tenia que tibar considerablement de braços! Ara ja el recorregut és més "entretingut" que no pas dificultós. 


Ara ens dirigim cap a l'estreta cala d'Es Fijorn abans de fer l'últim pont. Aquí està en construcció una tercera part de la ferrada que descendeix fins a tocar del mar i que sembla que serà més esportiva i tècnica.


Ara si l'últim pont tibetà de la ferrada. Així en total haurem passat 5 ponts: 1de tronc, 1 Nepalí i 3 tibetans.


La Txell segueix amb el seu particular estil de passar els ponts! No serà que està una mica "cagadeta"?


Deixem la zona d'Es Fijorn per entrar a l'última part del recorregut a la Cala Alga.


Aquí desploma lleugerament però sense problemes.




L'Arnau ja és tot un artista. Ara substituïm els amplis ganxos per agafar-nos amb les mans per una cadena, i als peus petites repises a forma d'esglaó.



I així sense més arribem al final de la Ferrada.



Sols tenim que pujar uns 200 metres i tornarem a sortir al punt d'inici havent fet una ruta circular.


Ara si que ha sortit la foto al mirador de les Triadores.


I si estàs a la platja, com s'ha d'acabar una bona activitat????? Doncs amb un bon arròs caldós i un ben fred i afruitat vinet blanc!


L'Arnau m'ha dit que no poses aquesta fotografia, que feia cara "d'empanat"!!!. Però com que els fills fan poc cas dels pares, doncs els pares…..TAMPOC FEM CAS DEL FILLS!!!. Va, vinga, doncs una altra  foto que surti més afavorit!


I així hem passat un diumenge ben entretingut. La ferrada està molt ben equipada i és accessible a tothom amb un mínim d'experiència i forma física. Molt però que molt recomanable!!!!
L'Arnau ja diu: Aquest estiu si anem a veure els tiets a Palamós podríem…… Ep! Ja veurem!!!!



Fins la propera!
Arnau, Txell i Onofre.






0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada