dimecres, 13 d’abril de 2016

Mulhacén (3479m)

INTRODUCCIÓ

El Mulhacén amb els seus 3478,6m d’alçada, és el pic més alt de la península ibèrica i el segon més alt d’Espanya després del Teide (3718m). Està ubicat al Parc Nacional de Sierra Nevada (Granada- Andalusia) i el seu accés més habitual és des de Capileira o Trevelez a les Alpujarras.

El seu topònim s’origina de la castellanització de Mulay Hasan (en castellà Muley Hacén) que va ser el penúltim (o antepenúltim) rei nassarí de Granada. És el pare del famós Boabdil (últim rei de Granada) que li va arrebatre el trò al seu pare. Aquest Boabdil,  és el que origina la famosa frase històrica (no contrastada) de la seva mare Aixa “Llora como una mujer lo que no suspiste defender como hombre” en perdre la ciutat de Granada davant dels Reis Catòlics en exiliar-se cap a les Alpujarras.
Segons la llegenda Muley Hacén, abans de morir va demanar que se l’enterrés en el lloc més alt i proper al cel allunyat de la civilització. I se’l va enterrar en aquesta muntanya derivant així en el seu nom. Cal dir que s’ha buscat repetidament la seva tomba i mai s’ha trobat.

ACCÉS

Des de la població de Capileira (La Alpujarra) travessem la població uns 3km i en un trencant cap a l'esquerra indica Central Hidroelèctrica de Poqueira. Seguirem la carretera uns 6Km primer asfaltada i llavors pista en bon estat. Així arribem a la Cebadilla que és el petit poble abandonat on hi vivien els treballadors de la central. Aparquem el cotxe.

FITXA TÈCNICA

En procés.

MAPES





CRÒNICA

Aquesta Setmana Santa de 2016 hem decidit anar a fer el Mulhacén, ja que l'Arnau no l'ha fet i de passada fer un xic de turisme per Andalusia veient si es possible alguna Processó. Ja no comencem bé, i la predicció metereològica és pèssima per tots els dies que estarem. Arribem a Granada i plou. Lloguem el cotxe i ens anem cap a Capileira per pujar fins al refugi. La idea és passar-hi dues nits per fer un dia el Veleta i el següent el Mulhacén. Ens dirigim doncs cap a les Alpujarras granadinas i el temps empitjora per moments. Entre la pluja i la boira anem a 20 per hora perquè no s'hi veu gens!!!. Buff! Impossible pujar al refugi. Doncs res, hi truquem i busquem un hotel on passar la nit a Capileira. A la tarda deixa de ploure i això ens permet passejar pel bonic poble que si no hagués plogut no hauríem vist. No hi ha mal que per bé no vingui!. Per cert vam sopar excel·lentment!!!


L'endemà el dia és clar. La meteo dona una finestra de bon temps avui per tornar a ser dolenta els propers 3 dies. Doncs res, ja que sóm en Setmana Santa tocarà resar una mica a veure si el temps es comporta un mínim. Un cop esmorzats agafem les coses i ens dirigim cap a la Central Hidroelèctrica de Poqueira i deixem el cotxe en el petit poblet abandonat "La Cebadilla" que hi ha uns 300m abans de la Central i que eren les cases dels treballadors d'aquesta.



Per fer un resum, direm que tenim bàsicament 3 punts per on pujar al refugi: El camí de la Central, El de les Acequias i el de la Hoya del Portillo. El de la Hoya del Portillo és clàrament el més curt i amb menys desnivell (uns 550m) però el desaconsellen a l'hivern. Tant al punt d'informació del poble com els guardes del refugi (per cert, molt amables) recomanen els dos primers. Com que ja ho havíem fet per les Acequias vam agafar el de la Central que és un xic de més desnivell (+1100m) que les Acequias però més còmode de caminar. I ara un cop fet també més bonic!




Doncs res, comencem  caminar i en 3-4minuts arribem a la famosa Central.


La sobrepassem i darrera d'aquesta ja comença el camí en forta pujada i ben marcat amb estaques amb les marques del PR A-23.


El camí està parcialment empedrat. Anem ascendint i entrem ràpidament en calor.


Passant per varis "cortijos" per llavors baixar i continuar vorejant el riu Nante. Així travessarem el riu per ponts diverses vegades.


Aquí el camí et va donant treves amb zones una mica més planeres mentre ascendim pels vorals del riu. Però després ja comença novament el pendent en el tram més dur a superar, doncs les cames ja van carregades i aquí el desnivell no dona treves. Seguim el camí sempre molt fressat i passem la "acequia baja" abans d'arribar al Cortijo de las Tomas.



Deixem el PR, doncs ara aquest baixa pel camí de les Acequias. Nosaltres continuem ascendint i passem la "Acequia alta". Ara el camí està balisat amb pals de color taronja direcció al refugi. El dia que era ben clar, ja es comença a tapar.


En cap moment veiem el refugi. Anem pujant i pujant seguint les balises. És increïble la falta de neu que hi ha aquest any. Estem a uns 2200m i ni rastre d'ella! Finalment arribem a la Hoya del Peñon Negro i ja divisem al fons el refugi.


En 10-15minuts ja som al bonic refugi de Poqueira.


Cal dir que aquest refugi està francament molt bé. Més que un refugi quasi podríem dir que és un hotelet de muntanya, si no fos pel fred que fa a les habitacions!!!!. Vam estar-hi molt bé. Els guardes són molt amables i t'informen del que necessitis. Tenen tot tipus de material per llogar (grampons, botes, raquetes) i el menjar és bo i abundant.
Passem la tarda jugant a cartes i al domino fins l'hora de sopar. La meteo pinta fatal. Comentem amb els guardes que com ho veuen per demà i..... "cuando nos despertemos lo veremos" Jajaja! Quina resposta més andalusa. Doncs res, a dormir i al matí.....Ja veurem!

Al matí, esmorzem i comentem les possibilitats amb el guardes. La cosa pinta malament. La idea primària és fer la ruta circular pujant per la cara oest (pel riu Mulhacén i direcció a la Caldera. Així també veus l'escarpada cara nord) i baixar per la "Loma del Mulhacén". Sembla que amb la falta de neu i el vent que sempre bufa, la cara Oest és una autèntica clapa de gel i molt perillosa (fa uns dies van tenir que fer un rescat amb helicòpter). Això lligat al mal temps ho desaconsella per complert. De fet, ningú del refugi pren aquesta decisió. Per tant pujarem i baixarem per la "Loma" i intentarem fer cim segons veiem les condicions metereològiques.


Sortim del refugi i ens trobem aquest grup just a les portes. Agafem el camí de l'esquerra del refugi i que es veu a la foto superior. A mig camí hi ha una pala de neu que els guardes ens aconsellen agafar-la, ja que fas drecera estalvian-te donar tota una volta. Doncs....som-hi!


Comencem a pujar per la pala deixant el refugi enrere. 


Buff! Potser si que escurcem, però carai com puja!!!!. La segona part té una inclinació considerable. Sóm (per variar) els últims. Anem ascendint la pala i sembla que els núvols van quedant cap al sud-est. Escoltem trons (ui, ui, ui!) però cap al nord sembla que es vulgui obrir.
Poc a poc anem pujant tota la pala.


Un cop a dalt, tenim tota una esplanada que hem de travessar per anar a assolir el llom que es veu al final i que és per on passa el camí. El dia sembla que s'obra. No ens ho podem creure!!!!


I les esperances s'esvaeixen en no més de mitja horeta! Es torna a tapar ràpidament, temps just per assolir el camí direcció a la "Loma del Mulhacén". La visibilitat comença a reduir-se.


La cosa es comença a complicar. Els grups de davant es paren i nosaltres continuem. La visibilitat és molt reduïda. Passem de ser els últims a ser els primers (fet inaudit!) Alguns pocs giren cap al refugi, i la resta ens segueixen. Quina gràcia, semblem els experts! Ja, ja, ja!

El camí està molt ben fitat, amb fites molt grans. Anem progressant poc a poc. la sort és que NO fa vent i el fred és fa més suportable. Comença a xispejar petits flocs de neu. I sense adonar-nos arribem al Mulhacén II (3361m).


Foto i continuem doncs la cosa s'està posant molt lletja!. Ara el camí planeja més i ascendim direcció Nord cap al cim principal.


No es veu absolutament res, però encara tenim visibilitat en uns 50metres. Com que sabem que ja queda poc pel cim i que no hi ha llocs perillosos continuem. Si no, ja hauríem girat cua fa estona. Fem un petit rodeig força planer i fem l'últim tros abans d'arribar al cim. Al darrera es veu la "Loma del Mulhacén" per on hem vingut.


I així arribem per fi al Cim del Mulhacén de 3478,6m d'alçada.


Foto oficial. Arriba al cim el segon grup i els demanem si ens poden fer una foto a tots tres.


Foto i.... Comença a nevar amb força! Sembla que el temps ens hagi esperat a que fecim cim! Així que no ens esperem ni un minut i comencem a baixar pel mateix camí que hem fet de pujada.


Guardem càmera i concentració! És fàcil de despistar-se doncs ara si que la visibilitat és zero! Em trec les ulleres perquè se'm en papen de neu cada moment i no veig res. Molt atents al GPS (quin gran invent!) doncs han desaparegut per complert els punts de referència. Encara sort que no fa vent.
I així anem descendint poc a poc.

Ja tornem a ser a la pala que ens porta al refugi. Sembla que la boira va pujant amut. La Txell treu el mòbil i ens fa una foto ràpida, ja que en tota la tornada no n'hem pogut fer cap.




Arribem a peus del refugi. No ens parem, doncs tinc por de que la cosa es vagi complicant més.  Val més no parar (tot i que ganes no en falten) i continuar el camí.
Si perdem 1/2 horeta recuperant-nos i calentant-nos al refugi, no sé si podríem continuar, doncs està nevant força. Per tant....cap abaix!




Buff! baixar sempre em porta problemes! A més les cames noten el fort desnivell acumulat. Encara es pot dir que hem tingut sort. El màxim que ens ha caigut a la baixada és aigua-neu i quan hem arribat a baix no plovia. Mirant enrere direcció al refugi està tapadíssim i negríssim!!! Hem fet bé en no perdre temps recuperant forces al refugi, doncs crec que ara està nevant de valent. Per sort ja hem arribat!!!! I podem dir que...... repte aconseguit!

I com es celebren els èxits? Doncs amb un bon sopar a l'hotel! Mmmm!!!! Fixeu-vos quin aperitiu més divertit que ens van dur.


I és clar, ja que som per terres andaluses i en Setmana Santa, no podem deixar l'oportunitat d'estar un parell de dies més per fer turisme (amb alguna que altre sorpreseta) i de passada veure alguna processó.



Tot i el mal temps, ens en hem sortit força bé i han estat uns dies de Setmana Santa molt ben aprofitats, gaudint com a nosaltres ens agrada: Muntanya, turisme, bon menjar.... Vaja, que ens ho hem passat d'allò més bé!





Fins la propera!
Arnau, Txell i Onofre.


















0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada