dijous, 2 de juliol de 2015

Néouvielle (3091m)

INTRODUCCIÓ

El massís de Néovielle és un del més bells paratges del Pirineu Francès i de fet de tot el Pirineu en general. Amb les seves 2300ha és Parc Nacional des de 1936. El seu nom prové de l'occità (Neu vielha) que vol dir "Neu vella". Això és per la persistència de les seves neus ben entrada la primavera i que feien referència a moltes de les glaceres que pertanyien a la regió. És un veritable museu natural que va ser format per llargs períodes glacials. Aquest està format per pics espectaculars, crestes i llacs que mantenen una flora i fauna autòctona. Aquest massís granític té el seu punt culminant en el Pic de Néouvielle amb els seus 3091m d'alçada. 
Rodejat per 6 espectaculars llacs (Aubert, Aumar, Cap de Long, Madamète, Orédon, Oule) és un veritable paradís per l'excursionista. Trobes excursions de totes dificultats i disciplines (excursionisme, alpinisme, escalada…) i acomodats per 5 refugis estratègicaments col·locats que ens permet fer, a més  d'una volta circular, trobar itineraris ben definits per tot el massis.
En estar fora del nostre eix axial, el cim del Néouvielle és un excel·lentissim mirador sobre molts dels cims del Pirineu.

ACCÉS

Des de Bielsa direcció França per la carretera A-138 i passarem pel famós túnel de Bielsa-Aragnouet. Un cop passat el túnel ja estem a França i el paisatge canvia dràsticament deixant-nos veure unes valls herbades amb grans desnivells que son d'una gran bellesa. Baixarem per aquesta carretera amb gran desnivell i que a l'hivern és tant perillosa passant per la població d'Aragnouet. Continuem uns quilometres i a l'inici de les primeres cases de la població de Fabian, trobem una cruïlla a l'esquerra senyalitzada amb el nom de "Réserve Naturelle du Néouvielle". Continuem per aquesta bonica i estreta carretera (D-929) que puja fortament. La continuem uns quilometres fins que trobem un bifurcació (a l'esquerra Lac de Cap Long i a la dreta a la Reserva de Néouvielle). Continuem a la dreta i arribem al Llac d'Oredon (son uns 11Km). Aquí trobem una barrera que si volem arribar fins el Lac d'Aubert (inici del recorregut) s'ha de pagar peatge. En la majoria de blocs he llegit que el pas està barrat de 9,30 a 18h i que costa 5 Euros i que abans d'aquesta hora la barrera està aixecada i es pot passar. Ja us puc dir que ja NO és així. Està automatitzat i SEMPRE s'ha de pagar (almenys a partir de Juny). S'agafa un tiquet a l'entrar, s'obre la barrera i al tornar es paga. Són 8Euros per vehicle (si superes 8h). Continuem la carrertera 4Km on finalitza aquesta a l'aparcament del Lac d'Aubert on deixem el cotxe.

FITXA TÈCNICA


MAPES




CRÒNICA

Comencem tard! Com quasi sempre!!!! i deixem l'aparcament direcció al Llac d'Aubert que tenim a uns pocs metres. Ja des d'aquí veiem el cim i gran part del recorregut. Així que l'orientació ja la tenim clara.


Travessem el llac per la seva presa direcció sud.


Comencem a pujar sols passada la presa per un corriol que s'enfila per la vessant.


De seguida anem agafant alçada i deixem una bifurcació a l'esquerra que ens portaria al Pas du Gat (pas cap al Llac del Cap du Long). Nosaltes seguim pujant pel corriol que surt més a la dreta degudament fitat i agafant alçada suficient per superar el mur rocós que cau al Llac d'Aubert. Llavors el camí gira cap a dreta direcció nord, nord-oest i segueix agafant alçada.
Travessem algun punt on hem de fer una petita grimpada sense més complicacions.


Continuem el camí molt ben fitat i sense pèrdua deixant-nos veure unes vistes precioses de la vall i els llacs que anem deixant ben avall.


Travessem alguna petita congesta de neu i arribem a un gran conglomerat de grans blocs que travessa la Crète de Barris d'Aubert que baixa del Ramougn. Aquest pas s'anomena Breque de Barris


A partir d'aquí ja la presència de la neu és contínua i optem per posar-nos els grampons per  més seguretat. La direcció és clara cap a la Bretxa de Chausenque.


No arribem a la bretxa i anem girant cap a l'esquerre (Oest) deixant la Bretxa a la dreta i ara ja veiem tota la part del recorregut que ens falta fins al cim.


Buff!!!! Hi ha una pala impressionant davant nostre abans de girar més cap a l'esquerra (Sud, sud-oest). Si us fixeu hi ha un grup nombrós (foto superior) que està pujant en aquest moment per aquest punt fatídic i que semblem diminuts puntets!!!! Doncs res, poc a poc i bona feina. Fem una paradeta en unes roques planes que sobresurten de la neu per fer un mos i agafar forces.

Així continuem i superem l'empinada vessant i ja hem girat cap a l'esquerra (Sud) on el camí continua més horitzontal cap al cim que ara ja queda davant nostre.


Hem avançat al gran grup i no perquè anem molt ràpids sinó perquè ells fan nombroses i llargues parades. A més la majoria puja sense grampons, són gent de certa edat (ejem!!) i van al seu ritme. Nosaltres continuem i arribem al conglomerat de pedres. Ens treiem els grampons i continuem per aquest mar de rocs.


Avancem fins la part esquerre per trobar la canal que ens dona pas per accedir al cim.


La canal es puja bé. Les pedres tenen gran adherència i bons agafamans que faciliten la pujada. Un cop a dalt de la canal ja sols hem de girar cap a la dreta per accedir al cim.


I així arribem al cim del Néouville de 3091m!!!. El cim és molt petit i esvelt. Les seves vistes de 360º són absolutament esplèndides!!!. Malgrat la boirina que ens queda a la llunyania (per la onada de calor d'aquesta setmana) podem identificar nombrosos cims.



Fem fotos a totes direccions. Tenim el cim per a nosaltres sols.


Al cap d'uns minuts comença a arribar el nombrós grup. Ens saludem i ajudem a fer alguna foto. Llavors passa allò que em fa tanta ràbia. Són molts, el cim és molt petit i no se'ls acut res més que menjar al cim ocupant-lo per complert! Algun altre francès que arriba no sap ni on posar-se per fer una foto!!!!. Sembla mentida que la gent tingui tant poca vista! En fi, nosaltres ja hem recollit els trastos i comencem a baixar amb la vista imponent del Ramoun o Ramougn davant nostre.


Descendim de nou la canal ara amb més atenció, ja que mai és el mateix pujar que baixar.


Aprofitant que no portem els grampons baixem més avall pel gran caos de roques fins que arribem a l'horitzontal del camí (a l'anada, en dur grampons hem aprofitat més la part superior que hi ha més neu). Ara si, posem grampons i comencem el descens.


La baixada (que tant penosament ens ha costat pujar a l'anada) es fa molt còmode. Els talons es claven molt bé i la neu frena enfonsant-se lo just.


Deixem la Bretxa Chausenque enrera i…. una foto per veure que jo també hi era!!!! Je, je, je!


Així arribem novament al conglomerat de grans blocs (Breque de Barris) on ens treiem els grampons.


Canviem de cop la neu per l'herba i el caminet. És estrany que en tant pocs metres pugui canviar tant el paisatge. Passem d'un paisatge hivernal (malgrat la calor) a un paisatge totalment estival. Ara la llum és millor cap a l'estany amb un color molt més bonics.


I així tornem a arribar a l'estany d'Aubert on tenim el cotxe a l'altre costat de la presa.


I ja som al pàrking. Objectiu aconseguit!


És una sortida molt bonica i que té una mica de tots els alicients: Bonics paisatges, camí definit, neu, grimpada i unes vistes espectaculars. No coneixíem aquesta zona del Néouvielle i realment té moltes possibilitats. Hi tornarem! Fer la volta als estanys segur que és una altra sortida fantàstica!



Fins aviat!
Arnau, Txell i Onofre.







0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada