dimecres, 20 d’agost de 2014

Oh! capità! el meu capità!

Hem tornat aquesta setmana de vacances  i ens hem assabentat de la mort d'un dels actors més carismàtics i excèntrics de Hollywood, Robin Williams. Actor de mítiques pel·lícules com "Good Morning, Vietnam", "El club dels poetes morts" (Dead Poets Society), "l'indomable Will Hunting" (Good Will Hunting) o "Hook" entre moltes d'altres i doblador de veu de molts personatges de Disney com ara Aladdin  i li volia dedicar un post.

Per què? Doncs perquè tant a la Meritxell com a mi ens va marcar força la seva interpretació en la que seria una de les nostres pel·lícules preferides durant forces anys com és "El Club dels Poetes Morts". No deixa de ser curiós que un personatge et marquí amb els seus papers plens de força i d'exaltació de vida com ho fa en "El club dels poetes morts" i amb "L'indomable Will Hunting" per després, ser ell en la seva vida personal tot el contrari. Bé, per això son actors. Per interpretar i tenir la capacitat de transmetre idees, sentiments, ganes de viure,reflexions, pensaments….
Fa forces anys que no hem tornat a veure la pel·lícula (i de ben segur que ho tornarem a fer en breu) i potser ara em semblarà excessivament pastelosa i tova… o potser no. El que és segur és que té trossos de guió i d'interpretació absolutament brillants, d'on extreure actituds, reflexions, opinions, pensaments. En definitiva rebossa optimisme per totes bandes. Anem a veure algun dels seus fragments:

"Carpe Diem"


Aquesta famosa frase llatina utilitzada pel poeta romà Horaci (Odes, 11.8) significa literalment aprofita el dia o gaudeix el dia. La qual cosa no vol dir tal i com molta gent ho interpreta avui en dia com "viure bojament, despreocupat…." sinó viure la vida mimant cada situació, cada moment, sense perdre la capacitat d'estimar i donar vida. En la pel·lícula ho introdueix amb un poema de John Keating que fa llegir a un dels alumnes: "Para que las vírgenes aprovechen el tiempo. Coged las rosas mientras podáis. Veloz el tiempo vuela. La misma flor que hoy admiráis mañana estará muerta".
Absolutament brillant i la primer lliçó de com enfocar la vida:



"quin serà el teu vers?"


Afirma: "Senyors, no s'equivoquin. Les paraules i les idees, poden canviar el món". Per què serveix la literatura, la poesia en un món tant convuls com el d'avui?…..


"Buscar una altre perspectiva"


Llegeixes moltes coses, escoltes a molta gent, però quan ho facis, no consideris sols el que pensa aquell autor, professor, expert… has de trobar el teu propi camí, reflexionar, pensar, valorar i decidir per un mateix.

Intel·ligència…. saviesa…… és el mateix?

I després de tot això, un es pregunta: Es possible aprendre a viure mitjançant els llibres? Per més intel·ligent que siguis, això et fa més savi? Doncs taxativament, no!!!! Perquè l'única forma d'aprendre a viure la vida és "vivint-la". Has de poder palpar, sentir, patir, emocionar-te…. Algú va dir un dia que la vida no es mesura per la quantitat de vegades que un respira, sinó pels moments que et deixen sense alè!. Això ho explica excepcionalment bé Robin Williams en una altre de les pel·licules: L'ndomable Will Hunting i això és precisament el que intentem fer amb el nostre fill..Que visqui i gaudeixi de la vida!!!


I per acabar l'escena final del Club dels poetes Morts….. Oh capitán, mi capitan! No necessita més introducció. I si no……És que heu de veure la pel·lícula!!!:


Ja veieu, un gran actor capaç de transmetre les més altes emocions i lliçons de vida que llavors ell mateix no ha estat capaç de dur a terme a la seva pròpia existència.

Descansi en pau.



Txell, Arnau i Onofre.












0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada