INTRODUCCIÓ
El Sobrepuny és una muntanya de 1656m de la comarca del Berguedà compresa entre els municipis de Castell de l'Areny, la Nou del Berguedà i Vilada. La seva inconfusible silueta en forma de quilla invertida domina la part occidental de la serra del Catllaràs i ja es distingeix fàcilment venint per l'Eix del Llobregat (C-16) a l'alçada de Gironella.
Les dues rutes més habituals són des de la Nou (880m de desnivell) o des de Vilada (1050m de desnivell). El desnivell des de la Nou, no arriba a la xifra màgica dels 1000 metres com si ho fa des de Vilada, però aquests són amb més pendent i sense treva.
FITXA TÈCNICA
MAPES
APROXIMACIÓ
Agafant l'Eix del Llobregat (C-16) direcció Andorra, passat el Km 107 i just després de la Central Tèrmica de Cercs deixem la C-16 agafant la carretera que surt a la dreta BV-4022 direcció a la població de la Nou de Berguedà. Seguim aquesta uns 5 Km i arribem. Aparquem a l'àmplia zona del Santuari.
CRÒNICA
Aquest cap de setmana ens ha tocat fer de tiets. Així que diumenge volem fer una sortideta en algun lloc quelcom a prop de casa i que no tingui massa dificultat. Així pensem alguna ruta pel Berguedà: Mmm…. podríem fer….
- Onofre: La Gallina Pelada?
- Arnau: ja l'hem fet varies vegades.
- Txell: Doncs el Cim d'Estela?
- Onofre: Massa curteta, no? i si li afegim el Roc dels Enginyers?
- Txell: Serà massa llarga, no?
- Arnau: i si fem el Sobrepuny?
- Txell i Onofre: Ahhh…Mmm…..doncs….. vale!
No s'hi parli més, tots d'acord! Demà a fer el Sobrepuny des de la Nou. Ara, tots a dormir!
He dit dormir???????
Em sembla que serà difícil!!!!! La Núria vol dormir amb l'Arnau i no sembla que tingui masses ganes de dormir! I això que NO ha fet migdiada!!!!.
Al final ho aconseguim - i NO ha estat fàcil! - Però al matí per llevar-se…… Això ja ha estat un altre cosa! Quina mandra que tenien els dos! No hi havia manera!!! Així que NO hem tingut més remei que contraatacar i treure l'arma secreta…….La Kira! Això no falla mai!!!!
Un cop desperts -més o menys- toca fer un bon esmorzar amb xocolata i xurros! Ostres, ara si que per cull…. hem de cremar tot el que hem menjat! Doncs vinga, a vestir-se i comencem!
Com sempre anem tard. Uff! com canvia estar pendent d'un a estar-ne de dos!!!! però al final arribem a l'aparcament del Santuari de Lourdes de la Nou (també podríem començar des de la mateixa població de la Nou però ens perdríem la visita a aquest.
"Mn. Antoni Comellas, fill i rector de La Nou, malalt, anà a Lourdes (1877); allà visqué una gran experiència de Fe. Tornà (1878) i va portar una Imatge de la Verge. La posà en una capelleta feta prop del Santuari actual. El fet és conegut a tot el Berguedà i molts devots pujaven a visitar-la. Calia fer-hi un Santuari. S’inicià el 1880 i s’inaugurà el 1885. En el 1893 s’edificà l’Hostatgeria. En el 1960 (75 anys del Santuari) es construí el campanar. És el primer Santuari de la Verge de Lourdes a Espanya."
Així doncs sortim de l'aparcament en direcció Nord cap a la Nou seguint marques del GR-241. I al fons el nostre objectiu ben visible!
En uns 200 metres i ja sobrepassant les primeres cases agafem el camí formigonat que surt a la dreta (hi ha un pal indicador). El seguim en suau descens i en uns 200 metres trobem una passarel·la que creua el torrent i que ens deixa a la Font de cal Patzí. És una bonica zona ombrívola amb un banc i que convida a descansar i relaxar-se.
Continuem pel caminet pocs metres i girarem per unes escales formigonades que passen per l'esquerra (part del darrera) de la casa de Cal Patzí. Deixem el formigó per seguir un petit corriol que de seguida va agafant alçada i que ens deixa unes boniques vistes del poble i del Santuari.
Seguim al camí marcat amb les ratlles de GR fins que arribem a una cruïlla senyalitzada de camins. Aquí comença i torna la volta circular. Nosaltres seguirem pel corriolet de la dreta i tornarem pel camí de l'esquerra.
Seguim el corriol (ara amb marques amb franja groga) fins que arribem a un prat. El creuem i anem a trobar novament el corriolet que queda una mica amagat a l'altre banda del prat per la seva part dreta.
Continuant, sortirem a una pista que agafem a la dreta. Seguim per la pista uns centenars de metres i en un revolt a l'esquerra hem d'agafar el corriol que surt per la seva dreta. Hem d'estar atents ja que està marcat amb una fletxa vermella. Les marques grogues les trobem més endavant i no hi ha cap indicador visible des de la pista.
Aquí el camí ja no té pèrdua. Seguim el corriol que puja, ara si, sense treva (marcat sempre amb franges grogues).
Aproximadament en 1,5Km d'intensa pujada arribem a un gran faig (Font del faig).
El voregem per darrera i en uns centenars de metres trobem una bifurcació que enllaça amb el PR. Seguim el camí en ascens (dreta) i ara tindrem les marques de PR fins al cim. Passem pel mig d'una bonica fageda fins arribar a la carena.
Aquí surt un caminet cap a la dreta que en pocs minuts ens deixa al cim del Sobrepuny de baix (1556m). No us el perdeu, ja que és el que té millors vistes cap al Nord i Oest amb unes panoràmiques precioses del Pedraforca, Rasos, Gallina Pelada i en general del Pre-Pirineu. Però com que ens hem despistat per no tornar enrere, sortim a un entremig per veure les vistes ja que més endavant aquestes quedaran tapades.
Ara sols queda carenejar l'ampli llom uns 350 metres que ens han de deixar al cim principal. Aquí la petita vol caminar i demana un dels pals! i jo molt feliç per la meva esquena la deixem. Ep! sempre per la part de dins de la carena i de la mà de la Txell. Q no es pensin la Iolanda i el Raimon que hem posat en perill la seva filleta!!!!
I així arribem poc a poc al cim del Sobrepuny de 1656m.
I ben contents ho celebrem!
Al cim hi trobem una estelada lligada a un punt geodèsic, una bústia amb un quadern de visites i un pessebre que es renova cada any. (l'any passat aquest estava dins d'una bota i era molt bonic).
El dia és esplèndid tot i que al cim fa un xic de vent força fresc. Signem al llibre de visites.
Mengem unes galetones tot observant el pantà de la Baells, Berga, Rasos de Peguera i serra d' Ensija. No ens demorem tampoc massa, ja que l'aire és força fresc per no treure roba ja que també anem un xic apurats de temps.
Així doncs, carreguem altre cop els trastos i continuem.
La baixada comença per l'altre costat direcció Nord i costa un xic trobar el corriol. Seguim per aquest que baixa decididament seguint les marques de PR. El terra és ben sec, així que el calçat s'arrapa bé. Compte si ha plogut ja que el pendent és marcat i pot ser molt relliscós.
En uns minutets de pronunciada baixada arribem al Collet del Faig. Continuem recte seguint ara les marques grogues i suavitzant-se el pendent fent un agradable caminet.
Seguim el corriol quasi 1Km i arribem al Coll de la Plana.
Agafem la pista per l'esquerra i ara seguirem sempre les marques blanques i vermelles del GR que ja no deixarem fins al final. Aquest segurament és el tram més lleig del recorregut que transcorre per una àmplia pista. La seguim uns 450 metres fins arribar a una bifurcació de pistes i hem de girar obtusament cap a la pista de l'esquerra. Més endavant hi ha una nova bifurcació i seguirem la pista de la dreta (marques de GR). El seguim uns 200 metres i hem d'estar atents, ja que hem de deixar la pista i tornar a agafar un corriol.
Anirem baixant per aquest corriol estant sempre atents a les marques, doncs en algun moment el camí no és molt evident per l'arrossegament de troncs i neteja del bosc que estan duent a terme. Pel camí veiem unes enormes roques que s'alcen amb gran verticalitat amb forma d'Agulla i que són les Agudes. Són realment espectaculars. Estan aïllades alçant-se imponents tot semblant un Menhir gegant.
Passarem la primera i just abans de la segona el corriol a seguir gira a esquerra (compte). Seguim baixant i arribarem a la Mina de les Agudes que ens queda a mà esquerra.
"Era una mina de carbó que la seva explotació va ser dels anys 1918-1933.
També va servir principalment de ventilació i entrada de materials per la mina <<Ínsula>>,on es troba camí avall uns 300m , ja que es comunicaven en el seu interior a través d'un pla inclinat."
Continuem el camí creuant una pista seguint el corriol i passem per un curiós i bonic passadís tallat a la roca que és el Grau de l'Ínsula.
I així arribem de nou a la cruïlla on hem començat la ruta circular i continuem direcció al poble de la Nou.
Arribem novament a la font de cap Patzí on ara si ve molt de gust refrescar-se amb la freda aigua de la seva font i seure una estona a l'ombra en el banc que hi trobem.
Continuem el camí i arribem en pocs minuts al punt d'inici al Santuari de Lourdes de la Nou.
Doncs repte aconseguit!
I ara, a dinar a Sallent!!!
(En aquest enllaç hi trobareu una explicació més detallada del recorregut, pas a pas, extret de la plana Web de l'ajuntament de la Nou).
Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.
I ara, a dinar a Sallent!!!
(En aquest enllaç hi trobareu una explicació més detallada del recorregut, pas a pas, extret de la plana Web de l'ajuntament de la Nou).
Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada