Aneto (3404m)

INTRODUCCIÓ

L'Aneto amb els seus 3404m d'alçada és el sostre del Pirineu. Curiosament va tardar algun temps en aconseguir aquest reconeixement que primer va recaure en el Mont Perdut i posteriorment en la Maladeta. L'explicació és una simple qüestió de perspectiva ja que la seva entrada tant per la vall de Benasque com per França la Maladeta queda en primer pla i l'Aneto queda tapat per la cresta dels Portillons a l'igual que el Pico del Medio, Punta Astorg o pico Maldito que també son més alts que la Maladeta. Així, no és fins el 1817 quan Friedrich von Parrot fent per primera vegada el cim de la Maladeta que se'n adona de que hi ha varis cims més elevats que aquest.

La primera ascensió de l'Aneto s'ha d'esperar fins el 1842 quan Plató de Tchihatcheff (militar rus) i Albert de Franqueville (botànic francès) acompanyats de quatre guies aconsegueixen coronar el seu cim.

Les seves rutes habituals son per la vessant nord (Besurta-Renclusa. Ruta clàssica) i per la vessant Sud (Vallibierna-Pont de Corones). A més tenim les més tècniques com el corredor Estasen o per la Cresta del Tempestades.

No hi ha cap de les seves rutes que sigui curta o que t'estalvii de portar grampons i piolet a qualsevol època de l'any. Així que si sumem la seva llarga durada, el desnivell molt superior als 1000metres, la travessa de la glacera i superar el famós Pas de Mahoma per coronar el seu cim, el converteixen en una ascensió força exigent físicament i coneixedor d'un mínim de tècnica per progressar en grampons i grimpar i superar el Pas de Mahoma.

Nosaltres hem fet l'ascensió clàssica partint des de l'aparcament de la Besurta - Refugi de la Renclusa - Portillón Superior - Glacera d'Aneto - Coll de Corones - Pas de Mahoma - Cim Aneto. Estem parlant de 1500 metres de desnivell positiu. Per tant, no és cap tonteria!

FITXA TÈCNICA

MAPES

Descarregar Track

APROXIMACIÓ

Des de la Població de Benasque continuem per la carretera A-139 (que travessa el poble) uns 11Km, deixant primer una cruïlla als "Baños de Benasque" i just abans del Km 71 tenim a la dreta un trencant asfaltat que va cap a Plan del Hospital. El seguim uns 2Km i arribarem a l'Hospital de Benasque (Hotel) i seguirem uns 4 Km més per la carretera semi asfaltada fins arribar al Plan de la Besurta on aparcarem el cotxe.

S'ha de tenir present que l'accés a l'estiu és restringit als cotxes i s'ha d'accedir amb autobús des del poble de Benasque o des de l'aparcament de l'Hospital de Benasque. Igualment durant l'hivern i bona part de la primavera aquesta pista també està tancada per neu. Així, abans d'anar-hi cal assegurar-se de si la pista està oberta o no. Podem trucar al refugi, a l'ajuntament de Benasque o visitant la pagina web d'albergues i refugios de Aragón (Parking Besurta).

CRÒNICA

Som divendres i mirem la previsió meteorològica d'aquest cap de setmana. Coincideixen varies pagines Web en que diumenge (19-05-14) farà sol i vent fluix a cotes altes al matí i a la tarda evolucionarà amb núvols però risc de tempesta baix. Així que comencem a pensar en fer una bona sortida muntanyenca ja que fa temps que no fem un 3000!.

Pensem en varies opcions i surt la paraula……Aneto???.

Comorrrrr!!!!! i ja comencen els piques! L'Arnau i jo ja l'hem fet però la Txell….. NO! L'Arnau ja la provoca dient-li que si el Pas de Mahoma tal, que si….. Doncs jo el vull fer! Doncs res, truquem primer per veure si la pista està oberta i des de l'ajuntament de Benasque ens diuen que fa 3 dies que s'ha obert. Anem bé. Truquem al refugi i per variar….. No hi ha lloc!!!

Així que si es vol fer s'ha de fer d'un tiron des de la Besurta. Buff!!! Però qui ha dit que l'Equip Guatxi-Key no pot superar aquest "petit inconvenient"??? Doncs res. Decidit! Diumenge…..ANETO!!!!

Comencem d'hora, moooooolt d'hora! Per què? bàsicament per 3 motius:
                 1.- Anem a un pas força suau, hi ha molt de desnivell i es triguen de 10-12hores en fer l'ascensió sencera.
              2.- La neu en aquesta època de l'any a la que surti el sol s'estovarà moltíssim amb la conseqüent dificultat de progressar.
                     3.- passar el Pas de Mahoma amb la multitud de gent que van i tornen del cim, és realment complicat i perillós!

Així que amb la negra nit comencem a caminar sortint de la Besurta.

Als pocs minuts arribem a la bifurcació on hi ha un cartell que indica a l'esquerra "Aigualluts" i seguint recte "Refugi la Renclusa".

A partir d'aquí ja comença la neu i el camí que a l'estiu és ben definit ara queda difuminat pel mantell blanc i per la negra nit! Continuem ara ja en pujada contínua i fent algunes ziga-zagues per facil.litat la progressió i en quasi una hora arribem per l'esquerra del refugi de la Renclusa.

Cal dir que el refugi està molt bé. Quan hi vam estar ara farà dos estius, vam menjar molt bé i les habitacions estan compartimentades amb WC interior. 

Rodegem el refugi per sobre (normalment es passa per davant) i avancem fent poc desnivell direcció Sud cap al barranc i el riu.

Llavors girem direcció Sud-Est  per continuar en fort desnivell. Hi ha multitud de traces en totes direccions. Així que no en fem cas de cap i aprofitem sols les que ens van bé per progressar amb major comoditat i….cap amunt!

No hi ha cap treva. És una pujada contínua. Anem guanyant alçada lentament però constant. A la nostra esquerra tenim la cresta dels Portillons que ens separa del glaciar de l'Aneto. Per poder-la superar sols hi ha dos punts de pas, els anomenats Portillons. Primer sobrepassem l'alçada del primer (Portillon inferior) per anar a buscar el Portillon Superior. Aquest és el punt d'orientació més complicat i importantíssim. Tal com pugem no ens hem de passar mai aquest pas que hem d'anar a buscar fent un flanqueig horitzontal cap a la nostra esquerra. Si ens passem ens dirigim cap a la Maladeta i per més que intentis buscar un pas alternatiu per la cresta NO el trobaràs i hauràs de tornar a recular perdent molt de temps.

Aquí se'ns comença a fer de dia i un cop arribats al Portillon Superior divisem per primera vegada l'Aneto de fons.

La imatge és fantàstica, i a la nostra dreta la lluna.
L'Arnau que se'n recorda bé, li explica a la Txell.

                      Arnau: Mama, Oi que sembla aprop?

                      Txell: Si. Ja ho tenim a tocar!

                      Arnau: Doncs no t'ho creguis! No s'hi arriba mai! 

                      Txell: Vols dir?

Jejeje! quanta raó que té. Hem de fer tota aquesta aproximació en diagonal passant per la glacera de l'Aneto i tardarem una hora i mitja en suau pendent en arribar fins el Coll de Corones i uns 3/4 d'hora més fins l'avantcim.

Descendim el Portillon Superior i passarem a l'altre vessant de la muntanya i ens dirigirem cap a l'Aneto que sempre tindrem visible. Aquí la traça és molt marcada i s'avança amb comoditat.

Encara no ha sortit el sol, però queden pocs minuts. Continuem per la marcada traça.

El sol comença a sortir i ens deixa unes imatges espectaculars!!!!

La Txell se'n adona ara de la raó que tenia l'Arnau! Es fa força llarg portem una hora i encara no hem arribat al coll!

Comencem a notar-nos cansats, així que un cop arribats al Coll de Corones fem una aturada per recuperar una mica de forces. Traiem les "nubes i els conguitos" i descansem un xic. Un cop recuperades forçes sobrepassem l'ampli Coll de Corones i ascendim ara en fort desnivell per arribar a l'avantcim.  Aquest tros es fa dur. Almenys té 40º la pala a superar que sumat a la pèrdua de força evident que ja tenen les nostres cames es fa força feixuc de superar . Però com que sabem que això ja està a tocar es fa amb molt més portable. Així que piano-piano, fem les ziga-zagues que faci falta i… cap amunt!.
Ara comencem a veure els primers excursionistes que tot just comencen a baixar pel Portillon! Així que som els primers i amb molt d'avantatge.

Però un cop som quasi a dalt, veiem un grup d'escaladors que pugen per l'altra banda. Pugen pel corredor Estasen. Ooooohhhhh!!!!! 

Mecatxis! Per un cop que podíem ser els primers! Doncs res, a fer l'últim tram.

I així arribem al famós Pas de Mahoma on al fons tenim a tocar la Creu de l'Aneto!

Us heu preguntat d'on ve el nom de Pas de Mahoma? Segur que si. L'explicació:
"Quan al 1842 Plató de Tchihatcheff i Albert de Franqueville varen arribar fins aquí, se'n adonaren que per accedir al cim abans havien de superar aquest pas d'aresta estret i perillós. Llavors el rus Plató va comparar aquest angost pas com el pont estret i tallant com un sabre que, segons va escriure Mahoma en El Corà, sols els musulmans justos podran creuar per arribar al paradís. Franqueville va reproduir el comentari del seu company en el llibret on explicava l'ascensió i va tenir un èxit inesperat convertint-se ja en nom propi formant part inseparable de l'Aneto i passant a la mitologia pirinenca".

Doncs encordem en curt l'Arnau i...….a pel Pont de Mahoma!

La roca està seca, amb bones condicions i poca neu al fons. Son uns 30 metres d'aresta amb bones tomes per agafar-se bé i en si, no és tècnicament difícil. Això si, no apte pels que tinguin vertígen i prohibit relaxar-se! No poden haver-hi errors. La caiguda d'ambdós bandes….. I així arribem a l'altre costat! Arribem just quan els escaladors també ho fan per l'altre costat i ja han arribat a la creu.

Toca el torn de la Txell. Va decidida cap a ell, passa la primera pedra i……… Jo per aquí NO passo!!!!

Com dius? Jejeje! des de fora sembla una cosa però quan hi ets….la cosa canvia! Així que retrocedeixo per anar-la a buscar. De fet l'únic que li faltava era confiança i que algú li indiqués una mica on posar peus i mans,  ja que ho passa sense més problemes!

Per cert, si voleu veure com es supera el Pas de Mahoma en ple hivern feu una ullada a aquest vídeo!

Jajaja! Impressiona, oi? Està una mica exagerat per l'efecte d'aquestes càmeres però realment és impressionant!.

I per fi……. Cim de l'Aneto amb 3404m i sostre del Pirineu!!!!!
L'esforç ha valgut la pena i aquella frase que ja hem fet nostra "l'esforç és directament proporcional al grau de satisfacció" es fa més palesa que mai! Estem molt contents, i l'esforç d'arribar-hi immensament superat per la satisfacció de haver arribar fins aquí! Tenim un mar de núvols als nostres peus que potencien, encara més,  la bellesa del cim i del moment!

Els escaladors no s'hi estan gaire i ells ara travessen el pas de Mahoma. Així que tenim el cim per nosaltres sols! I fem un parell de fotos de rigor amb la famosa creu de l'Aneto.

El cim és ampli i hi trobem un vèrtex geodèsic, una creu, un pedestal amb la Verge del Pilar i un Sant dins una espècie d'urna.

La creu data del 1951 i és obra del CEC (centre excursionista de Catalunya) per la cel.lebració del seu 75 aniversari. Aquest fet no va agradar als muntanyesos aragonesos i ells al 1957 segons els arxius gràfics de la fundació Hospital de Benasque van col·locar al cim la Verge del Pilar com a símbol d'identitat aragonesa. A la creu s'hi pot veure escrit en llatí "protege domine plebem tuam, per signum sanctae crucis" (protegeix Senyor al teu poble, pel senyal de la Santa Creu).

I aquí deixo 2 fotos del meu campió quan vam fer l'Aneto a finals de Juny del 2012 amb tant sols 8 anys!!!

Jolines, com passa el temps!!!

Doncs res, toca tornar i ens fem l'última foto abans del Pas de Mahoma.

Ara ja relaxats ens disposem a esmorzar tranquil·lament amb la satisfacció d'haver fet cim, sobretot la Txell que en tenia moltes ganes. Així que un bon tall de coca de crema i un suc per tornar a agafar forces!

Esmorzem amb aquella tranquil·litat de tenir ja mitja feina feta mentre observem com va arribant gent i més gent. I….. ostres! quina casualitat! De cop algú ens crida i és la Regina (vam compartir ascensió de l'Ararat) acompanyada del Xavi Arias que han fet cim pel corredor Estasen. Xerrem una estona tots plegats mentre veiem el caos que s'està formant pels que van i venen pel Pas de Mahoma. Precisament això és el que volia evitar i ens ha anat molt bé matinar tant! Realment ara si que és perillós, tanta gent alhora que van, que venen i entre mig guies encordant a tres persones alhora, cordes entre mig….. Sort que ja l'hem passat!

Bé, ens acomiadem perquè el temps comença a pintar malament i fem el camí de tornada. Ara si que agafem el piolet i encordem a l'Arnau, ja que no és el mateix pujar que baixar. Anem descendint amb comte fins assolir de nou el Coll de Corones. Estan pujant els núvols i la boira molt ràpidament. El cim queda totalment tapat. 

Volia baixar per Aigualluts i fer així la volta circular, però veient el temps i que no l'he fet mai preferim tornar pel camí del Portillon i la Renclusa i així anar més segurs.

Tornem a fer el llarg flanqueig pel glaciar de l'Aneto direcció al Portillon. Uff! la quantitat de gent que està pujant encara és molt gran i el temps….. Ho passaran malament!

Pugem pel Portillón Superior.

I un cop superat passem a l'altre banda de la Cresta dels Portillons per dirigir-nos al refugi. Ara si que la visibilitat és totalment nul.la.

Doncs res, anar baixant i observant el GPS que no ens desviem!

Perdem desnivell ràpidament i cada cop la visibilitat millora. Ara ha canviat,  tots els núvols i la boira estan a dalt i a cotes més baixes és ben clar. Ja tenim el refugi a tocar.

I com qui no vol la cosa arribem al refu.

El sol ha desaparegut, cosa que en part agraïm, però la gent que ara està fent cim segur que ho està passant malament. Com pot canviar en un moment la situació en muntanya!

No ens parem, tenim ganes d'arribar al cotxe per menjar-nos l'entrepà i descansar, així que seguim baixant cap a Besurta.

I així en mitja horeta arribem al cotxe!

Ha estat una jornada llarga però bonica on tot ha anat molt bé. Estem molt contents per haver coronat el rei dels Pirineus. Ara cap a casa que ens queda una bona estona on segur que aquests dos em deixaran sol i es fotran a clapar sols arrancar el cotxe! I abans d'arribar a benasque…..dit i fet! Ja estic parlant sol!


Fins la propera!
Arnau, Txell i Onofre.

Posted in: Alpinisme, cims de 3000m, hivernal