INTRODUCCIÓ
El mont Hernio o Ernio, tot i que la Euskaltzaindia (Reial Acadèmia Basca) no recomana aquesta última forma, és un cim de 1078m d'alçada de la província de Guipúscoa. És una muntanya mítica del País Basc on el seu cim està plegat de creus en record a diferents persones o promeses que més que un cim sembla una necròpoli. Cada diumenge de Setembre (especialment l'últim) es celebren processons multitudinàries, on la gent porta al cim cintes de color vermell, verd i blanc (antigament eren de colors blau, groc i roses). Així doncs, és sens dubte un dels cims més emblemàtics i importants del País Basc.
Té diverses rutes d'ascensió, però la més popular és la que comença d'Iturriotz on hi ha la Venta més antiga de Guipúscoa. En aquesta hi ha constància de que Sant Ignasi de Loiola va passar almenys una nit en el seu famós viatge de tornada que va fer de París a Azpeitia.
FITXA TÈCNICA
MAPES
ACCÉS
De la carretera GI-2631 que uneix Asteasu amb Aia (aproximadament en el Km 10,5) hi ha un trencant amb la carretera GI-4143 que ens durà en 1,5Km al coll de Iturriotz, lloc on aparcarem el cotxe.
CRÒNICA
Donat que aquesta Setmana Santa estem per aquestes contrades, ens hem proposat ascendir a aquest cim tan emblemàtic del País Basc. El dia no acompanya gens. És gris i força amenaçador, però com que no tornarem per aquí fàcilment en poc temps i l'ascensió és curta, ens animem i esperem que el temps aguanti.
Així comencem de l'aparcament d'Iturriotz (580m) passant per davant de la Venta d'Iturriotz.
(Antigament per poder entrar mercaderies per vendre-les en els pobles es tenia que pagar un tribut. Alguns masos situats a les afores dels pobles o en les cruïlles de camins importants, solien dedicar-se també a vendre diversos productes i mercaderies i així estalviar-se pagar impostos. "La Venta de Iturriotz" és possiblement el mas més antic de Guipúscoa i en trobar-se geogràficament en una important cruïlla de camins i obligat pas per molts pobles, el va ser un mas molt important per fer parada i fonda i trobar comestibles i productes diversos. Així també ha augmentat la seva popularitat en passar-hi una nit Sant Ignasi de Loiola, fundador de la companyia de Jesús en la seva tornada de París a Azpeitia).
Després d'aquest parèntesi explicatiu, passem per l'esquerra de l'Ermita de Sant Joan, on trobem un pal indicatiu. (la Venta d'Iturriotz i l'Ermita estan juntes).
Aquesta ermita tenia diverses fonts d'aigua (com la de l'esquerra de la seva entrada principal) amb suposades propietats curatives, especialment per la sarna. Aquestes fonts donen nom al lloc (iturri: font, otz: freda). Comencem doncs aquí l'ascens per un camí pedregós entre mig d'una repoblació de coníferes força bonic.
Aquesta ermita tenia diverses fonts d'aigua (com la de l'esquerra de la seva entrada principal) amb suposades propietats curatives, especialment per la sarna. Aquestes fonts donen nom al lloc (iturri: font, otz: freda). Comencem doncs aquí l'ascens per un camí pedregós entre mig d'una repoblació de coníferes força bonic.
Ben aviat sortim a camp obert passant pel coll Zaingo Lepoa (688m).
Girem a dreta augmentant el desnivell.
Girem a dreta augmentant el desnivell.
Així arribem a una cruïlla de camins amb un nou pal indicador. Seguirem la direcció al coll de Zelatun que indica 2 Km.
Ara el desnivell es suavitza. Uff! El temps no sembla millorar. Al fons de la serralada ja podem veure la creu gegant i d'altres més xiques enmig dels núvols.
Així arribem al Coll de Zelatun (841m). Aquest coll separa els cims d'Hernio i Gazume i en ell i trobem una borda força ambientada. Un consell, si feu mai aquesta excursió, no se us acudeixi dur entrepans freds o deixar-se la cartera al cotxe com vaig fer jo, ja que l'olor de xistorra…...si, si, d'aquella que regalima oli…. Mmmm!!!! És irresistible! Amb la fresqueta i el dia tapat que ens fa, hauria estat molt bé fer un bon entrepà d'aquells "poc calòrics"al tornar del cim, Je,je,je!
En fi, continuem lleugerament cap a esquerra i veiem un tercer pal indicatiu cap al cim per la seva cara sud. Passem per entremig d'uns pals i comencem a pujar la part de més desnivell de l'excursió.
Déu n'hi do, ara anem agafant alçada ràpidament però es fa molt amè per les boniques vistes que tenim a dreta sobre la localitat i la vall d'Errezil.
Seguim pujant fins que arribem a una borda-refugi obert (Erniozaleak) al costat de la famosa "Creu Sanadora". Segons la tradició, si passem l'extremitat que ens fa mal per l'interior d'una de les anelles de ferro se'ns curaran les nostres dolències.
Doncs…. no li farem un lleig i passarem el meu tocat peu esquerre.
Un cop hem jugat amb la tradició seguim pujant fent unes quantes ziga-zagues i en 3-4 minutets arribar al cim de l'Hernio (1078m).
La quantitat de creus que hi ha al cim és increïble. Sols conec una muntanya que tingui més creus al seu cim, bé més no, moltisssssimes més! i és a Lituania. Ens hi estem una estoneta. Mirem cap a la llunyania ja que les vistes son molt bones en un dia clar. Però és clar, no és el cas.
Així que un cop fetes les fotos de rigor, no tentem més l a sort amb el temps i comencem altre cop el descens. Llàstima la falta de llum, ja que els verds que vam veure ahir eren d'una intensitat i tonalitats espectaculars.
Doncs així en una baixada molt més ràpida del que ha estat la pujada arribem novament al coll de Zelatun. Ai! si tingués la cartera!!!
Seguim el camí de tornada sense entretenir-nos més.
I així arribem novament a la Venta i a l'aparcament on tenim el cotxe.
Ha estat una excursió curiosa i curta a un dels cims més emblemàtics del País Basc. La veritat és que ha valgut molt la pena.
Fins la proper.
Arnau, Txell i Onofre.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada