INTRODUCCIÓ:
La muntanya de Montserrat necessita poca presentació. És el massís muntanyós comprès entre les comarques del Bages, Anoia i Baix Llobregat. La seva altiva i peculiar silueta en forma de serra (d'aquí el seu nom) lligada a multituds de llegendes la configuren com un dels símbols més importants de Catalunya, venerada i respectada per tothom. Montserrat ho té tot! És un dels símbols religiosos més importants de casa nostra, contenint el Monestir benedictí que consagra a la Mare de Déu de Montserrat (La Moreneta) que segons la llegenda, fou trobada a la Santa Cova. Això la fa ser un símbol de culte religiós i lloc de peregrinació pels seus creients. També ha estat, i és, tot un símbol polític i de resistència (sols heu de veure el rebombori que s'ha muntat amb l'últim video clip de la Shakira per tenir de fons la muntanya de Montserrat!). I pels qui passin (o no) de religió i de política tenen tant sols en la muntanya un tresor per practicar el muntanyisme en moltes de les seves disciplines.
El seu peculiar relleu aixecant-se altivament al mig de la plana la fan ser un indret màgic i concorregut per tot amant de la muntanya. Podent-se practicar des de l'escalada (amb tot tipus de graus i dificultats), passant per les vies ferrades tan prestigioses com la Teresina o el senderisme de diferent intensitat pels múltiples sender i corriols que hi podem trobar.
La volta a les Agulles i Frares Encantats és localitzen a la zona Oest de la muntanya i és un dels clàssics de Montserrat. Tot i que hi ha diverses opcions per fer la volta (donada la multitud de camins a Montserrat), la sortida clàssica comença a l'àrea recreativa de can Maçana. Hi ha dues formes de fer la volta. Les dues comencen seguint el GR-172, passant pel Coll de Guirló fins arribar al Coll de Port (o Porc segons l'Ed. Alpina). Aquest és el punt on se separen les dues rutes. La més senzilla (i més curta, unes 3h) dona la volta per fora de les agulles passant pel pas del Príncep i tornant pel refugi Vicenç Barbé fins la Portella i baixar fins al lloc d'inici de la caminada. Aquesta ruta és de senderisme pur per corriols i amb boniques vistes exteriors de les Agulles i els Frares. Però si el que volem (i volem) és més aventurilla i també força més exigència, al coll de Port girarem a la dreta per passar per l'interior dels Frares i Agulles. Això ens obligarà a grimpar, pujar i baixar corriols sobrepassant canals lleugerament equipades amb ajuda de cadenes o cordes que sense elles seria impossible superar-les. Això si, prepareu bé quàdriceps i bessons perquè és un autèntic trenca-cames!!!
FITXA TÈCNICA
MAPES
CRÒNICA
Aquest matí de diumenge i després d'anar a dormir tard per haver anat al cinema a veure la peli "Noé" - per cert, força decepcionant i paranoica després de les grans expectatives creades com una de les grans superproduccions d'aquest 2014 (tanco parèntesi)-, volíem fer alguna cosa que ens permetés llevar-nos tard. I l'Arnau apunta: "Vull tornar a fer les agulles de Montserrat". Jo l'he intentat convèncer per fer la Gorra Frígia que no l'ha fet, però…..ha estat impossible! I més si la Txell em fa la contra!!! 2 contra 1 així que…..És clar, oi?
Comencem des de l'aparcament del Coll de Can Maçana en direcció al Monestir de Montserrat seguint l'itinerari del GR-172. Anem pujant per la pista i passarem pel mirador del Coll de Can Maçana on hi ha un plafó amb el perfil de la comarca del Bages, Anoia i Vallès Occidental. Seguirem la pista i ja anem veient més a la llunyania la Roca Foradada i la Cadireta que és cap a on ens hem de dirigir.
(Aaahh! Per cert. Farem una comparativa fotogràfica amb la sortida que vam fer ara fa exactament 3 anys - Maig 2011- . A veure els canvis. Quina Por!!!)
(Aaahh! Per cert. Farem una comparativa fotogràfica amb la sortida que vam fer ara fa exactament 3 anys - Maig 2011- . A veure els canvis. Quina Por!!!)
Diu la llegenda:
Que Montserrat va ser feta pels àngels del cel i que Déu quan ho va veure va fer baixar al mar la muntanya amb forma de vaixell que els àngels havien fet. Aquesta feina va ser encarregada a l'arcàngel Sant Miquel. Així van fer un forat per on passar un gran corda (la roca foradada) i un cadira on seia l'arcàngel per dirigir les maniobres. Abans d'arribar al mar les cordes van petar pel pes de la muntanya i la muntanya va caure del cel i es va trencar en mil bocins que van quedar dispersos per tota la zona. Tot i els esforços dels àngels per arrossegar-la cap al mar no la varem poder moure gaire, així que Déu va decidir deixar-la allà que fos Sant Lloc....
Passarem pel primer pal indicatiu (Coll de Guirló). Aquí ens indica una bifurcació de camins. Seguirem pel de l'esquerra seguint les marques de GR. El camí que baixa per la dreta i que va al Refugi Vicenç Barbé, serà el camí pel qual tornarem realitzant així la ruta circular.
Seguirem el camí passant per sota la Cadireta i ara es converteix en un corriolet força bonic fins trobar un segon pal indicador.
Aquí deixem el GR que ens duria fins al Monestir de Montserrat i agafem el camí de l dreta que puja en considerable desnivell i que ens indica Coll de Port i Portell Estret. Anem pujant pel caminet i trobarem una bifurcació al camí que hem d'agafar cap a l'esquerra per anar a trobar el Coll de Port (a la dreta arribaríem al Portell Estret). En anar agafant alçada en algun dels revolts del camí ens deixa veure unes boniques panoràmiques del Plà de Bages i per l'altre les parets verticals dels Frares Encantats.
I així xino-xano arribem fins al Coll de Port. Aquí un nou pal indicador ens diu que estem a 975m. Ara tenim dues opcions: Qui vulgui fer la volta dels Frares i les Agulles passant per l'exterior evitant així els trams complicats amb contínues pujades i baixades i passos equipats amb cordes i cadenes sols té que descendir 2 metres i tornar pel camí del Refugi Vicenç Barbé. Així es fa una circular molt més còmode i curta. Qui vulgui algo més d'aventurilla (i exigència), doncs ha d'agafar el camí (poc definit) del Portell Estret que ja ens indica el panell que és més tècnic i que trobarem petits passos equipats.
Doncs res, decididament agafem el camí aventurer i que ens portarà pel ben mig dels Frares i posteriorment per les Agulles. La zona dels Frares Encantats queda delimitat per la zona que va del Coll de Port fins el Portell Estret. A partir d'aquí hem d'estar força alerta, ja que el camí és força perdedor marcat amb marques blaves i que necessitarien d'una bona repassada. Hem de tenir present que aquí comença la duresa de l'excursió amb contínues pujades i baixades, grimpades i punts on per poder superar-los ens haurem d'agafar a tot allò que podem: arrels, troncs, roques…. Doncs res, seguim el camí sortejant una gran mole de pedra i després continuant quasi per la carena fins que arribem al primer pas equipat davant d'una vertical canal. Hi trobem uns travessers de ferro força separats, alguna grapa i una cadena.
Ha estat força divertit. Un cop superat el primer tram equipat, seguim pujant per terreny inestable agafant-nos en tot allò que podem per facil.litatr l'ascensió.
Continuem en forta pujada i al poc trobem un altre pas equipat aquest cop amb una cadena.
Toca descendir per un estret pas fins que arribarem als petits ràpels equipats amb corda.
En la segona corda que trobem ens complica un xic la baixada tenint que passar per sota d'una pedra que forma un forat. Aquí ens hem de treure les motxilles, ja que sinó no podem passar pel forat.
Un cop superat aquest punt seguim baixant i trobem un altre punt equipat també amb corda.
Buff! Doncs tant baixar ara que toca?….. Doncs tornar a pujar! I no s'està de bromes. Hem de pujar amb una verticalitat espantosa per una pala de pedra i que la millor manera és fer-ho a quatre grapes.
Així arribarem al mirador del Bisbe, on tenim una bona imatge de la Nina amb uns escaladors que quasi ja estan al cim.
Baixarem per una canal i com no tornarem a pujar fins que sortim al camí provinent del refugi i així acomiadem la zona dels Frares en arribar al Portell Estret.
Aquí tornem a tenir dues opcions: sortida cap al refugi i per tant l'exterior de les agulles, o passar altre cop per l'interior entre mig d'elles on ja ens indica, altre cop, que el camí és dificultós amb passos tècnics. La opció és clara, oi? A continuar l'aventura!!! Ara aquí les marques a seguir són de color vermell. Aquest tram del recorregut té més trossos de mirador que la part dels Frares. Tot i així segueix la constant de pujades i baixades trobant menys equipament i sobretot menys senyalitzacions que en el tram anterior tenint que tibar d'arrels i de tot el que trobem i sobretot no perdre els pocs punts de referència que no abunden!. Com que ja va tocant dinar aprofitem un dels miradors que trobem en una clariana per fer-ho aprofitant el bon dia gaudint d'unes vistes immillorables com a teló de fons!!!
Un cop recuperades les forces, continuem per un pas molt estret.
El camí cada cop té més clarianes i tornem a tenir boniques vistes a algunes agulles.
Arribem a un petit clar on podem veure la verticalitat de les agulles i al fons la famosa Cadireta que queda moooolt avall.(compte amb el vertigen!!!!)
Ara la zona és molt més oberta i ja tenim una gran perspectiva amb una infinitat d'agulles.
Just darrera de la Txell i l'Arnau tenim el Martell i la Saca Gran i més a la dreta les Bessones i la Bola de la Partió.
Trobem l'altre corda per poder passar el desnivell molt vertical. Déu-n'hi do! S'ha de tibar de braços de valent!!! Q tens agulletes, txell?
I així anem baixant perdent desnivell arribant a l'agulla Gran de la Portella.
Tranquiles avies! que la Txell ho té controlat! Ejem! (espero).
Un cop fetes les fotos de rigor baixem pel Pas de la Portella fins assolir el corriolet amb marques de PR.
Ara només hem de seguir el caminet sense pèrdua alguna, que ens durà a trobar novament el Coll de Guirló i arribar així al punt d'inici de can Maçana.
Q tal, creieu que hem envellit? millorat? crescut? Jejeje! No cal que us pronuncieu!!!
Finalitzem així aquesta sortideta. Ja ho sabeu, si teniu ganes de fer una mica d'aventurilla que tingui una mica de tots els alicients, aquesta és una ruta força recomanable. És apta per tothom amb una mica de seny i forma física ja que, això si, és força exigent. Els nens sobretot, gaudeixen de valent!!!
Fins la propera.
Arnau, Txell i Onofre.
1 comentaris:
Vés amb compte si vols fer la Gorra Frígia que està totalment desequipada (parlo del tram de cadenes i cable de vida).
Publica un comentari a l'entrada