KILIMANJARO 5895M (Ruta Machame)

INTRODUCCIÓ

El Kilimanjaro és el cim més alt del continent africà amb 5895 metres d'alçada. Així doncs forma part del grup de muntanyes anomenades "seven summits". Situat al nord-est de la República de Tanzània molt aprop de la frontera amb Kenya i a uns 300 Km. de la línia de l'equador, el Kilimanjaro és un estratovolcà inactiu format per 3 cons volcànics: Shira (oest) de 3962m, Mawenzi (est) de 5149m i Kibo situat entre mig dels altres amb el seu punt més elevat el Uhuru Peak de 5895m i per tant el sostre d'Àfrica. El seu desnivell sobresortint de la planícia li otorguen el títol de la muntanya aïllada més alta del món amb un desnivell d'uns 4800 a 5200 metres i la quarta muntanya més prominent del món. L'origen del seu nom es desconeix. Hi han varies teories però cap de massa clara. Les seves glaceres estan en un clar retrocés. Es calcula que sobre el 1900 cobrien una superfície de 12 km² i en l'actualitat cobreixen uns 2 km². Hi ha molts científics que pronostiquen la seva desaparició al voltant del 2030-2040. Però jo no hi faria massa cas. No hi crec gens en les prediccions.

La primer ascensió es fa esperar fins el 6 d'octubre de 1889 pel geòleg alemany Hans Meyer i l'austríac Ludwig Purtscheller i el guia chagga Yohana Lauwo. Es diu que aquest va morir l'any 1997 a l'edat de 127anys. Però sembla que pot ser una llegenda com el famós lleopard congelat trobat a 5500 metres d'altitud. Actualment el Kilimanjaro es troba protegit com a Parc nacional (1973) i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1987.

Que fa aquest cim tant encisador pels Trekkineros?

Doncs és clar. S'ajunten varis factors: És un seven summit i es troba a Àfrica donant-li aquest caràcter aventurer que té el continent. És molt famós (sobretot pels nord-americans que hi van en massa) pel llibre de Hemingway "les neus del Kilimanjaro" i sobretot, per la seva absència de dificultats tècniques per assolir el seu cim que et porta a quasi 6000 metres d'alçada. Tot això amenitzat per una enorme oferta per part de les agències de viatge que fa que contractar els serveis complerts per a realitzar el Trekking sigui d'allò més còmode i fàcil (que no vol dir barat).

Però aquesta enorme oferta i la seva visió de quasi "6000 fàcil" porta a vegades més d'un problema. Vull dir que és difícil trobar un altre cim tant emblemàtic com aquest i de tanta alçada que es pugui fer en plan Trekking, sense tenir massa idea de muntanya, sense precisar grampons a tanta alçada i absent de passos complicats. Però precisament aquest factor és el seu punt fort i a la vegada el seu punt feble. M'explicaré un xic més: El seu gran carisma i coneixença entre la població i amb l'adjectiu d'assequible, fa que molta, moltíssima gent s'hi llanci a fer-lo sense haver fet abans un mínim senderisme amb cara i ulls. I hem de recordar que malgrat sigui classificat com a Trekking no hem d'obviar que són jornades amb desnivells de 1000 metres i sobretot el factor alçada. Realment la quantitat de gent que hem vist NO preparada per a realitzar un Trekking així, són més dels que desitjàvem. Hem vist gent baixar del cim que semblaven absoluts "zombis" que més que baixar ells, eren arrossegats pels seus guies. A una fins i tot la baixaven a coll semi-inconscient. Altres bloquejant passos on es tenia que grimpar un xic i que estaven totalment col·lapsades i altres anant de la mà del guia (a cotes baixes) sense ni tant sols portar elles la motxilleta, simplement perquè estava el terreny moll i tenien por de relliscar. Realment hi ha gent que se la juga i també els seus guies que no entenc com permeten pujar a certa gent quan ja veuen que o no arribaran o si arriben poden tenir seriosos problemes per tornar. En fi, és sols una reflexió després d'haver vist in situ coses difícilment explicables. L'explicació segurament és el gran impacte econòmic que té per la zona, prevalent segurament això davant de qualsevol altre aspecte.

Sigui com sigui, és un Trekking molt bonic i recomanable. Amb una varietat de paisatge que agafa des de selva tropical i sabana fins a paisatge alpí, desèrtic, volcànic i glaciars que conformen així un entorn majestuós. El qual hem tingut la sort de poder gaudir-lo en la bona companyia dels 8 integrants que formàvem el grup vivint en tot moment un clima d'agradable convivència sense anècdotes o experiències negatives. Ans el contrari.

VIES D'ACCÉS

Com totes les muntanyes les vies d'accés a ella son variades. S'ha de tenir present que l'ascensió al Kilimanjaro està fortament controlada per les autoritats del pais. Es a dir, que per poder fer l'ascensió s'ha de: Tramitar el permís (Ho fa tot l'agència), accedir per una de les rutes autoritzades (no pots fer tu el teu itinerari) i OBLIGATORIAMENT anar amb els seus guies oficials i portejadors duguis tu guia o no del teu país. És a dir, si o si, has de fer el Trekking amb una de les seves companyies oficials, amb els seus requisits de personal i per una de les rutes ja establertes dormint als campaments designats. Així és que si algú té la idea de muntar-s'ho pel seu compte en plan aventurer, triant ell els dies d'ascens, llocs per dormir…. ja s'ho pot treure del cap! Està tot controladíssim!!!.

Doncs res, després d'aquest llarg parèntesi les vies d'accés habituals son 6: Marangu, Machame i Umbwe (Cara Sud), Lemosho/Shira (cara Oest) i Rongai (cara Nord).

MARANGU

Segurament és la més popular (que no la millor) i es coneix amb el sobrenom de la "ruta de la coca-cola". Això és perquè és la més fàcil de recórrer amb 36Km i es pernocta sempre en refugis. Això li dona més comoditat que a les altres. Per contra, es puja i es baixa pel mateix lloc i les vistes són molt menys espectaculars que les altres rutes. La seva aclimatació també es lleugerament pitjor.

MACHAME

És l'escollida per nosaltres. A tot arreu es diu que la ruta Marangu és la més massificada però ja us puc dir ara que NO és així. La Marangu queda acotada pel nombre de llits del refugi mentre que a la Machame en dormir en tendes ha augmentat molt el nombre de participants que escolleixen aquesta ruta. Segurament ha desbancat a la Marangu convertint-se en la ruta més transitada de totes. Aquest segurament és el seu punt negatiu. Com a positiu està que és una de les rutes més espectaculars paisatgísticament i que fas una ruta circular. Així surts de la Porta Machame a 1640m d'alçada i tornes per la ruta Mweka. Se la coneix amb el sobrenom de la "ruta del Whisky" perquè es força dura i llarga. Però això permet també millor aclimatació.

UMBWE

Transcórrer paral·lelament a la Machame i conflueix amb aquesta al tercer dia a la zona de Barranco. El terreny és més abrupte i empinat amb més mala aclimatació i és una ruta poc utilitzada.

LEMOSHO/SHIRA

Aquesta dues rutes també són molt atractives paisatgístiqcament i menys transitades que les altres. El seu accés s'efectua per la zona oest creuant la meseta de Shira i retrobant-se al tercer dia amb la Ruta Machame. Es necessita un o dos dies més d'ascens (7-8) que és la seva part negativa. La ruta Shira parteix d'inici arribant amb  vehicla 4x4 a 3850m per la qual cosa no s'aconsella si no has aclimatat abans ascendint algun altre cim (Mont Kenia o Meru).

RONGAI

Aquesta ruta és la unica que s'efectua per la seva zona nord oferint una perspectiva diferent del Kilimanajro amb bones vistes sobre Kenia. És molt poc frequentada i s'acava ajuntant amb la ruta Marangu per assolir el seu cim. Durant èpoques de pluja podria ser més favorable ja que rep menys precipitacions que les altres. 

DATES I CLIMATOLOGIA

Donat la seva proximitat a l'Ecuador, el clima de la zona no es defineix pels conceptes de les 4 estacions, si no més bé amb estació seca i humida. Així la millor època per pujar al Kilimanajaro serà durant gener i febrer (lleugerament més càlids) i Juliol, agost i setembre (més freds i algo més variable) que són les estacions seques. Durant els altres mesos estarem en estacions de pluja.

El gener i febrer és quan el temps és més estable i més càlid. En els nostres mesos d'estiu el temps també és força estable, però significativament més fred. Hi ha força amplitud tèrmica del dia a la nit. A cotes baixes sempre està tapat amb molta humitat i boira degut al clima tropical. Això fa que a cotes més altes durant el matí sigui assoleiat veient tot un mar de núvols als teus peus. A mig matí comença a pujar la boira i sol quedar tapat per les tardes. A les nits fa fred, realment molt fred. El dia de cim sol fer vent i amb temperatures de -10ºC a -20ºC. Així que no escatimeu amb bona roba d'abric i un bon sac de dormir. El dia de cim pot arribar a ser molt dur per la sensació tèrmica degut al vent.

FITXA TÈCNICA (en procés)

MAPES

CRÒNICA

Sortim de Barcelona direcció Istanbul, doncs volem amb Turquisairlines (Es pot volar amb Turquis o KLM a l'aeroport de Kilimanjaro. Altres companyies has de fer escala a Nairobi). Aquí hem de fer escala i tenim 8hores fins el proper vol. Com que ja ho sabíem hem tret el visat i passem el dia fent una visita flash a Istanbul.

Després de la visita flash tornem a l'aeroport per embarcar, ara si, direcció a l'Aeroport de Kilimanjaro. Arribem i paguem el visat de 50$ i ens traslladem (ja de nit) a l'hotel d'Arusha. Tenim poca estona per dormir així que directes al llit que al matí ja ens venen a buscar per començar l'ascensió. Al mateix hotel deixem un dels petates que ara no necessitem amb la roba pel safari i posteriorment els 3 dies de relax que farem a Zanzíbar.

DIA1 (MACHAME GATE 1763m - MACHAME CAMP 3001m)

Distància: 10,5 Km.
Desnivell: +1250m.
Temps: 6h.

Ens traslladem a l'inici del Trekking - Machame Gate - i aprofitem per coneixer-nos millor amb els participants del grup, doncs fins ara en hem anat veient però no hem pogut establir gaire relació. En total serem 8 persones: 7 catalans (Meri i Jordi, Pere i Montse, nosaltres tres Arnau, Txell i Onofre) i una noia Italiana (Luisa). En arribar a Machame Gate se'ns dona l'aigua i una caixeta de cartró (estil regal) amb el dinar que és força voluminosa i de difícil adaptació dins la motxilla (aquest serà el mètode de dinar durant els dies d'ascensió). Llavors hem de passar tots per la caseta de registre d'entrada al Parc Nacional i esperem força estona abans no ens donen el vist i plau per començar. Ens dona temps de dinar i tot (amb la companyia d'algun que altre mono colobo), ja que amb la tonteria va passant l'estona. Ja se sap: "Pole, pole".

Comencem doncs a caminar a l'alçada de 1760m segons el meu GPS per una àmplia pista. El dia és gris i humit tal i com ja hem descrit anteriorment, doncs estem enmig de selva tropical. El ritme és força lent i el camí sempre en suau ascens. 

Hi ha poca llum cosa que dificulta fer fotos en condicions. La humitat és elevada i el camí ample i cuidat en tot moment. 

 

El dia és curt (doncs aquí és hivern) i la llum cada vegada és més escassa. Arribem a MACHAME CAMP quasi de nit i ens dirigim a la caseta dels Rangers per altre cop fer la inscripció i control. Aquesta serà la tònica de cada dia. Porten un registre força exhaustiu (que no sé jo si algú s'ho mira) però que et fan omplir cada cop que arribes a un campament.

Estem a 3000 metres d'alçada, fa fred i la humitat accentua la sensació de desconfort. Hem fet uns 1200 metres de desnivell a un ritme baix i pujada suau. El camí en tot moment  ample i còmode de progressar. El campament està repartit amb petits descampats entre el bosc marcant quasi el límit del bosc a l'ermàs. Sopem i…..a dormir!

DIA 2 (MACHAME CAMP 3001m - SHIRA CAMP 3845m)

Distància: 5 Km.
Desnivell: +850m.
Temps: 5h.

Esmorzem sobre les 8h. La nit ha estat freda amb temperatures més baixes de les que m'esperava (per sota els zero graus). Realment quan cau la nit fa fred de debó. 

Comencem a caminar i de seguida deixem el camí que fins ara era suau i ample per seguir amb un ample corriol on s'accentua força la seva inclinació. La jornada d'avui son d'uns 900 metres de desnivell però més exigents que els d'ahir. Anem pujant i la vegetació va canviant ràpidament per passar cada vegada més a una bruguera a banda i banda.

Els núvols i la boira van quedant enrere i el sol ara si escalfa força, però amb una brisa fresqueta que fa de bon caminar.  La vegetació cada cop més alpina.

Agafem alçada ràpidament i el mar de núvols que queda als nostres peus deixa sobresortir tant sols la piràmide cimera del mont Meru, deixant una imatge en la nostra retina que t'hi passaries llargues estones contemplant-ho.

Després de la llarga pujada, la vegetació ha anat canviant a més àrida, alpina i comencem a veure pedres volcàniques. Farem una pujada on en algun lloc precisarà de l'ajuda de les mans per després prosseguir cap a l'altiplà de Shira. 

El camí ha anat planejat i arribem a SHIRA CAMP a uns 3845 metres d'alçada. En ser un gran altiplà queda al descobert tot el campament i és on veient el gran nombre de tendes que hi ha és quan tenim per primera vegada la sensació de: Però quanta gent som???.

Arribem a les nostres tendes i al cap d'una estona la boira s'obra per uns moments i en direcció Nord-est veiem la pared sud del Kibo que fins ara teniem absolutament tapada.

Fem una sortideta a la tarda ascendint uns 250-300 metres d'alçada per passar l'estona i millorar així un xic l'aclimatació. Passem per Shira Cave on el guia ens explica que abans s'hi cuinava i dormia a dins. Ara està prohibit. Estem a la caiguda del sol i per fi tenim una llum fabulosa per fer fotografies.

Estem una estona tot xerrant amb el grup i tornem al campament. Aquesta nit promet ser una de les més fredes per l'alçada i pel desamparament del campament enmig de l'altiplà. Això si, les vistes a sud-oest amb el mar de nuvols a sota i el mont Merú al fons….No tenen preu!!!

DIA3 (SHIRA CAMP 3845m - LAVA TOWER 4635m - BARRANCO CAMP 3995m)

Distància: 15 Km.
Desnivell: +800m. i - 600m negatius.
Temps: 8h.

Esmorzem ben d'hora en un matí fred però clar i sobretot……amb unes vistes precioses!!!!

Comencem a caminar i ara si que el paisatge ha canviat per complert per passar a ser clarament volcànic i desèrtic.

Avui el pas és realment lent. Com diuen ells "pole, pole". Doncs avui hi ha la primera prova de foc, ja que ascendirem fins al 4635metres de la zona de Lava Tower. 

Anem ascendint per entre mig de blocs de pedra volcànica tot agafant alçada. Alguns d'aquests blocs de pedra ens recorden molt (salvant les distàncies) a la Capadòcia que vam visitar l'any passat.

i així, "pole, pole" ens anem a costant a Lava Tower.

Arribem a la gran mole de pedra volcànica de LAVA TOWER a 4635 metres d'alçada. Aquí ens hi estem una estona per descansar i per aclimatar. Des d'aquí surt la ruta Western Breach que puja més directament (i perillosament) al cim. En necessita un permís especial per qui vulgui ascendir per aquest itinerari.

Prosseguim direcció est descendint per un estret pas per anar a buscar la vall del Gran Barranc. I ja comencem amb la boira que puja ràpidament sempre a partir del migdia.

Un cop descendit recuperem altre cop un xic de desnivell per després ja començar a baixar amb una inclinació considerable directes al campament.

La boira no ens deixa gaudir del canvi important de vegetació i veure be els senecis gegants (Dendroseneci Kilimanjari) que creixen en aquesta vessant de la muntanya.

Anem descendint sense pauses doncs estem quedant força xops i així arribem a la caseta dels Rangers per tal de formalitzar el registre.

Sense perdre ni un minut ens dirigim a les tendes ràpidament. Som a BARRANC CAMP a 3990m d'alçada.

Sembla que aquesta zona les postes de sol son espectaculars però…. serà que no la veurem pas!. Avui el dia ha estat llarg. Comencem a notar un xic els efectes de l'alçada i no estem per masses converses. Així que ibuprofè i a dormir! que demà la jornada és dura i començarem d'hora.

DIA 4 (BARRANCO CAMP 3995m - BARRANCO WALL TOP 4221m - BARAFU CAMP 4615m.)

Distància: 9 Km.
Desnivell: +900m. i -300 negatius.
Temps: 8h.

L'ibuprofè del sopar ha anat molt bé i ens aixequem sense mal de cap. Esmorzem d'hora i de seguida ja tenim el grup preparat per començar.

Ens dirigim cap a la impressionant paret del Barranco Wall que hem de superar i que de ben segur és el pas més complicat de tot el Trekking (és la impressionant paret que queda darrera a la dreta de la fotografia superior).

Que sigui el pas més complicat no vol dir en cap cas difícil. Estem parlant de passos d' I i II. Sempre amb bones preses de mans per grimpar amb comoditat. Certament pot haver algun tram aeri que algú amb vertigen pot tenir algun problemilla, però no serà pas per complicació tècnica. 

Superar el pas és llarg, i estàs molta estona ascendint fent petites grimpades. en cap cas és difícil però en aquest camp, més gran que els demés ja que conflueixen varies vies d'accés al cim, s'ha de tenir paciència. Doncs entre Trekkineros, Portejadors i Guies…….Mooooooolta gent!!!!

El nostre guia aquí ens marca i canvia les normes. No deixar pas a ningú! (fins ara cedíem sempre el pas als porters). I doncs li fa molt de respecte aquesta zona i la vol superar quan abans millor.

Seguim progressant. El dia és fred i encara no ens toca el sol. Poc a poc anem arribant al final. El guia aquí, ara ja més relaxat, ens explica que ha arribat a estar 4 hores per superar aquest pas, ja que hi ha clients que es queden bloquejats i no avancen bloquejant tot el pas. Per fi el sol escalfa i ja quasi som al capdamunt.

Sentim cants i es que arribem a un dels punts importants després de superar la gran paret que és el BARRANCO WALL TOP a 4221metres. Aquí el sol ja escalfa de valent i darrera nostra…………un immens mar de núvols!!!

Ara continuarem més de plà.

Però dura poc. El dia d'avui és un autèntic trenca-cames. Pujar per tornar a baixar i així després d'una forta baixada iniciem un fort i pronunciat ascens molt "pole, pole" que ens durà fins al campament de KARANGA HUT a 4036 metres.

El sobrepassem i dinem uns metres més amunt. En aquest campament s'hi queda la gent que fa la ruta Machame amb un dia extra d'aclimatació.

Prosseguim amb forta pujada. Uff! després de dinar això costa molt!!!!!!

Per primera vegada no sento a ningú del grup. Tothom està callat, concentrat en cada pas i es que el dia d'avui està sent força dur.

Per fi finalitza la pujada i ja al fons al capdamunt de la cresta veiem el nostre objectiu. El Barafu Camp. Però encara queda lluny i alt!

Anem progressant i el guia tenia raó. Aquest tros es fa més bé del que els nostres ulls els hi sembla i per fi arribem a BARAFU CAMP a 4615 metres d'alçada. Hem fet uns 1100metres de desnivell. Com a curiositat Barafu camp vol dir "camp de gel". De quan hi ha via neus pèrpetues per sota els 5400m.

Les tendes les tenim un xic més avall del gruix del campament i de la casa dels rangers, però realment ha estat un encert la col·locació enmig dels blocs de pedra. Així hem quedat molt més resguardats del vent.

Ha estat un dia dur. Sopem a les 19hores i fem reunió amb el guia. Ens explica que tots els grups comencen l'atac al cim sobre les 24h de la  nit a més tardar les 24,30hores. Ens comenta que ha vist el grup força anivellat i bé i que creu que sortint una mica més tard sobre la 1-1,30hores de la matinada pujarem més còmodament, el sol ja haurà sortit al nivell d'Stella Point que és un lloc de per si molt fred i que just a la sortida del sol és quan fa més de fred. Així amb una mica de sort tindrem millor temperatura. A tots ens sembla perfecte i aprofitem per fer algunes preguntes i dubtes que tenim com els dubtes de l'aigua (que es congela) i de la temperatura del cim (-10 a -20ºC) i ens disposem a dormir (descansar) ràpidament, doncs a les 24h de la nit TOCA DIANA!!!.

DIA 5 (BARAFU CAMP 4615m - STELLA POINT 5745m- UHURU PEAK 5895m - HIGH CAMP/MILLENIUM CAMP 3815m)

Distància: 14 Km.
Desnivell: +1250m. i - 2080m
Temps: 11h.

Són les 00:00h i ens llevem ja que hem quedat a les 00:30h a la tenda menjador. Fa fred, anem abrigats amb tot el que tenim. Fem un cafetonet calent, altres un te i ara ja més desperts i despres de xerrar una mica comencem a caminar a la 01:30h.

Seguim un pas lent i a la llunyania veiem una corrua de frontals serpentejant la muntanya.

Anem progressant a un pas adequat (però jo diria que més lleuger que dies enrere) a través de la muntanya. Poc a poc ens creuem amb algunes persones que han desistit i tornen al campament acompanyats dels seus guies. El camí es va fent cada cop més pesat i el grup per primera vegada es divideix en 2 subgrups cada un al seu ritme ja que portem més d'un guia. I així poc a poc ja veiem sortir el sol.

El cansament és elevat. La Txell té un baixon important que ens fa questionar si prosseguir. Sort que el Jordi porta pastilles de glucosa. Se'n pren una i després d'uns minuts continuem. Ara fa molt fred, el dia clareja i esperem el sol amb ganes.

Sembla que la glucosa ha fet efecte i ja estem pujant l'últim tram molt dret per una pedrera que es fa eterna amb el punt final d'Stella Point. Veiem gent baixar mig zombie, agafats dels seus guies en un estat penós. No s'aguanten drets. Nosaltres continuem. 

"Pole, pole". Un peu darrera l'altre i finalment…….STELLA POINT 5756m!!!!

Ja estem al cràter del Kibo. És immens! Es defineix molt bé. El vent ha deixat de bufar i el sol comença a sortir. Tenim sort doncs en aquest punt sembla que el vent bufa de valent! Estem a uns -10ºC però ben equipats i sense vent no s'està del tot malament. Hem fet uns 1130m de desnivell i encara ens queden uns 150m per arribar al punt més alt.

Esperem a la resta del grup. No tenim clar si tots estan pujant ja que sembla que algú havia tingut algun problema. Al final l'alegria és màxima quan veiem que poc a poc tots estan pujat! Un cop tots replegats de nou ens fem la foto de grup pertinent (No tenim les fotos de grup doncs ho vam fer amb la càmera del Pere i vam tenir la mala sort que a la tornada a l'hotel d'Arusha li van entrar a l'habitació desmuntant la reixa de la finestra robant-li la càmera i d'altres objectes personals. És l'incident negatiu de les vacances).

Un cop recuperades les forces hem de continuar per tal d'arribat al punt més alt d'Àfrica. El veiem a la llunyania i el guia diu que s'hi arriba en uns 45minuts. Ostres, sembla molt de temps i el desnivell a salvar no sembla tant. Doncs res, comencem a caminar resseguint l'anell del crater i deixant a la nostra esquerra la preciosa glacera del Kilimanjaro.

Ostres, cada pas que fem és un esforç gegant. Costa molt avançar. A tots? Sembla que sols hi ha una persona que no li afecta…. A l'Arnau!!!!! Va seguint darrera el seu guia que no es separa d'ell ni un minut i NO PODEM SEGUIR EL SEU RITME!

Així que els primers en arribar i esperar-se són l'Arnau i la seva ombra inseparable! Quina ràbia i orgull més gran que sento!

Ara si, després de 7hores, sostre d'Àfrica i primer Seven Summit de l'equip Guatxi-Key! El UHURU PEAK de 5895 metres d'alçada!

Poc a poc van arribant tots el components del grup. Em sorprèn molt, moltíssim no haver trobat quasi ningú en tot el tram final. Tenim el cim absolutament per nosaltres sols. Això em fa sospitar que realment molta gent no arriba, que molts es queden a Stella Point i molts d'altres (ruta Marangu) a Gilman's Point (5685m). en algun bloc he llegit que el 50% de la gent que ascendeix per la ruta Marangu es queda en aquest punt. Sigui com sigui estem absolutament sols i ho celebrem amb emoció i molt contents!.

No tornem a tenir foto de grup per la mateixa raó explicada anteriorment. Bé, toca descendir ara molt cansats però amb l'alegria d'haver fet cim. Abans admirem la glacera que és imponent!

Tornem enrere seguint el mateix recorregut que hem fet a l'anada.

Impressionant! Anem tots a un pas lentíssim, les cames fan figa i………..l'Arnau saltant com un boig per les pedres! Ni el guia pot seguir el seu pas! S'avancen tots dos i ens esperen a Stella Point.  

El grup s'ha tornat a dividir segons el ritme de cadascú. A la baixada agafem una variant del camí que hem fet de pujada que és una tartera de pedra fina on es claven molt be els talons si no fos pel cansament que arrosseguem.

El camí se'ns fa molt però que molt llarg i arribem al campament molt cansats.

Aquí ha estat molt emocionant. Hem passat pel mig del campament. Sembla que la majoria de guies d'altres grups ja sabien que hi havia un nen que pujava i en tornar, tots li xocaven els punys dient-li. SIMBA, THE KILIMANJARO BOY!!!!. El nen estava alucinant i jo….Uff! Sort de les ulleres de sol! Això no ho hem explicat i potser no s'entén i és que a l'Arnau no li deien pel seu nom. Els portejadors i guies el van batejar  com a Simba (en llengua swahili vol dir lleó).

Descansem una horeta a la tenda i mot a pesar nostre hem de prosseguir el descens. El guia ens reuneix i ens comenta abans de sortir que farem nit al millenium Camp (900m desnivell negatiu) en comptes de Mweka camp (1500m desnivell negatiu) i que està a 1-1,5h més de baixada, ja que estem força cansats i també es força tard. A tots ens sembla perfecte i comencem el descens ara agafant la ruta Mweka.

Al darrera deixem la piràmide del Kilimanjaro. Continuem descendint per zona desèrtica i àrida.

Pel camí veiem algunes carretes amb les quals baixen a gent que està afectada pel mal d'alçada o per qualsevol altre motiu físic. Ara tot el camí és una baixada contínua i així arribem al campament de MILLENIUM CAMP a 3816m. Aquest torna a ser un punt d'inflexió de l'entorn natural marcant el límit entre el bosc i la zona més ermòtica i àrida. La jornada ha estat llarga i dura. Tots els components del grup hem arribat excessivament cansats (excepte l'Arnau). Jo no tinc cap dubte que ha sigut per qüestió de fuel, benzina. Ens va faltar menjar més calories abans de començar l'ascensió al cim i ho vam pagar tots. Un error de previsió.

DIA 6 (MILLENIUM CAMP 3815m - MWEKA CAMP 3095M - MWEKA GATE 1665m.)

Distància: 12 Km.
Desnivell: -2150 m negatius.
Temps: 5h.

Avui hem de salvar un desnivell negatiu de 2150m fins a la porta de Mweka. Ens portarà unes 4hores però va ser un encert ahir quedar-se al camp intermig després de la dura jornada. Per tant avui li hem d'afegir una horeta més de baixada, però la jornada final és curta.

Anem baixant i cada cop la vegetació és més visible i passem per MWEKA CAMP (3095m) que és el campament que teníem que haver arribat ahir. No ens parem i continuem la  baixada.

Passem per zones fantàstiques on cada cop la vegetació és més elevada.

Entrem poc a poc a zona més selvàtica. Ara amb vegetació per tot arreu i altre cop amb una alta humitat. Seguim baixant pel caminet pre-fabricat entre mig del bosc tropical i que acabarà desembocant a una àmplia pista que ens durà a MWEKA GATE a 1664m.

Ara si que hem arribat al final del Trekking i podem dir……..REPTE ACONSEGUIT!!!!!.

Toca esperar firmar a la caseta dels rangers l'arribada per poder anar a dinar.

Un cop dinats toca donar la propina. Aquest punt és obligatori i els preus si no estan definits diguem estan moooolt marcats!. En el nostre cas hem hagut d'acoquinar 390$!!!. Però en fi! Ja estàvem al corrent i no ens ha vingut de nou. Tampoc vull entrar (a vegades val més o és més còmode ser un ignorant) en pensar de tots els diner que paguem pel Trekking, quants arriben a la part final i no es queden en els intermediaris, agències…

Així tots contents ens deleiten amb la cançó típica que hem anat escoltant aquet dies en llengua Swhahili: Jambo Bwana.

 "Jambo! Jambo bwana! (Hola, hola senyor!)
Habari gani? Mzuri sana! (Com estàs? Molt bé!)
Wageni, wakaribishwa! (Extranger, sigues benvingut!)

Kilimanjaro hakuna matata!" (Al Kilimanjaro cap problema!)

L'Arnau amb el guia que ha estat la seva ombra!

I després d'unes abraçades i la  foto de grup toca marxar cap a la ciutat tots junts en una espècie d'autobús.

I aquí finalitza aquesta experiència que la veritat ha estat molt satisfactòria i lleugerament més dura del que ens esperàvem (sobretot el dia de cim). Però...... aquí finalitza tot?????? Doncs no! Un cop arribats a la ciutat d'Arusha la Meri i el Jordi es queden a l'hotel ja que demà marxaran cap a casa. Els altres 6 agafem el 4x4 i ens traslladem a un lodge als peus del N'Gorongoro per demà realitzar un safari.

El N'Gorongoro és una enorme caldera volcànica inscrita en el Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1979. És una zona de conservació i no un parc nacional o reserva natural. La diferència rau en que al N'Gorongoro els masai pasturen i viuen a la zona amb llibertat de moviments i les espècies que l'habiten estan protegides. Té una extensió de 20km de punta a punta i una profunditat de més de 600 metres. Dins el cràter i trobem vari microclimes amb una variada flora. A la base del cràter hi trobem convivint búfals, zebres, nyus, gaseles, flamencs, elefants, lleons, hipopòtams, hienes….. Quan hem arribat al mirador aquesta era la imatge que teníem:

No ens podiem creure la mala sort! Però el guia ens ha dit que no ens preocupessim que segur que milloraria. I ha tardat! carai si ha tardat però finalment la boira ha pujat i hem pogut veure animals!!!!! Fantàstic!

Tornem satisfets de l'experiència cap al lodge doncs demà tenim el segon dia de safari, aquest com al LLAC MANYARA. Ens ve a buscar el guia a primera hora del matí amb un autèntica tartana de 4x4!. I es que no ho hem explicat però es va trencar l'eix de la roda del darrera al crater del N'Gorongoro i vam tenir que acabar el safari amb un altre guia company seu. Avui aquest és el 4x4 que té de substitució, en fi….. C'est l'Afrique!. Doncs res, aventura i cap al llac. Aquest ocupa una extensió d'uns 230Km2 als peus de la falla de Rift i segons Hemingway un dels llocs més encantadors d'Àfrica. Particularment a mi em va agradar molt més el cràter del N'Gorongoro que el trobo espectacular. Però aquí hem pogut veure entre d'altres les Girafes que no n'hi han al cràter.

Tornem a Arusha i aquí ens acomiadem de la resta del grup doncs demà nosaltres volem a Zanzíbar per passar 3 dies de relax total en un d'aquells complexes turístics de polsereta "tot inclòs".

Però relax, nosaltres????? Bé, no del tot! Estem a llocs on possiblement no hi tornarem i s'ha de veure el país, gaudir del lloc, de la gent... Així que el primer dia el dediquem a veure la capital de Zanzíbar, Stone Town declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000 visitant els seus carrers antics, les seves famoses portes i el seu mercat. Ah! i com no la casa que va néixer Freddie Mercury (com a bons fans que som)!!!

Zanzíbar és una illa que pertany a Tanzània però que gaudeixen de molta autonomia. Així escullen el seu propi president i tenen el seu propi parlament on dictaminen lleis pròpies. La gran diferència visual que hem vist respecta al continent és la forta influència que aquí hi ha de la religió musulmana que NO veus al continent. Aquí absolutament totes les dones (de nenes a grans) porten Hiyab tapant per complert els seus cabells.

Llavors hem anat a veure la petita illa (Changuu) coneguda com a Prison Island.  Rep aquest nom ja que originàriament va ser construïda com a presó de Zanzíbar pels esclaus rebels però sobretot es va utilitzar com a centre de quarantena pels casos de febre groga. En l'actualitat és un hotel amb cap importància turística si no fos per l'innumerable quantitat de tortugues gegants que hi ha, regal originari de les Seychelles. 

I ara si. Els dos dies que ens queden de relax total en el complex definit per l'Arnau com….El Paradís!

I així finalitza aquesta llarga crònica de les vacances.

Ei! Però com que una imatge (i més amb música) val més que mil paraules us deixem amb el muntatge de l'ascensió al kili!
Esperem que us agradi!

Fins la propera!
Arnau, Txell i Onofre.

Read More